{"id":9211,"date":"2015-08-31T02:00:00","date_gmt":"2015-08-31T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/08\/31\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/"},"modified":"2015-08-31T02:00:00","modified_gmt":"2015-08-31T02:00:00","slug":"arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/","title":{"rendered":"ARXIU: L&#8217;hipermuseu i els museus"},"content":{"rendered":"<p><strong>No podem parlar d&#8217;institucions i museus i oblidar-nos d&#8217;Internet. La xarxa com a sistema de col\u00b7laboraci\u00f3 i acc\u00e9s al coneixement, com a arxiu i tamb\u00e9 com a museu en el sentit de donar visibilitat \u00e9s el tema que Eduardo P\u00e9rez Soler porta temps explorant. En l&#8217;article que va publicar a A*DESK l&#8217;octubre de l&#8217;any 2012, P\u00e9rez Soler explora la capacitat de l&#8217;h\u00edpermuseu de la web en relaci\u00f3 a la seva capacitat potencial per englobar tots els fons documentals i muse\u00edstics del m\u00f3n.<\/strong> <\/p>\n<p>Tim Berners-Lee va concebre la World Wide Web com una gran xarxa de documents textuals i multim\u00e8dia connectats entre s\u00ed mitjan\u00e7ant h\u00edper- enlla\u00e7os. El desenvolupador brit\u00e0nic, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Robert Cailliau, va idear un sistema que, aprofitant les facilitats ofertes per Internet, permet que els usuaris afegeixin continguts a la xarxa de forma independent, per\u00f2 deixant oberta la porta a que altres persones hi accedeixin mitjan\u00e7ant un terminal electr\u00f2nic. Tot aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies als navegadors, que fan possible despla\u00e7ar-se per les diferents p\u00e0gines allotjades al Web, consultar els seus continguts i interactuar amb ells. En \u00faltima inst\u00e0ncia, Berners-Lee va pensar en la xarxa com un sistema obert en el qual la informaci\u00f3 es pogu\u00e9s distribuir i compartir de manera universal. <\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/embed-ssl.ted.com\/talks\/tim_berners_lee_on_the_next_web.html\" width=\"640\" height=\"360\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\" webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen><\/iframe><\/p>\n<p>El web \u00e9s un sistema pensat per afavorir la col\u00b7laboraci\u00f3 i l&#8217;acc\u00e9s al coneixement. I, precisament, aqu\u00ed resideix la ra\u00f3 del seu \u00e8xit. La possibilitat que qualsevol persona pugui afegir informaci\u00f3 des del seu terminal per a qu\u00e8 qualsevol altre individu connectat a la xarxa pugui consultar-la ha estat el detonant per a qu\u00e8 milions de persones, institucions i empreses de tot el m\u00f3n s&#8217;hagin llan\u00e7at a crear i compartir continguts a les xarxes digitals de comunicaci\u00f3. Els usuaris del web hi aboquen saber per raons molt diverses, per\u00f2 la veritat \u00e9s que ells l&#8217;han transformat en el m\u00e9s vast patrimoni del saber hum\u00e0 mai conegut. <\/p>\n<p>L&#8217;esfor\u00e7 de la multitud ha convertit la xarxa en una portentosa figura h\u00edbrida que pren la forma d&#8217;un arxiu i, alhora, d&#8217;un museu. El web \u00e9s, de forma simult\u00e0nia, un poder\u00f3s dispositiu d&#8217;emmagatzematge que conserva una enorme varietat de documents realitzats per l&#8217;home i un espai expositiu on \u00e9s possible contemplar un vast\u00edssim cat\u00e0leg de creacions humanes. Aix\u00ed, tal com afirma Jes\u00fas Carrillo, <a href=\"http:\/\/artnodes.uoc.edu\/ojs\/index.php\/artnodes\/article\/view\/n10-carrillo\/n10-carrillo-esp\">les xarxes digitals de comunicaci\u00f3 han fet convergir la maquin\u00e0ria cega de l&#8217;arxiu tradicional amb l&#8217;aparell de visibilitat propi de les institucions muse\u00edstiques<\/a>. \u2028<br \/>\nD&#8217;una banda, el web \u00e9s una portentosa base de dades que permet allotjar, classificar i consultar una infinitat de documents d&#8217;or\u00edgens, naturaleses i car\u00e0cters variats. La xarxa s&#8217;ha convertit en un conglomerat de materials heter\u00f2clits, que s&#8217;agrupen en nombroses col\u00b7leccions en creixement i mutaci\u00f3 permanents. Des de les bases de dades creades per institucions i empreses privades fins els registres d&#8217;informaci\u00f3 elaborats de forma m\u00e9s o menys espont\u00e0nia pels individus, una diversitat de conjunts documentals s&#8217;allotgen al web, per donar lloc a un descomunal arxiu virtual que aspira a conservar informaci\u00f3 sobre pr\u00e0cticament qualsevol aspecte de la realitat. Es tracta d&#8217;un arxiu en el qual els documents, acumulats seguint criteris dispars, van cobrant sentit gr\u00e0cies a les metadades i als algoritmes que guien les aranyes dels cercadors. Possiblement aquest arxiu d&#8217;arxius, amb aspiracions totalitzadores, tingui la met\u00e0fora m\u00e9s adequada a la Biblioteca de Babel de Jorge Lu\u00eds Borges, una edificaci\u00f3 formada per un nombre indeterminat -i probablement infinit- de sales hexagonals on s&#8217;emmagatzemen tots els llibres possibles i en les quals, per tant, es preserva tot el saber hum\u00e0. <\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, el web \u00e9s tamb\u00e9 una fabulosa m\u00e0quina de visibilitat que permet contemplar un riqu\u00edssim mosaic de creacions. A les xarxes digitals, conviuen innombrables col\u00b7leccions d&#8217;objectes virtuals, sovint dotades d&#8217;un discurs coherent, que romanen accessibles a qualsevol usuari amb connexi\u00f3 a Internet. S\u00f3n unes col\u00b7leccions -de vegades elaborades d&#8217;una manera m\u00e9s o menys espont\u00e0nia per individus o grups d&#8217;individus, d\u00b4altres realitzades seguint un pla predeterminat per institucions formals- que creixen, es barregen i recombinen de forma constant, per donar lloc a noves col\u00b7leccions i dotar de nous significats als elements que les componen. Al final, el web \u00e9s un museu de museus els fons del qual es revelen intercanviables, fet que permet donar lloc a noves associacions entre els objectes i, en els casos m\u00e9s afortunats, desencadenar la serendipitat. I potser la millor met\u00e0fora d&#8217;aquest gran museu emergent sigui el tamb\u00e9 borgi\u00e0 aleph, la petita esfera tornassolada descrita per l&#8217;escriptor argent\u00ed en un conte de mitjans del segle passat, que permetia la contemplaci\u00f3 simult\u00e0nia i sense superposicions de tot el que s\u2019esdevenia a l\u2019univers. \u2028<\/p>\n<p>Amb capacitat potencial per englobar tots els fons documentals i muse\u00edstics del m\u00f3n, el web \u00e9s, en \u00faltima inst\u00e0ncia, un h\u00edper-museu. \u00c9s un contenidor en el qual es conserven i exhibeixen totes les col\u00b7leccions d&#8217;objectes i documents existents, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un espai que tendeix a eliminar les barreres existents entre uns i altres. El seu abast no es restringeix a una col\u00b7lecci\u00f3 concreta sin\u00f3 que les engloba virtualment totes. D&#8217;aquesta manera, fa possible que qualsevol material sigui susceptible de reordenar-se en nous conjunts o col\u00b7leccions. <\/p>\n<p>L\u2019h\u00edper-museu est\u00e0 trastocant d&#8217;una manera radical les relacions entre els museus i els seus usuaris. Si, amb anterioritat a la consolidaci\u00f3 d&#8217;Internet, la capacitat per seleccionar els objectes que mereixien conservar-se i donar coher\u00e8ncia a les col\u00b7leccions que agrupaven queia de forma exclusiva en les institucions muse\u00edstiques -lligades, totes elles, als grups hegem\u00f2nics-, les noves tecnologies de comunicaci\u00f3 han obert a la multitud la possibilitat de triar els fragments del patrimoni que es mereixen preservar i exhibir. <\/p>\n<p>A l\u2019h\u00edper-museu, els museus estan perdent protagonisme a favor de les multituds connectades en xarxa. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les comunitats d&#8217;individus que, seguint patrons m\u00e9s o menys informals de treball cooperatiu, conceben fabuloses col\u00b7leccions de propostes creatives i documents culturals. Els ciutadans digitals utilitzen el web com un espai per elaborar, atorgar sentit i donar visibilitat a extraordinaris conjunts de continguts digitals de tot tipus. S\u00f3n ells els que m\u00e9s han contribu\u00eft a la consolidaci\u00f3 de l\u2019h\u00edper-museu. <\/p>\n<p>Quan ja no s\u00f3n dipositaris exclusius de la capacitat per preservar el patrimoni i atorgar-li sentit, els museus veuen com la seva influ\u00e8ncia i rellev\u00e0ncia decreix a passos de gegant. Llastades per unes estructures jer\u00e0rquiques i centralitzades, el funcionament de les quals casa malament amb la l\u00f2gica de les xarxes digitals, aquestes institucions corren perill d&#8217;acabar sent sepultades per la multitud. <\/p>\n<p>Aix\u00f2 no vol dir que la tasca dels museus no sigui important ara mateix i que no ho seguir\u00e0 sent en el futur. Malgrat que les estrat\u00e8gies informals de creaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 de continguts tenen un gran pes en el web, els punts de refer\u00e8ncia aportats per les institucions culturals continuen posseint rellev\u00e0ncia. Molt sovint, les xarxes de coneixement col\u00b7laboratiu necessiten del saber institucionalitzat per tirar endavant els seus projectes. Aix\u00f2 passa, fins i tot, a la Viquip\u00e8dia, una de les comunitats de coneixement lliure m\u00e9s obertes, que exigeix \u200b\u200bals seus col\u00b7laboradors validar la informaci\u00f3 dels seus articles mitjan\u00e7ant fonts verificables, moltes d&#8217;elles relacionades amb el m\u00f3n acad\u00e8mic tradicional. Tal com afirma Antonio Lafuente a la seva introducci\u00f3 al Potlatch digital, de Felipe Ortega i Joaqu\u00edn Rodr\u00edguez: &#8220;Els excessos de la meritocr\u00e0cia podrien estar donant suport a l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;una nova generaci\u00f3 de gurus i d\u2019altres formes de lideratge carism\u00e0tic que amenacen  l\u2019estabilitat social i democr\u00e0tica. Per descomptat, no estem q\u00fcestionant les bondats de la cultura p2p, sin\u00f3 convidant a reflexionar sobre la tend\u00e8ncia dels seus aficionats a contraposar-la en tots els casos a la cultura burocr\u00e0tica, sense considerar que es pugui tractar de dues formes d&#8217;organitzaci\u00f3 que es podrien complementar, i ocasionalment ser extensi\u00f3 l\u00f2gica l&#8217;una de l&#8217;altra. Tots els estudis sobre el desenvolupament del programari lliure, per exemple, han provat la import\u00e0ncia d&#8217;algunes estructures organitzatives, p\u00fabliques o privades, en la sostenibilitat dels diversos projectes. La mateixa Viquip\u00e8dia seria inimaginable sense l&#8217;exist\u00e8ncia p\u00fablica de biblioteques, universitats o museus. Criticar la burocr\u00e0cia (i aqu\u00ed hem d&#8217;afegir el mat\u00eds de no patol\u00f2gicament burocratitzada) \u00e9s necessari, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible admetre la seva capacitat com a m\u00ednim ideal per estabilitzar el m\u00f3n, establir regles igualit\u00e0ries i suportar rigorosos escrutinis&#8221;. \u2028<\/p>\n<p>Tanmateix, els museus han de canviar d&#8217;una manera radical les seves estrat\u00e8gies de creaci\u00f3, distribuci\u00f3 i difusi\u00f3 del coneixement si no volen veure\u2019s condemnats a la irrellev\u00e0ncia. Estan obligats a replantejar el seu paper en l\u2019h\u00edper-museu per no veure\u00b4s arraconats per ell. Aix\u00f2 s\u00ed, les transformacions -conceptuals, tecnol\u00f2giques i legals- han de ser de tal profunditat que acabaran per afectar la seva ess\u00e8ncia. \u2028\u2028<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" width=\"670\" height=\"503\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/3URltwELp1A\" frameborder=\"0\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>En primer lloc, els museus han d&#8217;eliminar les barreres que els separen de l&#8217;exterior. Si, durant molt de temps, aquestes institucions han funcionat com espais tancats, gestionats d&#8217;acord amb estructures jer\u00e0rquiques i a\u00efllades de l&#8217;entorn, d&#8217;ara endavant hauran de dissenyar estrat\u00e8gies per facilitar la participaci\u00f3 de les comunitats digitals. Aix\u00f2 suposa prendre consci\u00e8ncia de que els ciutadans digitals han deixat de ser senzills usuaris per esdevenir &#8220;produsuaris&#8221;, capa\u00e7os d&#8217;assumir un paper actiu com a creadors de coneixement dins els museus. D&#8217;aquesta manera, els equips curatorials s\u00b4hauran d&#8217;acostumar a treballar de manera habitual amb individus i comunitats aliens a l&#8217;estructura formal de la instituci\u00f3 i hauran d&#8217;assumir que la pr\u00f2pia construcci\u00f3 de les col\u00b7leccions i els discursos generats al voltant d&#8217;elles seran b\u00e0sicament el resultat de processos de cocreaci\u00f3 duts a terme per subjectes situats tant dins com fora del museu. <\/p>\n<p>Per fer-ho possible, els museus han d&#8217;obrir veritablement les seves col\u00b7leccions als usuaris i crear eines que els permetin interactuar amb elles. Es tracta d&#8217;elaborar tecnologies de comunicaci\u00f3 i mediaci\u00f3 per permetre que les comunitats digitals contribueixin de manera efectiva en els processos de generaci\u00f3 de coneixement vinculats a la instituci\u00f3. No ens referim, per descomptat, a les xarxes del tipus Facebook i Twitter, utilitzades, en la majoria dels casos per crear una il\u00b7lusi\u00f3 de bi-direccionalitat, sin\u00f3 a solucions tecnol\u00f2giques creades ad hoc per al treball col\u00b7laboratiu, com ho s\u00f3n les wikis. Algunes institucions ja estan donant passos en aquest sentit, com <a href=\"http:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/VP:MACBA\">\u00e9s el cas del Museu d&#8217;Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que ha subscrit un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 amb l&#8217;Associaci\u00f3 Amical Viquip\u00e8dia, per impulsar la generaci\u00f3 de continguts sobre art contemporani a la versi\u00f3 catalana de la Viquip\u00e8dia<\/a>. \u2028\u2028<\/p>\n<p>La permeabilitat dels museus cap a l&#8217;exterior t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies inevitables sobre la forma de gestionar els drets d&#8217;autor. L&#8217;obertura dels fons muse\u00edstics fa necessari adaptar l&#8217;anomenada &#8220;propietat intel\u00b7lectual&#8221; a la l\u00f2gica de les noves tecnologies de comunicaci\u00f3. Com hem comentat al principi d&#8217;aquest text, el web \u00e9s, essencialment, una tecnologia pensada per afavorir la circulaci\u00f3 i l&#8217;intercanvi d&#8217;informaci\u00f3. Per aix\u00f2, assumir una actitud excessivament restrictiva respecte als drets d&#8217;autor no fa m\u00e9s que entorpir la difusi\u00f3 del saber per les xarxes digitals, en la mesura que imposa traves legals a pr\u00e0ctiques tan pr\u00f2pies del web com ho s\u00f3n reproduir i compartir documents. Per aix\u00f2, la creaci\u00f3 d&#8217;eines per facilitar l&#8217;acc\u00e9s als fons dels museus s&#8217;ha de complementar amb la publicaci\u00f3, sota llic\u00e8ncies copyleft o creative commons, dels materials generats per aquestes institucions. I, de fet, ja s\u00f3n diversos els museus que comencen, en major o menor mesura, a penjar a la xarxa els seus continguts amb llic\u00e8ncies lliures, tot i que, en no poques ocasions, han hagut de fer front a les resist\u00e8ncies dels propis creadors. \u2028<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, la plena difusi\u00f3 del coneixement generat al voltant dels fons muse\u00edstics nom\u00e9s estar\u00e0 garantida si els museus realitzen els seus projectes digitals utilitzant est\u00e0ndards compartits i observant les bones pr\u00e0ctiques del web. Per tal que els fluxos d&#8217;informaci\u00f3 siguin eficients, \u00e9s important que els museus desenvolupin els seus projectes digitals d&#8217;acord amb les recomanacions i especificacions t\u00e8cniques que gaudeixen d\u00b4un extens consens entre els desenvolupadors i que compten amb el suport del W3C. Les solucions tecnol\u00f2giques estandarditzades i consensuades s\u00f3n una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a qu\u00e8 la informaci\u00f3 circuli amb flu\u00efdesa per la xarxa. \u2028<br \/>\nA m\u00e9s, \u00e9s important apostar per la preservaci\u00f3 de la universalitat del web, un entorn que permet l&#8217;acc\u00e9s equitatiu i unificat a la informaci\u00f3 allotjada en les xarxes digitals de comunicaci\u00f3. La utilitzaci\u00f3 d&#8217;un espai com\u00fa, lliure d&#8217;obstacles i barreres tecnol\u00f2giques, \u00e9s el millor cam\u00ed per aconseguir que el major nombre de persones possible pugui accedir al coneixement. Per aix\u00f2, els museus haurien d&#8217;evitar la utilitzaci\u00f3 d&#8217;eines que, d&#8217;alguna manera, posen barreres a Internet. En aquest sentit, \u00e9s important que els museus privilegi\u00efn la producci\u00f3 de projectes espec\u00edficament concebuts per al web, en lloc de rec\u00f3rrer a recursos com les apps per a tel\u00e8fons m\u00f2bils intel\u00b7ligents (smartphones) que, tal com ha advertit Berners-Lee, <a href=\"http:\/\/www.scientificamerican.com\/article.cfm?id=long-live-the-web\">afavoreixen la fragmentaci\u00f3 de la xarxa<\/a>. <\/p>\n<p>El web ha fet possible l&#8217;edificaci\u00f3 de l\u2019h\u00edper-museu, aquest espai virtual de converg\u00e8ncia entre l&#8217;arxiu i el museu, que aspira a convertir-se en el compendi del saber universal. \u00c9s un espai l&#8217;exist\u00e8ncia i expansi\u00f3 del qual hem contribu\u00eft tots els que, d&#8217;alguna manera, fem servir el web: \u00e9s el resultat d&#8217;un gran esfor\u00e7 col\u00b7lectiu amb pretensions omni-abastadores. \u2028<br \/>\nDonada la seva voluntat d&#8217;arxivar i col\u00b7leccionar-ho tot, era inevitable que, tard o d&#8217;hora, l\u2019h\u00edper-museu acab\u00e9s posant en q\u00fcesti\u00f3 la pertin\u00e8ncia dels museus tradicionals. En certa manera, el web ha dinamitat el car\u00e0cter central que les institucions muse\u00edstiques van ocupar durant molt de temps a la nostra societat. Els museus han perdut la posici\u00f3 dominant que van ostentar durant la modernitat com a focus d&#8217;irradiaci\u00f3 de coneixement: ara la seva influ\u00e8ncia no \u00e9s major que la de molts altres agents que operen al web. Aix\u00f2 no vol dir que la seva funci\u00f3 no continu\u00ef sent valuosa. La seva capacitat per oferir-nos referents sobre la realitat encara ens segueix sent \u00fatil. No obstant aix\u00f2, aquestes institucions s&#8217;han de sotmetre a grans transformacions si no volen que el seu paper sigui ocupat per altres actors millor adaptats als canvis que comporten les xarxes digitals de comunicaci\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No podem parlar d&#8217;institucions i museus i oblidar-nos d&#8217;Internet. La xarxa com a sistema de col\u00b7laboraci\u00f3 i acc\u00e9s al coneixement, com a arxiu i tamb\u00e9 com a museu en el&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3575],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>ARXIU: L&#039;hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"ARXIU: L&#039;hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"No podem parlar d&#8217;institucions i museus i oblidar-nos d&#8217;Internet. La xarxa com a sistema de col\u00b7laboraci\u00f3 i acc\u00e9s al coneixement, com a arxiu i tamb\u00e9 com a museu en el...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-08-31T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"675\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"A*DESK\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"A*DESK\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"A*DESK\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/\",\"name\":\"ARXIU: L'hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2015-08-31T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2015-08-31T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"ARXIU: L&#8217;hipermuseu i els museus\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058\",\"name\":\"A*DESK\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10ff463f7c1b7bf67a9b0c7cb7d009a0\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"A*DESK\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/audeske\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"ARXIU: L'hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"ARXIU: L'hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk","og_description":"No podem parlar d&#8217;institucions i museus i oblidar-nos d&#8217;Internet. La xarxa com a sistema de col\u00b7laboraci\u00f3 i acc\u00e9s al coneixement, com a arxiu i tamb\u00e9 com a museu en el...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-08-31T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":675,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"A*DESK","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"A*DESK","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"A*DESK"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/","name":"ARXIU: L'hipermuseu i els museus &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"datePublished":"2015-08-31T02:00:00+00:00","dateModified":"2015-08-31T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-l-hipermuseu-i-els-museus\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"ARXIU: L&#8217;hipermuseu i els museus"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058","name":"A*DESK","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10ff463f7c1b7bf67a9b0c7cb7d009a0","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g","caption":"A*DESK"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/audeske\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9211"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1241"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9211"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9211\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9211"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}