{"id":9153,"date":"2015-06-01T01:21:00","date_gmt":"2015-06-01T01:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/06\/01\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/"},"modified":"2015-06-01T01:21:00","modified_gmt":"2015-06-01T01:21:00","slug":"entrevista-a-marti-manen-comissari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/","title":{"rendered":"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d’Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2)"},"content":{"rendered":"

\"Vietato.jpg\"
\nMart\u00ed Manen, (Barcelona, 1976) \u00e9s el comissari del Pavell\u00f3 d’Espanya a la Biennal de Ven\u00e8cia 2015. El seu projecte, titulat Los sujetos, replanteja la figura de Dal\u00ed com a invenci\u00f3 d’imatge p\u00fablica a trav\u00e9s de noves produccions de Cabello \/ Carceller, Francesc Ruiz i Pepo Salazar. Parlem amb ell sobre tot el proc\u00e9s de producci\u00f3 i el “despr\u00e9s qu\u00e8?” de l’aventura de la Biennale.<\/p>\n

La comissi\u00f3 encarregada et demana un projecte per a Ven\u00e8cia, on \u00e9s el punt de partida? Era un projecte que ja estaves pensant?<\/strong><\/p>\n

No tenia res preparat pr\u00e8viament per a quelcom tan peculiar com el pavell\u00f3 de Ven\u00e8cia. Portava molt de temps donant-li voltes a Dal\u00ed i em va semblar el millor lloc per treballar-lo com volia. Era conscient que seria problem\u00e0tic i fins i tot podria entendre\u2019s com a pol\u00e8mic, per\u00f2 segurament Ven\u00e8cia cont\u00e9 aquesta part ja en si mateixa. \u00c9s el pavell\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s Espanya, i no pots obviar una situaci\u00f3 de crisi. Tamb\u00e9 \u00e9s una Europa en dubte, un context internacional per a l’art, un passat hist\u00f2ric de la Biennale i un passat proper del pavell\u00f3. Proper a Ven\u00e8cia s\u00f3n 15 anys.<\/p>\n

Una cop Dal\u00ed es converteix en punt de partida, per qu\u00e8 aquests artistes? Quin \u00e9s el seu nexe com\u00fa?<\/strong><\/p>\n

M’interessen pel seu treball i pel tipus de di\u00e0leg asincr\u00f2nic que es pot produir amb Dal\u00ed. Segurament hi ha artistes que es troben m\u00e9s al seu deixant, per\u00f2 volia plantejar un tema al voltant de possibles genealogies bastardes, pensar connexions, encara que no siguin les aparents. No m’interessa la tranquil\u00b7litat. No hi ha un nexe evident entre les tres propostes art\u00edstiques i tamb\u00e9 \u00e9s una cosa que buscava: la idea no era fer un pavell\u00f3 homogeni sin\u00f3 mostrar paradoxes i difer\u00e8ncies, mostrar complexitat i pot\u00e8ncia des de diferents angles. Aix\u00ed que tenim a Dal\u00ed com un marcador inicial de to, apostant per la sensualitat d\u2019all\u00f2 complex i de la foscor, per la construcci\u00f3 social de la seva imatge -que serveix per generar un context de llibertat privada- i despr\u00e9s tres projectes que possibiliten una lectura contempor\u00e0nia d’aquest primer subjecte precisament per com s\u00f3n. Dal\u00ed es llegeix en clau contempor\u00e0nia i Cabello \/ Carceller, Francesc Ruiz i Pepo Salazar es llegeixen en present i en relaci\u00f3 a un possible passat a re-situar. Pot agradar-te o no, per\u00f2 el to general del pavell\u00f3 \u00e9s diferent del de molts on domina un conservadorisme important.<\/p>\n

Per a mi el t\u00edtol t\u00e9 molt de statement. Diu molt de Dal\u00ed com a m\u00e0quina de difer\u00e8ncia, de multiplicitat, encara contradict\u00f2ria i menyspreable pol\u00edticament. Qu\u00e8 significa per a tu?<\/strong><\/p>\n

Per a mi \u00e9s una possibilitat de molt (per comen\u00e7ar \u00e9s un plural), per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s quelcom focalitzat. Els subjectes s\u00f3n els que performen la hist\u00f2ria, s\u00f3n els que la defineixen encara que despr\u00e9s desapareguin per la dist\u00e0ncia “objectiva” en la seva narraci\u00f3. Els subjectes s\u00f3n tamb\u00e9 els personatges que es mouen en una trama i que estan carregats psicol\u00f2gicament. \u00c9s una cosa segurament est\u00fapida, per\u00f2 em fascinen alguns tipus de construcci\u00f3 de personatge i la seva presentaci\u00f3 en la narrativa nord-americana de la postmodernitat fins a l’actualitat. Una mica d’aix\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha, de la idea de construcci\u00f3, la idea de ser quelcom a ser observat, assumint la part freda que implica, i una cosa aix\u00ed com una relaci\u00f3 de poder marcada per la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. Un subjecte \u00e9s tamb\u00e9 un tema. I s\u00ed, Dal\u00ed m’interessa com a subjecte, com quelcom inestable a ser observat. Un subjecte pot ser menyspreable i tu pots seguir igual: una persona menyspreable \u00e9s una altra hist\u00f2ria.
\nM’interessa que per a tu sigui m\u00e0quina de difer\u00e8ncia. \u00c9s important, ja que \u00e9s una cosa que m’apassiona en Dal\u00ed i tamb\u00e9 en Cabello \/ Carceller, Francesc Ruiz i Pepo Salazar: tots tenen alguna cosa aix\u00ed com un peu fora de tot, cosa que resulta ser molesta per als altres.<\/p>\n

Els temps de producci\u00f3 han estat ajustats. Com \u00e9s treballar a Ven\u00e8cia? Quina \u00e9s la forma de gesti\u00f3 i funcionament del Pavell\u00f3?<\/strong>
\nAmb els artistes vam decidir des del primer moment que gaudir\u00edem del proc\u00e9s i que no caur\u00edem en la queixa constant. Treballar a Ven\u00e8cia \u00e9s una aventura i has de tenir paci\u00e8ncia ja que els temps s\u00f3n uns altres. Una ciutat que demana que qualsevol transport es faci en vaixell, amb ponts baixos i pujades i baixades d’aigua a tenir en compte, amb una humitat que obliga a pensar molt b\u00e9 els materials a utilitzar, amb un pavell\u00f3 que quan est\u00e0 tancat no existeix…<\/p>\n

La forma de gesti\u00f3 ha anat canviant lleugerament durant les edicions per\u00f2 en el nostre cas l’estructura ha estat la seg\u00fcent: el pavell\u00f3 es porta des de l\u2019AECID. All\u00e0 hi ha una persona responsable de producci\u00f3, que passa una part de l’any a Ven\u00e8cia (amb el que t\u00e9 el know-how contextual); una persona portant la part administrativa i de producci\u00f3 des de Madrid; una persona en posici\u00f3 de bec\u00e0ria de suport a aquestes tasques, a Madrid, i una persona dirigint el projecte i defensant-institucionalment. Aquest \u00e9s el nucli de treball, al qual se suma el meu paper com a comissari i que necess\u00e0riament ha de ser molt actiu. Despr\u00e9s hi ha un acord amb AC\/E, que participa econ\u00f2micament del projecte i encarrega la publicaci\u00f3 del cat\u00e0leg a una editorial, Turner en aquest cas. O sigui, un equip central petit en el qual tothom treballa molt i evidentment acaba destrossat. Has de cuidar molt la part emocional i entendre la sobrec\u00e0rrega constant. Suma-li la simp\u00e0tica animadversi\u00f3 contextual i aquest desig de repartir estopa per part de molts. No dic que el pavell\u00f3 no sigui criticable per\u00f2 s\u00ed que crec que \u00e9s al\u00b7lucinant que tiri endavant i que sigui alguna cosa m\u00e9s que digne. De fet, el muntatge el vam portar molt b\u00e9 i al final est\u00e0vem prou tranquils. La nit abans d’inaugurar el personal del pavell\u00f3 alemany la va passar sencera treballant, R\u00fassia no va arribar, la gran pe\u00e7a de Carsten H\u00f6ller per als Giardini tampoc va arribar… no \u00e9s f\u00e0cil que les coses surtin quan hi ha molts cables solts que no estan a les teves mans. Ven\u00e8cia \u00e9s una ciutat de negociants que saben que els necessites, amb el que sempre guanyen.<\/p>\n

La transpar\u00e8ncia de realitzar diverses presentacions pr\u00e8vies \u00e9s sorprenent: d’una banda el pavell\u00f3 sempre ha jugat al secret o al misteri. D’altra banda, decidir-se a plantejar que les presentacions siguin en espais independents revela una sensibilitat respecte al teixit del qual les seves propostes sorgeixen, i cap a la implicaci\u00f3 d’altres sectors no legitimats per les altes esferes de l’art contemporani espanyol.<\/strong><\/p>\n

Per mi era molt important vincular el context i generar alguns moments previs que tamb\u00e9 formessin part del pavell\u00f3. Gr\u00e0cies a Francesc Ruiz va poder oc\u00f3rrer la seva pr\u00e8via a El Palomar i despr\u00e9s vam seguir amb Sal\u00f3n. Madrid i Barcelona des dels seus llocs m\u00e9s independents. I tamb\u00e9 a Ven\u00e8cia la gent d\u2019El Palomar va formar part de la performance de Francesc als Giardini. \u00c9s veritat que hi havia una idea d’exercici de transpar\u00e8ncia i de compartir des de la difer\u00e8ncia. Aquells que van estar en aquests moments previs tenien molta informaci\u00f3 en relaci\u00f3 a com est\u00e0vem treballant, com funcionava el pressupost, quins temes est\u00e0vem tocant… molt del desconeixement que veig en algunes persones de la cr\u00edtica m\u00e9s tradicional no est\u00e0 en d\u2019altres persones que tenen menys veu p\u00fablica o que es van acostar a aquests moments previs que formen part del projecte.<\/p>\n

A m\u00e9s, pensava que el temps de treball intens necessitava tamb\u00e9 d\u2019alguns moments de presentaci\u00f3 interm\u00e8dia per poder avaluar com est\u00e0vem i com es podia rebre la proposta. I aqu\u00ed hi va haver un clash important: una part del sector ho va entendre molt b\u00e9 i va participar-hi; una altra no va voler veure el que estava passant. I el que estava passant era que el codi estava damunt de la taula, que la transpar\u00e8ncia era total i que a m\u00e9s \u00e9rem volunt\u00e0riament vulnerables, cosa molt allunyada de les posicions de for\u00e7a enrocada habituals. Aix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3 amb una cosa nuclear al pavell\u00f3, com \u00e9s el tipus d’acostament als continguts, des d’una \u00f2ptica feminista i paral\u00b7lela a les teories al voltant del g\u00e8nere. Porto un temps insistint en l’apropament inter-seccional. Tamb\u00e9 a la pantalla al pavell\u00f3 hi \u00e9s: la idea d’arxiu \u00e9s una altra, el com treballar amb els recorreguts hist\u00f2rics \u00e9s diferent, la pres\u00e8ncia de les veus \u00e9s tamb\u00e9 diferent.<\/p>\n

L’espai central ha estat pol\u00e8mic: \u00e9s el que converteix Dal\u00ed en mirall deformant i el que lliga la lectura curatorial del pavell\u00f3. A mi m’ha agradat personalment que no fos una tesi ni narrativa ni documental, sin\u00f3 un display coral, en certa manera vernacular. Aix\u00f2 \u00e9s un risc, com barrejar un vermell i un rosa, que dif\u00edcilment queden b\u00e9.<\/strong><\/p>\n

Imagina aquella sala de blanc i amb el terra gris: \u00e9s una exposici\u00f3 d’arxiu i amb el rigor que demana l’arxiu en la seva aproximaci\u00f3. No, la voluntat \u00e9s una altra, la voluntat \u00e9s que hi hagi un tipus d’acostament des d’una sensualitat que implica un contacte emocional. Rosa i vermell no funcionen junts… b\u00e9, doncs rosa i vermell. Aix\u00ed veiem el que tenim assumit i el que ens hem auto-imposat tamb\u00e9 a un nivell est\u00e8tic. I tot \u00e9s molt transparent, gaireb\u00e9 \u00e9s un muntatge de tipus conceptual. Hi ha barreges de temps passats i mirades des del present, apareix el Dal\u00ed de les televisions americanes i el Dal\u00ed del NODO, apareix la mirada cr\u00edtica des de posicions institucionals i tamb\u00e9 una mirada propera des d’aquestes mateixes posicions. I en la part central, el q\u00fcestionament d’una escriptora feminista durant una setmana a Nova York amb Dal\u00ed. A m\u00e9s d’una s\u00e8rie d’objectes \/ documents que a mi particularment m\u2019interessen, com s\u00f3n el Dal\u00ed News, la targeta d’invitaci\u00f3 de Gala perqu\u00e8 Dal\u00ed pogu\u00e9s entrar al castell de P\u00fabol o no, una imatge hist\u00f2rica de Dal\u00ed amb Amanda Lear, aix\u00ed com la declaraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia de la imaginaci\u00f3 que Dal\u00ed escriu despr\u00e9s de diversos problemes a Nova York. Tampoc \u00e9s que estigui molt ple de material, simplement s\u00f3n algunes pistes per anar seguint la variabilitat del subjecte.<\/p>\n

Francesc Ruiz realitza una pe\u00e7a molt forta, quelcom que no em puc imaginar sense un debat sobre la censura en una instituci\u00f3 p\u00fablica espanyola. D’altra banda, \u00e9s la pe\u00e7a m\u00e9s contextual, que arremet de front contra la corrupci\u00f3 a It\u00e0lia.<\/strong><\/p>\n

Francesc Ruiz aconsegueix entrar des de la hist\u00f2ria tangencial a analitzar una situaci\u00f3 contextual i global al mateix temps: la relaci\u00f3 de l’economia amb els media, la relaci\u00f3 d’aquesta combinaci\u00f3 amb la definici\u00f3 de la identitat. I des d’una capa subjectiva en la qual es permet manipular els continguts. \u00c9s pol\u00edtica, per\u00f2 \u00e9s una pol\u00edtica avan\u00e7ada. \u00c9s hist\u00f2ria per\u00f2 \u00e9s una hist\u00f2ria perduda. \u00c9s Internet per\u00f2 \u00e9s pre-internet. I era important que desenvolup\u00e9s una performance durant la primera setmana ocupant tots els Giardini. Est\u00e0vem fora del territori i realment ha funcionat molt b\u00e9.<\/p>\n

Cabello i Carceller formalitzen el m\u00e9s cl\u00e0ssic dels projectes, en el sentit de filmaci\u00f3 in situ i la pantalla dels dispositius que utilitzen per realitzar-lo. La seva performance diferida contamina de queer tot el pavell\u00f3 com a instituci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Cabello \/ Carceller fan d’alguna manera un manifest. Posen tot el que volen dir en la seva pe\u00e7a i aqu\u00ed est\u00e0 la necessitat per la indefinici\u00f3 en la identitat, est\u00e0 una persona de color colant-se de nit al pavell\u00f3 (pensem en termes de representaci\u00f3: quanta gent de color hi ha a l’art espanyol? \u00bfquin imaginari estem construint? i el mateix podem dir del parlament, que \u00e9s b\u00e0sicament mono-racial). Hi ha les fronteres, hi ha la relaci\u00f3 entre la pol\u00edtica i la festa, entre la identitat i la lluita; diverses posicions al marge d\u2019all\u00f2 normatiu i est\u00e0 el propi pavell\u00f3 i la seva hist\u00f2ria com a context representacional.<\/p>\n

Pepo Salazar aconsegueix resumir la seva producci\u00f3. Crec que \u00e9s auda\u00e7 en la seva capacitat per ajuntar tota la seva producci\u00f3 \u00faltima en un sentit de m\u00e0quina de representaci\u00f3 que nega la pr\u00f2pia possibilitat de representar res.<\/strong><\/p>\n

Pepo Salazar fa un treball condensat de capes i capes de material i informaci\u00f3. Sense necessitat de buscar una narrativa per\u00f2 treballant d’una manera gaireb\u00e9 ling\u00fc\u00edstica. I de nou una pol\u00edtica avan\u00e7ada i fora del que tradicionalment coneixem com a pol\u00edtic. Va de consum, de tipologia de contingut, de barrejar refer\u00e8ncies i moments sense problema; va de generar una situaci\u00f3 a no comprendre sin\u00f3 a notar, cosa extremadament valenta. Que cada artista estigui en el lloc que est\u00e0 t\u00e9 una explicaci\u00f3 conceptual, emocional i de percepci\u00f3 de l’exposici\u00f3. La contaminaci\u00f3 queer que comentes de Cabello \/ Carceller cap a tot el pavell\u00f3 ha d’apar\u00e8ixer en un segon moment i fer com de bumerang, i per tant, es llan\u00e7a des del darrere. La dificultat d’acc\u00e9s a Pepo Salazar ha de ser evident en un primer moment, la disgregaci\u00f3 volunt\u00e0ria de Francesc Ruiz i el temps que demana la brutalitat d’informaci\u00f3 en el seu treball demana d’un estat intermedi…<\/p>\n

Curiosament, la primera cr\u00edtica pr\u00e8via a la seva realitzaci\u00f3, va ser que el projecte havia estat seleccionat per ser el menys pol\u00edtic dels presentats. Qu\u00e8 significa un pavell\u00f3 queer com a representaci\u00f3 nacional? O, dit d’una altra manera, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el queer aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Hi ha un canvi -o una possibilitat de canvi- en el pol\u00edtic. I el queer \u00e9s la clau. Tamb\u00e9 el feminisme. Es tracta d’elements que sempre han quedat fora de la pol\u00edtica tradicional ja que en aquesta hi ha coses m\u00e9s importants que les persones i les persones situades fora del marc. Aix\u00ed que es menysprea des de posicions suposadament pol\u00edtiques all\u00f2 que tingui un altre vocabulari pol\u00edtic que no sigui el de sempre. El queer, responent a la teva pregunta, es troba tant en un tipus de mirada a la hist\u00f2ria com en un plantejament de com definir i seleccionar. Es troba en una s\u00e8rie de temes que apareixen, i m\u00e9s en un mood general del pavell\u00f3. Es troba en l’entendre la performativitat com una decisi\u00f3 pol\u00edtica, en assumir la complexitat com a punt de partida i negociaci\u00f3, es troba en el no permetre idees preconcebudes i en no acceptar maneres de funcionament t\u00edpiques com “all\u00f2 normal”. Evidentment, obrir el codi abans que el pavell\u00f3 en si ve tamb\u00e9 en el mateix pack, i el donar resposta a tota persona que pregunti \u00e9s part d’aquesta actitud.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mart\u00ed Manen, (Barcelona, 1976) \u00e9s el comissari del Pavell\u00f3 d’Espanya a la Biennal de Ven\u00e8cia 2015. El seu projecte, titulat Los sujetos, replanteja la figura de Dal\u00ed com a invenci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":1332,"featured_media":9149,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5147],"tags":[5580,5632,5503],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nEntrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Mart\u00ed Manen, (Barcelona, 1976) \u00e9s el comissari del Pavell\u00f3 d’Espanya a la Biennal de Ven\u00e8cia 2015. El seu projecte, titulat Los sujetos, replanteja la figura de Dal\u00ed com a invenci\u00f3...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-06-01T01:21:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"480\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Manuel Segade\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Manuel Segade\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Manuel Segade\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/\",\"name\":\"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg\",\"datePublished\":\"2015-06-01T01:21:00+00:00\",\"dateModified\":\"2015-06-01T01:21:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c3061e10ee376aed91abda3050cafbf9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg\",\"width\":670,\"height\":480,\"caption\":\"Vietato.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d’Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c3061e10ee376aed91abda3050cafbf9\",\"name\":\"Manuel Segade\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/17bda8c7c63b1485505838da98115f55\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9a99e33a0250cfd57888ef8512ec457b?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9a99e33a0250cfd57888ef8512ec457b?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Manuel Segade\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/segade\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk","og_description":"Mart\u00ed Manen, (Barcelona, 1976) \u00e9s el comissari del Pavell\u00f3 d’Espanya a la Biennal de Ven\u00e8cia 2015. El seu projecte, titulat Los sujetos, replanteja la figura de Dal\u00ed com a invenci\u00f3...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-06-01T01:21:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":480,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Manuel Segade","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Manuel Segade","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Manuel Segade"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/","name":"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d'Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2) – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg","datePublished":"2015-06-01T01:21:00+00:00","dateModified":"2015-06-01T01:21:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c3061e10ee376aed91abda3050cafbf9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Vietato.jpg","width":670,"height":480,"caption":"Vietato.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-marti-manen-comissari\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Entrevista a Mart\u00ed Manen, comissari del Pavell\u00f3 d’Espa\u00f1a a la Bienal de Ven\u00e8cia (1\/2)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c3061e10ee376aed91abda3050cafbf9","name":"Manuel Segade","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/17bda8c7c63b1485505838da98115f55","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9a99e33a0250cfd57888ef8512ec457b?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9a99e33a0250cfd57888ef8512ec457b?s=96&d=mm&r=g","caption":"Manuel Segade"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/segade\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9153"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1332"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9153"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9153\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9153"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}