{"id":9161,"date":"2015-06-08T02:37:00","date_gmt":"2015-06-08T02:37:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/06\/08\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/"},"modified":"2023-07-10T12:32:07","modified_gmt":"2023-07-10T10:32:07","slug":"tots-els-futurs-del-mon-o-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/","title":{"rendered":"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d’albirar alguna cosa"},"content":{"rendered":"

\"A*DESK_BiennalediVenezzia_foto<\/p>\n

Sens dubte, el t\u00edtol \u00e9s imponent, impressiona. Podria fins i tot arribar a ser massa pretensi\u00f3s. La 56ena biennal de Ven\u00e8cia, comissariada pel nigeri\u00e0 Okwui Enwezor, es diu Tots els futurs del m\u00f3n<\/em> <\/a>. La pr\u00f2pia frase aclapara; un comen\u00e7a a imaginar els futurs, molts futurs, tots els futurs; el meu futur, el teu, el del ve\u00ed, el dels teus amics, el del meu pa\u00eds, el teu continent, el dels altres, el dels de dalt, els de baix, el dels humans, el dels animals i les plantes, el planeta, \u00a1tots els futurs del m\u00f3n! I tot alhora. Nom\u00e9s aquestes cinc paraules basten per ennuvolar el pensament. I deixar al visitant fora de joc, incapa\u00e7 d’establir una base s\u00f2lida o coherent per comen\u00e7ar la visita.<\/p>\n

Si hi ha un adjectiu que defineixi la biennal d\u2019Enwezor \u00e9s precisament el d\u2019”aclaparadora”. A trav\u00e9s d’un muntatge intens, que en ocasions no deixa espai per digerir entre obra i obra, l’espectador se sotmet a una allau de discursos, idees, dispositius, obres, performances, xerrades, trobades o tallers que propicien una sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia davant l\u2019inabordable de la situaci\u00f3. La intenci\u00f3 del comissari sembla ser, sent molt conscient de la hist\u00f2ria del la biennal mateixa i de les relacions que es van establir durant el temps amb diferents fites hist\u00f2riques, que el seu projecte reflecteixi, reflexioni, indagui i dialogui amb l’actual estat de la q\u00fcesti\u00f3 ( The State of Things<\/em>); amb les problem\u00e0tiques, urg\u00e8ncies i dificultats que assolen el m\u00f3n en el nostre temps.<\/p>\n

No \u00e9s empresa petita, per descomptat. L\u2019Angelus Novus<\/em> de Paul Klee, o m\u00e9s aviat la lectura que Walter Benjamin va fer d’aquesta pintura, funciona com a antecedent, com una ess\u00e8ncia que s’est\u00e9n per totes les intencions del projecte. Benjamin llegia l’\u00c0ngelus en clau apocal\u00edptica, a l’Europa pr\u00e8via a la Segona Guerra Mundial, un altre per\u00edode de brutal crisi. Enwezor ho rescata per portar-ho al moment actual, en el qual de nou, afrontem ruptures sist\u00e8miques que recorden cat\u00e0strofes anteriors a cada rac\u00f3 del globus.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de la cl\u00e0ssica exposici\u00f3 de tesi, amb un tema clar sobre el que orbiten obres que il\u00b7lustren el discurs, aquesta biennal escomet, de manera conscient, un projecte que s’assenta en diferents l\u00ednies discursives o filtres (Filters), com el mateix comissari els anomena. Aquests es barregen i se superposen creant un amalgama de significats complexos dif\u00edcils de copsar a primer cop d’ull (com dif\u00edcil \u00e9s copsar la complexitat del m\u00f3n).<\/p>\n

Un d’aquests filtres en joc t\u00e9 a veure amb la noci\u00f3 del desordre (Garden of disorder<\/em>). Desordre en la geopol\u00edtica global, en el medi ambient o en l’economia. Present al llarg de tot el recorregut, i barrejat i agitat amb d\u2019altres filtres, potser \u00e9s a l’Arsenale on aquesta idea es fa m\u00e9s expl\u00edcita. A trav\u00e9s d’aquest muntatge embullat, sense un ordre clar i suggerit, el visitant va descobrint una estructura que es repeteix al llarg de les sales, dividides en diferents passadissos i espais laterals i centrals, pels quals cal disc\u00f3rrer per tornar a passar i anar avan\u00e7ant atent de no perdre\u2019s res. L’entrada \u00e9s imponent, amb una gran sala en la qu\u00e8 una s\u00e8rie de neons de Bruce Nauman, (produ\u00efts entre 1972 i 1980) a les parets dialoguen amb una pertorbadora nova instal\u00b7laci\u00f3 de l’algeri\u00e0 Abdel Abdessemed, que planta ganivets de diferents tipus i mides al terra. En traspassar aquella sala, el recorregut comen\u00e7a a fer-se m\u00e9s i m\u00e9s dens, i nom\u00e9s la instal\u00b7laci\u00f3 de Flickering Lights de Philippe Parreno, que s’expandeix per tot l’espai, ens va marcant alguna pista i ens anima a seguir endavant, descobrint en el tortu\u00f3s recorregut la magn\u00edfica s\u00e8rie de dibuixos d’Abu Bakarr Mansaray, una delirant visi\u00f3 de la mem\u00f2ria de Sierra Leone, la guerra, la ind\u00fastria armament\u00edstica o la dictadura tecnol\u00f2gica; la instal\u00b7laci\u00f3 Balad of the lady who lives behind the trees<\/em>, de la palestina Jumana Emil Abboud, que reuneix notes, dibuixos i pintures amb un exquisit ritme espacial; o l’herm\u00e8tica instal\u00b7laci\u00f3 New Reproduction<\/em> del croat David Maljkovic.<\/p>\n

Al Pavell\u00f3 Central dels Giardini el ritme no \u00e9s tan ca\u00f2tic, encara que l’espai es modifica amb un mur a l’entrada que trastoca la manera de comen\u00e7ar l’exposici\u00f3. Grans noms de la hist\u00f2ria de l’art com Robert Smithson, Hans Hacke o Marcel Broodthaers es relacionen amb peces de Runo Lugomarsino, Elena Damiani o Munira Al Solh. Menci\u00f3 especial mereix el tram de tres habitacions amb les pintures de Kerry James Marshall, la magn\u00edfica s\u00e8rie de calaveres de Marlene Dumas i la pel\u00b7l\u00edcula de Rosa Barba. I la \u00faltima sala de Jeremy Deller sobre els contractes de treball de 0 hores al Regne Unit.<\/p>\n

Un altre dels filtres t\u00e9 a veure amb l’assaig de temporalitats extenses i diferents velocitats (Liveness: On epic curation<\/em>). Seguint aquesta l\u00f2gica, per tot arreu de l’exposici\u00f3 trobem diferents performances, accions, sessions de lectura, i un programa d’actes que es desplega espacial i temporalment com un continu i incessant esdeveniment en viu. Algunes propostes estan disseminades pel recorregut expositiu, com The Sinthome Score<\/em>, el projecte de l’espanyola Dora Garc\u00eda, transcripci\u00f3 del 23\u00e8 seminari de Jacques Lacan; o la subtil instal\u00b7laci\u00f3 performativa Indoor flights<\/em>, de l’argent\u00ed Ernesto Ballesteros, una mena de taller en el qual l’artista es troba construint delicats i ultralleugers avions que sobrevolen l’espai.<\/p>\n

Per\u00f2 sens dubte, aquest intent de treball des d\u2019all\u00f2 temporal t\u00e9 el seu epicentre a l\u2019ARENA, una aposta per generar un lloc de trobada per a diferents esdeveniments en viu, on el p\u00fablic pugui seure, reunir-se i assistir a les diferents propostes. Localitzat a la rotonda del pavell\u00f3 central, genera una sensaci\u00f3 estranya de ruptura del recorregut, alhora que possibilita una lectura diferent i una temporalitat alternativa a la que estem habituats enmig d’una exposici\u00f3 (i m\u00e9s encara d’una biennal). Les propostes van des d’accions o presentacions per part d’alguns dels artistes participants, invitacions espec\u00edfiques, o la s\u00e8rie de lectures dels tres volums d\u2019El Capital<\/em> de Marx.<\/p>\n

Aquest \u00e9s precisament el tercer dels filtres (Capital: A Live Reading<\/em>). Dirigida per Isaac Julien, la lectura indaga en la naturalesa del llibre des de la ficci\u00f3 i la realitat, proposant una exploraci\u00f3 del seu aura, efectes, afectes i espectres. Si portar a Marx a Ven\u00e8cia pot semblar un gest una mica vacu o fr\u00edvol, no \u00e9s del tot intranscendent tornar a posar (s\u00ed, un cop m\u00e9s) El Capital<\/em> al centre de la discussi\u00f3, i per qu\u00e8 no, possibilitar noves aproximacions des de formats molt diversos en un escenari performatiu, de di\u00e0leg i coral.<\/p>\n

A m\u00e9s de les presentacions especials d’artistes consagrats com Nauman, Smithson, Hacke, Dumas, el -de nou inabastable- atles filmogr\u00e0fic de Harun Farocki, o els treballs d’Adrian Piper (lle\u00f3 d’or d’aquesta edici\u00f3), aquesta biennal acull una s\u00e8rie de projectes especials que desborden l’espai expositiu i que generen, de nou, altres tipus de ritme i lectura. Supercommunity<\/a>, la col\u00b7laboraci\u00f3 amb e-flux journal, per exemple, desenvolupa un projecte editorial a partir d’una s\u00e8rie d’assajos diaris de participants a la biennal i d\u2019altres convidats, que es publiquen en l\u00ednia i es distribueixen gratu\u00eftament. Alguns d’ells s\u00f3n llegits i comentats a l\u2019ARENA. Es donen tamb\u00e9 col\u00b7laboracions com un taller de tres dies a l’agost amb Creative Time Summit; les sessions amb Gulf Labor Coalition dedicades a les condicions laborals al Golf P\u00e8rsic i \u00c0sia del Sud; la presentaci\u00f3 del treball, en proc\u00e9s al llarg de la biennal, de The Invisible Borders Trans-African Project; o la del col\u00b7lectiu siri\u00e0 an\u00f2nim Abounddara, que treballa sobre la noci\u00f3 de “cinema d’emerg\u00e8ncia”. A m\u00e9s, s’editar\u00e0 una publicaci\u00f3 final que compilar\u00e0 un arxiu, documentaci\u00f3 i reflexions sobre tot el proc\u00e9s diari dels esdeveniments a la biennal.<\/p>\n

Fosca i complicada de digerir, la biennal ofereix un paisatge complex i borr\u00f3s pel que fa a aquells futurs, si \u00e9s que se n\u2019intueix algun. Enwezor busca escapar del display<\/em> tradicional per proposar materials, referents i actes simb\u00f2lics i est\u00e8tics que puguin generar un escenari de comunicaci\u00f3 diferent. Si b\u00e9 l’intent \u00e9s conseq\u00fcent amb el discurs, i fins i tot necessari en un lloc com Ven\u00e8cia, de vegades fa l’efecte de quedar-se a mig cam\u00ed. D’altra banda, i ateses les caracter\u00edstiques del projecte, caldria fer un seguiment proper durant tota la biennal per ser capa\u00e7 d’assimilar les inquietuds del comissari, i apreciar-lo en tota la seva amplitud i complexitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sens dubte, el t\u00edtol \u00e9s imponent, impressiona. Podria fins i tot arribar a ser massa pretensi\u00f3s. La 56ena biennal de Ven\u00e8cia, comissariada pel nigeri\u00e0 Okwui Enwezor, es diu Tots els…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":15686,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782,5147],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nTots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sens dubte, el t\u00edtol \u00e9s imponent, impressiona. Podria fins i tot arribar a ser massa pretensi\u00f3s. La 56ena biennal de Ven\u00e8cia, comissariada pel nigeri\u00e0 Okwui Enwezor, es diu Tots els...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-06-08T02:37:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:32:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Juan Canela\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Juan Canela\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Juan Canela\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/\",\"name\":\"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg\",\"datePublished\":\"2015-06-08T02:37:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:32:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg\",\"width\":670,\"height\":500},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d’albirar alguna cosa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b\",\"name\":\"Juan Canela\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/836c482f0dd1e131a945b281d0c88bc8\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Juan Canela\"},\"description\":\"Juan Canela es comisario independiente. Tras muchas vueltas, hace unos a\u00f1os que vive en Barcelona. Entiende el comisariado como un espacio de trabajo que se bifurca en diversos formatos - exposiciones, acciones, encuentros, libros, charlas, radio, paseos, baile, - en el cual lo performativo tiene un papel relevante. Entiende la escritura como una vertiente m\u00e1s de su pr\u00e1ctica curatorial.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/canela\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk","og_description":"Sens dubte, el t\u00edtol \u00e9s imponent, impressiona. Podria fins i tot arribar a ser massa pretensi\u00f3s. La 56ena biennal de Ven\u00e8cia, comissariada pel nigeri\u00e0 Okwui Enwezor, es diu Tots els...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-06-08T02:37:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:32:07+00:00","og_image":[{"width":670,"height":500,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Juan Canela","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Juan Canela","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Juan Canela"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/","name":"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d'albirar alguna cosa – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg","datePublished":"2015-06-08T02:37:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:32:07+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/A_DESK_Biennaledivenezzia_fotode_Angel_Calvo.jpg","width":670,"height":500},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/tots-els-futurs-del-mon-o-la\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Tots els futurs del m\u00f3n, o la dificultat d’albirar alguna cosa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b4be9de22ac18d59478aaf3c1cbd673b","name":"Juan Canela","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/836c482f0dd1e131a945b281d0c88bc8","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/385c5f104b508aac04a15a653db49513?s=96&d=mm&r=g","caption":"Juan Canela"},"description":"Juan Canela es comisario independiente. Tras muchas vueltas, hace unos a\u00f1os que vive en Barcelona. Entiende el comisariado como un espacio de trabajo que se bifurca en diversos formatos - exposiciones, acciones, encuentros, libros, charlas, radio, paseos, baile, - en el cual lo performativo tiene un papel relevante. Entiende la escritura como una vertiente m\u00e1s de su pr\u00e1ctica curatorial.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/canela\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9161"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1295"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9161"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9161\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17603,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9161\/revisions\/17603"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15686"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9161"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9161"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9161"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9161"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}