![\"calibacozo_ok.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/calibacozo_ok.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Durant la d\u00e8cada de 1990, la ciutat de Cali va comen\u00e7ar a ser percebuda a trav\u00e9s d’una lent la perversi\u00f3 de la qual encara persisteix. L’auge del fenomen narco unit al conservadorisme est\u00e8tic dels seus capos, va produir una crisi i una oportunitat per als millors artistes contemporanis d’aquesta ciutat: no venien obra, per\u00f2 tenien temps de sobres per experimentar. Un dels camps m\u00e9s beneficiats d’aquest desinter\u00e8s per part d’un dels sectors que m\u00e9s art adquiria a l’\u00e8poca, va ser el de la producci\u00f3 d’obres en v\u00eddeo. Entrevistem a l’investigador de Cali Juli\u00e1n Montenegro, per a qui va esdevenir necessari ampliar el radar de la indagaci\u00f3 i documentar els resultats d’aquest fenomen en una ciutat diferent a Bogot\u00e0, complexitzant la lectura socioecon\u00f2mica, i sense atribuir-li tota la bona fortuna de l’experimentaci\u00f3 contempor\u00e0nia de Cali al menyspreu calculat sobre els formats menys convencionals.<\/strong><\/p>\n Per qu\u00e8 va concentrar la seva an\u00e0lisi en la d\u00e8cada de 1990?<\/strong><\/p>\n Es podria dir que \u00e9s durant aquesta d\u00e8cada que s’inicia el desenvolupament del v\u00eddeo dins de l’art a Cali. Malgrat que hi ha alguns antecedents de mostres i tallers realitzats a la ciutat, aquesta ciutat es caracteritzava m\u00e9s pel desenvolupament en el cinema (aquell realitzat per la generaci\u00f3 del Caliwood amb directors com Luis Ospina i Carlos Mayolo). A m\u00e9s, durant aquesta d\u00e8cada el pa\u00eds va patir canvis profunds, com la signatura d’una nova carta constituent, cosa que va donar com a resultat un major suport al desenvolupament de la cultura. Un altre fet important va ser l’obertura econ\u00f2mica que va iniciar el president C\u00e9sar Gaviria, i que va permetre millorar l’adquisici\u00f3 de tecnologia pel com\u00fa de la gent (abans d’aix\u00f2, els elevats costos de c\u00e0meres de v\u00eddeo feien gaireb\u00e9 impossible la seva adquisici\u00f3).<\/p>\n Per\u00f2 l’auge del videoart a Cali no nom\u00e9s va ser degut a una s\u00e8rie de factors pol\u00edtics i econ\u00f2mics: es podien adquirir equips, per\u00f2 el mercat no tenia el menor inter\u00e8s per patrocinar-lo, aix\u00ed doncs, \u00bfquina ra\u00f3 hi va haver perqu\u00e8 experiment\u00e9s un impuls tan fort durant aquest per\u00edode?<\/strong><\/p>\n Hi ha diverses raons, per una banda, des de l’escola de Comunicaci\u00f3 de la Universitat del Valle es van obrir espais a la televisi\u00f3 local com Rostros y rastros<\/em> i Rayuela<\/em>, que van permetre als comunicadors mirar les possibilitats del v\u00eddeo dins de la televisi\u00f3, i com aquesta servia de plataforma per mostrar els seus treballs. D’altra banda, els artistes locals van prendre el v\u00eddeo com una possibilitat d\u2019enregistrar les seves accions.<\/p>\n Durant els seus 12 anys de transmissi\u00f3, Rostros y rastros<\/em> va tenir un enfoc documental, on es tractaven temes locals, alhora que va permetre l’aparici\u00f3 de nous realitzadors que estaven creant noves narratives, generant material de tota classe. Els seus treballs eren curts experimentals, v\u00eddeoart i documentals.<\/p>\n El videoart a Col\u00f2mbia no va rebre suport privat de manera expl\u00edcita, de manera que els primers realitzadors de videoart colombians van fer \u00fas oportunista dels seus vincles professionals per accedir gratu\u00eftament a c\u00e0meres de gravaci\u00f3 i estudis d’edici\u00f3 \u00bfva ser aix\u00ed a Cali?<\/strong><\/p>\n All\u00e0 va passar una cosa diferent. Va haver-hi espais dins de la televisi\u00f3 local que van ser gestionats des de l’Escola de comunicaci\u00f3 de la Universitat del Valle. Aix\u00f2 va permetre que tant estudiants com gent vinculada amb l’escola poguessin mostrar els seus treballs i desenvolupar-los amb els equips de la universitat sense cap mena de restricci\u00f3. Aix\u00ed mateix, en aquests programes es mostraven experiments amb el video que altres espais no admetrien.<\/p>\n \u00bfEs pot dir el mateix dels espais d’exposici\u00f3? \u00bfTamb\u00e9 van recolzar de forma tan sostinguda aquest tipus de produccions?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Durant aquest per\u00edode es van realitzar diverses mostres a la ciutat. A m\u00e9s, l’Alianza Colombo francesa va realitzar l\u2019any 1992 el I Festival Franco-llatinoameric\u00e0 de videoart, on es mostraven obres d’artistes internacionals i nacionals; i el Museu La Tertulia tamb\u00e9 va fer algunes mostres on inclo\u00efa v\u00eddeo i regularment portava artistes que aprofundissin en el tema. A finals dels noranta, el col\u00b7lectiu local Helena Producciones, va inaugurar el Festival de Performance de Cali, obrint un altre espai per mostrar obres en aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n Qu\u00e8 va succeir amb la producci\u00f3 de videoart a Cali durant les d\u00e8cades de 2000 i 2010, va decaure?<\/strong><\/p>\n No. De fet, artistes com Oscar Mu\u00f1oz o Rosemberg Sandoval tenen un treball constant amb el v\u00eddeo. Addicionalment, el v\u00eddeo continua sent una plataforma utilitzada en la producci\u00f3 art\u00edstica local tot i que hagin desaparegut programes com Rostros y rastros<\/em>.<\/p>\n L’exposici\u00f3 de videoart anomenada Circuito cerrado<\/em> es va realitzar a l’espai p\u00fablic de Cali l\u2019any 1995, quina va ser la seva major particularitat?<\/strong><\/p>\n Aquest va ser un treball realitzat per Jorge Navas, en aquell moment estudiant de comunicaci\u00f3 de la Universitat del Valle. Consistia a transmetre imatges d’arxiu en un circuit de televisors disposat sobre el pont Ortiz a la ciutat de Cali, mentre un artista desenvolupava una acci\u00f3 perform\u00e0tica davant dels transe\u00fcnts. D’aquesta acci\u00f3 es va fer un registre que va ser posteriorment presentat a Rostros y rastros<\/em>.<\/p>\n En la generaci\u00f3 que m\u00e9s s’acosta al final de la seva investigaci\u00f3 vost\u00e8 destaca el treball de Carlos Moreno, Sofia Su\u00e1rez i Jorge Navas, ens pot dir qu\u00e8 estan fent aquests artistes a l’actualitat?<\/strong><\/p>\n Sofia Su\u00e1rez es troba vinculada a la gesti\u00f3 cultural com a Directora Art\u00edstica del Festival de cinema de Cali. Tamb\u00e9 dirigeix una facultat d’arts a la ciutat. Carlos Moreno treballa a la televisi\u00f3 privada i en cinema, on ha dirigit projectes com Perro come perro<\/em>. Jorge Navas tamb\u00e9 est\u00e0 vinculat a la televisi\u00f3 i al cinema, dirigint pel\u00b7l\u00edcules com La sangre y la lluvia<\/em>, a m\u00e9s de tamb\u00e9 treballar en publicitat com a realitzador d\u2019anuncis.<\/p>\n