![\"Mija\u00c3\u00adl](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Gorbachev_and_Reagan_1986-6.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u201cInternational understanding constitutes an important factor in decision of political questions.\u201d<\/p>\n
Aquesta va ser una de les frases que un ordinador va traduir del rus en la primera demostraci\u00f3 p\u00fablica d\u2019una experi\u00e8ncia de traducci\u00f3 autom\u00e0tica (TA) l\u2019any 1954 a Nova York. Que la traducci\u00f3 fos del rus a l\u2019angl\u00e8s no sembla un fet gens casual, si tenim en compte que en aquells moments Estats Units i la seva lluita contra el comunisme de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica tenien gran part del m\u00f3n dividida i enfrontada. En general, la incomprensi\u00f3 de l\u2019enemic i el desconeixement de les seves idees alimenten l\u2019especulaci\u00f3 i reforcen el sentiment d\u2019amena\u00e7a. Segurament per aix\u00f2, segons el franc\u00e8s Leon Dostert (traductor i int\u00e8rpret involucrat en la primera demostraci\u00f3 p\u00fablica de TA), un dels somnis que empenyien el desenvolupament de mecanismes de TA d\u2019alta qualitat era el de tenir una m\u00e0quina a la qual se li pogu\u00e9s inserir un llibre rus i ella don\u00e9s com a resultat un llibre angl\u00e8s. I en aquest desig, \u00e9s evident, la protagonista era la traducci\u00f3: ella seria la que, enmig del camp de batalla, mediaria entre un b\u00e0ndol i un altre fins arribar a alguna mena de consens -si se n\u2019hi pot dir aix\u00ed-, que pogu\u00e9s donar la il\u00b7lusi\u00f3 de que un enteniment entre nacions \u00e9s possible. <\/p>\n
No hi ha res d\u2019innoc\u00e8ncia en aquestes mostres d\u2019inter\u00e8s cap a la cultura anomenada enemiga: entre els textos russos amb els que es feien les primeres proves de TA a Am\u00e8rica no destacaven els contes populars precisament, sin\u00f3 articles cient\u00edfics. Per altra banda, al v\u00eddeo \u201cOn Translation: The Interview\u201d, d\u2019Antoni Muntadas, Pavel Palazchenko, l\u2019int\u00e8rpret de Mija\u00edl Gorbachov entre 1985 i 1991, explica que en els seus anys d\u2019estudiant a l\u2019Institut de Lleng\u00fces Estrangeres de Mosc\u00fa, aquells que volien traduir del rus a l\u2019angl\u00e8s havien d\u2019estar al dia de les negociacions sobre el control d\u2019armes i dominar-ne el vocabulari. A m\u00e9s, Palazchenko va mantenir relaci\u00f3 constant amb periodistes nord-americans que l\u2019informaven sobre com s\u2019interpretaven medi\u00e0ticament als E.E.U.U. els actes del govern sovi\u00e8tic. <\/p>\n
Mentre tot aix\u00f2 passava, bona part de les reflexions te\u00f2riques que s\u2019interessaven per les nocions de difer\u00e8ncia i alteritat van comen\u00e7ar a veure la traducci\u00f3 com a una tasca vehiculant d\u2019algunes q\u00fcestions relatives al tractament de la difer\u00e8ncia. Autors i autores com Jacques Derrida, Susan Basnett, Andr\u00e9 Lefevere o Gayatri Spivak, han escrit cr\u00edticament sobre la traducci\u00f3, posant en quarantena conceptes com \u201coriginalitat\u201d i \u201cfidelitat\u201d, per comunicar aquesta pr\u00e0ctica com quelcom que va m\u00e9s enll\u00e0 del simple trasllat d\u2019un missatge concret entre dos idiomes equivalents. Es tracta d\u2019una tasca que es mou entre diferents mitjans, formes d\u2019expressi\u00f3 i discursos i que s\u2019engloba en un entramat complex de relacions entre agents diversos que la condicionen i li donen forma. Per a molts no \u00e9s possible la idea d\u2019una traducci\u00f3 definitiva perqu\u00e8 el llenguatge, com el context, s\u2019actualitza constantment i sempre hi haur\u00e0 una altra manera d\u2019expressar all\u00f2 pr\u00e8viament expressat. De fet, Jorge Lu\u00eds Borges va defensar que la traducci\u00f3 d\u2019una obra mai ser\u00e0 injustificada, pel fet que porta impl\u00edcita una nova temporalitat. <\/p>\n
El 1992, un any despr\u00e9s del considerat final de la Guerra Freda i en ple inici de la Guerra de Iugosl\u00e0via, l\u2019artista serbi Mladen Stilinovic manifestava l\u2019evid\u00e8ncia de les relacions entre poder i llenguatge amb una bandera amb la que faria onejar la frase \u201cAn artist who cannot speak english is no artist\u201d. Aquest estiu s\u2019ha pogut veure a l\u2019exposici\u00f3 \u201cA voz do tradutor\u201d al MARCO, de Vigo, comissariada per Martin Waldmeier, qui amb la selecci\u00f3 d\u2019obres, fa girar la vista cap al car\u00e0cter imperialista de les nacions que han aconseguit fer de les seves lleng\u00fces les hegem\u00f2niques, com \u00e9s a l\u2019actualitat l\u2019angl\u00e8s. <\/p>\n
Aix\u00ed, juntament amb l\u2019obra de Stilinovic, s\u2019hi podia veure el v\u00eddeo hom\u00f2nim que Jakup Ferri, de Kosovo, va fer el 2003 i en el qual ell es dirigeix a la c\u00e0mera intentant explicar en angl\u00e8s, sense tenir massa domini de l\u2019idioma, qu\u00e8 \u00e9s ser artista trobant-se tan lluny dels nuclis occidentals. Qu\u00e8 hauria passat si les negociacions durant la Guerra Freda haguessin anat d\u2019una altra manera i hagu\u00e9s estat el bloc comunista el que hagu\u00e9s aconseguit defensar el seu model i imposar-lo arreu? Seria el rus l\u2019idioma hegem\u00f2nic a nivell mundial? La promesa de futur seria per aquells que parlen rus com ara ho \u00e9s l\u2019angl\u00e8s per tota persona emigrant? El v\u00eddeo \u201cI Hate Karl Marx\u201d, de Rainer Ganahl, mostra un futur hipot\u00e8tic en el qual la llengua dominant no \u00e9s el rus sin\u00f3 el xin\u00e8s. Fet en una ciutat alemanya, mostra una persona que escridassa a un bust de Karl Marx i el culpabilitza del fet que la cultura xinesa s\u2019hagi superposat a tot i l\u2019alemany s\u2019hagi convertit en un simple dialecte. Si, com deia la frase russa tradu\u00efda a l\u2019angl\u00e8s en aquella primera demostraci\u00f3 p\u00fablica de TA, l\u2019enteniment entre nacions facilita la presa de decisions pol\u00edtiques, podem preguntar-nos: \u00bfde quina manera condiciona a aquestes decisions el llenguatge al qual es tradueixen els discursos de cada naci\u00f3? Hauria anat tot com va anar si en comptes de ser Gorvachov qui tenia un int\u00e8rpret que tradu\u00efa del rus a l\u2019angl\u00e8s, haguessin estat George H. W. Bush o Ronald Reagan aquells als quals els tradu\u00efen les seves paraules a l\u2019idioma de l\u2019enemic?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cInternational understanding constitutes an important factor in decision of political questions.\u201d Aquesta va ser una de les frases que un ordinador va traduir del rus en la primera demostraci\u00f3 p\u00fablica…<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":9225,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5145],"tags":[],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"\n