![\"Adelita](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/unnamed.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una conversa amb Binna Choi, directora de Casco – Oficina d’Art, Disseny i Teoria a Utrecht, Pa\u00efsos Baixos, des de 2008. Sobre narratives, formats, les posicions i els b\u00e9ns comuns en la pr\u00e0ctica curatorial.<\/p>\n Binna, recordo una conversa que vam tenir durant la teva \u00faltima visita a Barcelona amb BAR Project aquesta primavera. Vam parlar sobre la manera en qu\u00e8 el display d\u2019una determinada exposici\u00f3 en un museu era totalment direccional, narratiu i tancat, i sobre com aquest format d’exposici\u00f3 cl\u00e0ssica no permetia la idea d’assolir el potencial m\u00e0xim. Un dels teus comentaris en aquell moment va ser: “aquesta exposici\u00f3 no performa”. Si parlem del moment en qu\u00e8 els projectes d’art es fan p\u00fablics, creus que les noves formes i tons que realment “performen” serien una de les urg\u00e8ncies d’avui en dia?<\/strong><\/p>\n Crec que una gran exposici\u00f3 es d\u00f3na quan els diferents temes o subjectivitats es troben i entren en un estat trans-individual. Perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, tu, com a espectador, has de poder trobar-te amb l’altre, que parla, que est\u00e0 present, i\/o que es mou. L’exposici\u00f3 convencional, que implica la col\u00b7locaci\u00f3 d’una obra, el t\u00edtol, i la divisi\u00f3 tem\u00e0tica de l’espai, no crea aquesta trobada; especialment tenint en compte la nostra capacitat d’atenci\u00f3 limitada, envoltats com estem de constant informaci\u00f3 en aquest entorn digital en el que vivim. \u00c9s per aix\u00f2 que la manera en qu\u00e8 es veu una exposici\u00f3 \u00e9s crucial pel que fa a l’espectador. Anar acompanyat a la visualitzaci\u00f3 de l’exposici\u00f3 o no, genera una difer\u00e8ncia. Aquesta \u00e9s una de les raons per les quals crec que les obres coreogr\u00e0fiques en institucions d’art han viscut una gran insurg\u00e8ncia en els \u00faltims anys. Dit aix\u00f2, crec que l’exposici\u00f3 ha de ser, de fet, molt m\u00e9s direccional, m\u00e9s coreogr\u00e0fica i m\u00e9s narrada que mai. Per descomptat, les obres poden tenir aquestes capacitats en si mateixes, per\u00f2 dep\u00e8n del context. Quan diversos autors coincideixen en un espai, cadascun amb un sol objecte, interactuar sol ser dif\u00edcil per als propis objectes. Aquesta \u00e9s una de les raons per les quals una exposici\u00f3 “curada” \u00e9s un gran desafiament i requereix un comprom\u00eds deliberat, mentre que s\u2019est\u00e0 donant un valor i intensitat cada vegada m\u00e9s grans a l’exposici\u00f3 individual (on les funcions de comissari s\u00f3n les d’acompanyant, facilitador, suport o primer p\u00fablic per a l’autor).<\/p>\n La manera en qu\u00e8 articulem narratives a trav\u00e9s de l’art est\u00e0 per descomptat compromesa amb com ho fem. \u00bfPot ser que avui en dia estiguem encadenats a un sol tipus de llenguatge, al mateix marc, predominantment narratiu de representaci\u00f3 i comunicaci\u00f3, encegat a una major comprensi\u00f3 del que est\u00e0 succeint al nostre voltant? Estic pensant en el canvi d’enfoc te\u00f2ric proposat per Karen Barad, “del representacionalisme a la performativitat”. \u00bfCom podem treballar amb la nostra pr\u00e0ctica curatorial, de manera performativa, articular el coneixement, lluny de l’estructura narrativa cl\u00e0ssica?<\/strong><\/p>\n Potser hem d’aclarir el que volem dir amb l’estructura narrativa cl\u00e0ssica o marc. El marc, en general, consisteix en un tema que uneix una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019”objectes” d’art; escrit en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 -i m\u00e9s extensament en un comunicat de premsa-; m\u00e9s un espai -en general, un cub blanc- i la coreografia material i immaterial que es d\u00f3na en aquest espai. El que m’interessa \u00e9s aquest aspecte de la coreografia. De manera visible, es tracta d’estructures de visualitzaci\u00f3. En comptes de fer d’elles estructures ocultes, invisibles, de suport, han de ser un sistema visible d’articulaci\u00f3. M’agrada col\u00b7laborar amb arquitectes i artistes en aquests aspectes. En quant al que \u00e9s invisible: \u00e9s la forma en qu\u00e8 imaginem moviments d’audi\u00e8ncies i dibuixem camins invisibles i possibles per a ells. En fer-ho, no podem infravalorar una forma de discurs, per descomptat, des de la senyal\u00e8tica fins el comunicat de premsa. No es tracta de professionalitat est\u00e0ndard, o d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, sin\u00f3 de la singularitat com una forma d’autoria (no en termes d’autoritat, propietat i pertinen\u00e7a); crec que es tracta m\u00e9s aviat, idealment, d\u2019un autor singular col\u00b7lectiu<\/em>. El comissari o comiss\u00e0ria no s’ha de limitar a si mateix a una tasca de mediaci\u00f3, llevat que considerem que tots som mediadors, com diria Deleuze! Aix\u00f2, sens dubte, ens porta a pensar en la q\u00fcesti\u00f3 de la conviv\u00e8ncia entre l’audi\u00e8ncia i els organitzadors.<\/p>\n Casco \u00e9s una instituci\u00f3 molt particular, que du a terme un programa centrat en la construcci\u00f3 de l’espai social i en temes de col\u00b7laboraci\u00f3, producci\u00f3 col\u00b7lectiva i projectes orientats al proc\u00e9s. Casco engloba disseny, teoria, i una esfera social m\u00e9s \u00e0mplia. Les seves activitats no nom\u00e9s abasten exposicions, sin\u00f3 tamb\u00e9 investigaci\u00f3, producci\u00f3, aplicacions, tallers, f\u00f2rums, debats, accions, performances, projeccions, l’educaci\u00f3, i edici\u00f3. \u00bfCreus que el format d’exhibici\u00f3 -o m\u00e9s aviat, de certa manera de fer exposicions, vinculat a un esquema de narrativa lineal segueix, sent predominant i comporta una c\u00e0rrega en el camp art\u00edstic? I si \u00e9s aix\u00ed, de quina manera aquest predomini afecta la forma final dels projectes?<\/strong><\/p>\n L’artista Haegue Yang em va dir una vegada que “l’exposici\u00f3 \u00e9s all\u00f2 m\u00e9s alt”, d\u2019entre moltes altres activitats. El que volia dir, crec, \u00e9s que l’exposici\u00f3 \u00e9s el que crea una for\u00e7a que permet a les obres d’art ser vistes, percebudes i sentides d’una manera intensa. L’exposici\u00f3 es considera una forma d'”ocupaci\u00f3” de l’espai. En ocupar un espai, crea una resson\u00e0ncia. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si estic d’acord amb la declaraci\u00f3 de Haegue o no, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el preguntar quines formes de mirar, veure, relacionar-se i fer promovem i cultivem a les exposicions: \u00bfquantes formes diferents de fer exposicions existeixen per crear formes de subjectivitat alternatives? Com a h\u00e0bit cultural burg\u00e8s, anar a una exposici\u00f3 \u00e9s una activitat de plaer individualista, la capacitat educativa paral\u00b7lela de la qual, aporta un valor afegit de coneixement i auto-contenci\u00f3. Al mateix temps, l’exposici\u00f3 no pot senzillament actuar com un espai antagonista de coneixement cr\u00edtic i com a espai social de relacionalitat alternativa. Haur\u00edem de fer front a la dimensi\u00f3 est\u00e8tica i a tota l’economia i pol\u00edtica en la mediaci\u00f3 d’una exposici\u00f3. No hi ha ra\u00f3 per la qual ser un fonamentalista “anti-exposici\u00f3”, per\u00f2 hem de seguir desafiant el seu format mentre considerem l’economia i pol\u00edtica del fer exposicions, encara que aquesta consideraci\u00f3 pugui conduir a la fi de l\u2019’exposici\u00f3’.<\/p>\n De vegades, fins i tot si un projecte no \u00e9s realment una exposici\u00f3 sin\u00f3 un lloc en el qual es troben obres d’art, accions, debats i afectes, – com a New Habits, el projecte amb el qual es va inaugurar el nou espai Casco – encara fem servir la paraula “exposici\u00f3”, i aix\u00f2 ens porta a una forma molt particular de fer p\u00fabliques les idees, el format de la qual, estructura i articulaci\u00f3 s\u00f3n molt precisos… Com lidieu amb aquestes preguntes a Casco? Com es treballa amb tants formats diferents a la vegada?<\/strong><\/p>\n La ra\u00f3 per la qual encara faig servir el concepte d’exposici\u00f3, fins i tot quan l’exposici\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una de les moltes activitats dins d’un projecte, \u00e9s perqu\u00e8 pot funcionar com una bandera que el p\u00fablic reconeix i amb la qual aquest pot relacionar-se, per diferent que sigui la seva forma. Aqu\u00ed assumeixo un p\u00fablic ampli i plural, el que tamb\u00e9 indica com l\u2019”exposici\u00f3” podria funcionar com un lloc de negociaci\u00f3, que idealment podria limitar amb l’antagonisme militant, almenys a un nivell experimental.<\/p>\n Si pensem en la hist\u00f2ria de la pr\u00e0ctica curatorial, l’expansi\u00f3 del camp expositiu a c\u00e0rrec dels curadors sempre ha respost a l’aparici\u00f3 de certs formats art\u00edstics, discursos o din\u00e0miques de treball. Els dos \u00faltims projectes que va mostrar a Casco, White Paper: The Law<\/em> d’Adelita Husni-Bey i Inland,<\/em> de Fernando Garc\u00eda Dory, s\u00f3n exemples d’artistes que treballen d’una manera molt particular, vinculada al que es coneix com una pr\u00e0ctica socialment compromesa. Adaptar aquest tipus de projectes al format d’exposici\u00f3 cl\u00e0ssica \u00e9s, al meu entendre, un dels reptes d’avui en dia. Podries explicar-nos una mica aquests projectes, i com feu front a aquestes q\u00fcestions a Casco?<\/strong><\/p>\n Mentre que l’aproximaci\u00f3 basada en el “proc\u00e9s”, reconeguda en la pr\u00e0ctica art\u00edstica dels 60 est\u00e0 molt relacionada amb el proc\u00e9s creatiu individual, els processos en els projectes amb els que nosaltres ens comprometem s\u00f3n de composici\u00f3<\/em>, en els quals es convida a diferents veus, posicions i pr\u00e0ctiques a venir i formar part del proc\u00e9s. Els artistes s\u00f3n co-iniciadors, facilitadors i mediadors, i permeten una assemblea de difer\u00e8ncia per produir coneixement com\u00fa. Adelita i Fernando tamb\u00e9 funcionen de tal manera, encara que les seves maneres de tractar amb l’exposici\u00f3 s\u00f3n molt diferents.<\/p>\n En el cas del White Paper: The Law<\/em>[[ http:\/\/www.useofspaceconvention.org\/]], la idea de la forma \u00e9s pre-concebuda amb la idea del proc\u00e9s. L’Adelita volia reunir diferents grups d’inter\u00e8s al voltant de la pr\u00e0ctica de la ocupaci\u00f3 i la seva criminalitzaci\u00f3 als Pa\u00efsos Baixos, incloent advocats, abolicionistes, els okupes il\u00b7legals i investigadors, per tal d’elaborar un document que reclam\u00e9s el dret a l’ocupaci\u00f3 en un context m\u00e9s ampli, dins dels drets dels ciutadans a l\u2019habitatge. Va utilitzar el programa Microsoft Word amb la seva funci\u00f3 de canvi i es va projectar a la paret durant les reunions amb els professionals, com una manera de fer p\u00fablic el proc\u00e9s de redacci\u00f3. Despr\u00e9s de cada reuni\u00f3 produ\u00efa un cartell amb la part del projecte elaborat, serigrafiada en un color particular per a cada reuni\u00f3. Tamb\u00e9 va escriure amb una brotxa qualsevol comentari o correcci\u00f3 generats en la seg\u00fcent reuni\u00f3, sobre els p\u00f2sters anteriors. Els resultats “visuals” finals s\u00f3n fascinants, colorits i din\u00e0mics. D’aquesta manera, l’artista no es va limitar a la intenci\u00f3 de l’articulaci\u00f3 en si, sin\u00f3 tamb\u00e9 al context de l’exposici\u00f3 i la seva vida posterior, incloent-hi la circulaci\u00f3 de l’obra tant en una instituci\u00f3 d’art p\u00fablic com en el mercat de l’art.<\/p>\n Potser la inestabilitat i la indecisi\u00f3 sobre la necessitat de l’exposici\u00f3 es poden abordar en relaci\u00f3 a Inland<\/em>, l’objectiu del qual rau tant en embrutar-se les mans a la terra tant com en el comprom\u00eds discursiu sobre la ruralitat avui. L’exposici\u00f3 \u00e9s de per si una forma urbana. En convidar el Fernando, ten\u00edem la intenci\u00f3 de treballar al camp, a llarg termini, desenvolupant la pr\u00e0ctica en terres de granges, el que fa inevitable la identitat de l’Interior<\/em> com una “para-instituci\u00f3”, com ell l’anomena. L’exposici\u00f3 va ser concebuda com una forma de posar en marxa aix\u00f2, informant sobre Inland<\/em>. Per tant, l’exposici\u00f3 va funcionar com un centre d’informaci\u00f3 i com a plataforma per iniciar la investigaci\u00f3 als Pa\u00efsos Baixos. Tot i aix\u00ed, la q\u00fcesti\u00f3 de l’estrat\u00e8gia art\u00edstica i est\u00e8tica continua oberta, i encara estem debatent quina “forma” seria la m\u00e9s apropiada per a un centre d’informaci\u00f3.<\/p>\n Certament, l’exposici\u00f3 \u00e9s el lloc on el p\u00fablic es reuneix amb l’art, un format mesurable. \u00bfPot ser que un dels reptes sigui refor\u00e7ar altres tipus de presentacions p\u00fabliques, v\u00e0lida no nom\u00e9s per al reconeixement p\u00fablic, sin\u00f3 tamb\u00e9 per als pol\u00edtics i els patrocinadors? I en aquest context, quina import\u00e0ncia pot tenir l’establiment de noves estructures pol\u00edtiques? Podria aix\u00f2 obrir una possibilitat per a la creaci\u00f3 d’una relaci\u00f3 diferent entre l’art, la cultura i la pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n Molts curadors estan creant formes diferents d’intercanvi p\u00fablic i encontres, que no s\u00f3n els d’una “exposici\u00f3 tradicional”. La limitaci\u00f3 actual sembla ser un h\u00e0bit d’articulaci\u00f3. El col\u00b7lectiu mexic\u00e0 Cr\u00e1ter Invertido per exemple, ho va fer molt b\u00e9 en la seva sol\u00b7licitud de suport de la Fundaci\u00f3 Doen. No van plantejar ni una exposici\u00f3, per\u00f2 van articular i dur a terme un seminari p\u00fablic i una s\u00e8rie de publicacions dins del que van anomenar el “Moviment Editorial”. Actualment, estem treballant en una mostra de cinc mesos anomenada “We Are the Time Machines: Time and Tools for Commoning<\/em>“, on l’experi\u00e8ncia del temps \u00e9s emfatitzada en una s\u00e8rie de processos d’instrumentalitzaci\u00f3 aut\u00f2noma, de les obres d’art i d’altres coses, per al commons<\/em>, un lloc per a la conviv\u00e8ncia i la “instrumentaci\u00f3” col\u00b7lectiva.<\/p>\n Per descomptat, un dels problemes coneguts \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de la quantitat. Hem de seguir treballant en comunicar i persuadir els pol\u00edtics i finan\u00e7adors que all\u00f2 “p\u00fablic” no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de n\u00fameros. Si no \u00e9s un n\u00famero, doncs qu\u00e8 \u00e9s? Quin \u00e9s el b\u00e9 p\u00fablic? Com aconseguir-lo i treballar per al seu b\u00e9? Aqu\u00ed \u00e9s on la necessitat d’una estructura pol\u00edtica es fa important, d’una xarxa a una escala diferent. Un podria preguntar-se, aleshores, com podem gestionar tot aix\u00f2, suportant un llarg proc\u00e9s de conflictes, tra\u00efci\u00f3, i les negociacions necess\u00e0ries per a posar-se d’acord l’estructura capitalista actual. L\u2019Invisible Committee<\/em> diria “milit\u00e0ncia, no negociaci\u00f3, i “fxxx the commons”. De la mateixa manera, dirien no es fan exposicions, almenys fins arribar al punt – \u00bfla fi del capitalisme?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una conversa amb Binna Choi, directora de Casco – Oficina d’Art, Disseny i Teoria a Utrecht, Pa\u00efsos Baixos, des de 2008. Sobre narratives, formats, les posicions i els b\u00e9ns comuns…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":9233,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5145],"tags":[],"coauthors":[6458],"acf":[],"yoast_head":"\n