![\"@a-desk.org](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Ed_Atkins_Ribbons_2014_courtesy_of_the_artist_and_Cabinet_London.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una exposici\u00f3 en un garatge d\u2019Estocolm. \u00c9s Ed Atkins. B\u00e9, entrem-hi. Un projector de v\u00eddeo instal\u00b7lat al mig del garatge, un sistema d’\u00e0udio segurament millorable i unes cadires. De moment tenen problemes amb el v\u00eddeo, aix\u00f2 tan divertit de quan les m\u00e0quines decideixen no treballar conjuntament. Gent una mica nerviosa i canvi de plans: Passem al pis de dalt, una oficina oberta -amb cerveses- i un salt a un pati en el qual se servir\u00e0 menjar. Estem amb Camilla -comiss\u00e0ria-, amb Carl -artista- i amb Britta -ballarina en all\u00f2 que va fer Tino Sehgal per Documenta. Esperem Ed Atkins. Hi ha tempesta a Londres, cosa que significa caos aeri a Europa i vols endarrerits. El seu entre ells. Moments d’espera i de comentar la jugada. Carl va muntar una rave a Ven\u00e8cia durant la inauguraci\u00f3 de la Biennale<\/em>. Se’ls va complicar el tema i va acabar gaireb\u00e9 en batalla campal. Sempre hi ha un costat fosc, sempre hi ha qui va m\u00e9s enll\u00e0, tot \u00e9s m\u00e9s complex que aquesta necessitat de buscar un \u00e8xit period\u00edstic o una resposta r\u00e0pida dels media. Sempre hi ha m\u00e9s capes i m\u00e9s informaci\u00f3, sempre estan passant m\u00e9s coses, sempre hi ha m\u00e9s tons i altres gram\u00e0tiques, altres ritmes, altres moviments. Muntar una rave durant la inauguraci\u00f3, canviar l’estatus mental dels visitants del macro-esdeveniment per ser tamb\u00e9 part d’aix\u00f2 i no part d’aix\u00f2. Ser virus i no ser-ho, ser cos en aquest moment de fascinaci\u00f3 per la descoberta (o l’avorriment) en el context internacional de l’art. La simplificaci\u00f3 la deixem a aquells que necessiten comprendre, als que no volen assumir que en la contradicci\u00f3 i en la multiplicitat est\u00e0 bona part del potencial de l’art, del cos de l’art.<\/p>\n Una exposici\u00f3 en un garatge passa a ser una trobada no ja d’\u00e0mbit local sin\u00f3 internacional. Un espai independent que s’obre per un v\u00eddeo i que, potser, despr\u00e9s no seguir\u00e0. \u00c9s igual, \u00e9s un moment, \u00e9s una trobada, \u00e9s un generar una emoci\u00f3 i donar menjar avan\u00e7at. L’empatia o la sensualitat d\u2019aquest encontre propi dels espais independents es va convertir en un punt m\u00e9s en un cos de relacions en qu\u00e8 ja no importa el nivell ni l’escala. \u00c9s Ed Atkins, est\u00e0 en un garatge per\u00f2 podria estar al museu. No importa. Per\u00f2 al museu li afecta i a l’espai independent li afecta i a tots ens afecta, i anem una mica m\u00e9s perduts. El v\u00eddeo ja funciona. La fascinaci\u00f3 pel detall f\u00edsic en una creaci\u00f3 digital. P\u00e8l, porus, respiraci\u00f3. Cos que se sap fals, representaci\u00f3 perfecta de l’imperfecte. I alteraci\u00f3 gramatical: all\u00f2 digital permet els salts, les repeticions gestuals, la superaci\u00f3 d’un temps “standard”. El cos com a massa, els gestos com a coreografia, la repetici\u00f3 com a estructura. Podr\u00edem saltar directament a Gary Hill i tamb\u00e9 a Laure Prouvost i all\u00ed estar\u00edem, en aquest camp de batalla de la redefinici\u00f3 permanent del com construir mitjan\u00e7ant alteracions.<\/p>\n Uns dies despr\u00e9s vam parlar amb Kate Cooper. Ella \u00e9s la Kate, “ets la Kate!”, la mateixa Kate que participa a Looking for Headless<\/em> de Goldin + Senneby. Headless<\/em>, sense cap, recuperant una tradici\u00f3 en la qual el pensament s’escap\u00e7a, de la mateixa manera que l’economia actual \u00e9s simplement un sense sentit d’adreces, xifres i cos. De nou cos. Kate Cooper, que tamb\u00e9 busca aquesta perfecci\u00f3 f\u00edsica del cos digital, aquesta saturaci\u00f3 no ja de greixos sin\u00f3 de p\u00edxels. Va omplir el KW a Berl\u00edn de bellesa, amb gest, amb carn de gimn\u00e0s per\u00f2 ja sense carn. La cosificaci\u00f3 de la bellesa, la competici\u00f3 com a punt de partida, el desig com una cosa paral\u00b7lela al f\u00e0stic. Gaireb\u00e9 material intercanviable. El cos com a codi, assumir que tot \u00e9s codi i que el codi \u00e9s modificable. I tots tenim els nostres referents i jo no puc deixar de tornar a Gaddis. Gaddis, que converteix el text en massa i en una cosa gaireb\u00e9 incomprensible. Gaddis, que separa el text de la l\u00f2gica del seu consum, que et porta emocionalment sense que s\u00e0pigues molt b\u00e9 cap a on i, de nou, tampoc importa ja qu\u00e8 est\u00e0 passant davant teu i amb tu mateix al mig d’aquest hurac\u00e0. All\u00ed est\u00e0, davant teu, all\u00ed est\u00e0, dins teu. El text com a alien, com a \u00e9sser que decideix, com una cosa que des del seu propi cos actua en un altre, en el teu. Des de la foscor, des del complex. Les mirades dels cossos digitals, aquestes mirades perdudes en Ed Atkins, en Kate Cooper, aquests mons paral\u00b7lels d’Ian Cheng.<\/p>\n Els cossos digitals i les seves mirades digitals, els camps de relaci\u00f3 en fred. La paraules es converteixen llavors en contenidors de calor, en el mitj\u00e0 per la possibilitat de contacte. La performativitat dels cossos passa aleshores per la seva comunicaci\u00f3 en llenguatge trencat, en els glitchs i descomposicions de la imatge i la transmissi\u00f3 i composici\u00f3 d\u2019aquesta. Al final, tot acaba sent definici\u00f3 i posici\u00f3 per a la definici\u00f3. Cos, gest, suor i desig. I alteraci\u00f3, repetici\u00f3, reposici\u00f3 i canvi. Sua\u2019t aix\u00f2, Aimar. I seguim ancorats quan ja no cal, seguim amb els mateixos patterns<\/em> quan tot ja ha caigut. Potser per in\u00e8rcia, potser per por, potser perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s a fer. En comptes de permetre que salti tot (i tots) pels aires aqu\u00ed ens quedem, buscant enclavaments que ens tornin a la nostra realitat. All\u00f2 f\u00edsic “de veritat”, els noms que ens indiquen que tot est\u00e0 sota control. Que hi ha \u00e8xit i frac\u00e0s, que hi ha estabilitat i que tot est\u00e0 b\u00e9, correcte, ordenat. L’escriptura de codi implica tamb\u00e9 assumir que, com a escriptura, \u00e9s variable. El resultat pot ser tancat, per\u00f2 en la massa de d\u00edgits hi haur\u00e0 possibilitat de recorreguts conceptuals diferents o paral\u00b7lels, fraccions de mons alterns i mirades cap a tot aix\u00f2.<\/p>\n El cos digital perfecte, ple de perfectes imperfeccions, no \u00e9s m\u00e9s que un resultat en un cam\u00ed ja llarg, no \u00e9s m\u00e9s que la imatge de la necessitat de fugida i de generaci\u00f3 de personatges, d’alteracions de “la veritat”. El car\u00e0cter narratiu est\u00e0 present, la construcci\u00f3 tamb\u00e9, l’assumir la possibilitat com una d’elles (entre d\u2019altres possibilitats) indica que all\u00f2 estable \u00e9s senzillament una cosa m\u00e9s. I el salt a la ficci\u00f3 com a camp d’investigaci\u00f3, com a to en el qual formular-se preguntes, com inseguretat on construir conjuntament. No \u00e9s ja un cos cyborg per\u00f2 s\u00ed que incorpora, per la pr\u00f2pia l\u00f2gica del codi, el replantejament feminista que es pugui fer des Haraway. No \u00e9s ja un cos t\u00e8cnic i mec\u00e0nic sin\u00f3 quelcom textual i cr\u00edtic en una trama. Una trama a redefinir a trav\u00e9s dels seus personatges.<\/p>\n Massa i cos, d\u00edgits i paraules. Car\u00edcies a la manera random<\/em>, desig de contacte, alteraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i camp d’acci\u00f3. Cossos en moviment des d’un descontrol programat, logaritmes fora de la funcionalitat a l’\u00fas, gestos sense sentit aparent que permeten sentir, saber, ser. I l’exposici\u00f3 com aquesta possible zona de trobada de cossos, en la qual la indefinici\u00f3 \u00e9s plausible, en la qual la contradicci\u00f3 es posiciona davant de la normativitat, en la qual la construcci\u00f3 torna a ser com\u00fa, pr\u00f2pia, oberta i sense aquest sentit a la qual la vol for\u00e7ar. Enmig del desig, enmig de la construcci\u00f3 de recorreguts, tons, missatges i emocions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una exposici\u00f3 en un garatge d\u2019Estocolm. \u00c9s Ed Atkins. B\u00e9, entrem-hi. Un projector de v\u00eddeo instal\u00b7lat al mig del garatge, un sistema d’\u00e0udio segurament millorable i unes cadires. De moment…<\/p>\n","protected":false},"author":1238,"featured_media":9328,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3555],"tags":[5897,5637],"coauthors":[6375],"acf":[],"yoast_head":"\n