{"id":9119,"date":"2015-05-04T01:01:00","date_gmt":"2015-05-04T01:01:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/05\/04\/la-potencialitat-es-una\/"},"modified":"2023-07-10T12:32:09","modified_gmt":"2023-07-10T10:32:09","slug":"la-potencialitat-es-una","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/","title":{"rendered":"&#8220;La potencialitat \u00e9s una possibilitat d&#8217;apertura sense fi&#8221;. Una entrevista a Pierre Bismuth"},"content":{"rendered":"<p>Pierre Bismuth \u00e9s un artista peculiar. L&#8217;any 2002, en la seva biografia per al cat\u00e0leg de <em>Manifesta 4<\/em>, a Frankfurt, es va definir com &#8220;un artista considerat un bon cuiner pels seus amics&#8221;.  El seu treball crida l&#8217;atenci\u00f3 sobre la construcci\u00f3 d&#8217;all\u00f2 que donem per assumit, els aspectes relacionats amb la percepci\u00f3 i la manera en qu\u00e8 produ\u00efm i consumim la cultura. Pierre Bismuth \u00e9s tamb\u00e9 un d&#8217;aquests pocs artistes el treball dels quals no nom\u00e9s t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb el cinema, sin\u00f3 que transita elegantment entre els dos \u00e0mbits, el de l&#8217;art contemporani i el del cinema, i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que \u00e9s guanyador d&#8217;un Oscar pel gui\u00f3, realitzat al costat de Michel Gondry i Charlie Kaufman del film <em>Eternal Sunshine of the Spotless Mind<\/em> (<em>Oblida&#8217;t de mi!<\/em> en la versi\u00f3 catalana).<\/p>\n<p>Aquests dies est\u00e0 presentant <em>Where is Rocky II?<\/em>, el seu primer film com a director, en diferents situacions i contextos, com la Team Gallery a Nova York, la galeria Bugada &#038; Cargnel a Paris, Jan Mot a Brussel\u00b7les, o en l&#8217;edici\u00f3 del festival <a href=\"http:\/\/loop-barcelona.com\/pierre-bismuth\/\">Loop 2015<\/a> a Barcelona. Amb ell hem parlat sobre aquest film, sobre el seu anar i venir entre diferents contextos, interessos i situacions, i sobre el seu posicionament com a artista que sovint tracta de buscar sistemes per mantenir certa dist\u00e0ncia en relaci\u00f3 a la seva especialitat, aix\u00f2 \u00e9s, l&#8217;art contemporani. <\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/58562704?color=ffffff&#038;title=0&#038;byline=0&#038;portrait=0\" width=\"670\" height=\"377\" frameborder=\"0\" webkitallowfullscreen mozallowfullscreen allowfullscreen><\/iframe> <\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/vimeo.com\/58562704\">Rocky2 trailer Rotterdam<\/a> from <a href=\"https:\/\/vimeo.com\/ant1man\">Antoine Manceaux<\/a> on <a href=\"https:\/\/vimeo.com\">Vimeo<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Aquests dies s&#8217;est\u00e0 presentant la teva pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s recent, <em>Where is Rocky II?<\/em> (<em>On \u00e9s Rocky II?<\/em>), que tracta sobre la cerca de l&#8217;obra Rocky II, una roca falsa -realitzada amb resina- que Ed Ruscha va amagar al desert de Mojave. Com va comen\u00e7ar el seu inter\u00e8s per aquesta obra de Ruscha, i qu\u00e8 el va portar a prendre-la com a nucli central de la seva pel\u00b7l\u00edcula?<\/strong><\/p>\n<p>No nom\u00e9s \u00e9s la meva pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s recent, sin\u00f3 que en realitat \u00e9s el meu primer llargmetratge. Vaig descobrir l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aquesta pe\u00e7a fa uns 10 anys, a trav\u00e9s d&#8217;un bell documental de la BBC de l&#8217;any 1979. No vaig pensar a fer alguna cosa amb ella fins que em vaig adonar que absolutament ning\u00fa, ni tan sols els experts en Ed Ruscha, en sabia res, sobre aquest treball. I la ra\u00f3 d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, que el propi Ed Ruscha mai va tenir intenci\u00f3 d&#8217;oficialitzar l&#8217;exist\u00e8ncia de la pe\u00e7a. Aix\u00ed que fins i tot si un programa de televisi\u00f3 de gran difusi\u00f3 estava mostrant Ed Ruscha treballant al seu estudi en aquest objecte tan inusual, aix\u00f2 no va ser suficient perqu\u00e8 des del m\u00f3n de l&#8217;art se li par\u00e9s atenci\u00f3. Aix\u00f2 d\u00f3na una idea de com moltes obres d&#8217;art i artistes poden romandre sota el radar, fins i tot amb l&#8217;ajuda d&#8217;una bona cobertura dels mitjans de comunicaci\u00f3. Aix\u00ed que la pregunta que em va venir immediatament al cap va ser, per qu\u00e8 es mostra Ed Ruscha tan tancat pel que fa a aquesta pe\u00e7a? Per qu\u00e8, d&#8217;una banda, accepta mostrar quelcom p\u00fablicament a la televisi\u00f3 i, al mateix temps, fa tot el possible per ocultar-la? I com \u00e9s que ning\u00fa interessat en el treball d\u2019Ed Ruscha ha fet una recerca sobre <em>Rocky II<\/em>? El misteri d&#8217;aquesta pe\u00e7a no \u00e9s tant el fet que \u00e9s una roca falsa amagada en el desert, sin\u00f3 que \u00e9s una obra d&#8217;art oculta al m\u00f3n de l&#8217;art.<\/p>\n<p><strong>Crec que Ed Ruscha ha col\u00b7laborat en la seva pel\u00b7l\u00edcula. No explicarem aqu\u00ed si finalment es va trobar l&#8217;obra o no, per\u00f2 qu\u00e8 pensa Ruscha sobre la seva idea de la cerca de <em>Rocky II<\/em>? Li va donar pistes sobre la ubicaci\u00f3 de l&#8217;obra?<\/strong><\/p>\n<p>A la pel\u00b7l\u00edcula, Ruscha fa una aparici\u00f3 que vaig filmar durant la roda de premsa de la seva retrospectiva a Londres a la Hayward Gallery el 2009. Jo em vaig fer passar per periodista i li vaig plantejar una pregunta sobre <em>Rocky II<\/em>. Ell, molt elegant, va confirmar la seva exist\u00e8ncia i va explicar com s&#8217;havia fet, per\u00f2 es va negar a donar qualsevol informaci\u00f3 sobre la seva ubicaci\u00f3. No pod\u00edem haver somiat amb una millor col\u00b7laboraci\u00f3 de Ruscha que la de la seva negativa a parlar. En realitat, estava molt preocupat perqu\u00e8 si hagu\u00e9s parlat m\u00e9s, podria haver arru\u00efnat el projecte.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s important per a la pel\u00b7l\u00edcula com acaba la recerca? Despr\u00e9s de tot, qu\u00e8 \u00e9s el que va trobar?<\/strong><\/p>\n<p>La forma en qu\u00e8 acaba \u00e9s molt important, per\u00f2 la cerca va m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00f2pia roca. \u00c9s molt m\u00e9s sobre com la seva exist\u00e8ncia est\u00e0 produint suposicions i com les suposicions s\u00f3n d&#8217;alguna manera sempre ficci\u00f3. Tamb\u00e9, per descomptat, trobem coses que no busc\u00e0vem, com per exemple un tipus que, d&#8217;aix\u00f2 me&#8217;n vaig adonar m\u00e9s tard, havia inspirat als germans Coen per crear al personatge de <em>The Dude<\/em>. Aix\u00ed que, d&#8217;alguna manera, en la cerca de <em>Rocky II<\/em> trobem <em>The Big Lebowski<\/em>, i aix\u00f2 encaixa perfectament en la l\u00ednia del meu projecte, que era mostrar com l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aquesta estranya pe\u00e7a genera situacions que produeixen finalment una pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n<p><strong>Aquesta no \u00e9s la primera vegada que el seu treball es relaciona amb d&#8217;altres obres i artistes, per exemple, Bruce Nauman, Guy Debord o Ruscha, com esmentem. Qu\u00e8 tenen aquests artistes perqu\u00e8 dugui a terme projectes que dialoguen amb ells?<\/strong><\/p>\n<p>La major part del temps tinc una esp\u00e8cie d&#8217;actitud infantil, una mica irreverent cap al treball dels artistes hist\u00f2rics que m&#8217;agraden. Tracto de cortocircuitar el seu treball, de desafiar-los. \u00c9s nom\u00e9s una manera de fer-los menys sagrats i poder tenir un di\u00e0leg amb ells.<\/p>\n<p><strong>La col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s una altra metodologia que es repeteix en el seu treball: la col\u00b7laboraci\u00f3 amb un detectiu (a <em>Where is Rocky II?<\/em>) o amb una mecan\u00f2grafa (a <em>The Party<\/em>, 1997). En tots els casos provenen de camps molt distants de l&#8217;art, el cinema o la cultura, i se&#8217;ls demana que es relacionin amb obres d&#8217;art o pel\u00b7l\u00edcules. Per qu\u00e8? Pret\u00e9n desestabilitzar codis preestablerts de la percepci\u00f3?<\/strong><\/p>\n<p>No estic segur que &#8220;col\u00b7laboraci\u00f3&#8221; sigui la paraula correcta aqu\u00ed. El treball que estic fent amb el detectiu i els guionistes de <em>Where is Rocky II<\/em>, la mecan\u00f2grafa a <em>The Party<\/em> i <em>Postscript<\/em>, o el psicoanalista i l&#8217;advocat a la meva \u00faltima exposici\u00f3 individual a la Kunsthalle Wien s\u00f3n molt diferents de les col\u00b7laboracions que faig amb altres artistes amics. Crec que la idea aqu\u00ed \u00e9s estudiar com la percepci\u00f3 varia d&#8217;acord als diferents camps d&#8217;especialitzaci\u00f3. Sempre he estat fascinat amb la idea que vivim en mons paral\u00b7lels que se circumscriuen pels nostres dominis d&#8217;especialitzaci\u00f3 o interessos. En altres paraules, que un veu les coses nom\u00e9s perqu\u00e8 aquestes coses tenen sentit en un sistema espec\u00edfic de coneixement.<\/p>\n<p><strong>La seva pr\u00e0ctica \u00e9s un cas clar de l\u00edmits difusos entre l&#8217;art i la ind\u00fastria del cinema. En aquest sentit, \u00e9s tamb\u00e9 un pioner (m\u00e9s tard van arribar, amb m\u00e9s o menys \u00e8xit, i m\u00e9s o menys experi\u00e8ncies satisfact\u00f2ries, Steve McQueen, Cindy Sherman o Shirin Neshat entre d\u2019altres). Ha guanyat un Oscar de Hollywood, i no tothom pot dir aix\u00f2. Quins s\u00f3n els ajustos que cal fer per treballar en una esfera o una altra? Qu\u00e8 aporta a la seva pr\u00e0ctica art\u00edstica el treball en la ind\u00fastria del cinema i qu\u00e8 aporta al seu treball com a cineasta la seva experi\u00e8ncia com a artista?<\/strong><\/p>\n<p>Recordem que <em>Eternal sunshine of the spotless mind<\/em> (<em>Oblida&#8217;t de mi!<\/em>) \u00e9s de l&#8217;any 2004, mentre que Kathrin Bigelow es va passar als llargmetratges el 1982, la primera pel\u00b7l\u00edcula de Julian Schnabel, <em>Basquiat<\/em> \u00e9s de 1996 i la pel\u00b7l\u00edcula de Cindy Sherman, <em>Office killer<\/em> (<em>L&#8217;assassina de l&#8217;oficina<\/em>) \u00e9s de 1997. La singularitat de la meva posici\u00f3 \u00e9s haver rebut un premi de l&#8217;Acad\u00e8mia mentre encara estic al 100% involucrat amb l&#8217;art contemporani. Per ser totalment honest, \u00e9s massa aviat per a mi per parlar &#8220;d\u2019ajustos&#8221;, ja que no tinc suficient experi\u00e8ncia en el negoci del cinema. Per\u00f2 s\u00f3c conscient que fer una pel\u00b7l\u00edcula com <em>Where is Rocky II?<\/em> amb tanta llibertat com jo he pogut fer-la, \u00e9s bastant excepcional i probablement no succeeixi tan sovint. Dono gr\u00e0cies a Gregoire Gensollen, que va decidir produir la pel\u00b7l\u00edcula i em va deixar gaireb\u00e9 total llibertat.<\/p>\n<p><strong>Com s&#8217;ha finan\u00e7at la pel\u00b7l\u00edcula i com es distribueix?<\/strong><\/p>\n<p>La pel\u00b7l\u00edcula s&#8217;ha finan\u00e7at a trav\u00e9s d&#8217;una coproducci\u00f3 franco-alemanya-belga-italiana amb una mescla de finan\u00e7ament institucional, inversors privats, co-producci\u00f3 ZDF \/ Art i la &#8220;Belgian Tax Shelter&#8221; (que incentiva la inversi\u00f3 en el sector \u00e0udio-visual), aix\u00ed com una campanya de <em>crowdfunding<\/em> liderada per la producci\u00f3 francesa. La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 destinada a ser distribu\u00efda als cinemes de tot el m\u00f3n despr\u00e9s que s&#8217;estreni en el context d&#8217;un festival al 2016. Despr\u00e9s del seu pas pels cinemes, quedar\u00e0 alliberada per estar en totes les plataformes de distribuci\u00f3 tradicionals, Home Video, VOD i Televisi\u00f3, sabent que mitjan\u00e7ant ZDF i Art s&#8217;emetr\u00e0 gratu\u00eftament a la televisi\u00f3 d&#8217;Alemanya i de Fran\u00e7a, ja que s\u00f3n els nostres socis en la pel\u00b7l\u00edcula. Aix\u00ed que de moment no tinc temps per treballar en una presentaci\u00f3 per al context d&#8217;una instituci\u00f3 art\u00edstica, fins i tot conservant la idea d&#8217;una edici\u00f3 especial de la pel\u00b7l\u00edcula per ser mostrada en museus. Encara que aix\u00f2 haur\u00e0 de ser finan\u00e7at de forma independent.<\/p>\n<p><strong>Molt sovint els seus projectes art\u00edstics i les seves pel\u00b7l\u00edcules tenen a veure amb una recerca o assenyalen quelcom. Qu\u00e8 el mou a comen\u00e7ar un projecte d&#8217;art o un projecte cinematogr\u00e0fic?<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha dues coses que em fan comen\u00e7ar un projecte. La primera d&#8217;elles \u00e9s la creen\u00e7a delirant que no em prendr\u00e0 m\u00e9s de 5 minuts fer un treball. La segona \u00e9s trobar gent que recolzi el projecte. I, en realitat, hi ha una tercera situaci\u00f3 que \u00e9s quan se&#8217;m demana que desenvolupi una idea o un context espec\u00edfic.<\/p>\n<p><strong>El seu inter\u00e8s se centra \u200b\u200ben q\u00fcestions relacionades amb la percepci\u00f3, en com produ\u00efm i consumim cultura, i tamb\u00e9 en la creaci\u00f3 d&#8217;expectatives. D&#8217;<em>On est\u00e0 Rocky II?<\/em> es va presentar primer un tr\u00e0iler, m\u00e9s tard un <em>teaser<\/em> i finalment vindr\u00e0 la pel\u00b7l\u00edcula. Li agrada jugar amb les expectatives?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, \u00e9s graci\u00f3s, perqu\u00e8 en general el tr\u00e0iler i el <em>teaser<\/em> es realitzen despr\u00e9s que es completi una pel\u00b7l\u00edcula. L&#8217;\u00fanica ra\u00f3 per la qual vaig comen\u00e7ar amb el tr\u00e0iler i el <em>teaser<\/em> es deu al fet que no estava clar que pugu\u00e9s fer el film. I el tr\u00e0iler i el <em>teaser<\/em> van ser realitzades com a obres d&#8217;art, d&#8217;alguna manera, no lluny d&#8217;altres obres d&#8217;art basades en el mateix principi com <em>The Diamond Lane<\/em> de Barbara Bloom del 1981, o <em>Trailer for the remake of Gore Vidal\u2019s Cal\u00edgula<\/em> de Francesco Vezzoli del 2005. No obstant aix\u00f2, des que el film est\u00e0 fet, estic realment ansi\u00f3s per veure el que el distribu\u00efdor de la pel\u00b7l\u00edcula produir\u00e0 com a tr\u00e0iler real, probablement alguna cosa molt diferent de les meves versions com a obra d&#8217;art. Per\u00f2 jo no diria que jugo amb l&#8217;expectativa, sin\u00f3 amb la potencialitat. La difer\u00e8ncia \u00e9s que l&#8217;expectativa est\u00e0 demanant una resoluci\u00f3, un tancament, mentre que la potencialitat \u00e9s una obertura sense fi.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s <em>Where is Rocky II?<\/em> un documental, una pel\u00b7l\u00edcula, un projecte art\u00edstic que utilitza les estructures de la ind\u00fastria del cinema o, finalment, aix\u00f2 no \u00e9s important?<\/strong><\/p>\n<p>En refer\u00e8ncia i en oposici\u00f3 als falsos documentals, jo ho anomeno una &#8220;falsa ficci\u00f3&#8221;, perqu\u00e8 utilitzo situacions reals i personatges reals per construir una narrativa que intenta, en la mesura del possible, semblar una ficci\u00f3 escrita. Al principi es podria dir que no \u00e9s tan diferent d&#8217;un <em>reality show<\/em>, per\u00f2 va exactament en la direcci\u00f3 oposada en el sentit que els <em>reality shows<\/em> estan molt dirigits per\u00f2 pretenen ser totalment espontanis i gaireb\u00e9 sempre adopten un aspecte documental, amb c\u00e0meres ocultes o c\u00e0mera de m\u00e0 inestable. Es podria argumentar tamb\u00e9 que escriure ficci\u00f3 a partir de fragments de la realitat no \u00e9s una altra cosa que el que fan els escriptors, la qual cosa \u00e9s certa; molts escriptors diuen que no inventen gens, sin\u00f3 que simplement reciclen coses que han experimentat o escoltat. Per\u00f2 el que va ser realment bo a <em>Where is Rocky II?<\/em> va ser escriure amb el material gravat en viu. Aix\u00ed que, amb el meu assistent Nicolas Jolly, que es va convertir en el meu consultor creatiu en aquest projecte, torn\u00e0vem a la nostra taula despr\u00e9s de cada dia de rodatge i continu\u00e0vem escrivint el gui\u00f3 d&#8217;acord amb el que havia passat aquell dia. No va ser un proc\u00e9s f\u00e0cil, a causa de la in\u00e8rcia de l&#8217;equip de la pel\u00b7l\u00edcula, que normalment requereix tenir instruccions amb la major antelaci\u00f3 possible, per\u00f2 al mateix temps \u00e9s un exercici molt emocionant si ets capa\u00e7 de pensar r\u00e0pid i adaptar-te a les conting\u00e8ncies en temps real.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Pierre Bismuth \u00e9s un artista peculiar. L&#8217;any 2002, en la seva biografia per al cat\u00e0leg de Manifesta 4, a Frankfurt, es va definir com &#8220;un artista considerat un bon cuiner&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5149],"tags":[5762,5687,5874],"coauthors":[6368],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>&quot;La potencialitat \u00e9s una possibilitat d&#039;apertura sense fi&quot;. Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"&quot;La potencialitat \u00e9s una possibilitat d&#039;apertura sense fi&quot;. Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Pierre Bismuth \u00e9s un artista peculiar. L&#8217;any 2002, en la seva biografia per al cat\u00e0leg de Manifesta 4, a Frankfurt, es va definir com &#8220;un artista considerat un bon cuiner...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-05-04T01:01:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:32:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"675\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Montse Badia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Montse Badia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Montse Badia\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/\",\"name\":\"\\\"La potencialitat \u00e9s una possibilitat d'apertura sense fi\\\". Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2015-05-04T01:01:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:32:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"&#8220;La potencialitat \u00e9s una possibilitat d&#8217;apertura sense fi&#8221;. Una entrevista a Pierre Bismuth\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\",\"name\":\"Montse Badia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Montse Badia\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/www.montsebadia.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\"La potencialitat \u00e9s una possibilitat d'apertura sense fi\". Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\"La potencialitat \u00e9s una possibilitat d'apertura sense fi\". Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk","og_description":"Pierre Bismuth \u00e9s un artista peculiar. L&#8217;any 2002, en la seva biografia per al cat\u00e0leg de Manifesta 4, a Frankfurt, es va definir com &#8220;un artista considerat un bon cuiner...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-05-04T01:01:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:32:09+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":675,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Montse Badia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Montse Badia","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Montse Badia"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/","name":"\"La potencialitat \u00e9s una possibilitat d'apertura sense fi\". Una entrevista a Pierre Bismuth &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"datePublished":"2015-05-04T01:01:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:32:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-potencialitat-es-una\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"&#8220;La potencialitat \u00e9s una possibilitat d&#8217;apertura sense fi&#8221;. Una entrevista a Pierre Bismuth"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413","name":"Montse Badia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","caption":"Montse Badia"},"sameAs":["http:\/\/www.montsebadia.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9119"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1239"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9119"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22510,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9119\/revisions\/22510"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9119"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}