![\"supercommunity.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/supercommunity.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Preparo l’esmorzar: te, iogurt amb fruita. Encenc la r\u00e0dio. Entra el sol per la finestra de la cuina. Em sento i llegeixo les not\u00edcies, obro el correu i hi ha una pila de newsletters sobre esdeveniments d’art contemporani. Entre elles, durant vuitanta-vuit matins, ha estat SUPERCOMMUNITY, la col\u00b7lecci\u00f3 de textos en l\u00ednia que la plataforma E-Flux ha publicat en paral\u00b7lel a l’edici\u00f3 d’enguany de la Biennal de Ven\u00e8cia. Autors de diverses proced\u00e8ncies signen textos de diversos tipus en diverses lleng\u00fces, tots tradu\u00efts a l’angl\u00e8s, enviats gratis a un p\u00fablic que s’ha subscrit volunt\u00e0riament per a la seva recepci\u00f3. – Leo a Hiwa K, amb les seves notes d\u2019extratelectual (tots desitgem ser-ho).<\/p>\n
Al principi hi ha nom\u00e9s extractes acompanyats d’una imatge. No s\u00f3n necess\u00e0riament els inicis dels textos. Llegeixes r\u00e0pid bevent el te, que ara es refreda. Al final de l’extracte un enlla\u00e7 et suggereix que segueixis llegint, ja fora del teu correu, a l’espai ecum\u00e8nic del web dedicat al projecte editorial. De fons, la r\u00e0dio. En clicar l’enlla\u00e7 entres a l’arxiu on els editors han agrupat les contribucions per tem\u00e0tiques: supercomunitat, corrupci\u00f3, cosmos, computaci\u00f3 planet\u00e0ria, apocalipsi, pol\u00edtiques de la brillantor, l’art de la feina, l\u2019”art”, els comuns socials, Cuba. Deu termes que poblen la literatura creada per a i pels membres de la comunitat de l’art contemporani global, dislocats en diverses geografies f\u00edsiques i fortu\u00eftes trobades en forma de biennal, congr\u00e9s o festival. Aquesta literatura excedeix el paper, i inclou e-mails, newsletters, assajos de cat\u00e0legs, cr\u00edtiques d’exposicions, entrevistes amb artistes, comissaris i col\u00b7leccionistes. Abasta tamb\u00e9 els fullets que recollim, els articles que llegim i les converses que mantenim. Quin \u00e9s el rol de SUPERCOMMUNITY en una edici\u00f3 de la Biennal de Ven\u00e8cia declaradament articulada pel text? – Llegeixo a Liam Gillick, Weapons grade pig work.<\/p>\n
Okwui Enwezor, curador i director art\u00edstic de la Biennale aquest any, va triar El Capital com a eix de la seva exposici\u00f3. Enwezor va situar el text de Marx com a \u00faltim referent de les peces seleccionades i els esdeveniments organitzats dins del seu programa. Va apostar per un “post-Occidentalism” revisionista dels crims comesos pel trio cultura-colonialisme-capitalisme des de les massacres de Leopold II, quan es construeix el pavell\u00f3 belga, la primera representaci\u00f3 nacional a la Biennale. Afegit a m\u00e9s a la llista dels artistes participants, Marx avui es converteix en l’autor del text sagrat no nom\u00e9s de la mostra, si no de l’\u00e0mplia comunitat articulada entorn de l’art contemporani global -almenys durant aquest estiu del 2015. Per\u00f2 ja advertia Althusser de la necessitat de llegir el Capital de manera fragmentada i dislocada. El seu consell feia ress\u00f2 de la pres\u00e8ncia dels obrers-lectors ja dins del text, un text descriptiu de les condicions d’explotaci\u00f3 en les qu\u00e8 llegir passava. En comptes d’un sentit monol\u00edtic, infinites veus arrelades en les seves condicions d’exist\u00e8ncia. A m\u00e9s, aquesta concessi\u00f3 es feia esperant facilitar l’acc\u00e9s i conseq\u00fcent adhesi\u00f3 de les classes treballadores a una ret\u00f2rica marxista determinada en el paisatge ideol\u00f2gic franc\u00e8s de postguerra. Enfront de l’ortodoxa teoria, accessible lectura fragmentada. Com veiem amb la literatura produ\u00efda en i al voltant de les biennals, diverses pr\u00e0ctiques de subscripci\u00f3 al credo tamb\u00e9 esdevenen dins de les elits; i no per ser elits se salven de les males lectures .– Llegeixo a Harun Farocki, On the documentary, que mai \u00e9s dolenta.<\/p>\n
SUPERCOMMUNITY \u00e9s un projecte dirigit per Julieta Aranda, Brian Kuan Wood, i Anton Vidokle. Allotjat a la web, ha estat emmirallat amb esdeveniments, converses i lectures en diverses seus. Ha tingut representaci\u00f3 f\u00edsica permanent a la Biennale. \u00c9s fidel a la l\u00ednia editorial d’e-flux i inclou postures cr\u00edtiques en teoria i cr\u00edtica d’art contemporani .– Llegeixo el text de Jonas Staal, sobre la doble fa\u00e7 de l’imperialisme, representaci\u00f3 nacional i fonamentalisme iconoclasta. Fa vent.<\/p>\n
Si cada edici\u00f3 d’una biennal genera una imatge del m\u00f3n determinada, entorn d’ella orbiten dispositius espirals que consoliden narratives disperses, imatges flotants i refer\u00e8ncies vagues. SUPERCOMMUNITY \u00e9s un d’ells. Facilita una lectura descompromesa i mal\u00b7leable de les idees que vertebren el discurs curatorial, semblant a la varietat de quotidianitats, ci\u00e8ncies ficcions, contorsions, mites de destrucci\u00f3, \u00e8tiques del treball i relacions amb la paraula ‘art’ presents en les vides de cadascun els que formem aquesta gran comunitat global de l’art contemporani. SUPERCOMMUNITY tamb\u00e9 s’activa concretant l’abstracci\u00f3 del capital amb les seves descripcions d’inst\u00e0ncies d’explotaci\u00f3, determinisme tecnol\u00f2gic, o aberracions hist\u00f2riques, en vuitanta-vuit primeres persones. La varietat de registres dels textos, les seves veus, or\u00edgens i plaers fan el dispositiu m\u00e9s accessible per a un p\u00fablic cada vegada m\u00e9s heterogeni, ampli, i poc inclinat a escrutar de principi a fi l’assaig d’economia pol\u00edtica del pensador alemany. – Llegeixo a Charles Stankievech, Supercritical decay.<\/p>\n