![\"peli_adesk.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/peli_adesk.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si escriv\u00edssim avui de nou la hist\u00f2ria d\u2019Oblomov, personatge de la literatura russa, oci\u00f3s i gandul, que es va lliurar a l\u2019\u201dart de no fer res\u201d, el relat seria molt diferent. Ens veur\u00edem obligats a aixecar-lo del seu confortable sof\u00e0 i a omplir-li els seus “temps morts” amb un fren\u00e8tic calendari replet d’exposicions, performances, concerts, obres de teatre, projeccions de cinema i curts, confer\u00e8ncies i xerrades i m\u00faltiples esdeveniments; a m\u00e9s, ens veur\u00edem en el deure de posar-lo al servei d’una \u00abind\u00fastria creativa\u00bb, i encara m\u00e9s, el ficar\u00edem en el comprom\u00eds d’haver de passar-s’ho b\u00e9 a cada moment.<\/p>\n
En cap societat anterior ha existit tant temps disponible com en la nostra, i no obstant aix\u00f2, s’ha redu\u00eft la inactivitat i s’han ocupat tots els “buits”. La ind\u00fastria cultural est\u00e0 avui en dia lligada, d\u2019una banda, a la idea d’oci i de ciutat, i de l\u2019altra, i en augment en els \u00faltims anys, a la idea de treball i economia creativa, que de forma una mica perversa s\u00f3n la cara d’una mateixa moneda: no existiria la idea d’oci sense treball i viceversa, no parlar\u00edem de treball si no gaud\u00edssim dels cada vegada m\u00e9s escassos \u00abtemps lliures\u00bb.<\/p>\n
El discurs de mercat s’ha introdu\u00eft a la pol\u00edtica cultural com en totes les altres esferes de la vida. Hi va haver un temps en qu\u00e8 la cultura va ser considerada com un \u00e0mbit diferenciat respecte a d\u2019altres productes de consum. Avui en canvi \u00e9s habitual, i des de diversos \u00e0mbits, apel\u00b7lar al valor de la cultura com a recurs econ\u00f2mic i font d’ocupaci\u00f3, aix\u00ed com existeix una obstinaci\u00f3 per impulsar les activitats creatives com a negoci, -el negoci de l’art de guanyar de diners-. La cultura ja no \u00e9s doncs un fi en si mateix, sin\u00f3 un instrument per reactivar l’economia, un ap\u00e8ndix del turisme i l’oci i un distintiu de les ciutats marca.<\/p>\n
La resposta a aquest gir o “volta de rosca” en la valoraci\u00f3 de la cultura i el saber va ser pronosticat per Friedric Jameson ja fa dues d\u00e8cades, en la seva an\u00e0lisi i vinculaci\u00f3 entre cultura contempor\u00e0nia i economia. De la mateixa manera, el ge\u00f2graf i te\u00f2ric social David Harvey (Capital financer, propietat immobili\u00e0ria i cultura<\/em>, 2005) adverteix de quina manera la cultura, i l’art en particular, estan sotmesos a la l\u00f2gica del capital financer a trav\u00e9s del que ell denomina renda monopolista<\/em>, que \u00e9s aquella que es beneficia de la competitivitat que s’obt\u00e9 en apostar per la distinci\u00f3 i la difer\u00e8ncia.<\/p>\n Aquesta imposici\u00f3 de fer de la cultura un sector econ\u00f2mic sense tenir en compte la seva utilitat social ha portat a un total desconcert a l’hora d’administrar aquest b\u00e9 com\u00fa: o b\u00e9 s’adopta el c\u00f2mode \u00abart d’arronsar les espatlles\u00bb i les pol\u00edtiques culturals brillen per la seva abs\u00e8ncia, o b\u00e9 es delega en el sector privat i les subcontractes. Aix\u00ed per exemple, a la Comunitat de Madrid, la compet\u00e8ncia en cultura en els darrers vint anys ha estat lligada al poder (Vicepresid\u00e8ncia i Govern), a l’oci (Cultura i Esports), al turisme i ocupaci\u00f3, (Conselleria d’Ocupaci\u00f3, Turisme i Cultura), i despr\u00e9s de les passades eleccions de maig en terra de ning\u00fa, fins que decideixin quina conselleria es queda amb el past\u00eds.<\/p>\n Les institucions culturals i museus han entrat a formar part de la ind\u00fastria de l’oci i del turisme cultural i s’han integrat en el mercat a trav\u00e9s del patrocini cultural de les empreses privades. \u00c9s el \u00abtemps lliure\u00bb el context en el qual s’insereixen les pr\u00e0ctiques culturals, i l’efectivitat de la ind\u00fastria cultural en termes materials est\u00e0 sovint associada a la idea d’entreteniment i a la seva aparent diversi\u00f3. Hem de divertir-nos. Aquesta exhortaci\u00f3 ha estat adoptada per institucions culturals i museus, fet que suposa un risc de banalitzaci\u00f3 en la seva programaci\u00f3 cultural. En aquest sentit, \u00e9s clarificadora la pe\u00e7a Sacrilegi<\/a>, de l’artista brit\u00e0nic Jeremy Deller, instal\u00b7lada fa uns mesos al Parc El Soto a M\u00f3stoles, en el marc de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica que el Centro de Arte Dos de Mayo va dedicar a l’artista. L’obra, una r\u00e8plica a escala real de l’Stonehenge convertit en castell inflable, va ser una invitaci\u00f3 a saltar i a divertir-se i una cr\u00edtica per part de Deller a la banalitzaci\u00f3 de l’art.<\/p>\n La conversi\u00f3 del negoci en cultura \u00e9s l’altra cara de la moneda. En els \u00faltims anys, han nascut iniciatives recolzades per ajuntaments i administracions p\u00fabliques que busquen generar i impulsar les ind\u00fastries creatives lligades a la idea de negoci i d\u2019oci. Un exemple d’aix\u00f2 \u00e9s Zinc Shower<\/a>, a Matadero de Madrid, del qual \u00e9s co-productor l’Ajuntament. Zinc Shower \u00e9s una fira en la qual es convida a empreses i a emprenedors a participar perqu\u00e8 aportin idees. Entre els projectes que alberga destaquen el “software” i la tecnologia, l’audiovisual i l’educaci\u00f3. Un altre exemple \u00e9s Factorial Cultural<\/a>, tamb\u00e9 recolzada per Matadero de Madrid, que s’auto-defineix com un espai per a la creaci\u00f3 i el desenvolupament d’iniciatives empresarials en els diferents \u00e0mbits de les arts, la comunicaci\u00f3 i les noves tecnologies. La Red de Industrias Creativas<\/a> a partir de Fundaci\u00f3 Santillana i l’IED Madrid, \u00e9s una plataforma de suport a les empreses de les ind\u00fastries culturals i creatives. En el mateix sentit, la formaci\u00f3 cultural passa cada vegada m\u00e9s per l\u2019emprenedoria: neix aix\u00ed el postgrau en Innovaci\u00f3 Cultural<\/a> a Madrid, ofert per la Universitat Ramon Llull de Barcelona i Tr\u00e0nsit Projectes, junt amb Impact Hub Madrid i Hablarenarte. El postgrau est\u00e0 \u00aborientat al foment de l’esperit emprenedor\u00bb i dirigit a aquells que vulguin realitzar un \u00abprojecte cultural econ\u00f2micament sostenible\u00bb.<\/p>\n Al marge de l’inter\u00e8s i la utilitat d’aquest tipus de projectes, tots ells utilitzen una terminologia espec\u00edfica – emprenedor cultural, creixement, talent, branding, economia creativa, innovaci\u00f3, cultura empresarial, networking, etc.- en el que \u00e9s ja una apropiaci\u00f3 de les paraules per part d’una ideologia dominant, i que justifica en certa manera un discurs neoliberal cada vegada m\u00e9s normalitzat en l’\u00e0mbit cultural.<\/p>\n Si la cultura pot ser negoci, a qui repercuteix el seu benefici? Per a qui han de treballar les “empreses culturals”? \u00bfPot la cultura produir altra cosa que no sigui per i des de la comunitat a la qual pertany? L’art i la cultura no \u00e9s que no puguin generar diners, l’error \u00e9s fer que aquest sigui el seu objectiu \u00faltim. El que est\u00e0 en joc \u00e9s precisament la consideraci\u00f3 de la cultura com una mercaderia, com a negoci o com a mer entreteniment, i no com quelcom que t\u00e9 valor en si mateix, capital simb\u00f2lic que cada un, i cada comunitat, ha d’adquirir i compartir, un negoci de tots i de ning\u00fa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si escriv\u00edssim avui de nou la hist\u00f2ria d\u2019Oblomov, personatge de la literatura russa, oci\u00f3s i gandul, que es va lliurar a l\u2019\u201dart de no fer res\u201d, el relat seria molt…<\/p>\n","protected":false},"author":1246,"featured_media":9190,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3577],"tags":[],"coauthors":[6418],"acf":[],"yoast_head":"\n