![\"NOCHE2.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/NOCHE2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La seva significativa pr\u00e0ctica professional -que abasta des d’intervencions ef\u00edmeres, passant per la producci\u00f3 de text, fins a reformes de pisos- est\u00e0 amb el present, tot i que projecti ficcions cap al passat i el futur per continuar desplegant el seu desig. Co-fundador del grup de recerca [Inter]secci\u00f3n de Filosofia i Arquitectura, i al costat d’Eva Gil i Carlos Palacios, de l’oficina d’arquitectura elii, encara \u00e9s jove, per\u00f2 ja fa molt que va deixar d\u2019emergir<\/em> per coher\u00e8ncia. Conversador alegre i amant de la salsa, Uriel Fogu\u00e9 \u00e9s arquitecte i professor.<\/p>\n “Sometimes a collaboration, sometimes a competition”, escriu Hal Foster a The art-architecture complex<\/em> (Verso, 2011). El vostre treball com arquitectes es relaciona directament amb l’art contemporani, a trav\u00e9s de col\u00b7laboracions amb Alicia Framis o Mar\u00eda Jerez, i una pres\u00e8ncia recurrent en la instituci\u00f3 que us ha perm\u00e8s desenvolupar projectes espec\u00edfics en centres com el MNCARS, Matadero Madrid o Tabakalera. Aquest espai d’oportunitat dins de la cultura en general, i de la instituci\u00f3 art en particular, implica un despla\u00e7ament en l’esfera p\u00fablica que trasllada la construcci\u00f3 c\u00edvica a un altre f\u00f2rum. Penseu que podria configurar un punt de no retorn davant la falta d’oportunitats professionals la de disciplina?<\/strong><\/p>\n Un cop vaig escoltar a Beatriz Colomina explicar com la pr\u00e0ctica arquitect\u00f2nica es desplega en diversos estrats m\u00e9s enll\u00e0 de la “construcci\u00f3”, en llocs com les pr\u00e0ctiques docents, les publicacions, l’arquitectura ef\u00edmera de pavellons i, com no, en la interacci\u00f3 amb l’art i els mitjans. Cadascun d’aquests espais actua com un laboratori on es problematitzen les agendes i es retroalimenten els marcs que, en un altre moment, tamb\u00e9 poden ser testats en l’edificaci\u00f3. Aquests espais que permeten ampliar la pr\u00e0ctica arquitect\u00f2nica, sempre han estat aqu\u00ed. Potser avui molts d’aquests laboratoris s’han despla\u00e7at a alguns d’aquests llocs que esmentes. No obstant aix\u00f2, pensar una cosa aix\u00ed com que “l’arquitectura ha mort” deixa els espais de la construcci\u00f3 en mans de la tecnocr\u00e0cia. Una cosa \u00e9s repensar la disciplina i una altra auto-negarla<\/em> de manera acomplexada.<\/p>\n Al taller Les paradoxes de l’arquitectura pol\u00edtica<\/em> (Tabakalera, 2015), vam rellegir el text de Jacques Ranci\u00e8re, Les paradoxes de l’art pol\u00edtic<\/em>, canviant la paraula “art” per “arquitectura”. L’objectiu no era equiparar una i altra, sin\u00f3 repensar la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de l’arquitectura des d’aquest plantejament. Per a Ranci\u00e8re, cap pr\u00e0ctica art\u00edstica (ni arquitect\u00f2nica) \u00e9s pol\u00edtica per autodefinir-se com a tal, ni per autonegarse; sin\u00f3 que ho \u00e9s quan produeix una alteraci\u00f3 en “el repartiment del sensible”, \u00e9s a dir, en les formes de distribuci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia o en la xarxa d’agents mobilitzats. Recordo que, una vegada, en unes discussions on es tractava de determinar els l\u00edmits disciplinaris de la tradici\u00f3, la soci\u00f2loga Amparo Las\u00e9n ens interpel\u00b7lava a entendre l’arquitectura com una disciplina “bastarda”, com ho va ser la sociologia, des dels seus inicis. Davant l’esterilitat d’aquest debat, potser el millor sigui senzillament posar-se a treballar!<\/p>\n D’altra banda, la “caixa negra”, per a les arts esc\u00e8niques, \u00e9s l’escenari: aquell dispositiu arquitect\u00f2nic equipat per activar qualsevol ficci\u00f3. Si comprenem el proc\u00e9s de descaixanegritzaci\u00f3<\/em> (tecnol\u00f2gica) en paral\u00b7lel al de caixanegritzaci\u00f3<\/em> (en el sentit esc\u00e8nic), podem entendre l’habitatge com un escenari per a testar la quotidianitat en diverses dimensions (\u00e8tiques, ecol\u00f2giques, pol\u00edtiques…); com un espai on virtualitzar i assajar la construcci\u00f3 de la pr\u00f2pia subjectivitat; com una infraestructura al servei de la ficci\u00f3 del dia a dia.<\/p>\n Seguint amb WHM<\/em>, assenyaleu l’espai dom\u00e8stic com “un dels escenaris pol\u00edtics crucials per al desenvolupament de diverses de les pol\u00e8miques de la modernitat”, prenent part en una genealogia que vincula domesticitat i pol\u00edtica, on podem trobar a Beatriz Colomina i Andr\u00e9s Jaque. Reformulant les vostres paraules: Com assajar la domesticitat a trav\u00e9s de la ficci\u00f3 per posar en crisi les grans narratives disciplin\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n Una de les grans narratives que ha dominat la modernitat \u00e9s la dial\u00e8ctica entre espai p\u00fablic i espai dom\u00e8stic, essent el primer l’espai pol\u00edtic genu\u00ed, mentre el segon quedava relegat com el lloc de la intimitat. No obstant aix\u00f2, no existeix tal discontinu\u00eftat entre l’espai p\u00fablic i el dom\u00e8stic. Per exemple, per autores com Janet Wolff, la narrativa del fl\u00e2neur<\/em> baudeleri\u00e0, aquella figura que passejava per les avingudes parisenques despr\u00e9s de les reformes urbanes del XIX, no \u00e9s m\u00e9s que el relat mascul\u00ed de l’espai p\u00fablic, perqu\u00e8, com assenyala a The Invisible Fl\u00e2neuse<\/em>, el fl\u00e2neur<\/em> mai \u00e9s una dona. Aqu\u00ed es demostra la continu\u00eftat pol\u00edtica de tots dos espais: mentre l’home gaudia dels caf\u00e8s i les terrasses, la dona treballava a la llar. All\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat, en aquest esquema, s’articulava d’acord a un model pol\u00edtic repro-c\u00e8ntric i masclista (com es recull en tants relats, des de L’educaci\u00f3 sentimental<\/em> fins a Frankenstein<\/em>). Malgrat el discurs que identifica l’espai pol\u00edtic amb l’\u00e0gora o el f\u00f2rum, l’espai dom\u00e8stic \u00e9s tan pol\u00edtic com l’espai p\u00fablic.<\/p>\n Per continuar en el marc discursiu de la domesticitat en guerra<\/em> [[Colomina, Beatriu. Domesticity at war, The Mit Press, Cambridge, 2007]], elii porta a terme reformes d’habitatges, entre d\u2019altres coses per pragmatisme, ja que es tracta de l’enc\u00e0rrec principal per a la generaci\u00f3 m\u00e9s jove d’arquitectes, gr\u00e0cies a la seva relativa accessibilitat en el context actual de crisi sist\u00e8mica. En termes pol\u00edtics progressistes, hi ha l’opci\u00f3 reformista davant la revolucion\u00e0ria; en quina mesura aquest tipus d’obres, reformes de l’espai dom\u00e8stic “moderades” en escala i economia, poden introduir potencialitats pol\u00edtiques reformistes, o una “pol\u00edtica de la reforma”, com l’ha definit en alguna ocasi\u00f3 Peio Aguirre?<\/strong><\/p>\n Hem tingut l’oportunitat de desenvolupar alguns espais dom\u00e8stics transformables. En aquests treballs l’espai dom\u00e8stic \u00e9s ent\u00e8s com una mena de “tauler de jocs” sobre el qual es despleguen certes “jugades” (dom\u00e8stiques), que emergeixen a partir de la interacci\u00f3 del cos en l’espai. En aquest sentit, a elii ens ha interessat el treball de R. Thaler i C. Sunstein al voltant del concepte de nudge. Segons aquests autors, l’espai neutral no \u00e9s m\u00e9s que un mite, perqu\u00e8 qualsevol espai compta amb una dimensi\u00f3 persuasiva i comunicativa que afecta la nostra forma d’habitar i de prendre decisions (“choice architecture<\/em>” o “arquitectura de l’elecci\u00f3”) . Per aix\u00f2, proposen integrar les estrat\u00e8gies nudge -literalment, cop de colze o empenta suau- en el disseny, afavorint determinats enrolaments pol\u00edtics. Es tracta d’un concepte certament pervers, si b\u00e9 \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 que les instruccions que, al cap i a la fi, sempre poden ser desactivades des de la dissid\u00e8ncia. El desafiament \u00e9s fer que el projecte participi d’aquests processos de “seducci\u00f3” a trav\u00e9s dels “taulers de jocs”; deixar que s’activin certes “estrat\u00e8gies” que, inevitablement, hauran de ser avaluades pels habitants. Aix\u00ed ho hem exposat a “Unfolding the Political Capacities of Design” (What Is Cosmopolitical Design?<\/em>, 2015).<\/p>\n La JF-Kit House<\/em> \u00e9s singular en la vostra producci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s un espai dom\u00e8stic per\u00f2 tamb\u00e9 un pavell\u00f3 ef\u00edmer. A “La casa de Mies: exhibicionisme i col\u00b7leccionisme” (2G n\u00ba48\/49, 2009), Beatriz Colomina cita les paraules que Mies va emprar per defensar la radical exclusi\u00f3 d’una de les seves primeres obres del c\u00e0non modern que va suposar la seva exposici\u00f3 al MoMa: “Not enough of a statement” (No \u00e9s suficient com a declaraci\u00f3). La vostra generaci\u00f3 fa grans esfor\u00e7os per fer coses, i necessita que aquestes coses siguin, d’alguna manera, un statement<\/em>. En qu\u00e8 es diferencia la JF-Kit House<\/em> de les vostres reformes dom\u00e8stiques, a m\u00e9s de ser un enunciat clar que treballa en una l\u00f2gica representativa?<\/strong><\/p>\n El projecte sorgeix a partir d’una proposta per realitzar una exposici\u00f3 sobre el treball de elii al CIVA (International Center for City, Architecture & Landscape, Brussel\u00b7les), amb pl\u00e0nols i fotografies. Pensem que, at\u00e8s que aquesta documentaci\u00f3 ja estava disponible a la xarxa, seria m\u00e9s interessant emprar el pressupost per a, en lloc d\u2019”exhibir” continguts, fer servir el museu com un laboratori. Ens va semblar interessant plantejar un exercici cl\u00e0ssic de l’arquitectura: imaginar una “casa del futur”. Ranci\u00e8re es refereix a la pol\u00edtica com un mecanisme de ficci\u00f3 capa\u00e7 d’imaginar un futur possible i de posar en marxa uns mitjans per construir-lo. En aquest sentit, la JF-Kit House<\/em> \u00e9s una ficci\u00f3 pol\u00edtica: un futur possible on els habitants cobreixen els requeriments energ\u00e8tics dels seus habitatges mitjan\u00e7ant exercicis f\u00edsics. Per aix\u00f2 pensem en Jane Fonda, que \u00e9s un personatge ben complex: icona sexual, Barbarella, compromesa pol\u00edticament contra la guerra del Vietnam, defensora de la construcci\u00f3 de cossos perfectes mitjan\u00e7ant exercicis de work-out<\/em> a casa, en el moment en el que emergeixen les controv\u00e8rsies de la sida… Si ho penses b\u00e9, les cases del futur solen estar dissenyades per experts que anticipen un futur “problem\u00e0tic”, que despr\u00e9s \u00e9s “solucionat” mitjan\u00e7ant un exercici arquitect\u00f2nic. No obstant aix\u00f2, la sostenibilitat no \u00e9s (nom\u00e9s) un problema tecnol\u00f2gic, sin\u00f3 un canvi cultural, que necessita d’un debat informat per discutir com volem (si volem) que sigui aquesta transformaci\u00f3. La JF-Kit House<\/em> tracta de participar en aquest debat. Aquest prototip dom\u00e8stic extrem permet habitar un escenari que ja est\u00e0 sent discutit en els debats ecol\u00f2gics: el Off-the-grid<\/em> (la desconnexi\u00f3 de les xarxes). Per\u00f2, en lloc de solucionar el problema, procura encarnar-lo. \u00c9s aix\u00f2 un statement<\/em>? Potser, per\u00f2 no en el sentit representatiu; no a la manera de dir “aix\u00ed pensem que han de ser les coses, a veure si et queda clar”. En tot cas seria: “l’arquitectura necessita ser discutida” o “l’arquitectura pot activar certes pol\u00e8miques”. Nom\u00e9s ens va faltar Jane Fonda per provar la casa…<\/p>\n M’agradaria preguntar-te per les possibilitats de l’arquitectura per a dur a terme els seus assajos des d’una perspectiva textual. Si la teva tesi doctoral (Ecologia pol\u00edtica i economia de la visibilitat dels dispositius tecnol\u00f2gics d’escala urbana durant el segle XX<\/em>, 2015) \u00e9s una especulaci\u00f3 te\u00f2rica, WHM<\/em> podria ser una de les seves vessants pr\u00e0ctiques, en forma de registre t\u00e8cnic per obrir la caixa negra. A Planos de [Inter]secci\u00f3n<\/em> (Lampreave, 2011) reflexionaves sobre la met\u00e0fora textual en relaci\u00f3 a l’arquitectura, i a Com\u00fan, comunidad, comuna<\/em> (Ediciones Asim\u00e9tricas, 2015) empreu la vostra pr\u00f2pia obra com a exemple. De quina manera es relaciona la vostra praxi escrita amb la vostra praxi material?<\/strong><\/p>\n Per a molts autors l’arquitectura en si mateixa \u00e9s una mena de text, una superf\u00edcie on s’inscriu i es negocia no nom\u00e9s la paraula, sin\u00f3 tamb\u00e9 una \u00e8poca, unes instruccions d’\u00fas, unes maneres d’interacci\u00f3, uns discursos, unes formes pol\u00edtiques… En aquest sentit, no hi hauria massa difer\u00e8ncia entre construir i escriure, si b\u00e9 cal tenir en compte que el “text arquitect\u00f2nic” \u00e9s sempre col\u00b7lectiu perqu\u00e8 mai t\u00e9 ni un \u00fanic autor, ni un \u00fanic int\u00e8rpret. Construir \u00e9s una altra<\/em> manera de participar en altres superf\u00edcies d’inscripci\u00f3, d’erigir un altre tipus de textos. De la mateixa manera que projecto en equip, sovint escric en col\u00b7laboraci\u00f3 amb d\u2019altres persones per enriquir i discutir els temes amb profunditat. Quan escrivim sobre el nostre treball no ho fem per presentar-lo com un conjunt de casos exemplars, sin\u00f3 per problematitzar-lo i armar-lo cr\u00edticament. Els textos, com les obres, tenen vida pr\u00f2pia. Els textos, com les obres, s\u00f3n espais habitables.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La seva significativa pr\u00e0ctica professional -que abasta des d’intervencions ef\u00edmeres, passant per la producci\u00f3 de text, fins a reformes de pisos- est\u00e0 amb el present, tot i que projecti ficcions…<\/p>\n","protected":false},"author":1336,"featured_media":9310,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4362],"tags":[5775],"coauthors":[6522],"acf":[],"yoast_head":"\nWhat is Home without a Mother<\/em> (Madrid, 2015), la vostra \u00faltima publicaci\u00f3, es pot entendre com un projecte textual i arquitect\u00f2nic al mateix temps, que visibilitza o, per emprar el vostre idioma, descaixanegritza<\/em> estrat\u00e8gies arquitect\u00f2niques dom\u00e8stiques que provenen del m\u00f3n de la ficci\u00f3, amb la intenci\u00f3 d’obrir un debat tan especulatiu com pr\u00e0ctic.<\/strong>
\nHi ha dues formes d’entendre la caixa negra. D’una banda, la “caixa negra tecnol\u00f2gica” \u00e9s aquella que va en els avions i roman invisible, excepte col\u00b7lapse. Des de la domesticitat, aquesta idea es relaciona amb els processos metab\u00f2lics de la ciutat que, en general, discorren de manera invisible quan presten un servei al terminal infraestructural-habitatge. “Obrir la caixa negra”, significa introduir en l’espai dom\u00e8stic algunes d’aquestes problem\u00e0tiques que solen ser invisibles. A Insider<\/em> vam disposar uns visualitzadors energ\u00e8tics, que canviaven de color en funci\u00f3 del consum el\u00e8ctric, el que permetia prendre consci\u00e8ncia d’aquest proc\u00e9s, fent de l’espai dom\u00e8stic un escenari pol\u00edtic on q\u00fcestionar els propis h\u00e0bits.<\/p>\n