Contra la Cooltura<\/a>“, l\u2019autor no ha parat de sortir als mitjans. \u00d2bviament, no a la prime-time de la televisi\u00f3 ni al sem\u00e0for de La Vanguardia, per\u00f2 si tenim en compte la poca repercussi\u00f3 que tenen els llibres a la premsa i m\u00e9s si parlem de cr\u00edtica d\u2019art, es podria dir que el Batllori ha fet sort. El problema \u00e9s que de tantes entrevistes que he llegit se m\u2019han passat les ganes de fer-li una. Qui les vulgui llegir no te res m\u00e9s que buscar-les a la xarxa o al seu perfil de Facebook. Aix\u00ed que per donar resposta a A*Desk hem pensat fer alguna cosa diferent, no tant sols per ser exc\u00e8ntrics, cosa que ja m’agrada, si no per intentar aportar una mirada que potser no haguem tingut fins ara. <\/p>\nComen\u00e7o l’ep\u00edleg, proposant un exercici d’autocr\u00edtica. Fent refer\u00e8ncia a un programa de TV3, en el llibre es diu que seria absurd pensar que els artistes, comissaris, cr\u00edtics d’art s\u2019esforcen en fer de les seves creacions, discursos expositius o textos, peces herm\u00e8tiques, inaccessibles al p\u00fablic. Jo no m’hi jugaria res. He sortit de moltes exposicions o he acabat de llegir texts amb la sensaci\u00f3 de que havien estat creats espec\u00edficament per no ser comprensibles per mi. La dist\u00e0ncia entre discursos endog\u00e0mics farcits de metatextos i auto refer\u00e8ncies i el p\u00fablic no pot ser casual. Si ho fos, haur\u00edem de parlar d’error. Jo crec que l’esperit cr\u00edptic de moltes exposicions forma part d’una manera d’entendre l’art. Estic totalment d’acord amb que la cultura que m’interessa \u00e9s aquella que em demana un esfor\u00e7, per\u00f2 cal donar pistes, crear enlla\u00e7os, generar narratives no did\u00e0ctiques per\u00f2 si comprensibles. Ara b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s arriscat, si el p\u00fablic gen\u00e8ric -no el fidel i c\u00f2mplice-, ent\u00e9n les propostes i \u00e9s possible que opini, fins hi tot \u00e9s possible que critiqui i que posi en dubte algun dels aspectes del que veu. No ser\u00e0 aquesta dist\u00e0ncia entre p\u00fablic i discurs una defensa per a protegir-se? Si part\u00edssim d\u2019aquesta hip\u00f2tesi l’an\u00e0lisi del panorama de l\u2019art canviaria i la prepot\u00e8ncia no seria si no un s\u00edmptoma de debilitat i por esc\u00e8nic. <\/p>\n
JM: Per\u00f2 \u00bfcom trobes l’equilibri entre el “fer-se entendre” i el dir coses interessants, que requereixin esfor\u00e7 per part de tots? Perqu\u00e8 es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 d’equilibri, de trobar vies de socialitzaci\u00f3 de la teva feina, de ser transparent o entenedor, per\u00f2 sense caure en el blockbuster<\/em>, en l’entreteniment alienant. En realitat, en la comprensi\u00f3 de la cultura d’avui hi ha algunes postures demag\u00f2giques: una exposici\u00f3 d’art contemporani ha de mirar de fer-se entendre per la major part de p\u00fablic, d\u2019acord, per\u00f2 no podem perdre de vista que el fenomen del “museu com a espectacle”, dels museus farcits de visitants \u00e9s nou, producte de la pr\u00f2pia societat de l’espectacle que va diagnosticar Debord. Quants d’aquells visitants entren al museu per a aprendre alguna cosa, per a mirar i no nom\u00e9s per a veure, quants entren havent-se preparat m\u00ednimament per a saber amb qu\u00e8 es trobaran? Una exposici\u00f3, per m\u00e9s entenedora que vulgui ser \u00e9s un artefacte intel\u00b7lectual, complex, constru\u00eft en base a l\u2019engranatge entre un recorregut visual i un recorregut intel\u00b7lectual. I tot aix\u00f2 no pot ser digerit com un partit de futbol. Es necessita una predisposici\u00f3, un esfor\u00e7. Un cop fet aquest esfor\u00e7 pot ser que arribis a la conclusi\u00f3 que all\u00f2 que t\u2019ofereixen \u00e9s massa impenetrable, fet per una colla d’arrogants, per\u00f2 abans que res hem de saber que hi ha un tipus de cultura que no est\u00e0 feta per a tots els p\u00fablics, aix\u00f2 \u00e9s una entel\u00e8quia absoluta. <\/p>\nOG: \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 complexa. Quan Guy Debord denunciava la societat de l’espectacle ho feia amb la intenci\u00f3, potser na\u00eff, de treure la cultura del seu \u00e0mbit natural, tancat, opac a la resta de la societat. Per a ell l’art era transgressi\u00f3 i aquest poder disruptiu (paraula que s\u00e9 que t’agrada) necessita de l\u2019expansi\u00f3 de les seves accions m\u00e9s enll\u00e0 del Museu, m\u00e9s enll\u00e0 de “l’entorn cultural”. Aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la banalitzaci\u00f3 televisiva. Podr\u00edem parlar d’una banalitzaci\u00f3 per endog\u00e0mia autocomplaent? \u00c9s a dir, projectes culturals que tant sols arriben a un cercle c\u00f2mplice que satisf\u00e0 l’ego dels qui els fan, que alhora seran p\u00fablic entregat del seg\u00fcent projecte fet per alg\u00fa proper. S\u00e9 que el discurs \u00e9s malintencionat i tendenci\u00f3s per\u00f2 aix\u00ed s’entendria la desaparici\u00f3 de la cr\u00edtica art\u00edstica, m\u00e9s enll\u00e0 de la frivolitzaci\u00f3 de la secci\u00f3 cultural dels diaris en format “cultura i espectacles”. \u00c9s a dir all\u00f2 “cool” tamb\u00e9 pot definir les “tend\u00e8ncies” del propi sector. Sembla que va a batzegades, ara toca art pol\u00edtic, ara toca cultura d\u2019arxiu, ara toca mediadors socials, etc. Per\u00f2 en molts casos, no dic en tots, afortunadament, es queda en exercicis de consum intern sense capacitat de sacsejar la realitat com volia Debord. Per exemple en aquella fal\u00b7lera de les exposicions d’arxiu al final veies que el display expositiu es menjava el contingut. No hi havia intenci\u00f3 que ning\u00fa utilitz\u00e9s aquell arxiu com a eina de treball per a generar alternatives, era una simple escenificaci\u00f3 de l\u2019arxiu. Quan la cosa va de mediadors socials veus sovint, repeteixo, no sempre, que el conflicte social abordat acaba sent una excusa per a, altre cop, escenificar un material “sensible”. No penetra a la realitat, en pren nota, l\u2019estetititza i la converteix en mat\u00e8ria art\u00edstica per al gaudi d\u2019artistes, curadors i cr\u00edtics fidels.<\/p>\n
JM: Diguem-ho clar: el sector cultural, el sector de les arts visuals com a part integrant de la cultura, ha de trobar maneres de pensar-se i repensar-se permanentment, m\u00e9s d’una vegada he al\u00b7ludit a la necessitat de l’autocr\u00edtica. Cal urgentment un cop de puny sobre la taula perqu\u00e8 no siguin uns pocs els qui decideixen sobre tot el sector, per eliminar aquest silenci (el silenci sempre \u00e9s c\u00f2mplice del sistema) que la gent del teatre, de la literatura, de les arts, del pensament ha mantingut en uns moments d\u2019una tensi\u00f3 social abassegadora. I, amb tot, no crec que el concepte de “cool” sigui el que dominaria el nostre camp de treball. No som nosaltres el qui volem eliminar el pensament, la dissid\u00e8ncia, la cr\u00edtica d\u2019art… Fixa’t, la cr\u00edtica es practica m\u00e9s que mai, com diu James Elkins, perqu\u00e8 s’ha reinventat despr\u00e9s que el periodisme li hagu\u00e9s manllevat les seves tribunes tradicionals tot deixant les seves p\u00e0gines amb una pretesa informaci\u00f3 neutra. Vull dir, per si no m’explico, que tens ra\u00f3 en qu\u00e8 de vegades el museu d’art contemporani pren la realitat social, el conflicte, i “es limita” a constatar-lo o, com dius, a estetitzar-lo. Per\u00f2, no ser\u00e0 aquesta la seva missi\u00f3? L\u2019art pot fer altra cosa que fer discursos, relats, pensaments sobre la societat? El crit contra la injust\u00edcia i la desigualtat de la nostra societat es desenvolupa al carrer i all\u00e0 l\u2019artista, el comissari, el pensador, s\u00ed, tamb\u00e9 el dissenyador, poden fer accions. Per\u00f2 quan tot aix\u00f2 arriba al museu queda neutralitzat, com deia Adorno. Fa poc hi va haver aquella acci\u00f3 pol\u00edtica de la Josephine Witt en contra de Mario Draghi: a mi em sembla que \u00e9s una performance, una acci\u00f3 art\u00edstica d’alt\u00edssim contingut ideol\u00f2gic, \u00e9s un crit ben alt, per\u00f2 molt em temo que no passar\u00e0 massa temps que, leg\u00edtimament, i amb una voluntat transformadora, algun artista agafar\u00e0 aquelles imatges de l\u2019acci\u00f3, les intervindr\u00e0 d’alguna manera (les estetitzar\u00e0 com tu dius) i les presentar\u00e0 en un museu de tal manera que aquell crit real en contra del sistema quedar\u00e0 neutralitzat, no ser\u00e0 res m\u00e9s o res menys que representaci\u00f3. I, m\u00e9s encara, com diu Ranci\u00e8re, quan ho vegin els espectadors del futur, nom\u00e9s uns pocs espectadors pr\u00e8viament conscienciats de les desigualtats socials entendran la ra\u00f3 de l’obra. La resta nom\u00e9s veur\u00e0 una noia bufona que tira confeti a un senyor espantat.<\/p>\n
OG: \u00c9s per aix\u00f2 que crec que la pres\u00e8ncia dels intel\u00b7lectuals, dels artistes, dels creadors a les xarxes socials \u00e9s tant important. Em sobta que malgrat algunes excepcions la majoria de creadors visuals utilitzen les diferents xarxes socials com a un usuari m\u00e9s, una mica d\u2019autopromoci\u00f3, un xic de llocs comuns en les den\u00fancies del sistema, alguna enganxada suau amb gent del sector, un p\u00e8l de trets personals i res m\u00e9s. No hi ha recerca? No hi ha voluntat de transgredir el propi mitj\u00e0? En aquest sentit la teva posici\u00f3 em sembla interessant. Tu entres a la xarxa a “pescar”. Atrapes lectors de tweets i posts d’alta velocitat i els desvies cap al teu bloc on proposes textos que necessiten de lectures molt m\u00e9s pausades. Aquest canvi de ritme de lectura em sembla una provocaci\u00f3. La teva manera de produir una interfer\u00e8ncia a la corrent de velocitat epid\u00e8rmica, \u00e9s captar lectors per a posts que necessiten de reflexi\u00f3, de pausa, de silenci. Una bona manera de hackejar<\/em> els mitjans tradicionals, d’estructura vertical i unidireccionals (de dalt a baix), i que en bona mesura ocupen el llibre pel seu poder banalitzador, seria generar xarxes horitzontals. Aquestes xarxes on \u00e9s igual d’important el node Jeff Koons que el meu, i un post de Noam Chomsky pot generar tant debat com el meu, podrien equilibrar la balan\u00e7a pel que fa a la transmissi\u00f3 d’informaci\u00f3, an\u00e0lisi i discurs cultural. Lamentablement, no veig als artistes, curadors i cr\u00edtics per aquesta labor. \u00c9s com si encara no es creguessin el seu potencial i l’utilitzessin com a teenagers<\/em>, per a fer-la petar. Em recorda com a l’inici de la televisi\u00f3, l’art li va donar l’esquena, per considerar-la baixa cultura i va deixar-la en mans dels programadors i publicistes. I aix\u00ed ens ha anat. <\/p>\nJM: Fa poc, sortint de la presentaci\u00f3 del llibre que hav\u00edem fet el Vicen\u00e7 Altai\u00f3 i jo, em vas dir aquesta hip\u00f2tesi teva, que jo era un pescador a les xarxes per portar-los a un lloc on la reflexi\u00f3 pugui anar m\u00e9s pausada. No s\u00e9 si \u00e9s veritat, per\u00f2 t’agraeixo la distinci\u00f3: I’m the fisherman<\/em>. Fora bromes, \u00e9s veritat que m’he trobat enmig de pol\u00e8miques a trav\u00e9s del twitter<\/em> en qu\u00e8 m’he vist impossibilitat per a continuar, amb cent quaranta car\u00e0cters pots donar una opini\u00f3, per\u00f2 no pots raonar-la. En el Facebook \u00e9s diferent, s\u00ed que he llegit debats interessants, per\u00f2 de sobte apareix alg\u00fa que fa broma o un altre que posa una cosa tangencial i la discussi\u00f3 es desvia. Per\u00f2 \u00e9s que els blocs tamb\u00e9 s\u00f3n xarxes socials i all\u00f2 interessant \u00e9s poder jugar amb totes elles, tamb\u00e9 amb les que s\u00f3n nom\u00e9s visuals. Uns dispositius serveixen per unes coses, uns altres per a unes altres, per\u00f2 l’interessant \u00e9s que totes estan connectades entre elles i, l\u00f2gicament, amb la realitat. \u00c9s el que no han ent\u00e8s o no saben com solucionar els mitjans tradicionals i la societat que representen, la societat anal\u00f2gica. Un exemple: els qui ja tenim una certa edat, els qui provenim d’aquesta societat “ancien r\u00e9gime”, parlem sovint de la incid\u00e8ncia de l’editorial d’un diari, de la posici\u00f3 d’un mitj\u00e0 sencer en determinats temes (pol\u00edtics, socials, culturals…), per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s un miratge. La gent jove nom\u00e9s tindr\u00e0 coneixement d’aquelles posicions de poder si arriben a les xarxes i si hi arriben ser\u00e0 amb la mirada del ciutad\u00e0. Periodistes com el Josep Cun\u00ed o la Pilar Rahola es pensen que tenen una gran influ\u00e8ncia, els pol\u00edtics antics, els “anal\u00f2gics”, els hi presten atenci\u00f3, per\u00f2 tot \u00e9s mentida, el seu influx sobre la poblaci\u00f3 \u00e9s quasi nul. \u00c9s fant\u00e0stic! Un gir coperniqui\u00e0 que tamb\u00e9 es d\u00f3na a la universitat: ara a les aules ja no hem de donar informaci\u00f3 (\u00e9s la mort del positivisme, ja era hora!), ens podem dedicar directament a la transmissi\u00f3 de coneixement, a fomentar l’esperit cr\u00edtic. Per\u00f2 \u00e9s l\u00f2gic que encara quedin molts residus de la societat anal\u00f2gica, tot aix\u00f2 va passar abans d’ahir i els suports tecnol\u00f2gics, els dispositius canvien vertiginosament. Ara, potser tens ra\u00f3 que al m\u00f3n de l\u2019art estan trigant massa a adaptar-se al nou m\u00f3n. La cosa potser no \u00e9s que no hi hagi recerca, com tu et preguntes, sin\u00f3 que la recerca requereix un temps que la societat digital no contempla. En l’exposici\u00f3 “Esp\u00e8cies d\u2019espais” que el Fede Montorn\u00e9s ha presentat al MACBA, hi ha una pe\u00e7a s\u00faper interessant del Seraf\u00edn Alv\u00e1rez que ha fet una mena de joc d’ordinador on l’usuari es mou per mitj\u00e0 d’un ratol\u00ed per una s\u00e8rie infinita de passadissos, d’espais; all\u00f2 que abans amb una pintura serien els espais d’Escher, pintats o dibuixats, ara entren al museu en format digital. En fi, no ser\u00e0 que demanem rapidesa, respostes immediates a un sector que treballa \u2014treballem\u2014 sobretot amb el temps?<\/p>\nOG: Aix\u00ed doncs, el desitjable seria que despr\u00e9s de la teva cr\u00edtica, necess\u00e0ria de ben segur, al paper de la pol\u00edtica i els mitjans de comunicaci\u00f3 envers l’art i la cultura pod\u00e9ssim, m\u00e9s aviat que tard, escriure un llibre que mapifiqu\u00e9s un nou paradigma. En ell els artistes utilitzen, parasiten i subverteixen els mitjans digitals, (un “Okupem les ones” d\u2019internet), sense oblidar-se d’okupar el MACBA per reclamar un nou funcionament, no tant sols un nou director, al qui per cert li desitjo tota la sort possible. Estem en un moment de canvi, no sabem qu\u00e8 vindr\u00e0 per\u00f2 si volem evitar que sigui un continu del que tenim, els professionals de la cultura, que no les figures culturals, s’han d’implicar de ple en el paper de la funci\u00f3 p\u00fablica i la seva relaci\u00f3 amb la cultura. Com b\u00e9 dius al llibre, el CoNCA era una bona eina, ara malbaratada i convertida en ornamental. “Contra la Cooltura” fa una bona fotografia del paisatge actual, i \u00e9s certament desolador, ara toca treballar per a modificar-lo.<\/p>\n
JM: Jo m’apunto a la teva desiderata: no fa massa anys Barcelona era, en l\u2019aspecte cultural, un nucli en plena combusti\u00f3. Ara ens toca atiar el foc, les brases encara cremen, per\u00f2 les hem d’airejar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ep\u00edleg a quatre mans[[les d’Oscar Guayabero (OG) i Joan Minguet (JM)]] OG: Des que la petita editorial Els Llums va fer realitat en forma de llibre el recull d\u2019articles, posts…<\/p>\n","protected":false},"author":1333,"featured_media":9200,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3577],"tags":[],"coauthors":[6520],"acf":[],"yoast_head":"\n
Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ep\u00edleg a quatre mans[[les d’Oscar Guayabero (OG) i Joan Minguet (JM)]] OG: Des que la petita editorial Els Llums va fer realitat en forma de llibre el recull d\u2019articles, posts...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-07-27T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"504\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Oscar Guayabero\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Oscar Guayabero\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Oscar Guayabero\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/\",\"name\":\"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg\",\"datePublished\":\"2015-07-27T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2015-07-27T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/03aaca72941244156349ea8379611fe9\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg\",\"width\":670,\"height\":504,\"caption\":\"A*DESK_Collage de Oscar Guayabero\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/03aaca72941244156349ea8379611fe9\",\"name\":\"Oscar Guayabero\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7ba6b61dfbc724a1f95ff784c3602894\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/60b1d56aa3ff0efabf59323605f92e4d?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/60b1d56aa3ff0efabf59323605f92e4d?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Oscar Guayabero\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/guayabero\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk","og_description":"Ep\u00edleg a quatre mans[[les d’Oscar Guayabero (OG) i Joan Minguet (JM)]] OG: Des que la petita editorial Els Llums va fer realitat en forma de llibre el recull d\u2019articles, posts...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-07-27T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":504,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Oscar Guayabero","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Oscar Guayabero","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Oscar Guayabero"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/","name":"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg","datePublished":"2015-07-27T02:00:00+00:00","dateModified":"2015-07-27T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/03aaca72941244156349ea8379611fe9"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg","width":670,"height":504,"caption":"A*DESK_Collage de Oscar Guayabero"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/contra-la-cooltura\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Contra la Cooltura. Ep\u00edleg a quatre mans"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/03aaca72941244156349ea8379611fe9","name":"Oscar Guayabero","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/7ba6b61dfbc724a1f95ff784c3602894","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/60b1d56aa3ff0efabf59323605f92e4d?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/60b1d56aa3ff0efabf59323605f92e4d?s=96&d=mm&r=g","caption":"Oscar Guayabero"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/guayabero\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9201"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1333"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9201"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9201\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9200"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9201"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"A*DESK_Collage](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/collage_3.jpg\")