![\"tumblr_n1v5nvAUUy1tse6yio1_500.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/tumblr_n1v5nvAUUy1tse6yio1_500.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un petit mapa de l\u2019audiovisual i el cinema a la instituci\u00f3 – art<\/p>\n
En el seu c\u00e8lebre assaig Contra la interpretaci\u00f3<\/em> (1964), Susan Sontag es va referir al fet que les pel\u00b7l\u00edcules no eren encara “atropellades pels interpretadors” degut, simplement, a la novetat del cinema com a art. Va afegir que all\u00f2 era “tamb\u00e9 a causa del feli\u00e7 accident pel qual les pel\u00b7l\u00edcules, durant molt de temps, van ser tan sols pel\u00b7l\u00edcules; en altres paraules, que se les va considerar part de la cultura de masses, entesa aquesta com oposada a la cultura superior, i van ser rebutjades per la majoria de les persones intel\u00b7ligents”. Resulta m\u00e9s que evident que aquesta relaci\u00f3 ha estat avui revertida i que, al costat d’una legi\u00f3 d\u2019interpretadors, no hi ha museu, instituci\u00f3 art\u00edstica o centre d’art que no hagi incorporat el cinema com a part integral de la seva programaci\u00f3. Aix\u00f2 requereix una mica de perioditzaci\u00f3 pr\u00e8via.<\/p>\n Si la d\u00e8cada dels setanta i dels vuitanta van ser claus per a l’emerg\u00e8ncia del v\u00eddeo i del videoart com a nou mitj\u00e0 art\u00edstic que demandava la seva pr\u00f2pia inserci\u00f3 en els canals i programes institucionals, els noranta van ser la d\u00e8cada en la qual el cinema va fer la seva entrada definitiva a la instituci\u00f3-art. M\u00e9s recentment, la fusi\u00f3 d’aquests mitjans s’ha normalitzat esborrant qualsevol l\u00edmit o frontera entre ells (a la qual cosa ha ajudat la digitalitzaci\u00f3 de tota la tecnologia). La meva pr\u00f2pia escriptura ha experimentat en l’\u00faltim lustre aquesta dissoluci\u00f3 entre art i cinema, i aquesta s’ha donat d’una manera natural.<\/p>\n Independentment del mitj\u00e0, l\u2019audiovisualitzaci\u00f3 de l’art contemporani \u00e9s consubstancial a l’esdevenir pantalla de tots els \u00e0mbits de la vida privada i p\u00fablica. La integraci\u00f3 en la instituci\u00f3-art del v\u00eddeo i el cinema ha anat igualment en paral\u00b7lel a la consagraci\u00f3 d’artistes i l’assimilaci\u00f3 que el mercat n\u2019ha fet de tot plegat. Per\u00f2 m\u00e9s que la tecnologia en s\u00ed mateixa (v\u00eddeo, cinema, TV, instal\u00b7laci\u00f3, etc.) i els seus equipaments tecnol\u00f2gics corresponents, el que la instituci\u00f3-art ha integrat lenta i silenciosament, s\u00f3n els dispositius conceptuals i discursius que envolten el medi tecnol\u00f2gic.<\/p>\n Aix\u00ed, l’actual tend\u00e8ncia de molts artistes d\u2019escollir tecnologies obsoletes com el cel\u00b7luloide \u00e9s una resposta cr\u00edtica i l\u00f2gica a la digitalitzaci\u00f3 massiva de la societat, i que en ocasions arriba al to nost\u00e0lgic d’una t\u00e8cnica en desaparici\u00f3. Imitar l’anal\u00f2gic a partir del digital \u00e9s avui una tend\u00e8ncia dominant. Es d\u00f3na una paradoxa (t\u00e8cnica i temporal) interessant en contrastar d\u2019una banda la dificultat amb la qu\u00e8 moltes institucions i centres d’art s’han trobat a l’hora d’incorporar projectors en loop<\/em> de 16 i 35 mm, una tecnologia artesanal desfasada en temps recents, i de l\u2019altra, el tr\u00e0ngol amb el qu\u00e8 un artista havia de negociar, diguem que al 1989, per poder visionar una cinta de VHS. El que llavors era nou ens \u00e9s avui antiquat i caduc mentre que el vell de llavors \u00e9s ara all\u00f2 nou. Una altra difer\u00e8ncia dissolta \u00e9s la consideraci\u00f3 del cinema com un art m\u00e9s elevat i el v\u00eddeo com a pertanyent a una classe inferior.<\/p>\n Afortunadament, i en l’esfera de l’art, aquesta ambival\u00e8ncia tecnol\u00f2gica entre v\u00eddeo i cinema es va suturar als noranta com un assumpte propi dels “Douglas”: Stan Douglas i Douglas Gordon. Encara que \u00e9s de just\u00edcia recordar aqu\u00ed que Godard, Marker, Kluge i d\u2019altres coreligionaris del tv-politics<\/em> ja havien deixat com caduca qualsevol tipus de compartimentaci\u00f3. Per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit estrictament art\u00edstic, se’ls deu als “Douglas” (al costat d’altres artistes del per\u00edode) l’haver introdu\u00eft el cinema com un nou contingut per a un art contemporani que tot ho canibalitza al seu pas: Hitchcock, Pasolini, Antonioni com a contingut; pel que fa a les formes, remakes<\/em>, versions, bandes sonores, t\u00edtols de cr\u00e8dit i d\u2019altres aspectes del cinema centren l’atenci\u00f3 de molts artistes. En aquest proc\u00e9s combinatori, el proc\u00e9s d ‘”ajustament” entre les din\u00e0miques espai-temporals del dispositiu del cinema i les pr\u00f2piament expositives resulta productiu.<\/p>\n Al seu assaig, Sontag comentava que a difer\u00e8ncia de la novel\u00b7la (i podr\u00edem afegir aqu\u00ed l’exposici\u00f3), el cinema posse\u00efa un vocabulari de les formes, una sintaxi f\u00edlmica: “l’expl\u00edcita, complexa i discutible tecnologia dels moviments de c\u00e0mera, dels talls, i de la composici\u00f3 de pl\u00e0nols implicats en la realitzaci\u00f3 d’una pel\u00b7l\u00edcula”. Aquesta part formal \u00e9s aplicable a tot el dispositiu de manera que el cinema esdevingui un model de producci\u00f3 en el seu conjunt. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que alguns artistes francesos (Parreno, Huyghe, Gonzalez-Foerster) van intentar dur a terme als noranta, allargant les analogies de l’exposici\u00f3 com un espai-temps similar a una pel\u00b7l\u00edcula, o la sempre seductora idea de l’exposici\u00f3 com un film en temps real, etc. Moltes de les exposicions de Dora Garc\u00eda comparteixen aquesta impressi\u00f3 f\u00edlmica en 3D. De nou, \u00e9s la pr\u00e0ctica art\u00edstica la que eixampla m\u00e9s l’espai dins de la instituci\u00f3-art i no a l’inrev\u00e9s. El cinema \u00e9s principalment un art espacial i com a tal, la seva desmaterialitzaci\u00f3 en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva espacialitzaci\u00f3. La deconstrucci\u00f3, desmuntatge i posterior acoblament ad hoc de l\u2019”aparell” f\u00edlmic \u00e9s, llavors, la soluci\u00f3 a aquesta espacialitzaci\u00f3. L\u2019audiovisualitzaci\u00f3 com a soluci\u00f3 espacial (black cube versus white cube<\/em>) \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 d’\u00edndole arquitectural.<\/p>\n De tot aix\u00f2 ha emergit amb for\u00e7a un g\u00e8nere per dret propi: el “cinema d’exposici\u00f3”. Un audiovisual de doble entrada segons des d’on es doni el primer pas; art o cinema. Un audiovisual que igualment combina g\u00e8neres i fa in\u00fatils les divisions r\u00edgides entre documental i ficci\u00f3. En el context espanyol els seus practicants s\u00f3n m\u00faltiples i variats, i en aquesta espacialitzaci\u00f3 \u00e9s on conflueixen els films de Laida Lertxundi, els v\u00eddeos d’Alex Reynolds i els textos i experiments amb l’aparell f\u00edlmic d’Esperanza Collado, per esmentar algunes autores. La mostra El cine rev(b)elado<\/em> al CA2M de M\u00f3stoles durant l’any passat, comissariada per Playtime Audiovisuals i Abraham Rivera, va ser la resposta a aquest escenari de conflu\u00e8ncia. Des del cinema al cub blanc els exemples s\u00f3n incomptables: des de l’estrena comercial de Tiro en la cabeza<\/em> (2008) de Jaime Rosales coincidint amb la seva projecci\u00f3 a manera de videoinstal\u00b7laci\u00f3 al Museu Reina Sofia de Madrid; les incursions al cub blanc<\/em> d’Isaki Lacuesta; l’exposici\u00f3 Miradas al l\u00edmite<\/em> al museu ARTIUM de Vit\u00f2ria-Gasteiz l\u2019any 2008; el fenomen del Novo Cinema Galego; programacions com la desenvolupada per V\u00edctor Iriarte (ell mateix un creador audiovisual i de performance) a la Tabakalera de Sant Sebasti\u00e0, o la l\u00ednia program\u00e0tica de cicles de cineastes al centre Bilboarte.<\/p>\n Entre la progressiva diversificaci\u00f3 de les funcions que una instituci\u00f3 art\u00edstica pot abordar (exposicions, publicacions, educaci\u00f3, biblioteca, etc.) el nou audiovisual obre una possibilitat per a la figura del programador\/a, aix\u00ed com la consideraci\u00f3 d’aquesta “programaci\u00f3” com un destacat aspecte dels serveis culturals prestats. La ind\u00fastria cultural diversifica, estratifica, separa i aglutina. L’actual i creixent inserci\u00f3 de l’anomenat “cinema invisible” o “cinema rar” en canals que res tenen a veure amb l\u2019independent, tamb\u00e9 planteja la pregunta sobre quin \u00e9s el temps d’absorci\u00f3 pel sistema de tot all\u00f2 que li resulti inusual, diferent, pol\u00e8mic o simplement marginal. Institucionalitzar suposa tamb\u00e9 fer quelcom habitual, corrent i l\u00f2gic, no necess\u00e0riament sotmetre-ho a la norma i la regla.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un petit mapa de l\u2019audiovisual i el cinema a la instituci\u00f3 – art En el seu c\u00e8lebre assaig Contra la interpretaci\u00f3 (1964), Susan Sontag es va referir al fet que…<\/p>\n","protected":false},"author":1261,"featured_media":9132,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5149],"tags":[5762,5874],"coauthors":[6383],"acf":[],"yoast_head":"\n