![\"Sebuscan2.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Sebuscan2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Feia molt que no passava per l’immens i dispers campus de la Universitat Complutense de Madrid. El cam\u00ed que vaig escollir el 18 de febrer d’aquest any va ser especialment accidentat, i vaig arribar al rebedor de la facultat de Belles Arts gaireb\u00e9 una hora despr\u00e9s de la cita convocada per assistir a una misteriosa trobada i… m’estaven esperant! Fins i tot m\u2019havien trucat per veure per on an\u00e0vem, per\u00f2 la falta de costum de rebre tanta atenci\u00f3 va deixar el meu m\u00f2bil fora de cobertura. Feia uns dies havia sentit parlar d’un \u00edntim esdeveniment que estaven preparant a la biblioteca de la facultat. No ho havia vist en cap xarxa social, ni a trav\u00e9s de cap de les newsletters a les que estic subscrita; m’ho havia comentat Javier Cruz, que era una dels convidats a participar.<\/p>\n
Es tractava de Contadas obras<\/em>, un projecte de Christian Fern\u00e1ndez Mir\u00f3n, que organitzava junt amb Selina Blasco i Javier P\u00e9rez Iglesias i consistia fonamentalment a explicar obres. Les narracions van ser ben dispars: per torns els i les convidades van comentar experi\u00e8ncies personals des de molt diferents llocs que inclo\u00efen obres art\u00edstiques, liter\u00e0ries, quotidianes… en un ambient recollit i novel\u00b7lesc que suggeria un petit viatge en el temps.<\/p>\n Les condicions en qu\u00e8 es va materialitzar aquesta idea que feia temps havia escoltat, i per conseq\u00fc\u00e8ncia havia constru\u00eft mentalment, van superar les meves expectatives -tot i que eren moltes. Una de les normes de comportament que l’experiment necessitava era evitar el registre fotogr\u00e0fic i audiovisual, eliminant la seva possible difusi\u00f3 autom\u00e0tica o en diferit. M’interessen molt les comunicacions vinculades a Internet i a dispositius m\u00f2bils, per\u00f2 porto bastant malament la retransmissi\u00f3 en directe a trav\u00e9s de xarxes socials. No busco la sacralitzaci\u00f3 de les accions o esdeveniments, per\u00f2 no puc evitar que moltes vegades els m\u00f2bils en alt prenent fotografies em tallin el rotllo. Tornant a Contadas obras<\/em>, aquesta condici\u00f3 atorgava, per a mi, (i imagino que per a la resta d’internet-dependents) un car\u00e0cter terap\u00e8utic a l’assumpte. A “Els treballadors de l’art. Entre la utopia i l’arxiu”, Boris Groys tracta algunes de les condicions actuals del treball art\u00edstic derivades de l’\u00fas d’Internet. Assenyala com “en la mesura que involucra l’\u00fas d’Internet, el proc\u00e9s de producci\u00f3 est\u00e8tica est\u00e0 sempre exposat, de principi a fi”; una exposici\u00f3 que porta a la documentaci\u00f3 constant dels processos de producci\u00f3, expectaci\u00f3 i participaci\u00f3 en molts projectes. Si l’obsessi\u00f3 per arxivar cada activitat, cada esdeveniment, genera una mena de “espectador universal” i una vigil\u00e0ncia constant del treball i els seus resultats que oferim volunt\u00e0riament, Groys advoca per “la desincronitzaci\u00f3 del temps de treball respecte del temps d’exposici\u00f3 dels resultats”, entenent que \u00e9s aqu\u00ed on es desenvolupa el treball creatiu. La creativitat \u00e9s un concepte molt ampli i t\u00e9 lloc en contextos molt diferents; per\u00f2, s\u00ed considero interessant extrapolar aquesta idea als processos de participaci\u00f3 i expectaci\u00f3 d’una pe\u00e7a art\u00edstica, especialment quan treballa sobre all\u00f2 performatiu. Aquesta desincronitzaci\u00f3 entre la viv\u00e8ncia i el registre afavoreix l’experi\u00e8ncia i genera narracions m\u00e9s complexes i potents que les imatges i textos de producci\u00f3 immediata que poblen els perfils de Facebook, Twitter i molts llocs web.<\/p>\n A la primeres p\u00e0gines de Molloy, entre divagacions i promeses que la trama est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar, Samuel Beckett escriu “El que necessito \u00e9s que m’expliquin hist\u00f2ries, he trigat molt a saber-ho”. Quan vaig entrar a l’exposici\u00f3 dedicada aquesta primavera a Jeremy Deller al CA2M, vaig sentir el mateix que Molloy. La pe\u00e7a que obria la mostra, almenys en el recorregut que jo vaig fer, era Beyond The White Walls<\/em>, un passi de diapositives comentat per Deller que recollia imatges d’obres performatives i\/o ef\u00edmeres realitzades entre 1997 i 2012. Una narraci\u00f3 que obre les portes de bat a bat al seu treball, a les peces que no caben al format expositiu per\u00f2 tamb\u00e9 als processos que no entren, ni tenen per qu\u00e8 fer-ho, en el resultat de les que s\u00ed s’exposen. He trigat a saber-ho, per\u00f2 aquesta oralitat que impulsa la dimensi\u00f3 narrativa dels projectes art\u00edstics cap, i \u00e9s del m\u00e9s atractiu que puc trobar en una proposta expositiva.<\/p>\n Us explicar\u00e9 quelcom m\u00e9s. A principis d’aquest estiu van apar\u00e8ixer en alguns espais publicitaris del metro de Madrid uns cartells de disseny senzill que explicaven: “Aquest cartell traeix el projecte, no imprimirem un sol text m\u00e9s. Es busquen narradors”, al costat, el correu electr\u00f2nic del col\u00b7lectiu Play Dramaturgia. Eren els primers senyals de DIXIT, un projecte emmarcat en el programa PHEstudios: Imatge no disponible<\/em>, comissariat per Emilia Garc\u00eda-Romeu i Selina Blasco per PHotoEspa\u00f1a15.<\/p>\n En aquesta edici\u00f3 del festival de fotografia, els Play van treballar sobre l’experi\u00e8ncia i la narraci\u00f3 a La Venencia, un bar amb solera del centre de la ciutat on no est\u00e0 perm\u00e8s fer fotografies. Un cl\u00e0ssic com a escenari de les experi\u00e8ncies que formen part dels anecdotaris dels i les habituals, alhora que lloc per excel\u00b7l\u00e8ncia de narracions de la quotidianitat i de l’extraordinari. Despr\u00e9s de la breu convocat\u00f2ria inicial, el 18 de juny apareixia en el perfil de Facebook del col\u00b7lectiu un n\u00famero de tel\u00e8fon m\u00f2bil en grans lletres blaves sobre fons groc explicant: “Ahir va ser la primera acci\u00f3 de DIXIT. Si vols saber qu\u00e8 va passar, truca a aquest n\u00famero dem\u00e0 divendres de 13 a 15 h.”. El vaig apuntar. L’endem\u00e0 a les 15h vaig trucar, molt al l\u00edmit, pensant que potser la l\u00ednia ja estaria desconnectada. El meu interlocutor no va ser molt estricte i va comen\u00e7ar a explicar-me una tarda-nit boja que comen\u00e7ava amb una xerrada de Jaime Conde-Salazar al Museu Reina Sofia i acabava amb un casament en una esgl\u00e9sia 24h que resulta estar al carrer Hortaleza i que em va recomanar visitar. Vaig donar les gr\u00e0cies, ens vam acomiadar i vaig penjar. En les seg\u00fcents hores vaig haver de reconstruir un parell de vegades la hist\u00f2ria per a algunes persones que no havien arribat a trucar i cada vegada sonava m\u00e9s estranya i absurda, en no acabar d’ubicar en relaci\u00f3 a qu\u00e8 apareixia un gat arraulit en un tamboret i de qui era avantpassat el personatge que entrava en una esgl\u00e9sia a cavall.<\/p>\n Vaig tornar a escoltar aquesta hist\u00f2ria un parell de dies despr\u00e9s a La Venencia, citada a fer uns vins dins dels recorreguts del programa. All\u00e0 vaig descobrir que la imatge que havia constru\u00eft del narrador amb qui vaig parlar no era gens real. No es tractava d’un testimoni directe, sin\u00f3 que en aquesta primera transmissi\u00f3 estaven treballant sobre la figura de l’int\u00e8rpret en la narraci\u00f3. En les seg\u00fcents fases del projecte van apar\u00e8ixer tamb\u00e9 cronistes, taxistes, perruqueres i massatgistes. La cadena de narradors i narradores s’ampliava exponencialment, dibuixant les formes de l’oralitat en un espai-temps incontrolable. \u00c9s bonic imaginar que d’aqu\u00ed a 17 anys alg\u00fa demani un taxi i en pujar-hi pregunti pel que, en una tarda de juny de 2015, va passar a La Venencia. Aix\u00ed, Play Dramaturgia lluita contra els mals averanys que Walter Benjamin identifica a “El narrador”, sobre la caiguda en la cotitzaci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia i la narraci\u00f3 despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, buscant la dist\u00e0ncia i l’angle visual adequat per generar narracions des de la creaci\u00f3 i l’intercanvi d’experi\u00e8ncies.<\/p>\n Contades obres<\/em> i DIXIT<\/em> parteixen de la consci\u00e8ncia de la rellev\u00e0ncia del present i l’experi\u00e8ncia. S\u00f3n exercicis sobre les possibilitats d\u2019all\u00f2 narratiu en relaci\u00f3 al context de producci\u00f3 i transmissi\u00f3 de les creacions art\u00edstiques. Investiguen estructures i m\u00e8todes de contacte i comunicaci\u00f3 en all\u00f2 performatiu, m\u00e9s enll\u00e0 de l’assimilaci\u00f3 dels par\u00e0metres habituals dels grans mitjans i aquells generalitzats i limitats pels serveis corporatius que operen a Internet. Aquesta reivindicaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 narratiu \u00e9s potser un impuls alliberador de les condicions de producci\u00f3 i recepci\u00f3 per a treballadores de l’art, com a m\u00ednim per a les de perfil aut\u00f2nom-precari-home\/dona-orquestra, molt est\u00e8s per aquestes terres. S\u00f3n exercicis que plantegen escenaris per flexibilitzar i ampliar les formes de recepci\u00f3 i participaci\u00f3 en processos art\u00edstics, molt influenciades pels sistemes de comunicaci\u00f3 contemporanis. Davant del registre i difusi\u00f3 immediata dels processos creatius, aquests projectes aposten per la construcci\u00f3 conscient, acurada i experimental de narracions polif\u00f2niques. I davant de l\u2019espectacle de butaques virtuals il\u00b7limitades, creen escenaris \u00edntims, m\u00e9s propers a la barra d’un bar que a un aparador.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Feia molt que no passava per l’immens i dispers campus de la Universitat Complutense de Madrid. El cam\u00ed que vaig escollir el 18 de febrer d’aquest any va ser especialment…<\/p>\n","protected":false},"author":1306,"featured_media":9221,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5145],"tags":[],"coauthors":[6499],"acf":[],"yoast_head":"\n