![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/viatgefrustrat.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u201c \u2013 V\u00f3s, Herm\u00f3s, sempre voleu anar a remolc d\u2019un o altre… Teniu temparament de criat…\u201d.<\/em> Un viatge frustrat, Josep Pla<\/p>\n A Un viatge frustrat<\/em>, Josep Pla narra la travessia que, suposadament, ell i el seu amic Sebasti\u00e0 Puig i Barcel\u00f3 -m\u00e9s conegut com a Herm\u00f3s- feren en una petita embarcaci\u00f3 de vela l\u2019any 1918, tot resseguint la Costa Brava des de Calella fins a Fran\u00e7a. El prop\u00f2sit del viatge era visitar uns familiars d’Herm\u00f3s al Rossell\u00f3, per\u00f2 aquesta missi\u00f3 queda avortada quan arriben a aig\u00fces franceses i albiren, a la llunyania, el que podria ser un vaixell de guerra. Herm\u00f3s, atemorit davant la possibilitat que li reclamin uns permisos de navegaci\u00f3 que no t\u00e9, recula i inicia el viatge de retorn. <\/p>\n El passat estiu, l\u2019artista Enric Farr\u00e9s Duran -ori\u00fcnd de Palafrugell i descendent de Pla- va voler refer el periple de l\u2019escriptor per terres empordaneses, per\u00f2 assegurant-se aquest cop l\u2019arribada a dest\u00ed. Per evitar repetir el frac\u00e0s dels protagonistes en el seu intent d\u2019arribar al Rossell\u00f3, Farr\u00e9s Duran va idear un sistema de navegaci\u00f3 que li ofer\u00eds altes possibilitats d\u2019\u00e8xit: la seva barqueta aniria remolcada en tot moment per una barca bona, amb veles i motor, tripulada per un col\u00b7leccionista de renom. Aix\u00ed \u00e9s com el tres d\u2019agost, en plena temporada tur\u00edstica, Enric Farr\u00e9s Duran i Josep Inglada (reputat empresari, col\u00b7leccionista d\u2019art i propietari, juntament amb Roser Figueras, de la col\u00b7lecci\u00f3 Cal Cego) van salpar de Calella de Palafrugell rumb a Fran\u00e7a; Farr\u00e9s Duran en una petita xalana de fusta prove\u00efda de dos rems, i Inglada en una gran barca de vela amb motor, r\u00e8plica de la c\u00e8lebre embarcaci\u00f3 del poeta i editor Carlos Barral. L\u2019un a remolc de l\u2019altre. <\/p>\n En aquesta acci\u00f3 art\u00edstica, que l\u2019artista documenta en una pel\u00b7l\u00edcula realitzada a partir de filmacions fragment\u00e0ries fetes amb el tel\u00e8fon m\u00f2bil, la noci\u00f3 de frac\u00e0s hi apareix d\u2019una manera singular i contradict\u00f2ria. D\u2019una banda, Farr\u00e9s Duran planeja la seva travessia sota unes condicions que justament han de reduir al m\u00e0xim la possibilitat de fracassar, com si la principal motivaci\u00f3 a l\u2019hora de concebre el projecte fos la de revertir el frustrat final del viatge de Pla i Herm\u00f3s, o la d\u2019actualitzar-lo sota uns par\u00e0metres d\u2019efici\u00e8ncia i obtenci\u00f3 de resultats m\u00e9s afins a la nostra societat contempor\u00e0nia, tan veneradora de l\u2019\u00e8xit i el triomf. De l\u2019altra, per\u00f2, el seu plantejament suposa un reconeixement desacomplexat de la incapacitat de l\u2019artista de ser un agent productiu i emancipat, de la seva impossibilitat de respondre eficientment a les demandes d\u2019una cultura orientada a la consecuci\u00f3 d\u2019objectius tangibles: si la fita \u00e9s arribar a dest\u00ed, millor delegar la responsabilitat de l\u2019operaci\u00f3 a un empresari d\u2019\u00e8xit, i que el creador accepti submisament un rol de paquet. Pel b\u00e9 de la gesta, Farr\u00e9s Duran accepta deixar-se portar, ser arrossegat, tant en un sentit literal (essent remolcat pel vehicle d\u2019alg\u00fa altre) com metaf\u00f2ric, (posant-se a merc\u00e8 de la voluntat d\u2019aquest altre i intervenint en les decisions el m\u00ednim possible). <\/p>\n La imatge d\u2019una barca gran i amb veles esplendoroses juxtaposada a la d’una xalana amb rems que ha de ser remolcada convida a ser llegida, ja no nom\u00e9s a la llum dels conceptes d\u2019\u00e8xit i frac\u00e0s i la seva traducci\u00f3 a un pla socioecon\u00f2mic, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb relaci\u00f3 a les din\u00e0miques de poder, depend\u00e8ncia i precarietat en el sistema de l\u2019art, aix\u00ed com en relaci\u00f3 a la percepci\u00f3 pejorativa que la creaci\u00f3 i el seu valor intangible tenen en el marc d\u2019una economia neoliberal. L\u2019actitud utilitarista amb qu\u00e8 Farr\u00e9s Duran concep el seu viatge clausura, a m\u00e9s, la possibilitat d\u2019una gesta heroica, i ens parla tamb\u00e9 d\u2019un altre frac\u00e0s: el de la tradici\u00f3 de l\u2019artista rom\u00e0ntic que s\u2019enfronta en solitari a la naturalesa a la recerca del sublim. Aquest creador idealista, en un revers ir\u00f2nic, \u00e9s substitu\u00eft aqu\u00ed per un artista pragm\u00e0tic que s\u2019empara en la infraestructura i els recursos d\u2019un tercer, i que sembla anteposar el resultat a l\u2019experi\u00e8ncia. <\/p>\n El plantejament de Farr\u00e9s Duran s\u2019oposaria doncs a l\u2019esperit d\u2019altres empreses art\u00edstiques que tenen com a element central una embarcaci\u00f3 i\/o l\u2019acci\u00f3 d\u2019una travessa, i que estan imbu\u00efdes d\u2019un sentit \u00e8pic. Potser la m\u00e9s emblem\u00e0tica \u00e9s In search of the miracoulous<\/em>, de Bas Jan Ader, una acci\u00f3 art\u00edstica que port\u00e0 el creador holand\u00e8s a intentar creuar l\u2019Atl\u00e0ntic en solitari a bord d\u2019un vaixell min\u00fascul, i que supos\u00e0 la seva desaparici\u00f3 -no sabem si intencionada- enmig de l\u2019oce\u00e0. M\u00e9s recentment, el projecte Watching the River Flow: What an artist and a gallery can do together for tomorrow<\/em>, port\u00e0 l\u2019artista japon\u00e8s Shimabuku a emprendre una llarga excursi\u00f3 en canoa pel riu Sumida juntament amb el seu galerista, amb l\u2019objectiu d\u2019anar a recollir personalment les caixes de cervesa que s\u2019havien d\u2019oferir en el c\u00f2ctel d\u2019inauguraci\u00f3 de la seva exposici\u00f3. En el viatge de retorn els sorprengu\u00e9 una forta tempesta que, tot i que no els feu desdir del seu prop\u00f2sit, va refor\u00e7ar el component heroic i rom\u00e0ntic de la seva gesta. En un context m\u00e9s proper, a Fitzcarraldo<\/em> l\u2019artista Mart\u00ed Anson dedic\u00e0 gaireb\u00e9 dos mesos a construir al claustre de l\u2019antic Santa M\u00f2nica un vaixell que, per les seves dimensions, mai podria sortir de l\u2019edifici sense trencar-se. Al contrari del de Farr\u00e9s Duran, aquest projecte emfasitzava el valor del proc\u00e9s en detriment del resultat, i oferia des del sentit de l\u2019absurd una resist\u00e8ncia a la doctrina de l\u2019efici\u00e8ncia i l\u2019economia de b\u00e9ns. <\/p>\n Tanmateix, l\u2019aparent facilitat amb qu\u00e8 el projecte de Farr\u00e9s Duran s\u2019adequa a la l\u00f2gica imperant de l\u2019\u00e8xit i predica el frac\u00e0s de l\u2019artista genera en l\u2019espectador una suspic\u00e0cia creixent que convida a temptejar interpretacions menys evidents. \u00c9s realment tan acr\u00edtica l\u2019acceptaci\u00f3 del seu rol com a remolcat? Si el prop\u00f2sit principal del viatge -arribar al Rossell\u00f3- va ser acomplert amb \u00e8xit, per qu\u00e8 Farr\u00e9s Duran titula el projecte El viatge frustrat<\/em>? On radica la frustraci\u00f3? Aquest t\u00edtol, de fet, sembla ja inadequat en el mateix conte de Pla. Parlar del periple de l’Herm\u00f3s i l\u2019escriptor en termes de frustraci\u00f3 sembla m\u00e9s aviat una ironia, ja que si b\u00e9 \u00e9s cert que fracassen en el seu intent d\u2019arribar a dest\u00ed, tamb\u00e9 ho \u00e9s que en el transcurs del llarg viatge viuen moments memorables, fent grans \u00e0pats a tavernes i a cases de pescadors, i compartint hist\u00f2ries i can\u00e7ons amb amics i coneguts. A m\u00e9s, el motiu pel qual reculen i no completen el seu trajecte sembla irrisori i poc justificat, i fa sospitar que anar a visitar els familiars d\u2019Herm\u00f3s no era la veritable ra\u00f3 del viatge sin\u00f3 l\u2019excusa per fer-lo i, sobretot, per explicar-lo. Un diria fins i tot que Herm\u00f3s boicoteja a prop\u00f2sit l\u2019arribada al Rossell\u00f3, com si el fet d\u2019assolir el suposat dest\u00ed rest\u00e9s valor a all\u00f2 que en realitat en t\u00e9, que no \u00e9s altra cosa que l\u2019experi\u00e8ncia, el proc\u00e9s, el viatge en si mateix. <\/p>\n Si entenem que el seu frac\u00e0s \u00e9s desitjat, que la frustraci\u00f3 \u00e9s volgudament reclamada, el viatge frustrat de Farr\u00e9s Duran podria constituir -contr\u00e0riament a les aparences- una cr\u00edtica a la cultura de l\u2019\u00e8xit i l\u2019efectivitat, un rebuig dels models dominants de productivitat i de cerca de resultats. En aquest sentit, la futilitat de l\u2019artista que Farr\u00e9s Duran sembla anunciar, la seva passivitat suposadament c\u00f2moda, el seu proclamat frac\u00e0s estarien propers a la inacci\u00f3 i al sentit de l\u2019absurd dels personatges de Beckett i Ionesco, fins i tot a la ren\u00fancia pac\u00edfica de l\u2019arxiconegut Bartleby, i adquiririen el valor disruptiu i de resist\u00e8ncia d\u2019aquelles pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que, com la de John Baldessari o la del ja citat Jan Ader, cerquen el frac\u00e0s conscientment. Des de la perspectiva del pensament existencialista, \u00e9s en el frac\u00e0s i no en l\u2019\u00e8xit on hi ha la possibilitat de recon\u00e8ixer cr\u00edticament la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia i la futilitat de l\u2019empresa humana. Si reconeixem, doncs, l\u2019abs\u00e8ncia de qualsevol finalitat transcendent, plantejar una acci\u00f3 amb un \u00e0nim teleol\u00f2gic per despr\u00e9s inscriure-s\u2019hi des de la inactivitat (com Farr\u00e9s Duran fa) pot ser una forma contundent de denunciar l\u2019absurditat d\u2019aquesta ideologia de l\u2019acci\u00f3 i el resultat. <\/p>\n Pla parla a l\u2019inici del conte de la “il\u00b7lusi\u00f3 de la vida lliure”, “sense rellotges, ni horaris, ni campanes, ni convencions, ni t\u00f2pics, ni sirenes de f\u00e0brica, ni obligacions, sempre penibles”. Una vida que s\u2019escau poc a la de l\u2019empresari d\u2019\u00e8xit, per\u00f2 que en canvi pot ser propera a la d\u2019alguns escriptors, artistes i d\u2019altres creadors que, en el paradigma del rendiment tangible, fracassen feli\u00e7ment. <\/p>\n \u201c \u2013 V\u00f3s, Herm\u00f3s, sempre voleu anar a remolc d\u2019un o altre… Teniu temparament de criat…\u201d. Un viatge frustrat, Josep Pla A Un viatge frustrat, Josep Pla narra la travessia…<\/p>\n","protected":false},"author":1206,"featured_media":9258,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5144],"tags":[5781],"coauthors":[6521],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/viatgefrustrat0.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/viatgefrustrat2.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"