![\"camiseta.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/camiseta.jpg\")
<\/p>\nTHE WRITER IS PRESENT<\/p>\n
<\/p>\n
Un any m\u00e9s, assistint a les jornades de l’ACCA. Un any m\u00e9s, passant les hores d’un assolellat cap de setmana tancats en una sala fosca consumint hores de debat, escoltant pon\u00e8ncies i assistint a tallers sobre cr\u00edtica, preguntant com sempre quina funci\u00f3 t\u00e9 la pr\u00f2pia critica. Pot semblar el pitjor pla per a un cap de setmana, per\u00f2 ho acabes passant b\u00e9.<\/p>\n
Per a qui no sigui d’assistir a simposis de critica, caldria dir que l’ambient \u00e9s com un festival (posem el S\u00f3nar) per\u00f2 sense m\u00fasica ni drogues, ni gent ballant, ni ambient festiu… D’acord, diguem que seria l’ant\u00edtesi d’un festival de m\u00fasica, per\u00f2 t\u00e9 una funci\u00f3 similar: la de generar sensaci\u00f3 de comunitat. Per\u00f2 en comptes de lligar i veure qui porta la roba m\u00e9s guai, discuteixes i veus qui cita els autors m\u00e9s complicats.<\/p>\n
Escriure cr\u00edtica consisteix a visitar exposicions per despr\u00e9s tancar-te a casa a pensar com ajustar les obres que has vist a un relat sobre contemporane\u00eftat. Pur exercici de ficci\u00f3; escriure; editar continguts; posar paraules a les coses.<\/p>\n
De manera similar a com han canviat les posicions, formats i temps de la cr\u00edtica, el cos del cr\u00edtic tamb\u00e9 ho ha fet. El cr\u00edtic ja no \u00e9s un senyor burg\u00e8s passejant pels salons, ni un tipus amb cua fent ratlles de coca\u00efna als lavabos d’una galeria (aquest \u00faltim personatge pertany a la meva imatgeria de cr\u00edtic dels 80). El cr\u00edtic d\u2019avui dia \u00e9s una mica el personatge outsider del m\u00f3n de l’art amb el que ning\u00fa vol jugar.<\/p>\n
En les trobades de cr\u00edtica \u00faltimament s\u2019hi troba cert plaer en reivindicar la pr\u00f2pia inutilitat i precarietat de la cr\u00edtica. En el m\u00f3n de l’art, ja se sap, es d\u00f3na cert gust pel frac\u00e0s, entenent aquest com a oportunitat. Som aix\u00ed de rom\u00e0ntics.<\/p>\n
Mentre escric m’adono que per referir-me a qui escriu cr\u00edtica, he de referir-me al cr\u00edtic. Perqu\u00e8 si poso g\u00e8nere femen\u00ed a qui l’exerceix quedaria estrany i es confondria la cr\u00edtica (la dona que escriu) amb la pr\u00e0ctica: la Cr\u00edtica. En fi.<\/p>\n
All\u00e0 on volia arribar, \u00e9s a que tamb\u00e9 hi ha un cos escrivint. Un cos travessat interseccionalment pel context i per una s\u00e8rie de privilegis o desavantatges; aix\u00f2 \u00faltim repartit en funci\u00f3 de ra\u00e7a, nacionalitat, g\u00e8nere, identitat sexual, liquiditat econ\u00f2mica, estudis, etc. etc. El curi\u00f3s \u00e9s que aquest cos i els seus afectes rarament estan presents en un text cr\u00edtic.<\/p>\n
\u00c9s com si el cos que escriu critica no pat\u00eds, no desitg\u00e9s. Al cr\u00edtic se li suposa un cos funcional per\u00f2 buit, com un element conductor sense carn ni \u00f2rgans. Jo no s\u00e9 els altres, per\u00f2 jo no escric igual si he tingut una mala temporada; o estic malalta; m’he barallat amb la parella o se m’ha mort el gat.<\/p>\n
Aquest text tampoc puc escriure\u2019l igual mentre aquesta nit el Segle XXI colpeja de nou la porta i entra amb tota la merda acumulada despr\u00e9s d’anys de viol\u00e8ncia, guerres i fronteres finan\u00e7ades i encoratjades per tipus que mentre el m\u00f3n se\u2019n va a fer punyetes, s’estan prenent uns daikirs en una platja privada.<\/p>\n
Aimar Perez Gal\u00ed va presentar el seu discurs dins el Simposi a partir del seu cos. Suant el discurs fa parlar el cos del ballar\u00ed, el subaltern, la f\u00e0brica post-fordista encarnada en el treballador precari de la dansa.<\/p>\n
Donar veu al cos, visibilitzar la seva pres\u00e8ncia, irromp en el sistema i en all\u00f2 teleol\u00f2gic, alternant la jerarquia en la qual la teoria i el discurs intel\u00b7lectual de tall acad\u00e8mic desplacen al personal, material i emocional.<\/p>\n
Fer parlar el cos, trenca amb l’autoritat simb\u00f2lica, i aix\u00f2 \u00e9s important. Per\u00f2 com poden trencar els cossos amb la jerarquia econ\u00f2mica? Potser cal fer un gest m\u00e9s, entenent gest com a signe que comunica a trav\u00e9s del cos. Un gest que ens emancipi, una mica, nom\u00e9s una mica m\u00e9s d’aquest amo sense cap, perqu\u00e8 al capdavall, qui no t\u00e9 cos definit \u00e9s el poder.<\/p>\n
I nosaltres, potser el que realment desitgem, estil Di\u00f2genes, \u00e9s tan sols una mica de c\u00e0lid sol sobre els nostres cossos i temps per gaudir de les coses. Sense plans d’arribar a cap costat, ostentar poder o forrar-se amb alguna cosa que consisteix a escriure des d’un estat permanent de crisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
THE WRITER IS PRESENT Un any m\u00e9s, assistint a les jornades de l’ACCA. Un any m\u00e9s, passant les hores d’un assolellat cap de setmana tancats en una sala fosca consumint…<\/p>\n","protected":false},"author":1275,"featured_media":9286,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3486],"tags":[5555],"coauthors":[6474],"acf":[],"yoast_head":"\n