![\"cenicienta-limpiando__a-desk.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/cenicienta-limpiando__a-desk.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Sembla un conte de fades. Gaireb\u00e9 cada pa\u00eds t\u00e9 la seva biennal d’art. Alguns, dos, o m\u00e9s. Com Brasil – on t\u00e9 lloc la Biennal de Mercosur, a nivell mundial, l’esdeveniment amb m\u00e9s artistes dels \u00faltims temps (m\u00e9s de 400), i on s’obre un incre\u00efble edifici dedicat a l’art (Casa Daros, amb m\u00e9s d\u2019onze mil metres quadrats d’\u00e0rea constru\u00efda)-. Creix la Biennal de l’Havana, de la qual va parlar aqu\u00ed Paloma Checa l\u2019estiu passat<\/a>, en grand\u00e0ria i en vendes, visibilitzant l’obertura pol\u00edtica i comercial de l’illa, assegurant la llibertat art\u00edstica dels seus creadors. A la cita internacional de m\u00e9s prestigi, la Biennal de Ven\u00e8cia, hi participen artistes llatinoamericans en condicions dignes. En resum; els artistes del continent s\u00f3n capa\u00e7os de mostrar el seu art als seus pa\u00efsos, o fora, beneficiant-se d’una retribuci\u00f3 adequada, en igualtat de condicions a un artista nascut a Nova York, Londres o T\u00f2quio. El pr\u00edncep del conte, l’espectador, va al ball de la m\u00e0 de la ventafocs, la cultura, orgull\u00f3s, feli\u00e7, i despreocupat per l’origen socioecon\u00f2mic de la seva somrient parella.<\/p>\n Efectivament, tot \u00e9s un conte. Boicot dels artistes a la Biennal de Mercosur<\/a>, que els conviden a participar i despr\u00e9s no pot pagar-los. Tanca Casa Daros<\/a> per problemes de finan\u00e7ament. Boicot a la Biennal de l\u2019Havana<\/a> per la censura i retenci\u00f3 de l’artista Tania Bruguera. Ren\u00fancia de Costa Rica<\/a> al seu pavell\u00f3 a la Biennal de Ven\u00e8cia per problemes econ\u00f2mics (els artistes llatinoamericans del Pavell\u00f3 de Llatinoam\u00e8rica han de pagar 6.000 euros per exposar). Problemes a la Biennal de Paraguai<\/a>. Boicot dels artistes a la Biennal de Sao Paulo<\/a> pel patrocini de l’Ambaixada d’Israel. Aquesta \u00e9s la realitat.<\/p>\n Potser sigui millor mostrar una biennal buida, sense obres d’art, com a s\u00edmbol del frac\u00e0s. \u00c9s el que va fer el curador Ivo Mesquita a la Biennal de Sao Paulo de l\u2019any 2008. El seu desencant cap als grans esdeveniments ha anat augmentant amb el pas dels anys. Quan li pregunto sobre les situacions esmentades, em contesta; “Mercosur: falta de professionalisme i experi\u00e8ncia (a m\u00e9s d’educaci\u00f3) del curador en cap; falta de planificaci\u00f3 financera i log\u00edstica dels organitzadors; falta d’un pla B davant la crisi brasilera, que ja s’anunciava a mitjan 2014. Havana: b\u00e9, penso que segueixen havent-hi restes estalinistes tot i els canvis recents: censura i violaci\u00f3 de drets. Punt. Casa Daros: moure les col\u00b7leccions entre Europa i Brasil amb la devaluaci\u00f3 de la moneda brasilera, ha doblat els costos. Mantenir un equip professional contractat al Brasil tamb\u00e9 \u00e9s molt car pels impostos que han de pagar, la seguretat social, els drets de treball. Tampoc es parla dels negocis dels Daros a …; Biennal Sao Paulo\/boicot a Israel: Una altra vegada falta de comprensi\u00f3 per part de la Fundaci\u00f3 Bienal (o el que \u00e9s fer una exposici\u00f3 altament polititzada i no saber qu\u00e8 fer quan la pol\u00edtica real li toca a la porta)”.<\/p>\n A hores d’ara em pregunto pels beneficis dels grans esdeveniments, enfocats a un espectador for\u00e0, que t\u00e9 temps lliure i possibilitats de viatjar per veure una Biennal. \u00c9s a dir, d’una classe socioecon\u00f2mica benestant. En aquests macro-esdeveniments s’instal\u00b7len milers i milers d’obres d’art, i ning\u00fa \u00e9s capa\u00e7 (per esgotament f\u00edsic i mental) de dedicar m\u00e9s de deu segons a cada pe\u00e7a. El concepte curatorial es dilueix davant de tanta obra d’art. Per tal que el que s’ha exposat sigui efectiu, l’art que es mostra \u00e9s simple, impactant, comprensible per qualsevol, i correcte. Per tal que un artista pugui cobrir la seva participaci\u00f3 en aquests esdeveniments, i a m\u00e9s, proposar-hi una obra impactant, si no es fa servir la imaginaci\u00f3 fan falta diners. Aix\u00ed doncs, els artistes que exposen aqu\u00ed, s\u00f3n, llevat d’excepcions, d’una classe socioecon\u00f2mica benestant. Els patrocinadors el que busquen \u00e9s que els seus esdeveniments tinguin r\u00e8cord d’assist\u00e8ncia, i que el seu logo aparegui en quants m\u00e9s mitjans, de m\u00e9s pa\u00efsos, millor. Ni els espectadors, ni els curadors, ni els artistes, i ni molt menys els patrocinadors semblen preocupats en esdeveniments de menor escala, dedicats a la comunitat local; en projectes cr\u00edtics amb el seu entorn, en aspectes relacionats amb problem\u00e0tiques de classe baixa, o en exposicions amb un concepte curatorial coherent.<\/p>\n L’artista Coco Fusco, davant la crisi de la Biennal de Mercosur, reflexiona sobre el que ha passat: “Crec que la situaci\u00f3 parteix d’una crisi m\u00e9s profunda, que t\u00e9 a veure amb la relaci\u00f3 entre les arts i el finan\u00e7ament cultural al Brasil. El mercat de l’art brasiler \u00e9s massa dependent d’una molt petita elit conservadora, i el govern brasiler est\u00e0 encap\u00e7alat per un partit pol\u00edtic amb una educaci\u00f3 molt populista orientada cap a la plataforma cultural. Hi ha diverses estructures d’impostos que permeten a les grans corporacions donar a cultura i estalviar-se impostos, per\u00f2 poden tirar dels fils de formes molt intrusives”. L’artista i curador Luis Camnitzer opta per usar una al\u00b7legoria per explicar les seves conclusions; “No hi ha volta a donar-li, la cultura \u00e9s sempre la Ventafocs sense un pr\u00edncep al tombar la cantonada. Els governs pensen que \u00e9s un luxe descartable. Ho identifiquen amb l’oci i en lloc d’ajudar a utilitzar el lleure per desenvolupar la creativitat, l’utilitzen secund\u00e0riament per fomentar el consum no creatiu, confirmant aix\u00ed que la cultura \u00e9s un luxe. Per tant, li passen el farcell a les empreses i filantropies privades. Aquestes s\u2019hi fiquen per fomentar les seves relacions p\u00fabliques o el prestigi personal, i tant bon punt s’avorreixen del projecte, el deixen caure. Al final les v\u00edctimes s\u00f3n els productors culturals i el p\u00fablic, i els finan\u00e7adors contents amb el que decideixin fer, ja que no hi ha rendici\u00f3 de comptes ni transpar\u00e8ncia. En fi, els privats assumeixen responsabilitats governamentals i despr\u00e9s les abandonen perqu\u00e8 poden permetre\u2019s el luxe de no seguir-los, o perqu\u00e8 els seus marges d’atenci\u00f3 s\u00f3n limitats. Els governs, sense una pol\u00edtica cultural clara, se senten alleujats amb que els privats paguin, i quan tot s’ensorra no assumeixen la responsabilitat que haurien d’haver assumit des d’un principi. La Ventafocs no nom\u00e9s est\u00e0 sense pr\u00edncep, sin\u00f3 que passeja sense rumb a la selva medieval del feudalisme”.<\/p>\n La ventafocs, la cultura, t\u00e9 dos germanastres; la m\u00e9s gran (el suport p\u00fablic), i la m\u00e9s petita (el patrocini privat). I en aquest conte, les dues germanastres acaben sent dolentes dolent\u00edssimes. La m\u00e9s gran, que quan surt al carrer es vanta de donar suport a Ventafocs, cada vegada destina menys esfor\u00e7os perqu\u00e8 la pobra deixi de netejar els s\u00f2ls. La menor ni tan sols ha de fingir, \u00e9s la consentida. I per descomptat mai far\u00e0 res per la Ventafocs, sense rebre alguna cosa millor a canvi. Les dues s’amaguen a l’armari per tramar acords i aliances. La fada padrina, la Biennial Foundation, est\u00e0 m\u00e9s preocupada perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s esdeveniments que en el seu origen o finalitat. I el pr\u00edncep (el p\u00fablic), que no troba a la perduda ventafocs, acaba buscant el seu happy end en un bordell (els espais independents i alternatius). Fi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sembla un conte de fades. Gaireb\u00e9 cada pa\u00eds t\u00e9 la seva biennal d’art. Alguns, dos, o m\u00e9s. Com Brasil – on t\u00e9 lloc la Biennal de Mercosur, a nivell mundial,…<\/p>\n","protected":false},"author":1265,"featured_media":9280,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5144],"tags":[],"coauthors":[6469],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n\u00c9s a dir; que cal revisar el paper del suport p\u00fablic i privat a l’art. Com i qui regula aix\u00f2? \u00bfEs pot coordinar una plataforma global que analitzi el finan\u00e7ament dels esdeveniments art\u00edstics? La Biennial Foundation? \u00bfSegur? O ens abandonem a les iniciatives que parteixen des dels propis artistes, que plantegen boicots en els casos que m\u00e9s els afecten personalment, i als que no, via lliure? I a tot aix\u00f2, els espectadors, qu\u00e8 opinen? Una opci\u00f3, i perd\u00f3 per tornar a la terra, seria que la iniciativa de revisar el finan\u00e7ament p\u00fablic i privat d’un esdeveniment art\u00edstic sorg\u00eds dels professionals del sector (ja que tenen la informaci\u00f3 i els mitjans), i a trav\u00e9s d’una plataforma oberta convoquessin i fessin part\u00edcips del proc\u00e9s al p\u00fablic, i que aquesta organitzaci\u00f3 sorg\u00eds a la localitat d’allotjament de l’esdeveniment. Una plataforma universal estaria abocada al frac\u00e0s perpetu.<\/p>\n