![\"Ayreen](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/IKSV_14B_Sahirugureren_405.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La primera impressi\u00f3 del que significa estar a Istanbul un la t\u00e9 a la fila d’immigraci\u00f3 de l’aeroport internacional Atat\u00fcrk. Organitzada en espiral, suposa vora una hora d’espera, en la qual et vas creuant amb aquelles persones que, com tu, amb el passaport a la m\u00e0, van despla\u00e7ant-se poc a poc fins arribar al lloc on es troba el policia de torn. Una l\u00ednia de llibrets verds, vermells, blaus i negres amb escriptura que no arribo a llegir. Turkish Airlines, la principal companyia a\u00e8ria del pa\u00eds, \u00e9s l’aero-l\u00ednia internacional que viatja a m\u00e9s pa\u00efsos – 108 en total excloent les destinacions recentment suspeses a l’Iraq, L\u00edbia, S\u00edria, Ucra\u00efna i Iemen. Per terra, Turquia fa frontera amb vuit pa\u00efsos, tres d’ells en guerra. No \u00e9s d’estranyar que a la fila es faci esperar.<\/p>\n
La seg\u00fcent l\u00ednia d’espera es troba davant la parada de taxis. Pregunto el preu per arribar a la zona de Beyo\u011flu: 55 lires turques, que equivalen a uns 14 euros. Em sorpr\u00e8n. Li comento a una amiga, part de la burgesia moderna i laica d’Istanbul si \u00e9s normal el preu econ\u00f2mic d’aquesta tarifa. Em respon que li sembla rid\u00edcul, que la moneda s’ha devaluat m\u00e9s d’un 20% en els \u00faltims mesos a causa de la inestabilitat pol\u00edtica. El trajecte en taxi passa per la costa europea, on es barregen restes de muralles bizantines, blocs d’edificis moderns per construir i el mar de M\u00e0rmara on estan ancorats, un al costat de l’altre, innumerables petroliers amb banderes desconegudes que esperen el seu torn per creuar el B\u00f2sfor.<\/p>\n
Amb tot aix\u00f2 al meu cap arribo al mat\u00ed seg\u00fcent a la roda de premsa de la vint-i-quatrena edici\u00f3 de la Biennal d’Istanbul d’art contemporani, comissariada per una figura de renom en l’escena: Caroline Christov-Bakargiev. Despr\u00e9s de comissariar l’\u00faltima Documenta de Kassel, ara ha estat escollida per aquesta biennal de menor escala per\u00f2 de notable import\u00e0ncia. El t\u00edtol de la biennal \u00e9s SALT WATER A Theory of Thought Forms<\/em> i utilitza la imatge d’aquest material omnipresent a la ciutat d’Istanbul a trav\u00e9s d’un po\u00e8tic i elaborat discurs lligat a les seves principals propietats. El sodi com el material que activa el nostre sistema neurol\u00f2gic i fa que el nostre sistema vital funcioni, per\u00f2 tamb\u00e9 com a material corrosiu que destrueix r\u00e0pidament qualsevol dels nostres necessaris aparells digitals. A m\u00e9s, el B\u00f2sfor li serveix per parlar de conceptes com nusos, ones i corrents que creen imatges tant cient\u00edfiques com lligades a la hist\u00f2ria. Aquesta edici\u00f3 sembla distanciar-se del present, del gran problema de la nova construcci\u00f3 a Istanbul, per emprar un vocabulari i una s\u00e8rie de contextos menys durs, m\u00e9s l\u00edquids, que suggereixen m\u00e9s que asseveren.<\/p>\n La biennal est\u00e0 detalladament orquestrada en un elegant recorregut, i les obres estaran disperses per nombrosos llocs als quals cal accedir a peu o b\u00e9 en ferri, vorejant del B\u00f2sfor, la qual cosa sembla estar enfocada m\u00e9s aviat cap al visitant estranger que cap a les necessitats de la poblaci\u00f3 d’Istanbul. Un recurs ja utilitzat en l’anterior Documenta \u00e9s el de la incapacitat d’arribar a con\u00e8ixer el tot, de visitar tots els llocs, creant un unes expectatives que es completen mitjan\u00e7ant l\u2019storytelling<\/em> de la pr\u00f2pia comiss\u00e0ria.<\/p>\n Els llocs escollits posen l’atenci\u00f3 als diferents despla\u00e7aments de comunitats que s’han anat donant a la hist\u00f2ria d’Istanbul -els grecs, kurds i armenis que van ser expulsats a partir de la creaci\u00f3 de la Rep\u00fablica de Turquia- fent-se ress\u00f2 tamb\u00e9 del que est\u00e0 succeint a l’actualitat a l’extrem oriental de pa\u00eds. Per exemple, un dels empla\u00e7aments, la Hrant Dink Foundation, se situa al mateix lloc en qu\u00e8, en el seu moment va, estar el diari Agos, un diari armeni que publicava en els dos idiomes des de 1996. El seu fundador, Hrant Dink, va ser una figura important en els drets humans i la reconciliaci\u00f3 de certs moviments a Turquia, i va ser assassinat a l’entrada de l’edifici el gener de 2007. Els artistes Ren\u00e9 Gabri i Ayreen Anastasas declaren la casa \u2018Societat dels amics de la parrhesia\u2019, que en grec antic es refereix a la capacitat de parlar de manera veritable, encara que sigui com a condici\u00f3 ut\u00f2pica.<\/p>\n Un altre empla\u00e7ament de la biennal \u00e9s l’illa de B\u00fcy\u00fckada, on Leon Trotsky va estar exiliat entre 1929 i 1933. Despr\u00e9s d’haver-se oposat a la burocratitzaci\u00f3 de Stalin, Trotski perd poder, se l’expulsa del partit comunista l\u2019any 1927 i se l\u2019envia al Kazakhstan. D’all\u00ed agafa un vaixell que el porta des d\u2019Odessa al que era Constantinoble pel Mar Negre. La casa en ru\u00efnes del fil\u00f2sof esdev\u00e9 un altre d’aquests llocs-obres de la biennal. Aparentment Trotski esperava all\u00e0 l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un visat per continuar amb la revoluci\u00f3 obrera internacional, per\u00f2 cap dels pa\u00efsos d’Europa li va concedir. Tampoc els Estats Units, el que va significar per a ell situar-se en un “planeta sense visat”.<\/p>\n Fora de la biennal per\u00f2 inaugurant al mateix temps, la instituci\u00f3 cultural SALT, membre de la xarxa d’institucions L’Internationale, en les quals figuren tamb\u00e9 el MNCARS i el MACBA, presenta l’exposici\u00f3 How did we get here, que analitza el per\u00edode de els anys 80 i 90 a Turquia, un per\u00edode on el cop d’estat de 1980 introdueix el neoliberalisme. Durant els vuitanta, el govern, al costat dels militars, prometia prosperitat i alliberament, mentre actuaven com un r\u00e8gim autoritari en la vida social i pol\u00edtica. L\u2019ANAP (Anavatan Partisi, Motherland Party) va ser al poder de 1983 a 1991 i va recolzar una societat orientada al consum, amb el r\u00e8gim militar bloquejant tots els moviments d’oposici\u00f3 i organitzacions pol\u00edtiques. L’exposici\u00f3 mostra material d’arxiu d’aquelles persones que no tenien representaci\u00f3 pol\u00edtica com els antimilitaristes, feministes, activistes pels drets gais, defensors dels drets humans, etc., que es van unir en grups alternatius. Aquesta solidaritat, centrada al voltant dels drets democr\u00e0tics i demandes de llibertat, va obrir la via a les organitzacions socials que coneixem avui. \u00c9s significatiu que aquesta exposici\u00f3 tingui lloc a dia d’avui, ja que moltes de les lleis i de les lluites continuen sent les mateixes. L’actual president Recep Tayyip Erdo\u01e7an ha passat d’un sistema parlamentari a un sistema presidencial. El terme neo-Otomanisme sorgeix de l’inter\u00e8s de l’actual partit al poder, l’AKP, de reviure les tradicions i cultures otomanes, i de relacionar-se amb pa\u00efsos musulmans. A la frontera amb S\u00edria, no \u00e9s contra l’Estat Isl\u00e0mic, sin\u00f3 contra els mateixos dissidents i kurds del seu pa\u00eds contra qui est\u00e0 lluitant l’ex\u00e8rcit turc.<\/p>\n How did we end up here?<\/em> Com hem arribat fins aqu\u00ed? \u00c9s una pregunta que es refereix al present i al “nosaltres” en contraposici\u00f3 als altres. Em fa pensar en les “ones” que descriu Boris Groys en un dels assajos del llibre de la biennal. Diguem que cada onada \u00e9s un esdeveniment. A la platja, cada onada \u00e9s diferent a les altres, per\u00f2 semblen iguals perqu\u00e8 la traject\u00f2ria del seu moviment \u00e9s similar. Cada onada \u00e9s finita, s\u00f3n moviments linears per\u00f2 sabem que no van a donaran pas a cap progr\u00e9s, cada onada \u00e9s similar, m\u00e9s o menys, a l’anterior. A cada onada se li escapa qualsevol tipus d’identitat o difer\u00e8ncia, qualsevol descripci\u00f3 com una cosa lineal o circular. La hist\u00f2ria est\u00e0 composta d’onades, les veiem apropar-se, arriben a nosaltres amb tota la for\u00e7a i despr\u00e9s es perden i acaben, i d’aqu\u00ed en sorgeixen d\u2019altres. Tan transit\u00f2ries com les anteriors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La primera impressi\u00f3 del que significa estar a Istanbul un la t\u00e9 a la fila d’immigraci\u00f3 de l’aeroport internacional Atat\u00fcrk. Organitzada en espiral, suposa vora una hora d’espera, en la…<\/p>\n","protected":false},"author":1285,"featured_media":9243,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3499],"tags":[],"coauthors":[6480],"acf":[],"yoast_head":"\n