![\"IMG_0340.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/IMG_0340.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La seva contribuci\u00f3 al llibre “Institutional Attitudes. Institutions Art in a Flat World” (Les actituds institucionals. Instituir Art en un m\u00f3n globalitzat) (Valiz, 2012) es titula “On \u00e9s la Cr\u00edtica?”. En el llibre “Spaces for Criticism: shifts in Contemporary Art Discourses” (Espais per a la cr\u00edtica: Canvis en els discursos d’art contemporani” (Valiz, 2015)[[Thijs Lijster, Suzana Milevska, Pascal Gielen, Ruth Sonderegger (eds.) (2015). “Spaces for Criticism. Shifts in Contemporary Art Discourses”. Amsterdam: Valiz http:\/\/valiz.nl\/webshop\/en\/categorieen\/product\/101-spaces-for-criticism-shifts-in-contemporary-art-discourses.html]], que va ser publicat al desembre, vost\u00e8 i alguns altres autors han reflexionat sobre la pregunta “On \u00e9s la cr\u00edtica d’art?”. Qu\u00e8 denota aquest canvi en el subjecte de la q\u00fcesti\u00f3 (de la Cr\u00edtica, a la cr\u00edtica d’art)? Qu\u00e8 \u00e9s el que trobem a faltar exactament?<\/strong><\/p>\n En el nostre llibre hem volgut fer la pregunta “\u00bfon \u00e9s la cr\u00edtica” en lloc de “qu\u00e8 \u00e9s la cr\u00edtica?”. En altres paraules, busquem fer una “topologia” de la cr\u00edtica d’art i explorar els nous espais on la cr\u00edtica est\u00e0 succeint. D’aquesta manera, vol\u00edem sortir del discurs que gira entorn de la crisi, fi o mort de la cr\u00edtica, que ha dominat els debats sobre la cr\u00edtica d’art des de fa for\u00e7a temps. En la nostra opini\u00f3, es tracta m\u00e9s aviat d’un “despla\u00e7ament” de la cr\u00edtica: cap a nous mitjans de comunicaci\u00f3, institucions, contextos professionals, etc.<\/p>\n Aix\u00f2 tamb\u00e9 implica la difer\u00e8ncia subtil, per\u00f2 important, que anotes en els dos t\u00edtols que esmentes. Fins i tot si estigu\u00e9ssim d’acord amb la idea que el cr\u00edtic d’art tradicional s’enfronta a temps dif\u00edcils, aix\u00f2 no \u00e9s el mateix que dir que la cr\u00edtica est\u00e0 en crisi, o morta, o acabada, etc. Aix\u00ed que en aquest sentit es podria dir que, encara que el cr\u00edtic est\u00e0 en crisi, la cr\u00edtica no ho est\u00e0. Ara podem veure, per exemple, que la cr\u00edtica \u00e9s cada vegada m\u00e9s practicada tamb\u00e9 pels propis artistes, curadors, o pels acad\u00e8mics d’altres disciplines (per exemple fil\u00f2sofs i soci\u00f2legs). En el nostre llibre s’exploren les implicacions d’aquest tipus de canvis per a la cr\u00edtica.<\/p>\n En un cap\u00edtol del llibre “Satin Island” l’autor Tom McCarthy descriu al Sr. Peyman, el cap d’una empresa que ha desaparegut perqu\u00e8 ell \u00e9s a tot arreu en tot moment. Amb aquesta desaparici\u00f3, McCarthy observa que tothom es troba constant, encara que inconscientment, afectat per les decisions del cap. \u00c9s aquest el tipus de desaparici\u00f3 que ha patit la cr\u00edtica? Si \u00e9s aix\u00ed -i aix\u00f2 vol dir que la cr\u00edtica \u00e9s a tot arreu-, per qu\u00e8 encara sentim la necessitat d\u2019ubicar-la el seu lloc?<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s un bon exemple! En el nostre text (de Pascal Gielen i meu) apliquem el concepte d’espai-temps-compressi\u00f3 de David Harvey al camp de la cr\u00edtica d’art: qu\u00e8 comporta per a la cr\u00edtica d’art que podem estar en qualsevol lloc en poc temps? Aquest \u00e9s un problema, no nom\u00e9s per l’autoritat de la cr\u00edtica tradicional (que depenia d’una dist\u00e0ncia en l’espai i\/o temps), sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la dist\u00e0ncia cr\u00edtica de l’espectador. Si l’art es converteix en des-historizat i des-territorialitzat, sorgeix el risc d’una mena d\u2019’art gen\u00e8ric’ i amb ell, el de la p\u00e8rdua del donar un context cr\u00edtic significatiu per a les obres d’art.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, no podem tornar a una situaci\u00f3 anterior. El fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel de Certeau fa una interessant distinci\u00f3 entre el lloc i l’espai. El lloc \u00e9s fix, per\u00f2 l’espai es crea a la pr\u00e0ctica. Per tant, proposaria parlar d’espais per a la cr\u00edtica en lloc d\u2019 “el” lloc per a la cr\u00edtica. Crec que, encara que el lloc adequat per al cr\u00edtic s’ha convertit en quelcom radicalment incert, dep\u00e8n dels propis cr\u00edtics el crear els seus propis espais. Per a mi aix\u00f2 implica que han de ser considerats, i han de considerar-se a si mateixos com a intel\u00b7lectuals p\u00fablics.<\/p>\n Qu\u00e8 passa amb els lectors? On s\u00f3n els lectors de cr\u00edtica d’art? La reflexi\u00f3 sobre el lloc de la cr\u00edtica requereix una reflexi\u00f3 sobre les condicions dels lectors existents, inexistents o fins i tot potencials? Si \u00e9s aix\u00ed, com passaria?<\/strong><\/p>\n El cr\u00edtic t\u00e9 una mena de responsabilitat doble: cap a l’obra d’art i cap al p\u00fablic. Des de la Segona Guerra Mundial, veiem que aquesta responsabilitat es distribueix entre dos tipus de cr\u00edtica: la cr\u00edtica acad\u00e8mica, que escriu nom\u00e9s per als seus companys (entre els quals sovint tamb\u00e9 es troben els artistes), i el cr\u00edtic popular que escriu per un p\u00fablic m\u00e9s ampli. Avui dia, les dues esp\u00e8cies s’enfronten a dificultats: la cr\u00edtica acad\u00e8mica a causa de la crisi de les humanitats i les retallades a les universitats, i la cr\u00edtica popular a causa de la disminuci\u00f3 de lectors.<\/p>\n Aix\u00f2 vol dir que un sempre ha de preguntar-se sobre qu\u00e8 \u00e9s o on est\u00e0 el seu p\u00fablic, o on hauria d’estar. El t\u00edtol del nostre llibre ‘Els espais per a la cr\u00edtica’ deriva d’un fragment de \u201cOne-Way Street\u201d, de Walter Benjamin, en el qual provocativament diu que la publicitat \u00e9s superior a la cr\u00edtica. Per descomptat, essent un fil\u00f2sof marxista, Benjamin en realitat no preferia la publicitat per sobre de la cr\u00edtica. El que crec que volia dir \u00e9s que la publicitat est\u00e0 al carrer, a la teva cara, i sabia exactament com buscar-li les “pessigolles” al seu p\u00fablic, per dir-ho d\u2019alguna manera. A partir d’aix\u00f2, el cr\u00edtic podria aprendre alguna cosa.<\/p>\n A “On \u00e9s la Cr\u00edtica?” va explicar la idea de William Marx que la crisi del llenguatge, expressada en primer lloc per Hofmannsthal i Val\u00e9ry, no nom\u00e9s va afectar a la poesia i la literatura sin\u00f3 que tamb\u00e9 va condicionar notablement l’escriptura de la cr\u00edtica. La literatura va reaccionar davant aquesta crisi de moltes maneres interessants i experimentals que van intentar trencar l’estructura del llenguatge tal com el coneixem, com en les obres de Samuel Beckett, la gent de OULIPO o els poetes conceptuals, entre molts d\u2019altres. Podem parlar de qualsevol experi\u00e8ncia an\u00e0logues en el context de la cr\u00edtica?<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n una mica de quant d\u2019\u00e0mplia en sigui la teva definici\u00f3 de la cr\u00edtica. Per exemple, si un poeta reflexiona sobre una obra d’art, o una pe\u00e7a de m\u00fasica, \u00bf\u00e9s aix\u00f2 cr\u00edtica? O un exemple diferent del nostre llibre: hi ha una entrevista amb el\/la DJ queer Terre Thaemlitz. Entre els editors, vam tenir algunes discussions sobre si aquesta entrevista en realitat tractava de cr\u00edtica. Per\u00f2 el\/la Thaemlitz mateix\/a considera la seva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica com a DJ com una mena de cr\u00edtica, i com que l’exploraci\u00f3 de noves formes de “fer” cr\u00edtica era el tema del nostre llibre, vam considerar que de fet seria una contribuci\u00f3 interessant.<\/p>\n Jo mateix estaria recel\u00f3s, per\u00f2, de considerar la cr\u00edtica d’art per si sola com una forma d’art (experimental). Crec que la cr\u00edtica no ha de desvincular-se del seu paper “servil”, com un intent d’interpretar una obra d’art, o de posar paraules a una experi\u00e8ncia est\u00e8tica. Per descomptat que de vegades es fa necessari ser experimental, si l’art en q\u00fcesti\u00f3 ho exigeix, per\u00f2 per a la cr\u00edtica d’art l’experiment no ha de ser un fi en si mateix (com podria ser-ho per a l’obra d’art).<\/p>\n La seva tesi doctoral a la Universitat de Groningen va portar per t\u00edtol “La cr\u00edtica d’art. Walter Benjamin i Theodor W. Adorno en l’art i la cr\u00edtica d’art”. En llegir alguns dels escrits de Benjamin de vegades tinc la sensaci\u00f3 que la forma en que va escriure sobre la cr\u00edtica d’art \u00e9s for\u00e7a similar a la que ho va fer sobre la pr\u00e0ctica de la traducci\u00f3. Creu que aquestes s\u00f3n pr\u00e0ctiques comparables? Des del seu punt de vista, qu\u00e8 significaria entendre la cr\u00edtica com una mena de traductor? A m\u00e9s, Benjamin va escriure que un traductor ha de ser tamb\u00e9 un poeta per tal de fer la seva tasca. Hauria un cr\u00edtic considerar-se a si mateix artista?<\/strong><\/p>\n Tens ra\u00f3 en que hi ha una forta connexi\u00f3 entre la figura del traductor i la figura de la cr\u00edtica en els escrits de Benjamin. Fins i tot va planejar escriure un assaig titulat “La tasca del cr\u00edtic”, com una mena de pe\u00e7a d’acompanyament per al seu fam\u00f3s assaig sobre “La tasca del traductor”. Per\u00f2 qu\u00e8 implica aix\u00f2? El que crec que \u00e9s m\u00e9s interessant en la noci\u00f3 de la traducci\u00f3 de Benjamin, \u00e9s que per a ell l\u2019”original” no \u00e9s sagrat; argumenta que la traducci\u00f3 podria molt b\u00e9 ser capa\u00e7 de captar la “idea” de l’obra d’art com ho fa en el poema de l’idioma original. El mateix passa amb la cr\u00edtica, que ell considera com una intervenci\u00f3 al ‘m\u00e9s enll\u00e0’ de l’obra d’art. La cr\u00edtica no est\u00e0 tractant d’esbrinar el significat “original”, sin\u00f3 la seva actualitzaci\u00f3.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, tinc algunes dificultats amb l\u2019equiparar la cr\u00edtica amb l’art, com ja he dit anteriorment. Aqu\u00ed estic potser m\u00e9s influenciat per Adorno (o fins i tot Hegel!) que per Benjamin. Adorno considera l’art i la cr\u00edtica (filos\u00f2fica) dues coses fonamentalment diferents: l’art tracta amb dades sensibles, per\u00f2 la cr\u00edtica (i la filosofia) sempre ha de tractar amb conceptes, que s\u00f3n de car\u00e0cter general. Aix\u00f2 provoca una gran tensi\u00f3, ja que \u00bfcom podr\u00edem captar alguna cosa en particular en termes generals? Malgrat aix\u00f2, la considero una tensi\u00f3 fruct\u00edfera, que produeix un anar i tornar molt productiu entre la sensualitat i el pensament conceptual. Ens perdr\u00edem aquesta tensi\u00f3 si convert\u00edssim la cr\u00edtica en art. O, al rev\u00e9s, com en alguna obra d’art conceptual, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria!<\/p>\n L’any passat vaig assistir a un simposi anomenat “L’investigador post-digital. La publicaci\u00f3 entre l’acc\u00e9s obert, la pirateria i les esferes p\u00fabliques” a la Universitat de Leuphana, L\u00fcneburg. Entre els ponents estava Geert Lovink, que al comen\u00e7ament del seu discurs, va dir que l’\u00fanica manera de parlar amb propietat sobre els mitjans digitals \u00e9s en una confer\u00e8ncia perqu\u00e8 els temps per a l’escriptura i l’edici\u00f3 s\u00f3n tan lents que un cop un text es fa p\u00fablic, els mitjans digitals ja s’han transformat. Em fa pensar en que les formes en qu\u00e8 les persones breguem amb el temps estan cada vegada m\u00e9s relacionades amb una complexa xarxa de producci\u00f3 i consum que exigeix moviments m\u00e9s r\u00e0pids que els relacionats amb les formes tradicionals de l’escriptura, publicaci\u00f3 i fins i tot la lectura. Com condicionen a la cr\u00edtica els ritmes contemporanis?<\/strong><\/p>\n Crec que el que Geert Lovink diu \u00e9s cert no nom\u00e9s per als mitjans digitals, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a la majoria de les coses. Estem vivint una enorme \u201cacceleraci\u00f3 social\u201d com l’anomena el soci\u00f2leg Hartmut Rosa. Per\u00f2 tamb\u00e9 veiem un contra-moviment, en qu\u00e8 la gent intenta buscar refugi i trobar coses per frenar el ritme del m\u00f3n contemporani. La cr\u00edtica en realitat podria beneficiar-se\u2019n, d’aix\u00f2. Per exemple, les plataformes d’Internet de vegades permeten avui dia una cr\u00edtica m\u00e9s llarga i m\u00e9s profunda que els diaris (on els textos sovint no poden sobrepassar les 200-300 paraules).<\/p>\n El perill que afrontem en els nostres temps cada vegada m\u00e9s accelerat \u00e9s que acabem atrapats en algun etern present. La cr\u00edtica pot ser un important contra-poder en contra d’aix\u00f2, amb la condici\u00f3 que se sigui intensament hist\u00f2rica. Aix\u00f2 \u00e9s en realitat el que proposo a la meva contribuci\u00f3 al simposi a Barcelona: “l\u2019espaiament” i re-historitzaci\u00f3 de la cr\u00edtica d’art.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La seva contribuci\u00f3 al llibre “Institutional Attitudes. Institutions Art in a Flat World” (Les actituds institucionals. Instituir Art en un m\u00f3n globalitzat) (Valiz, 2012) es titula “On \u00e9s la Cr\u00edtica?”….<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":9274,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3486],"tags":[5555],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"\n