![\"@a-desk.org](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/6a00d8341ca4d953ef01b7c7d41c31970b.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
“No matter. Try again. Fail again. Fail better “Aquesta frase per fragments, que podria estar en una tanca publicit\u00e0ria, no \u00e9s idea d’un publicista. \u00c9s una cita de Samuel Beckett i un dels molts lemes de l’art contemporani. Despr\u00e9s del descr\u00e8dit de l’\u00e8xit, apareix l’apologia del frac\u00e0s. Una frac\u00e0s, per\u00f2, ent\u00e8s des del punt de vista de l’\u00e8xit. Fracassar ens far\u00e0 m\u00e9s forts i millors. Com el peix que es mossega la cua, el pensament binari procedeix per bucle. De l’\u00e8xit al frac\u00e0s, del frac\u00e0s a l’\u00e8xit.<\/p>\n
Se m’acut una idea b\u00e0sica a l’hora d’abordar el frac\u00e0s. No escriure aquest text. Deixar la p\u00e0gina en blanc. \u00c9s un frac\u00e0s que, per\u00f2, no em puc permetre. Em ve al cap una cosa que vaig llegir recentment. El frac\u00e0s com un privilegi, com una situaci\u00f3 que alguns poden permetre\u2019s i d\u2019altres no. L’apologia del frac\u00e0s dins l\u2019art es relaciona amb els processos art\u00edstics. La fetitxitzaci\u00f3 del frac\u00e0s en l’economia d’empreses apareix com una fita merescuda per a aquells que s\u00f3n massa grans com per arribar a trencar realment, com una part que no posa en perill el joc de l’\u00e8xit.<\/p>\n
Penso aleshores en la vaga d’artistes promulgada per Gustav Metzger a finals dels anys 70. Davant de les premisses de l’art comprom\u00e8s a l’hora de transformar la societat, Metzger proposava el rebuig absolut al treball per part dels artistes. L’activitat reformista i la seva consolidaci\u00f3 involunt\u00e0ria del sistema contra el gest realment revolucionari. Una vaga permanent, de diversos anys, com a arma de destrucci\u00f3 col\u00b7lectiva del sistema de l’art imperant llavors (i ara). La seva consecuci\u00f3 sembla el gui\u00f3 d’una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. No obstant aix\u00f2, una cosa tan comuna en la societat com una vaga de treballadors no sembla compatible amb l’art contemporani. Els drets mai s\u00f3n universals. Com \u00e9s f\u00e0cil d’intuir, la proposta de Gustav Metzger va fracassar. Una vaga de tres anys \u00e9s impensable, dins i fora de l’art. Potser \u00e9s una bona idea per a un projecte art\u00edstic individual, per\u00f2 llavors la vaga es desactivaria com a tal en convertir-se inevitablement en una metodologia m\u00e9s de treball.<\/p>\n
Abans que Metzger, va fracassar l\u2019Artist Placement Group. Sota l’esl\u00f2gan que “el context \u00e9s la meitat de la feina”, aquesta associaci\u00f3 d’artistes perseguia una incorporaci\u00f3 efectiva i real de l’art dins el context industrial i burocr\u00e0tic de l’Anglaterra de mitjans dels anys 60. Sembla ser que els dirigents i treballadors habituals d’aquests contextos no van acabar d’entendre el perqu\u00e8 d’acollir un artista entre les seves files. En canviar de context, la condici\u00f3 d\u2019”outsider” de l’artista va deixar de ser un privilegi i va passar a convertir-se en font de problemes diaris. Com era de preveure, l’APG es va dissoldre al cap de pocs anys. Els motius de dissoluci\u00f3 d’un grup solen estar motivats pel binomi \u00e8xit\/frac\u00e0s. O b\u00e9 se separen perqu\u00e8 consideren que han aconseguit en major o menor mesura els seus objectius; o b\u00e9 perqu\u00e8 passa el contrari, que les metes aparentment possibles esdevenen utopies impracticables.<\/p>\n
La utopia \u00e9s tamb\u00e9 una altra de les constants vitals de l’art. El funcionament del frac\u00e0s dins de la utopia procedeix d’una manera particular: per anticipaci\u00f3. Tot i que no sempre. El projecte modern va ser un dels moments de la hist\u00f2ria que m\u00e9s va celebrar la utopia. No obstant aix\u00f2, seria la postmodernitat l’encarregada de remarcar la seva forta dosi de frac\u00e0s. A l\u2019anomenada mort dels meta-relats s\u2019hi va unir un fort impuls de revisi\u00f3 del projecte modern. Tant \u00e9s aix\u00ed que encara, a dia d’avui, aquesta revisi\u00f3 cr\u00edtica s’ha convertit en una de les grans fonts de l’art contemporani. \u00c9s m\u00e9s, potser no seria desgavellat assenyalar el frac\u00e0s com un dels elements fonamentals de la postmodernitat. No en va, gran part de l’activitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 es concentra a assenyalar els fracassos de l’altre. Se m’ocorre que si hi ha un camp de producci\u00f3 que necessita de l’error de l’altre, aquest \u00e9s la cr\u00edtica. Una de les seves raons d’existir \u00e9s la recerca permanent de fissures en l’art contemporani. Una altra, la celebraci\u00f3 del que considera ben fet. Poques formes de textualitat estan tan subjectes a la dial\u00e8ctica del frac\u00e0s i de l’\u00e8xit com la cr\u00edtica.<\/p>\n
Per\u00f2 suposo que la pregunta que hauria de contestar aquest text \u00e9s quina \u00e9s la situaci\u00f3 del frac\u00e0s en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies? Davant la impossibilitat de m\u00faltiples perspectives simult\u00e0nies a l’hora d’analitzar la hist\u00f2ria de l’art, una de les estrat\u00e8gies \u00e9s procedir per filtres. El frac\u00e0s \u00e9s un d’ells, com demostra Failure (Whitechapel: Documents of Contemporary Art), un recull de textos editat per Lisa Le Feuvre. El fet que hi hagi una preocupaci\u00f3 general en la producci\u00f3 art\u00edstica per la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019errada, ens parla tamb\u00e9 de la import\u00e0ncia de l’error en la nostra cultura. Aquesta visibilitat del frac\u00e0s \u00e9s una altra de les moltes cr\u00edtiques que han acabat per ser absorbides per un sistema -el capitalisme- que a priori semblava perseguir amb vehem\u00e8ncia les din\u00e0miques de l’\u00e8xit. \u00c9s des d’aqu\u00ed que s’ent\u00e9n l’exist\u00e8ncia de noves tipologies del desencert. Ara \u00e9s possible “fracassar b\u00e9”. I evidentment, fracassar b\u00e9 no \u00e9s el mateix que fracassar malament. Realment fracassem quan fracassem b\u00e9? Quines s\u00f3n les intencions que hi ha darrera de l’actual apologia del frac\u00e0s? Hi ha alg\u00fa a qui realment li agradi fracassar, sense obtenir-ne beneficis, d\u2019aix\u00f2? Hi ha una subtil difer\u00e8ncia entre estar equivocat i entre adonar-se que un estava equivocat.<\/p>\n
Quan en art parlem del frac\u00e0s de manera positiva, sempre m’assalta el dubte de si estem confonent termes. Perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix l’error que el frac\u00e0s. El primer \u00e9s part consubstancial de qualsevol proc\u00e9s de recerca o producci\u00f3; el segon \u00e9s la no resoluci\u00f3 d’aquests processos. Em pregunto si aquesta apologia del frac\u00e0s no ser\u00e0 senzillament una acceptaci\u00f3 d’aquells errors que s\u00f3n productius i \u00fatils, una dosi controlada de p\u00e8rdua abans d’arribar a la meta. Em pregunto tamb\u00e9 si els errors s\u00f3n un privilegi de les obres o projectes i no tant dels productors d’art. O si el frac\u00e0s ha deixat de ser una experi\u00e8ncia per passar a convertir-se en un tema quan apareixen obres, exposicions o llibres sobre el frac\u00e0s que s\u00f3n un \u00e8xit.<\/p>\n
Aquesta apologia te\u00f2rica del frac\u00e0s col\u00b7lapsa r\u00e0pidament quan sortim de l’\u00e0mbit de la producci\u00f3 est\u00e8tica i ens endinsem en el sistema general de l’art. En primer lloc, el finan\u00e7ament art\u00edstic no permet l’error. Un projecte sobre el frac\u00e0s \u00e9s leg\u00edtim. El frac\u00e0s d’un projecte, no. En segon lloc, hi ha la pressi\u00f3 permanent d’aconseguir que res falli. La import\u00e0ncia de l’objectiu \u00e9s sempre m\u00e9s gran que la de l’experi\u00e8ncia. I en tercer lloc, \u00bfon \u00e9s aquest elogi del frac\u00e0s quan el nostre curr\u00edculum est\u00e0 sotm\u00e8s a la noci\u00f3 d’excel\u00b7l\u00e8ncia i l’encadenament continu d’\u00e8xits personals? No matter. Try again. Fail again. But fail better.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“No matter. Try again. Fail again. Fail better “Aquesta frase per fragments, que podria estar en una tanca publicit\u00e0ria, no \u00e9s idea d’un publicista. \u00c9s una cita de Samuel Beckett…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":9266,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5144],"tags":[],"coauthors":[6453],"acf":[],"yoast_head":"\n