![\"arton968-18ac9.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/arton968-18ac9.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Els canvis pol\u00edtics en algunes ciutats espanyoles com Barcelona o Madrid no han sorgit del no-res, sin\u00f3 que responen a unes din\u00e0miques que van comen\u00e7ar a gestar-se amb els moviments dels indignats que l’any 2011 van ocupar les places de moltes ciutats espanyoles. Kamen Nedev, que va seguir molt d\u2019aprop tots aquests processos, va escriure a finals de maig (nom\u00e9s uns dies despr\u00e9s del 15-M) sobre els interrogants que s’obrien a partir de tot el que estava succeint, i sobre la seva potencialitat. Val la pena rellegir aquell article ara, des d’un futur que ha respost ja algunes de les q\u00fcestions per\u00f2 que encara en t\u00e9 moltes d\u2019altres per resoldre.<\/strong><\/p>\n “Sorpresa” \u00e9s l’\u00fanica paraula que pot descriure les primeres impressions de les manifestacions del passat 15M i el fenomen social i pol\u00edtic que les ha seguit fins a dia d’avui. Sorpresa va quedar, per descomptat, la classe pol\u00edtica que no va veure, o no voler veure, en aquests “ni nis” un col\u00b7lectiu d’agents pol\u00edtics a tenir en compte. Major sorpresa encara per als mitjans generalistes que restaven import\u00e0ncia a una mobilitzaci\u00f3 organitzada per les xarxes socials, amb la incomoditat afegida d’unes dates ja ocupades per la campanya electoral. A tots ells, el fenomen se’ls ha escapat per complet, ha sobrevolat per sota dels seus radars fins que ha estat massa tard.<\/p>\n Per\u00f2 sorpresos tamb\u00e9 s\u2019hi troben els mateixos participants d\u2019aquests esdeveniments. “Nobody expects the Spanish Revolution”, diu una enginyosa pancarta que ha circulat per diversos mitjans aquests dies; hip\u00e8rboles a part, els Monty Python haurien de sentir-se orgullosos. No, nosaltres tampoc ens esper\u00e0vem aix\u00f2.<\/p>\n Siguem sincers: una primera lectura del manifest del moviment “Democr\u00e0cia Real Ja”, fins i tot des de la millor predisposici\u00f3 i amb tota l’empatia possible, generava certa incomoditat. Les seves reclamacions resultaven massa vagues, massa abstractes, inc\u00f2modament ing\u00e8nues. No semblava, en absolut, una declaraci\u00f3 que pogu\u00e9s mobilitzar les masses. Ning\u00fa esperava trobar-se a tanta gent a les manifestacions del 15M; igual que en les \u00faltimes mobilitzacions (el passat 1 de maig, la Vaga General…) molts acud\u00edem una mica amb la resignaci\u00f3 de qui ja no t\u00e9 res a perdre. Molts tamb\u00e9 mirem l’acampada simb\u00f2lica a la Puerta del Sol madrilenya amb un pessimisme carregat de simpatia: semblava un \u00faltim acte numant\u00ed, bonic, per\u00f2 sens dubte abocat al frac\u00e0s.<\/p>\n M\u00e9s sorprenent encara resultava el panorama a Sol les primerenques hores de la matinada del dilluns 16 de maig. Encara no hi havia una “acampada” com a tal, nom\u00e9s un munt de cartrons, tanques grogues, i algunes mantes. Per\u00f2 ja hi havia cinc comissions treballant de manera coordinada en les seves respectives tasques; els que anaven arribant estaven sent dirigits a unes o altra, tothom sabia que havia de trobar el seu lloc en aquest esquema organitzatiu. D’on sortia tanta capacitat organitzativa? Com es pot partir de l’organitzaci\u00f3 amorfa dels mitjans socials i establir una estructura tan ben muntada en tan poc temps? Com poden persones que nom\u00e9s es coneixen pels seus respectius avatars a Twitter organitzar tan b\u00e9, articular una comunitat afectiva tan r\u00e0pidament?<\/p>\n En una conversa amb Amador Fern\u00e1ndez-Savater la nit del dilluns 16, despr\u00e9s que l’assemblea p\u00fablica a Acampada Sol pass\u00e9s a convertir-se en un m\u00edting multitudinari, em va treure de dubtes. Un manifest menys abstracte, un programa pol\u00edtic m\u00e9s coherent, unes reivindicacions menys ambicioses no haguessin donat lloc a aquest \u00e8xit de participaci\u00f3. Havia estat la imprecisi\u00f3 de la convocat\u00f2ria all\u00f2 que l’havia fet desitjable per a tants individus de grups socials i edats tan dispars. Havia estat l’abs\u00e8ncia d’una entitat jer\u00e0rquica superior que actu\u00e9s com a convocant el que havia animat a tants a sumar-se i participar activament, a sentir les mobilitzacions i l’ocupaci\u00f3 de la Puerta del Sol com una cosa seva.<\/p>\n En realitat, el que tenim al voltant nostre \u00e9s una cosa molt diferent a les mobilitzacions pol\u00edtiques del passat. Estem presenciant el moment en qu\u00e8 la Societat-Xarxa se n\u2019adona de la seva capacitat per articular voluntat pol\u00edtica. Per aquest motiu, res, ni les declaracions, ni l\u2019agencialitat, ni les reclamacions, s’assemblen al que ja coneix\u00edem. D’aqu\u00ed que l’estructura organitzativa d’aquest moviment ac\u00e8fal sigui hereva de la cultura del programari lliure: m\u00e0xima obertura, m\u00faltiples canals de participaci\u00f3 i interlocuci\u00f3, i una organitzaci\u00f3 pragm\u00e0tica i eficient. D’aqu\u00ed la sorpresa, i d’aqu\u00ed, en part, la fascinaci\u00f3 que provoca.<\/p>\n Com ja vaticinava el Critical Art Ensemble l\u2019any 1993 a Electronic Civil Disobedience, les “places” d’aquestes noves comunitats es troben a la Xarxa. Els espais de participaci\u00f3 i debat obert, els espais p\u00fablics, es produeixen cada vegada m\u00e9s en l’\u00e0mbit telem\u00e0tic; i \u00e9s des d’all\u00e0 des d’on es pren, produeix i defensa l’espai p\u00fablic en l’\u00e0mbit urb\u00e0. Per aix\u00f2 mateix, el precipitat desallotjament d’unes 50 persones de l’Acampada Sol a les 5:00 de la matinada del dimarts 17 no va fer m\u00e9s que activar el que es coneix a la Xarxa com un efecte Barbara Streisand, o un efecte crida: els 50 desallotjats van tornar aquella mateixa tarda, acompanyats per d\u2019altres 15.000 manifestants que van omplir la pla\u00e7a i van fer de l\u2019Acampada Sol un assentament i un espai de producci\u00f3 de discurs cr\u00edtic permanent. Aclarir f\u00edsicament l’espai havia resultat in\u00fatil i contraproduent; a nivell simb\u00f2lic, i en l’\u00e0mbit de les xarxes, Sol no va deixar de ser “Acampada Sol” ni per un segon.<\/p>\n Tardarem temps en valorar les transformacions pol\u00edtiques que estem travessant en la seva justa mesura, i la urg\u00e8ncia no ajudar\u00e0 a fer una reflexi\u00f3 primerenca. Per\u00f2 resulta evident que estem davant d’un complet desencontre entre una poblaci\u00f3 evidentment pro-activa i pol\u00edticament conscienciada i una estructura de representaci\u00f3 pol\u00edtica disfuncional i allunyada per complet dels seus interessos. A aix\u00f2 es respon promovent una pr\u00e0ctica pol\u00edtica de base, ancorada en el nivell hiper-local sense perdre de vista la Xarxa. Al silenci i hostilitat inicial dels mitjans oficials es respon articulant canals de comunicaci\u00f3 propis, t\u00e0ctics, vinculats al \u201csocial media\u201d, i d’un car\u00e0cter marcadament diferent. S\u00f3n mitjans en els quals el coneixement es produeix participant en el debat, no fent z\u00e0ping des de la butaca.<\/p>\n A mesura que Acampada Sol creixia i abastava cada vegada m\u00e9s aspectes de la vida social, la inevitable pregunta, “Quina \u00e9s la cultura d’aquest moviment?” es formulava amb cada vegada m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. Es tracta d’una pregunta oberta. O, m\u00e9s aviat, d’un problema obert. D’una banda, seguim patint molta in\u00e8rcia del passat, i es tendeix a comprendre la cultura com quelcom separat de la resta d’activitat social i pol\u00edtica d’una comunitat. Els primers intents de plantejar una l\u00ednia de treball encara balbotegen, per\u00f2 s\u00f3n, sense cap dubte, el germen d’alguna cosa important.<\/p>\n Aix\u00f2 no vol dir que la cultura “oficial” no hagi de donar-se per al\u00b7ludida. Si observem l’evoluci\u00f3 de les institucions culturals a Espanya en les \u00faltimes dues d\u00e8cades, veurem que en aquest sector tamb\u00e9 patim d’un desencontre entre les institucions i pol\u00edtiques culturals oficials i els agents de producci\u00f3 cultural. Entre la noci\u00f3 tradicional de Servei P\u00fablic de Cultura i la producci\u00f3 social de cultura que demana la societat d’avui. La “divisi\u00f3 d\u2019all\u00f2 sensible” de la qual ens parla Ranci\u00e8re segueix aqu\u00ed, inamovible despr\u00e9s de m\u00e9s de trenta anys de democr\u00e0cia, i cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els agents culturals que exigeixen una pol\u00edtica de cultura de base. Les exig\u00e8ncies de transpar\u00e8ncia, interlocuci\u00f3, governan\u00e7a, llan\u00e7ades cap al sistema democr\u00e0tic actual es poden adre\u00e7ar igualment cap a les institucions culturals.<\/p>\n Seria desitjable, com no, que les institucions no triguessin tant a veure el que est\u00e0 passant al seu voltant. I hi ha senyals de vida i de desig de canvi i transformaci\u00f3: estic pensant en la l\u00ednia d’investigaci\u00f3 de “nova institucionalitat” promoguda des del Departament d’Activitats P\u00fabliques del Museu Reina Sofia. Per\u00f2, al mateix temps, l’intent de posar \u00e8mfasi en la producci\u00f3 social de cultura (en el fons, l’anomenat “gir educatiu” no \u00e9s m\u00e9s que un intent de donar prioritat a aquelles \u00e0rees de la instituci\u00f3 que s\u00ed produeixen coneixement) tamb\u00e9 est\u00e0 desvetllant relacions de producci\u00f3 absolutament inacceptables per a una instituci\u00f3 p\u00fablica. (Estic pensant en la situaci\u00f3 de l’equip d’Educaci\u00f3 i mediaci\u00f3 del MUSAC, el DEAC, per\u00f2 aqu\u00ed ning\u00fa pot riure molt alt). En aquest \u00e0mbit, tamb\u00e9, gaireb\u00e9 tot est\u00e0 per fer.<\/p>\n Per\u00f2, d’altra banda, es fa inevitable constatar que la Societat-Xarxa s\u00ed que t\u00e9 una cultura pr\u00f2pia. No una alta cultura formulada en una s\u00e8rie d’institucions i una s\u00e8rie d’agents amb papers ben delimitats i separats. Per\u00f2 s\u00ed un ric folklore de maneres de fer, relats, llegendes i mites urbans, que travessa transversalment tots els \u00e0mbits culturals i que t\u00e9 les seves arrels en els Pranksters nord-americans dels 60, en la tradici\u00f3 del culture jamming, en els sabotatges medi\u00e0tics de Luther Blissett, i en les pr\u00e0ctiques de col\u00b7lectius com els esmentats Critical Art Ensemble, RTMARK \/ YesMen, i d\u2019altres, que tant van aportar a aquell incipient moviment global antiglobalitzaci\u00f3 de finals dels 90.<\/p>\n Parafrasejant un ep\u00edgraf a “TAZ. Zona Temporalment Aut\u00f2noma” de Hakim Bey, quan se’ls preguntava per la seva m\u00fasica, els boiximans contestaven: “Nosaltres no tenim m\u00fasics. Tots junts som la veu del bosc”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els canvis pol\u00edtics en algunes ciutats espanyoles com Barcelona o Madrid no han sorgit del no-res, sin\u00f3 que responen a unes din\u00e0miques que van comen\u00e7ar a gestar-se amb els moviments…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":9198,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3575],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n