{"id":9189,"date":"2015-07-13T02:00:00","date_gmt":"2015-07-13T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/07\/13\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/"},"modified":"2015-07-13T02:00:00","modified_gmt":"2015-07-13T02:00:00","slug":"obietats-i-reptes-a-partir-de-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/","title":{"rendered":"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual"},"content":{"rendered":"

\"Colau
\nDem\u00e0 es compleixen quatre setmanes, el primer mes, d’un ajuntament liderat per una alcaldessa a Barcelona. Primera dona que arriba a la m\u00e0xima posici\u00f3 de representaci\u00f3 pol\u00edtica municipal a la capital catalana. Sorgida de les mateixes eleccions municipals, una altra dona es converteix en alcaldessa de la capital espanyola. Primer element innovador: dues dones s\u00f3n simult\u00e0niament alcaldesses de les dues ciutats m\u00e9s importants d’aquest regne esquerdat.<\/p>\n

Segona q\u00fcesti\u00f3 a destacar: aquestes dues dones s\u00f3n a m\u00e9s representants de grups pol\u00edtics generats espec\u00edficament per a l’ocasi\u00f3, “des de baix” (el que en angl\u00e8s es coneix amb la bonica i din\u00e0mica expressi\u00f3 de “bottom-up”). I totes dues lideren grups pol\u00edtics de base ciutadana, amb un discurs molt clar basat en el canvi. La necessitat d’aquest canvi emergeix en tots dos casos de la hist\u00f2ria recent, no nom\u00e9s a nivell local, sin\u00f3 tamb\u00e9 regional, estatal, i fins i tot mundial. La idea de ser la figureta m\u00e9s petita de la matrioska ens havia estat inculcada: cr\u00e8iem estar ubicats -com a societat, com a ciutadania- en un una din\u00e0mica voraginosa la c\u00faspide de la qual ens semblava inabastable (Gramsci ho va anomenar “hegemonia cultural” de la classe dominant). Explicant-nos que no tenia per qu\u00e8 ser-ho tant \u2013d\u2019inabastable-, que pod\u00edem accedir, que pod\u00edem decidir, que pod\u00edem incidir, van guanyar. I van guanyar, a m\u00e9s, perqu\u00e8 les seves biografies aix\u00ed ens ho testificaven; el poder de l’activisme triomfant d\u2019una banda, la seducci\u00f3 de la ideologia impecable, de l’altra.<\/p>\n

Tercer element a considerar: tant el govern d’Ada Colau com el de Manuela Carmena t\u00e9 m\u00e9s enemics poderosos que amics invisibles. Encara que s’hagi demostrat que el 99% s\u00ed que t\u00e9 acc\u00e9s, que amb perseveran\u00e7a i il\u00b7lusi\u00f3 (quina paraula m\u00e9s enganyosa) “s\u00ed que es pot”, en aquest apartat, les difer\u00e8ncies s\u00ed que s\u00f3n not\u00f2ries: Colau t\u00e9 a favor seu una estructura pr\u00e8via conservadora i cr\u00edtica per\u00f2 relativament dialogant. Carmena per contra se les ha de veure amb un context d’extrema dreta maquillada, una her\u00e8ncia complicad\u00edssima que la fa d’entrada m\u00e9s vulnerable, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys necess\u00e0ria.<\/p>\n

Per a molts, a m\u00e9s, l’encara calentet “oxi” grec ens t\u00e9 ben excitats. Nom\u00e9s com apunt, aquest “NO” no s’ha de llegir -\u00fanicament- com un no contra la il\u00b7legalitat, la immoralitat i la desesperaci\u00f3 d’un deute impossible de pagar. Tamb\u00e9 s’ha d’interpretar com un vot de confian\u00e7a a un partit que va guanyar unes eleccions prometent precisament una voluntat de canvi, canvi que va afermar duent a terme aquest refer\u00e8ndum. Sota la seva responsabilitat, sota el seu govern, no hi haur\u00e0 m\u00e9s decisions preses sense el consentiment dels seus electors, sense el poble al que representen. Per a molts, aix\u00f2 \u00e9s causa d’excitaci\u00f3 perqu\u00e8 precisament, retorna una mica de sentit com\u00fa a un sistema “matrioskal” -hegem\u00f2nic- capitalista, liberal i neci, que ens havia llan\u00e7at a la dreta o el buit.<\/p>\n

Aix\u00ed les coses, si considerem aquestes m\u00faltiples -i comuns- realitats ciutadanes; aquests discursos socials; aquestes pr\u00e0ctiques laborals, pol\u00edtiques institucionals, aquestes cr\u00edtiques de context… I tenint en compte aquesta aparent realitat pol\u00edtica nova, amb molt potencial i extremades r\u00e8mores, amb urg\u00e8ncies socials que escometre (tamb\u00e9 els artistes, curadors, programadors, cr\u00edtics, gestors som ciutadans majorit\u00e0riament vulnerables), sorpr\u00e8n que a algunes persones del m\u00f3n de l’art els hi agafi per tenir por, una por possiblement v\u00edctima (o botx\u00ed), que assumeix que la cultura no \u00e9s priorit\u00e0ria. Una por al fet que les grans mesures socials s\u2019emportin per davant les micro-pol\u00edtiques culturals, que la mal anomenada “alta cultura” segueixi sense tenir lloc o cabuda, que sigui definitivament declarada no urgent. Que l’art contemporani, de vegades tan elitista o banal, no sigui ent\u00e8s com el que realment \u00e9s quan compleix la seva funci\u00f3: la d\u2019eixamplador de l\u00edmits, medicina per a l’esperit cr\u00edtic, necessitat vital i experiencial per a molts, font de producci\u00f3, discussi\u00f3 i intercanvi; font de reflexi\u00f3, d’educaci\u00f3 i debat.<\/p>\n

Com en altres moments de la hist\u00f2ria, \u00e9s moment -sempre ho \u00e9s- per a l’art i la cultura. I \u00e9s indubtable i atractiva l’oportunitat que tenim perqu\u00e8 el context no nom\u00e9s exciti la nostra vessant cr\u00edtica, sin\u00f3 tamb\u00e9 la nostra capacitat d’emissi\u00f3. Potser s\u00ed que hem de seguir desitjant que els discursos institucionals oficials i els \u00edntims vagin algun dia en el mateix sentit; que es financi la cultura; que es promogui la producci\u00f3 art\u00edstica; que s\u2019aplaudeixin els discursos cr\u00edtics i es valorin com el que s\u00f3n. Que s’instauri d’una vegada per totes la centralitat de la cultura. Que els nens creixin en aquesta nova etapa fent-se preguntes quan no entenguin alguna cosa, enlloc de menysprear-ho d’entrada com feien els seus pares i avis quan no entenien alguna cosa. Que aquestes dues grans dones ens vegin, i que nosaltres puguem veure’ns amb elles, i el m\u00e9s important, que aix\u00f2 passi tamb\u00e9 m\u00e9s enll\u00e0 d’elles.<\/p>\n

El repte es troba, tamb\u00e9, a la teulada de l’art. Si l’antagonisme ha arribat a la representaci\u00f3 pol\u00edtica, \u00e9s urgent generar paral\u00b7lelismes en la instituci\u00f3 art\u00edstica, no nom\u00e9s produint noves exposicions i assajant nous formats, eixamplant o tensant discursos, tamb\u00e9 assumint que l’ampliaci\u00f3 dels l\u00edmits i l’acc\u00e9s institucional \u00e9s una cosa personal. Citant a Andrea Fraser: “amb cada intent d’evadir els l\u00edmits de la determinaci\u00f3 institucional, d’abra\u00e7ar l\u2019enfora, expandim el nostre marc i portem m\u00e9s de l\u2019enfora dins del nostre m\u00f3n” (Andrea Fraser, 2005, traducci\u00f3 pr\u00f2pia [[cita original: ” With each attempt to evadeix the limits of institutional determination, to embrace an outside, we expand our frame and bring more of the world into it. But we never escapament it “]]).<\/p>\n

El que considero urgent copiar del nostre moment pol\u00edtic \u00e9s la valentia, sensatesa i metodologia que han portat a Barcelona en com\u00fa i Ara Madrid on s\u00f3n. El canvi \u00e9s necessari en q\u00fcestions com la presa de decisions en l’\u00e0mbit cultural, en les eleccions de directors de museus p\u00fablics, en com es distribueixen els recursos. Potser ens haurem de plantejar i assentar com a fonament la cultura lliure i la gesti\u00f3 col\u00b7lectiva dels recursos que compartim, pot ser que sigui el moment de sortir de la instituci\u00f3, de la corpore\u00eftat i poca flexibilitat dels edificis. En qualsevol cas, \u00e9s imprescindible que aquesta nova centralitat (per protagonista, no per posici\u00f3 pol\u00edtica) del discurs perif\u00e8ric no succeeixi nom\u00e9s en l’\u00e0mbit pol\u00edtic, sin\u00f3 que afecti i contamini profundament l’esfera cultural i art\u00edstica. Ha arribat el moment que puguem cedir pas ja a nous (i sempre necessaris) discursos perif\u00e8rics que eixamplin, en un futur, el nostre m\u00f3n actual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dem\u00e0 es compleixen quatre setmanes, el primer mes, d’un ajuntament liderat per una alcaldessa a Barcelona. Primera dona que arriba a la m\u00e0xima posici\u00f3 de representaci\u00f3 pol\u00edtica municipal a la…<\/p>\n","protected":false},"author":1269,"featured_media":9186,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3577],"tags":[],"coauthors":[6447],"acf":[],"yoast_head":"\nObietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Dem\u00e0 es compleixen quatre setmanes, el primer mes, d’un ajuntament liderat per una alcaldessa a Barcelona. Primera dona que arriba a la m\u00e0xima posici\u00f3 de representaci\u00f3 pol\u00edtica municipal a la...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-07-13T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"359\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Marina Vives\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Marina Vives\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Marina Vives\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/\",\"name\":\"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg\",\"datePublished\":\"2015-07-13T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2015-07-13T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg\",\"width\":670,\"height\":359,\"caption\":\"Colau y Carmena conversando el pasado mayo\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6\",\"name\":\"Marina Vives\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bab32d3d3bdc196694d4c2db6a43dcd\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Marina Vives\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/marina\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk","og_description":"Dem\u00e0 es compleixen quatre setmanes, el primer mes, d’un ajuntament liderat per una alcaldessa a Barcelona. Primera dona que arriba a la m\u00e0xima posici\u00f3 de representaci\u00f3 pol\u00edtica municipal a la...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-07-13T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":359,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Marina Vives","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Marina Vives","Temps estimat de lectura":"6 minuts","Written by":"Marina Vives"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/","name":"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg","datePublished":"2015-07-13T02:00:00+00:00","dateModified":"2015-07-13T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/1432928940_232386_1432929127_noticia_normal.jpg","width":670,"height":359,"caption":"Colau y Carmena conversando el pasado mayo"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/obietats-i-reptes-a-partir-de-la\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Obietats i reptes. A partir de la pol\u00edtica actual"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6","name":"Marina Vives","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bab32d3d3bdc196694d4c2db6a43dcd","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g","caption":"Marina Vives"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/marina\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9189"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1269"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9189"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9189\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9189"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}