![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/OXO_Gender_Surprise_a_desk.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
1928: Un carregament de cigars<\/strong><\/p>\n Si l’esperit de l’\u00e8poca hagu\u00e9s examinat amb cura el contingut de la seva ment hauria trobat un bon material de contraban pel que hauria d’haver pagat una bona multa. (Virginia Woolf, Orlando)<\/em><\/p>\n Viatjar pot ser un acte de reafirmaci\u00f3 del subjecte relacionat amb el coneixement: “Jo llegeixo, bona part de la nit”, llegim, en la primera secci\u00f3 de Terra Erma<\/em> de T. S. Eliot, “i a l’hivern me\u2019n vaig al sud”. En el trajecte el jo pot fer-se amo dels ritmes biol\u00f2gics (el somni i la vig\u00edlia) i estacionals (l’estiu i l’hivern), i imposar la cultura sobre la naturalesa i el criteri sobre el territori.<\/p>\n Per\u00f2 pot oc\u00f3rrer tamb\u00e9 que el viatger “de geografia no en sabia gran cosa. Les matem\u00e0tiques li semblaven intolerables. I tenia algunes idees capritxoses que s\u00f3n m\u00e9s comuns entre les dones que entre els homes, com per exemple, que viatjar al sud \u00e9s anar cap avall”. Aquest \u00e9s el primer esb\u00f3s de la personalitat d’Orlando que ens ofereix la novel\u00b7la de Woolf. Publicada l\u2019any 1928, sis anys despr\u00e9s que el poema del seu company del Grup de Bloomsbury, la narraci\u00f3 comen\u00e7a definint la consci\u00e8ncia viatgera per oposici\u00f3 a un periple imaginari po\u00e8ticament mascul\u00ed, o mitopo\u00e8ticament viril. En optar per aquesta estrat\u00e8gia intertextual Woolf imita tamb\u00e9 el sentit de la cita i la menci\u00f3 que recorre el text elioti\u00e0. Ho fa posant de manifest que els sistemes textuals d’apel\u00b7laci\u00f3 i refer\u00e8ncia estan integrats en la din\u00e0mica de la sexuaci\u00f3, i que perllonguen, en la pr\u00e0ctica de l’escriptura, la complicitat de g\u00e8nere masculina que defineix els espais homosociales en la vida quotidiana. Aix\u00ed, la confusi\u00f3 volunt\u00e0ria entre saber i sexualitat, entre el desconeixement de si i l’enigma de la geografia, constitueix el primer \u00edndex de l’esdevenir transg\u00e8nere.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la imatge amb la qual Orlando, en l’\u00faltima fase de la seva transformaci\u00f3, d\u00f3na compte de la seva nova identitat, i de la peculiar relaci\u00f3 en qu\u00e8 la situa amb la Llei del G\u00e8nere. La narraci\u00f3 de tr\u00e0nsits del\/la protagonista ocorre principalment en vaixell, i la recentment adquirida condici\u00f3 masculina es formula metaf\u00f2ricament com un carregament de cigars que, amagat al fons d’una maleta, ha d\u2019amagar-se de la mirada del duaner. Resulta significatiu que, en abordar l’assumpte del g\u00e8nere en relaci\u00f3 amb el pas fronterer, Woolf descart\u00e9s la possibilitat d’escriure una situaci\u00f3 en temps real i opt\u00e9s, al seu lloc, per una hip\u00f2tesi de segon grau, \u00e9s a dir, una escena que \u00e9s anticipada en la consci\u00e8ncia del narrador i que invoca a una figura al\u00b7leg\u00f2rica (aquest “esperit”, que, b\u00e9 es veu, \u00e9s inamovible en totes les \u00e8poques). Cal entendre aquest procediment a la llum de la teoria de l’androg\u00ednia proposada per l’autora a Una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia<\/em>. Aquesta teoria no \u00e9s biologista, no est\u00e0 fundada en el cos, sin\u00f3 que parteix d’un enfocament fenomenol\u00f2gic del g\u00e8nere com a sistema de percepcions i sentiments, en qu\u00e8 la ment andr\u00f2gina apareix com una caixa de resson\u00e0ncia que “sonora i porosa, transmet l’emoci\u00f3 sense obstacles”. L\u2019androg\u00ednia, doncs, es formula en primer lloc per oposici\u00f3 a la masculinitat, i nom\u00e9s en segona inst\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb l’estabilitat del g\u00e8nere. Les difer\u00e8ncies en la cultura sensitiva apareixen, des d’aquest punt de vista, com la base de l’asimetria de g\u00e8nere en el camp literari. Aquesta manera d’idear l’alteritat sexual tindr\u00e0 influ\u00e8ncia not\u00f2ria en diversos projectes creatius que articulen l’escenografia de la identitat i la duana.<\/p>\n 1969: A la zona de tr\u00e0nsit<\/strong><\/p>\n Mentre escoltava per la megafonia de l’aeroport l’efecte de fuga de l’espl\u00e8ndid cor final de la melodia d’Alitalia, en la meva ment es va comen\u00e7ar a perdre, si no el meu sentit d’identitat, si un tros d’informaci\u00f3 que, encara que menys individual per a mi que la meva identitat, era, en certs aspectes, m\u00e9s vital. <\/em>(Brigid Brophy, In Transit: An Heroi-Cyclic Novel)<\/p>\n La representaci\u00f3 de l’aeroport com un espai on la identitat sexual es dilueix i es reconsidera es converteix en un motiu central en els processos de renovaci\u00f3 liter\u00e0ria que es van desenvolupar entre finals dels anys seixanta i mitjans dels setanta. El cas principal es troba en les lletres irlandeses i el representa la (anti)novel\u00b7la In Transit<\/em> (1969), la narradora de la qual pateix, a la sala d’espera, una sobtada amn\u00e8sia de g\u00e8nere, que, aquest cop, es fa extensiva a la din\u00e0mica sexuada de les relacions entre productor i consumidor: “per\u00f2 tampoc jo s\u00e9, lector, quin \u00e9s el teu sexe”. In Transit<\/em> \u00e9s una extensi\u00f3 de camp de la manera descriptiva introdu\u00eft a Orlando, i en la qual la consci\u00e8ncia diferent<\/em> s’ha formulat com una forma de percepci\u00f3 s\u00f2nicament hipersensible (\u00e9s la m\u00fasica la que determina la desorientaci\u00f3 sexual) i emp\u00edricament perplexa (ara no \u00e9s nom\u00e9s el duaner qui s’equivoca, sin\u00f3 que el viatger esdev\u00e9 incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer la seva pr\u00f2pia sexuaci\u00f3).<\/p>\n La narraci\u00f3 andr\u00f2gina i sensesaber<\/em> de Brigid Brophy t\u00e9 un text germ\u00e0 a la literatura anglesa: Between<\/em> de Christine Brooke-Rose, que es publica pocs mesos m\u00e9s tard, i que aborda una tem\u00e0tica molt semblant, coincidint amb la figuraci\u00f3 del passatger en tr\u00e0nsit com \u00e9sser de la difer\u00e8ncia (“entre el fer i el no fer el cos flota”), aix\u00ed com en l’\u00fas del mon\u00f2leg interior pol\u00edglota (“Questo salvagente one day will have no frontiers and no passports per assistere anche una persona priva de conoscenza…”). Pel que fa a la literatura nord-americana, t\u00e9 un car\u00e0cter una mica m\u00e9s incidental, encara que no menys significatiu, la plasmaci\u00f3 d’aquest assumpte a Long Talking Bad Conditions Blues <\/em> (1979) de Ronald Sukenick, on s\u2019esbossa, tamb\u00e9 en un mon\u00f2leg interior, una escena d’\u201dimp\u00e0s sexual” definida a partir d’un conjunt de “noves sortides des de la terminal del llenguatge”.<\/p>\n En aquestes escriptures del tr\u00e0nsit \u00e9s fa pal\u00e8s l’impacte de les concepcions post-estructuralistes de l’escriptura que conceben el llenguatge com una difer\u00e8ncia despullada de referent originari. Aquesta mentalitat s\u2019objectiva en la caracteritzaci\u00f3 del passatger en tr\u00e0nsit com un \u00e9sser del llenguatge en difer(a)ncia: un \u00e9sser prist\u00ed, despullat, interrogatiu i, amb freq\u00fc\u00e8ncia, c\u00f2micament conf\u00fas<\/em>. El procediment t\u00e9 la seva figura central en la fal\u00b7l\u00e0cia pat\u00e8tica, aix\u00f2 es, la figuraci\u00f3 d’un estat d’\u00e0nim en un lloc. Els espais concebuts per a l’espera estan codificats com a llocs de meditaci\u00f3 desinteressada<\/em>. Cap aqu\u00ed distingir entre dues modalitats d’espera que corresponen a sengles modes epistemol\u00f2gics. D’una banda, l’espera existencial, que va ser freq\u00fcentment representada en les arts amb el tema de l’espera en va: la d’un Godot que no arribar\u00e0, la d’un autor que no donar\u00e0 sentit als seus personatges. “Qu\u00e8 faig aqu\u00ed<\/em>?” I “Qui s\u00f3c?” S\u00f3n els ordres interrogatius que regeixen aquesta estada com a errant. Mabel Burin ha assenyalat que en la teoria de g\u00e8nere les perspectives essencialistes sobre la construcci\u00f3 de la subjectivitat s’articulen a partir d\u2019aquests models d’interrogaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser. I que es contraposen a les noves preguntes que es van proposar en el marc del construccionisme, i que Burin sintetitza en la f\u00f3rmula “Qui vaig sent?” -a la qual podem afegir-ne una de complement\u00e0ria: “Qu\u00e8 em fa l’aqu\u00ed?” Les novel\u00b7les sensesaber<\/em> es des-orienten a partir d’aquesta s\u00e8rie de preguntes, convertint la inquisici\u00f3 pel g\u00e8nere en la manera distintiva de la fal\u00b7l\u00e0cia pat\u00e8tica.<\/p>\n 2003: Un puro i un tigre a Sansted Ariport<\/strong><\/p>\n Quan voles a Londres, si no ets ciutad\u00e0 brit\u00e0nic et donen una targeta d’aterratge i has de marcar si ets home o dona. I jo no ho poso mai, no ho he fet des del 1995. I qu\u00e8 m’han dit? Res! Aix\u00ed que ara, si vaig amb temps, el hi dic: \u00bft’has adonat que no he posat si s\u00f3c home o dona? Quina pol\u00edtica d’actuaci\u00f3 teniu en aquests casos? Com saps que s\u00f3c qui dic ser?”)<\/em> Entrevista a Del LaGrace Volcano” a: Elisabeth Massana (Ed.), Glamour i Resist\u00e8ncia<\/p>\n El testimoni del fot\u00f2graf i activista de g\u00e8nere variable Del LaGrace Volcano sobre la seva experi\u00e8ncia dels passos de la frontera en general, i de Heathrow en particular, \u00e9s il\u00b7lustratiu d’aquesta l\u00f2gica de la identitat. Com qualsevol altre passatger, davant la garita de la duana es veu obligat a passar una prova que consta de dos protocols. El primer \u00e9s la interpel\u00b7laci\u00f3 (“escolti, vost\u00e8!”), la qualitat de la qual \u00e9s constituir al subjecte com a \u00e9sser lligat<\/em> a una norma que, fins i tot abans de ser enunciada, es fa present en l’anomenat autoritari. El segon \u00e9s el q\u00fcestionari, per al qu\u00e8 la for\u00e7a resideix en la capacitat per emmarcar el subjecte en una plantilla de preguntes, definides, conjuntament per la legislaci\u00f3 local, l’atzar i la trivialitat.<\/p>\n La r\u00e8plica a aquesta instituci\u00f3 situacional t\u00e9 lloc per mitj\u00e0 d’una gravadora, l’instrument que Burroughs havia conceptualitzat com la tecnologia anti-repressiva per excel\u00b7l\u00e8ncia. “Quan creuo la frontera gravo en secret la conversa amb el policia de control”, explica Volcano; l’acci\u00f3 que segueix \u00e9s una manifestaci\u00f3 d’una sola persona contra l’autoritat encarnada, la qual, interpel\u00b7lada al seu torn, es veu obligada a respondre d’una normativa que dif\u00edcilment pot con\u00e8ixer, i l\u2019arbitrarietat de la qual se li fa palesa en pres\u00e8ncia de l’excepci\u00f3. En aquesta escena indexal burlada<\/em> la discordan\u00e7a entre el subjecte i l’\u00edndex no resulta menys rellevant que la manca de complementarietat entre el policia i la norma. L’excepci\u00f3 -ja sigui intersexual, com en el cas de Volcano, o d’un altre ordre- no destrueix la norma, i de fet podria reafirmar-la per mitj\u00e0 de l\u2019assumpci\u00f3 rutin\u00e0ria de la difer\u00e8ncia; en canvi, la norma es comen\u00e7a a soscavar quan el cos que ha estat disposat com el seu garant, el del policia, es veu obligat a preguntar-se per les raons que han investit la seva instituci\u00f3. En l’escena de la interpel\u00b7laci\u00f3 invertida Volcano li transfereix al guardi\u00e0 la qualitat de subjecte susceptible que, sempre de manera insuficient, tracta d’encarnar la norma.<\/p>\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Airportperformance_Sturup_Airpot_.jpg\")
<\/p>\n