![\"A*DESK_Abboundara](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Sorry-for-this-technical-failure-1280.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Escric aquest text a partir de dos moments condicionants: el de visitar la Biennale<\/em> en els dies d’inauguraci\u00f3 – sense prejudicis, sense haver llegit res, recent aterrada – i el d’aquest text; passat un mes i havent llegit bastanta cr\u00edtica sobre Ven\u00e8cia, tant de nacional com d\u2019internacional. Des de la redacci\u00f3 d’A*Desk em van proposar escriure sobre l\u2019\u201coff Biennale\u201d, quelcom perif\u00e8ric i subjectiu, aix\u00ed que aix\u00f2 no parlar\u00e0 dels continguts dels pavellons, m\u00e9s aviat de cr\u00edtica; temps; \u00e0liens i emocions. Aquest text tamb\u00e9 invertir\u00e0 la direcci\u00f3 del temps, de manera que abans de l’experi\u00e8ncia visitant Ven\u00e8cia, comen\u00e7ar\u00e0 per la posterior, la cr\u00edtica publicada.<\/p>\n Aix\u00ed, en (molt) resumit, el que s’ha dit en general sobre la Biennal de Ven\u00e8cia 2015: a tothom li va agradar Alemanya, Estats Units i B\u00e8lgica, per\u00f2 despr\u00e9s el premi se’l va endur Arm\u00e8nia; i Okwui Enwezor ho va fer malament. Als pocs dies d’haver inaugurat, a la premsa apareixia cert consens, hi havia molta coincid\u00e8ncia i poc risc a l’hora de parlar del millor i del pitjor dels Giardini, del Pavell\u00f3 Central, de l\u2019Arsenale i de la resta de pavellons nacionals escampats per Ven\u00e8cia. \u00bfCom s\u2019ho fan algunes persones per signar textos en qu\u00e8 sembla que s’ha vist i analitzat al detall tant en tan poc temps? Imagino que a part de veure art, la gent que va visitar Ven\u00e8cia la setmana de la inauguraci\u00f3, tamb\u00e9 va fer vida social i va acudir a les festes aquestes que es fan al m\u00f3n de l’art perqu\u00e8 amb l’alcohol sembli m\u00e9s f\u00e0cil fer amics. Suposo que tamb\u00e9 van parar en algun moment per menjar i descansar.<\/p>\n De vegades m’imagino alguns cr\u00edtics amb l\u00e0ser als ulls, escanejant un pavell\u00f3 en un minut i sent capa\u00e7os d’omplir despr\u00e9s dos folis de veredicte. El resultat de tanta velocitat \u00e9s que despr\u00e9s surten textos molt semblants i acabes llegint la mateixa Biennale<\/em> tota l’estona en diferents idiomes i versions. Una Biennale<\/em> que per cert, jo no vaig veure; o m\u00e9s aviat una de diferent de la que vaig veure. Perqu\u00e8 per comen\u00e7ar, no la vaig veure sencera (aix\u00f2 sona lleig i comprometedor de dir si has de fer una cr\u00edtica, confessar que no t’ho vas mirar tot) i l’atenci\u00f3 es va desviar cap a d\u2019altres costats. El proc\u00e9s de menjar-te una biennal pot ser lent i dens, comptant per exemple que a la qual t’aturis a mirar tres o quatre v\u00eddeos que t’agradin, ja ocupes una bona estona. La Biennale<\/em> que vaig veure va ser fragment\u00e0ria, amb diferents ritmes i amb derives per la ciutat, converses en terrasses i esgl\u00e9sies barroques barrejant-se amb art contemporani.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, ser-hi els primers dies afegeix aquest element irreal i endog\u00e0mic del sector, quan la pres\u00e8ncia de tota la pir\u00e0mide social de l’art internacional es concentra durant una setmana en una ciutat. Fantasiejar per un segon amb qu\u00e8 a Ven\u00e8cia aquests dies ens cau un meteorit gegant o s’enfonsa al mar tota la ciutat de cop. Els dies d’inauguraci\u00f3 s\u00f3n de molt soroll i poca claredat. Per trobar un lloc tranquil cal prendre una mica de dist\u00e0ncia i allunyar-se del rumor general. Passar del que s’ha dit i tornar al punt d’origen.<\/p>\n Okwui Enwezor, el comissari general de la Biennale 2015<\/em>, va utilitzar l\u2019Angelus Novus<\/em> de Paul Klee descrit per Walter Benjamin com a met\u00e0fora i leitmotiv d’aquesta edici\u00f3. Proposo la imatge d’un \u00e0lien – remix extravagant de l\u2019Angelus Novus<\/em> – per acompanyar aquest relat. Un \u00e0lien que canvia el Kapital<\/em> de Karl Marx pel Cyborg Manifest<\/em> de Donna Haraway. Total, Donna Haraway ja utilitza la teoria marxista i el materialisme hist\u00f2ric com a base te\u00f2rica afegint feminisme, aix\u00ed que la cosa millora si Das Kapital<\/em> es torna queer. A m\u00e9s, Donna Haraway recorre a la imatge del cyborg com Walter Benjamin o Okwui Enwezor a la de l’\u00c0ngel de Paul Klee per parlar de les condicions de la hist\u00f2ria des de la contemporane\u00eftat. Aix\u00ed que t\u00e9 el seu sentit posar un \u00e0lien en tot aquest assumpte. D’acord, \u00e9s una mica estrany per\u00f2 funciona.<\/p>\n Als \u00e0liens no els agrada la cr\u00edtica vuitcentista i la cr\u00edtica vuitcentista no creu en els \u00e0liens, aix\u00ed que en principi, tot b\u00e9. La figura de l’\u00e0lien \u00e9s l\u2019off Biennale<\/em> i es despla\u00e7a per la mat\u00e8ria fosca del sistema, sentint-se fora de lloc en el context art per\u00f2 com a casa davant segons quines obres. Un \u00e0lien \u00e9s emocional, queer, feminista i anti-racista. Tot i que es desvia constantment, sempre mostra posicions clares. De vegades els \u00e0liens poden semblar una mica pesats a alguns, insistint sempre en preguntar el mateix: \u00bfqui t\u00e9 quins privilegis i a costa de qu\u00e8? Aquesta pregunta sobre el valor de les coses fa que els \u00e0liens donin la mateixa import\u00e0ncia a les paraules que als cossos, perqu\u00e8 saben que hi ha uns cossos que compten i uns altres que no. Finalment, els \u00e0liens no tenen g\u00e8nere o sexe definit ni p\u00e0tria. La seva \u00fanica bandera \u00e9s la de l’arc de Sant Mart\u00ed, i tot i que avancen sense ales entre la merda i les ru\u00efnes d’aquest m\u00f3n, els \u00e0liens deixen darrere seu un rastre brillant de purpurina i plomes, perqu\u00e8 els agrada el rotllo drag<\/em> i els \u00e9s una mica igual si als altres els sembla vulgar.<\/p>\n Em van fer bategar de la Biennale les obres o pavellons on aquest \u00e0lien s’hagu\u00e9s sentit com a casa. Al cap i a la fi, un \u00e0lien \u00e9s l’altre<\/em>, i com deia Monique Wittig: “qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 altre \/ diferent si no all\u00f2 dominat?” Doncs aix\u00f2, em van agradar les situacions i obres on all\u00f2 diferent era agenciat, all\u00f2 vulnerable exposat sense por, i la resist\u00e8ncia es mostrava com una forma l\u00fadica de q\u00fcestionar i desmuntar la norma dominant. Em conformo amb fragments i buits, amb no haver-ho vist tot i haver oblidat alguns noms. Aix\u00ed queda m\u00e9s espai i temps per al que val la pena.<\/p>\n Visitar una biennal consisteix b\u00e0sicament en aix\u00f2; rebre molta informaci\u00f3 que cadascuna editar\u00e0 a la seva manera. I cadasc\u00fa, que acompanyi el seu relat amb el s\u00edmbol que m\u00e9s li convingui; \u00e0ngels, \u00e0liens, diners, la verge Maria o Karl Marx.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escric aquest text a partir de dos moments condicionants: el de visitar la Biennale en els dies d’inauguraci\u00f3 – sense prejudicis, sense haver llegit res, recent aterrada – i el…<\/p>\n","protected":false},"author":1275,"featured_media":9162,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5147],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n