![\"Entrevista_Marti.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Entrevista_Marti.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00c9s curiosa la pres\u00e8ncia de quatre comissaris ib\u00e8rics als pavellons nacionals: Chus Mart\u00ednez al catal\u00e0, Mar\u00eda de Corral al portugu\u00e8s, Katia Garc\u00eda-Ant\u00f3n al n\u00f2rdic i tu a l’espanyol. En cap moment he vist a la premsa p\u00e0tria defensar aix\u00f2. M’hauria encantat llegir un di\u00e0leg entre els quatre.<\/strong><\/p>\n A mi tamb\u00e9 m’hauria encantat, per\u00f2 \u00e9s que ara des d’algunes posicions de la cr\u00edtica estan com molt contents dient quant de dolents que s\u00f3n els comissaris, aix\u00ed que no ha d’interessar que parlem ni que comentem res. En qualsevol altre lloc del m\u00f3n estarien celebrant aquesta pres\u00e8ncia curatorial per\u00f2 a la pen\u00ednsula es menysprea. Tres pavellons nacionals i un esdeveniment col\u00b7lateral oficial i amb pres\u00e8ncia important. Quatre maneres d’entendre el comissariat i una opci\u00f3 per parlar constructivament del que internacional, dels contextos, de qu\u00e8 es podria fer.<\/p>\n Existeix una t\u00f2nica habitual de denigraci\u00f3 del Pavell\u00f3 Espanyol. En el vostre cas ha estat des que els artistes realitzen el que fan habitualment; que \u00e9s cutre, que si Dal\u00ed no mereix ser portat a un pavell\u00f3… Per qu\u00e8 no es parla d’art?<\/strong><\/p>\n No es parla d’art i no es parla en profunditat ja que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil parlar d’altres coses i, al mateix temps, queixar-se de la manca de cr\u00edtica i de l’espai per a la cr\u00edtica precisament des dels \u00faltims llocs que queden de l’espai tradicional per tal menester. Entrar en continguts implica primer, estar atent, estar obert a observar i jugar-se-a donar una opini\u00f3. Veig realment molt poca opini\u00f3 real i molt poc an\u00e0lisi. Com b\u00e9 dius el pavell\u00f3 de Dora Garc\u00eda va ser eliminat directament, amb Lara Almarcegui el mateix. El de Santiago Sierra recordo que en el seu moment tamb\u00e9 va generar un interessant silenci precedit pel menyspreu a l’artista per la seva vinculaci\u00f3 amb el mercat. Ara s\u00ed, 15 anys despr\u00e9s era un pavell\u00f3 bon\u00edssim (quan ho era ja en el seu moment).<\/p>\n Del nostre crec que encara estan intentant trobar com disparar. Estan, des de posicions diferents, molt d’acord en que cal destrossar, per\u00f2 de moment els arguments reals brillen per la seva abs\u00e8ncia. Interessa un atac al comissari, encara que evidentment aix\u00f2 estava m\u00e9s que previst. Espero que arribem al seg\u00fcent pas i es pugui parlar sobre continguts. M’encantar\u00e0 llegir una cr\u00edtica ben formulada als problemes del pavell\u00f3, per\u00f2 dir que hi ha una pantalla de televisi\u00f3 massa gran no \u00e9s dir res quan no saps qu\u00e8 es mostra en aquesta pantalla ja que no ho has mirat; i parlar de bars i de coses de la moguda, doncs \u00e9s escapar i perdre una oportunitat d’escriure de deb\u00f2 quan el que es proposa \u00e9s precisament un debat. A veure, que tenim a un subjecte complicat i paradoxal com Dal\u00ed i tenim un replantejament geneal\u00f2gic; tenim una voluntat d’acostar-nos a problemes i tenim tres posicions art\u00edstiques divergents i complexes. Entra en aix\u00f2 i comen\u00e7a a parlar, per\u00f2 entra. I, de veritat, jo encantat de rebre cr\u00edtiques negatives. Un ja sap que apar\u00e8ixer p\u00fablicament significa acceptar aquesta possibilitat i, a m\u00e9s, espero aprendre amb aix\u00f2. Estic tranquil amb el projecte per\u00f2 s\u00f3c conscient que \u00e9s una possibilitat davant de moltes altres.<\/p>\n Est\u00e0 clar que quan se’ns etiqueta als comissaris d’una generaci\u00f3 que compartim \u201camistat\u201d com a secta poderosa, no es t\u00e9 en compte que fins i tot respectant-nos sanament uns als altres, tamb\u00e9 sanament ens discutim en els nostres projectes els uns als altres de manera que ocupem posicions fins i tot antag\u00f2niques. Tot d’una, sembla que nom\u00e9s se’ns valori per les posicions que se’ns atorguen en un sistema donat, com si nom\u00e9s hi hagu\u00e9s unes caselles que cal omplir. \u00c9s un problema de l’escena espanyola?<\/strong><\/p>\n A mi m’interessa donar opini\u00f3 i entendre els canals per, precisament, pervertir. M’interessa un tipus d’escriptura tamb\u00e9 bastarda, a cavall entre la cr\u00edtica, la teoria i all\u00f2 viscut. Cada vegada em moc m\u00e9s cap a aquest camp (un camp que en el context espanyol dif\u00edcilment es compr\u00e8n). M’interessa aplicar un altre tipus de refer\u00e8ncies i referents i no necessito citar Baudelaire ja que no estem a classe de primer de cr\u00edtica tota l’estona. D’altra banda, crec que vivim en una etapa medial en la qual la velocitat d’interacci\u00f3 demana de vegades una reacci\u00f3. Si alg\u00fa diu alguna cosa potser \u00e9s interessant donar una resposta, encara que estiguis “trencant” els codis assumits. Com a comissari del pavell\u00f3 puc respondre en una conversa a Facebook i eliminar tamb\u00e9 aix\u00ed aquestes dist\u00e0ncies que s’apliquen i que en realitat s\u00f3n inexistents. Tots estem canviant de paper constantment, aix\u00ed que mantenir una l\u00f2gica en l’opini\u00f3 i en el expressar-la em sembla fins i tot sa (en la mesura de l\u2019ins\u00e0 de la xarxa, que t\u00e9 una estona de maldat).<\/p>\n Sobre les difer\u00e8ncies entre els agents, s\u00ed: se’ns fica en un mateix sac d’una manera generacional quan ni som la mateixa generaci\u00f3 ni tenim els mateixos referents. Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que en les difer\u00e8ncies podem parlar. Amb alguns m\u00e9s que amb d\u2019altres, tamb\u00e9 \u00e9s cert. Jo em trobo b\u00e9 amb persones 15 anys menors que jo i amb persones 15 anys m\u00e9s grans que jo, \u00e9s gaireb\u00e9 un tema d’actitud i no tant d’edat, \u00e9s una cosa aix\u00ed com comprendre la situaci\u00f3 des d’un punt de vista global i proactiu (amb l’inadequat de aquesta paraula). No treballo des de l’amistat, entenc els afectes com una cosa que participa de la feina i crec que \u00e9s clau comprendre la part emocional de l’exposici\u00f3 i l’art com un element de coneixement, per\u00f2 no prenc decisions per amistat. Tampoc per estrat\u00e8gia, que \u00e9s una cosa que de vegades veus que passa. Personalment tinc la sensaci\u00f3 que no ocupo cap casella, que m\u00e9s que una possibilitat s\u00f3c un problema.<\/p>\n El conservadorisme de la pol\u00edtica consolidada i el seu intervencionisme s\u00f3n maneres de protecci\u00f3 que, com a historiador, m’atreveixo a interpretar com de fi de r\u00e8gim, encara que aix\u00f2 no vol dir que hagi de canviar cap a millor. Em d\u00f3na la sensaci\u00f3 d’estar immers en unes segones Guerres Culturals. I aquestes no s\u00f3n \u00fanicament a Espanya.<\/strong><\/p>\n Estem en un moment d’incertesa, de manera que les posicions conservadores tendeixen encara m\u00e9s cap al proteccionisme i el tancament de posicions. Davant d’aquesta situaci\u00f3 crec que hem de ser molt clars i transparents per aportar un altre vocabulari. El vocabulari dominant \u00e9s tancat i les opcions es van eliminant, amb el que ens toca obrir-les de nou. Torna a ser necessari guanyar coses que ja s’havien guanyat i que hem tornat a perdre. I s\u00ed, no \u00e9s \u00fanicament Espanya si no que \u00e9s una cosa que passa evidentment a tot Europa. Per aquest motiu vull insistir en l’aportaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica si vols, en l\u2019obrir camp per permetre altres possibilitats i altres realitats.<\/p>\n Des del costat positiu: quin \u00e9s el major suport que has tingut?<\/strong> M’agradaria saber sobre la relaci\u00f3 amb els altres pa\u00efsos i fins i tot amb el mateix comissari general, Okwi Enwezor.<\/strong><\/p>\n Okwui no pot opinar sobre els pavellons ja que no \u00e9s el seu camp, aix\u00ed que la relaci\u00f3 \u00e9s cordial i marcadament distant. Ens vam veure tots els comissaris dels pavellons amb ell per explicar-li els projectes i al rev\u00e9s, per\u00f2 ja quan ho ten\u00edem la majoria tot decidit. Despr\u00e9s, en muntatge, dep\u00e8n de com vagis d’estr\u00e8s i dels ritmes que es marquin a cada pa\u00eds. Hem parlat amb gent d’altres pavellons, compartit moments de post-muntatge i spritz i parlat de tot i de res. Ho hem fet amb aquells que hi eren seguint els mateixos timings que nosaltres. En general no est\u00e0 prevista una comunicaci\u00f3 i un treball en com\u00fa ja que realment no \u00e9s un treball com\u00fa. Parles tamb\u00e9 amb els artistes que coneixes que estan muntant en l’exposici\u00f3 central i veus el sols que estan. Exemple gr\u00e0fic, i tornant al pavell\u00f3: aquest \u00e9s territori espanyol i no itali\u00e0, de manera que la policia italiana no pot fer res dins dels seus murs. La dist\u00e0ncia arriba a aquest nivell.<\/p>\n I, finalment, qu\u00e8 t’emportes a canvi? Algun efecte immediat?<\/strong><\/p>\n Estan ja passant coses amb els artistes. M\u2019emporto tamb\u00e9 el veure una m\u00e0quina d’aquest tipus per dins, que no t\u00e9 res a veure amb analitzar-la des de fora. Per la meva banda, vaig tenir la sort de comen\u00e7ar a treballar en Bonniers Konsthall l’endem\u00e0 de volar des de Ven\u00e8cia a Estocolm, aix\u00ed que no he tingut temps per caure en la tradicional depressi\u00f3 post-Ven\u00e8cia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s curiosa la pres\u00e8ncia de quatre comissaris ib\u00e8rics als pavellons nacionals: Chus Mart\u00ednez al catal\u00e0, Mar\u00eda de Corral al portugu\u00e8s, Katia Garc\u00eda-Ant\u00f3n al n\u00f2rdic i tu a l’espanyol. En cap…<\/p>\n","protected":false},"author":1332,"featured_media":9151,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5147],"tags":[5580,5632,5503],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nVen\u00e8cia en si \u00e9s dur -no cal enganyar-se. \u00c9s molt gran i hi ha aquesta sensaci\u00f3 flotant de que te l’est\u00e0s jugant tant que segurament fracassar\u00e0s i ja et pots retirar despr\u00e9s d’aquesta caiguda. A aix\u00f2 hi ajuda que existeixi aquest desig nacional cap al desastre, per\u00f2 quan veus que el que realment \u00e9s interessant a Ven\u00e8cia \u00e9s el possible intercanvi internacional, treus pes a moments que s\u00f3n menors.<\/p>\n