{"id":9338,"date":"2016-01-11T01:08:00","date_gmt":"2016-01-11T01:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/01\/11\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/"},"modified":"2017-09-20T00:24:09","modified_gmt":"2017-09-20T00:24:09","slug":"quan-el-cos-parla-entrevista-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/","title":{"rendered":"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed"},"content":{"rendered":"

\"a)<\/p>\n

Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed \u00e9s un artista l’obra del qual fa que li sui el cos, \u00e9s a dir, la mat\u00e8ria que treballa sobre la base d’un discurs teixit entre la performance, la dansa i les arts visuals a partir d’uns referents que aireja amb orgull per donar a entendre que el que fa no \u00e9s una reinterpretaci\u00f3 sin\u00f3 una l\u00ednia d’investigaci\u00f3 oberta, interminable, infinita. O sigui, com la vida mateixa.<\/p>\n

He llegit a la teva p\u00e0gina web que treballes en el camp de la dansa i les arts esc\u00e8niques com a ballar\u00ed, performer, creador, pedagog, investigador i escriptor, \u00bfqu\u00e8 impedeix resumir-ho tot en la paraula artista?<\/strong><\/p>\n

Res. De fet entenc la tasca de l’artista com una tasca complexa en el sentit que es desplega de maneres molt diverses en cada cas particular. Podr\u00edem dir que artista \u00e9s el gen\u00e8ric i quan fas zoom, en el meu cas, aquesta paraula pren aquestes dimensions.<\/p>\n

A l’hora de parlar dels teus referents sols remetre’t a la Judson Dance Theater de Nova York. \u00bfA qu\u00e8 es deu aquesta insist\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s veritat que s\u00f3c insistent amb la Judson, per\u00f2 \u00e9s que van ser els que realment van marcar un canvi de paradigma a la dansa, tot i que a dia d\u2019avui, molts encara no se n\u2019hagin assabentat. Ells van afirmar: caminar \u00e9s ballar. Aquesta afirmaci\u00f3 trencava amb qualsevol codi i qualsevol jerarquia. La pregunta \u00bfper\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s dansa, o no? deixa de ser rellevant, tant se val! \u00c9s una mica com l’urinari de Duchamp. El que van fer va ser establir una manera totalment radical d\u2019acostar-se a la dansa i aix\u00f2, \u00f2bviament, responia a la situaci\u00f3 sociopol\u00edtica del moment. Els artistes que van formar part d’aquest col\u00b7lectiu, com tants altres artistes visuals o m\u00fasics, estaven estretament vinculats amb els moviments contra la guerra de Vietnam, les lluites estudiantils, els moviments feministes, els Black Panther, ACT-UP, etc. La dansa no era un art elitista burg\u00e8s, la dansa passava al carrer i responia a aquesta urg\u00e8ncia de posar el cos i repensar la manera d’estar al m\u00f3n. Va ser una revoluci\u00f3. Com vols que no sigui un referent? Per a mi \u00e9s impossible.<\/p>\n

L’educaci\u00f3 juga un paper rellevant en la teva pr\u00e0ctica art\u00edstica. Aquest \u00e9s un tema que, a m\u00e9s, has abordat en textos com el que vas publicar recentment al blog de Teatron<\/a>. \u00bfEn qu\u00e8 es basa el teu concepte educatiu?<\/strong><\/p>\n

En realitat estic interessat en la pedagogia des que em vaig graduar l\u2019any 2006… I ja en aquell moment vaig desenvolupar el Pedagogic Research Project<\/a> en el qu\u00e8 em plantejava com es transmet el coneixement en el camp de la dansa i com podr\u00edem actualitzar-ho ja que l’educaci\u00f3 superior en la qual em vaig formar em generava molts dubtes. D’aquest projecte va n\u00e9ixer Pandora<\/em>, una primera proposta d’alternativa pedag\u00f2gica per practicar la dansa en format de joc, un format que m’acompanya sovint en el context educatiu. La meva idea principal \u00e9s fer pensar a les persones per elles mateixes, i per a aix\u00f2, oferir unes eines que poden usar, o a partir d’aquestes, inventar-se\u2019n de noves que els serveixin per a fer el que volen fer. Parteixo de la idea que tots tenim la capacitat per fer-ho, jo nom\u00e9s ofereixo possibilitats per desenvolupar aquest potencial.<\/p>\n

Actualment imparteixo classes de composici\u00f3 al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona i en aquest context treballo amb principis i eines, no amb estils i t\u00e8cniques. Entenc la composici\u00f3 coreogr\u00e0fica com l’organitzaci\u00f3 del moviment jugant amb les variables de temps, espai i limitaci\u00f3, i a partir d’aqu\u00ed s’obre un ventall de potencialitats amb qu\u00e8 jugar. Una cosa en la que insisteixo molt \u00e9s en la concreci\u00f3, que \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s dif\u00edcil. Per\u00f2 hi ha quelcom m\u00e9s que ja esmentava en el text del que parles, que \u00e9s el problema que l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria -deixem la universit\u00e0ria per ara, que seria un altre tema-. La primera ha ignorat i ignora el cos com a lloc d’experi\u00e8ncia i coneixement. Ignora altres intel\u00b7lig\u00e8ncies i maneres d’aprendre, de comunicar-se, d’estar i con\u00e8ixer el m\u00f3n que van m\u00e9s enll\u00e0 de la memoritzaci\u00f3 de dades. Ja fa molts anys que el sistema \u00e9s obsolet per\u00f2, tot i que hi ha iniciatives privades que fomenten un altre tipus d’aprenentatge, el sistema p\u00fablic va tan lent en la seva actualitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3 que sempre arriba tard i malament. Ignorar el cos de la persona que apr\u00e8n \u00e9s un greu error que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies que estem patint cada dia. I en aix\u00f2 la dansa t\u00e9 molt a aportar, per\u00f2 la dansa no t\u00e9 el valor a la societat que mereix, i dubto que arribi a tenir-ho en l’educaci\u00f3, com a m\u00ednim en un futur proper. En aix\u00f2 no s\u00f3c optimista, i mira que ho s\u00f3c una estona!<\/p>\n

Escoltar la veu d’un ballar\u00ed a trav\u00e9s d’obres com V\u00e9ronique Doisneau o C\u00e9dric Andrieux de J\u00e9r\u00f4me Bel, o la retrospectiva de Xavier Leroy, a la qual col\u00b7labores amb el teu cos, \u00e9s una cosa que em remet a aquelles versions de Sudando el discurso<\/em> en qu\u00e8, prescindint del text gravat, ets tu qui parla mentre balla. Un altre exercici de simultane\u00eftat pel qual tamb\u00e9 vas apostar reflexionant en veu alta mentre jugaves al ping-pong amb diferents contrincants. \u00bfQu\u00e8 t\u2019empeny a deixar const\u00e0ncia del teu cos, la teva veu, el teu cansament mentre fas altres coses?<\/strong><\/p>\n

D’una banda hi ha alguna cosa de la doble atenci\u00f3 que m’interessa i que posa el cos en una tensi\u00f3 fora de la quotidianitat; de l’altra, porto anys utilitzant una equaci\u00f3 que m’agrada molt que vindria a ser A + B = p, o sigui, fes topar dues coses i et sortir\u00e0 una altra cosa diferent: la dansa postmoderna amb el techno, la teoria cr\u00edtica amb la pr\u00e0ctica del ballar\u00ed, el ping-pong amb la reflexi\u00f3, etc. Aquesta equaci\u00f3 m’agrada perqu\u00e8 encara que A sempre t\u00e9 a veure amb el cos o la dansa, aquest o aquesta entra en contacte amb un altre tipus de discurs, text, pr\u00e0ctica, etc., que el fa sortir del seu lloc conegut, del seu suposat codi, i aqu\u00ed es genera un cos altre que \u00e9s el que m’interessa. Jo no estic interessat a desenvolupar un estil o t\u00e8cnica com tradicionalment s’ha fet a la dansa i molts core\u00f2grafs segueixen fent actualment. No s\u00e9 concebre una altra manera de fer coses que no passin per posar el cos, fins i tot en aquesta escriptura que realitzo en contestar, el meu cos \u00e9s present i \u00e9s conscient de la seva composici\u00f3 f\u00edsica i els objectes que requereix l’escriptura.<\/p>\n

\"b)<\/p>\n

Reivindiques el paper del ballar\u00ed com alg\u00fa que pensa, que no nom\u00e9s executa el que li dicta el core\u00f2graf. Per entendre el que dius associes la figura del ballar\u00ed a la del traductor. I de la mateixa manera que ho \u00e9s per al traductor, la pr\u00e0ctica del ballar\u00ed vindria a ser el text. Quin tipus de text escrius quan balles?<\/strong><\/p>\n

Un text que no “vol dir” res. Un text que “\u00e9s”, que esdev\u00e9. Un text que opera a un nivell altre, sensorial, afectiu. Deixa\u2019m citar Chantal Maillard a La bava del cargol<\/em>: Percebre una gota d’aigua no \u00e9s pensar sobre la gota caient. Sembla que sempre necessitem relacions simb\u00f2liques que ens permetin realitzar interpretacions complexes, d’aquesta manera ens sentim m\u00e9s intel\u00b7ligents. Per\u00f2 passa que quan pensem sobre la gota caient ens estem perdent la gota caient. Si creiem que la gota cont\u00e9 algun misteri, si l’esdeveniment \u00e9s una cosa diferent del que passa i que hem de descobrir, ens enredem en el plaer de les relacions. I no hi ha misteri en aquesta gota d’aigua caient sobre l’aigua, sin\u00f3 esdeveniment. O, dit d’una altra manera, el misteri \u00e9s l’esdeveniment.<\/p>\n

Trobo molt apropiada la transposici\u00f3 foucaultiana que fas en parlar del cos del ballar\u00ed com a somateca. Dius que aix\u00ed com per Foucault el cos est\u00e0 travessat d’hist\u00f2ria, el cos del ballar\u00ed vindria a ser com un arxiu corporal viu. Per\u00f2 aquest arxiu corporal no \u00e9s una caixa sin\u00f3 alg\u00fa travessat, al seu torn, per una hist\u00f2ria, la seva. Enfront de la quantitat d’informaci\u00f3 que emmagatzema un ballar\u00ed en el seu cos, qu\u00e8 \u00e9s el que hauria d’acabar fent?<\/strong><\/p>\n

El concepte de somateca ve de Paul B. Preciado i quan l’hi vaig sentir per primera vegada en una classe del PEI (MACBA) de seguida ho vaig entendre des de la meva pr\u00e0ctica com a ballar\u00ed. L’arxiu del ballar\u00ed, de tot el que ha ballat, est\u00e0 custodiat a la seva pr\u00f2pia carn, en aquest cos del qual no sabem b\u00e9 del que \u00e9s capa\u00e7. Per\u00f2 en realitat aix\u00f2 passa en tots els cossos, tots els cossos s\u00f3n somateques, simplement que, potser, en la figura del ballar\u00ed el concepte es fa m\u00e9s evident ja que el seu “text” no queda impr\u00e8s en un llibre, o produeix un objecte, sin\u00f3 que est\u00e0 en el seu cos i \u00e9s aquest el que t\u00e9 la capacitat d’accionar l’arxiu. Qu\u00e8 fer amb aquest arxiu, aix\u00f2 ja \u00e9s decisi\u00f3, o sort, de cadasc\u00fa, perqu\u00e8 aqu\u00ed la mem\u00f2ria juga un paper decisiu.<\/p>\n

El que s\u00ed em sembla interessant \u00e9s com les coreografies cl\u00e0ssiques s’han anat transmetent de cos a cos, com els contes que ens han arribat per tradici\u00f3 oral. Avui en dia tenim c\u00e0meres que ens ajuden en aquests arxius coreogr\u00e0fics, per\u00f2 abans de disposar d’aquesta tecnologia s’utilitzava una altra, i aquelles danses ens han arribat gr\u00e0cies a aquests arxius. Per\u00f2 aix\u00f2 no nom\u00e9s va passar amb els ballets o les danses folkl\u00f2riques, tamb\u00e9 passa avui dia amb la manera de ballar a la disco, i en aquest sentit tots ens podem sentir interpel\u00b7lats. Un clar i magn\u00edfic exemple va ser el treball de Carolina Bonfim “L’\u00faltim ball” [[http:\/\/a-desk.org\/highlights\/Llegir-llenguatges-i-detectar.html]].<\/p>\n

La teva confer\u00e8ncia perform\u00e0tica ha anat mutant al llarg del temps fins arribar a fer entendre la dansa com all\u00f2 que (tamb\u00e9) \u00e9s; \u00e9s a dir, com un llenguatge generador de coneixement. Despr\u00e9s de tot aquest exercici d’introspecci\u00f3, \u00bfen quin projecte est\u00e0s treballant?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per a mi ha estat molt revelador aquest treball en particular perqu\u00e8 ha obert una nova manera de treballar. Va comen\u00e7ar com un projecte de fi de m\u00e0ster que no tenia la intenci\u00f3 de transcendir m\u00e9s enll\u00e0 del context del PEI, per\u00f2 va transcendir, i es va convertir en una confer\u00e8ncia perform\u00e0tica que em va ajudar a seguir escrivint i investigant, el que em va portar a compartir aquest text mitjan\u00e7ant la publicaci\u00f3 del llibre i finalment, potser per estar cansat de repetir el mateix cada vegada i haver-ho fet bastant, o per voler emp\u00e8nyer el format m\u00e9s enll\u00e0, he arribat al que jo entenc m\u00e9s com a pe\u00e7a esc\u00e8nica i no tant confer\u00e8ncia.<\/p>\n

Des de fa uns mesos vaig comen\u00e7ar una investigaci\u00f3 sobre l’empremta de l’epid\u00e8mia de la Sida a la dansa durant els anys 80 i 90 en el context espanyol i llatinoameric\u00e0, sense obviar el context nord-americ\u00e0, i relacionant-lo amb el desenvolupament i disseminaci\u00f3 del Contact Improvisation (com veus , una altra vegada, A + B = p). Encara que d’entrada pensava que la seva relaci\u00f3 era per oposats, el Contact fomentava el contacte i la confian\u00e7a en el cos de l’altre mentre que la Sida produ\u00efa el rebuig del cos infectat. Estic descobrint documents i parlant amb ballarins que m’estan descobrint moltes m\u00e9s relacions de semblan\u00e7a, potser a nivell conceptual, que em semblen molt reveladores. Aquest projecte, The Touching Community<\/em>, l\u2019anir\u00e9 mostrant a mesura que avan\u00e7a el proc\u00e9s en diferents llocs que l\u2019estan recolzant, per\u00f2 promet ser un projecte que em donar\u00e0 molta feina d’investigaci\u00f3, la qual cosa \u00e9s meravellosa.<\/p>\n

Afirmes que “el teu treball transita per la investigaci\u00f3 sobre relacions entre dansa, moviment, pedagogia i el desenvolupament de noves metodologies procedimentals cap a la pr\u00e0ctica esc\u00e8nica”. Per acabar: qu\u00e8 \u00e9s la dansa per a tu?<\/strong><\/p>\n

Una manera d’entendre, con\u00e8ixer, i estar al m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed \u00e9s un artista l’obra del qual fa que li sui el cos, \u00e9s a dir, la mat\u00e8ria que treballa sobre la base d’un discurs teixit entre la…<\/p>\n","protected":false},"author":1337,"featured_media":9335,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3555],"tags":[5897,5812,5899],"coauthors":[6424],"acf":[],"yoast_head":"\nQuan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed \u00e9s un artista l’obra del qual fa que li sui el cos, \u00e9s a dir, la mat\u00e8ria que treballa sobre la base d’un discurs teixit entre la...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-01-11T01:08:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-09-20T00:24:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"378\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Frederic Montorn\u00e9s\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Frederic Montorn\u00e9s\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Frederic Montorn\u00e9s\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/\",\"name\":\"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg\",\"datePublished\":\"2016-01-11T01:08:00+00:00\",\"dateModified\":\"2017-09-20T00:24:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed7b4f218666139f3a0e86211e827c6d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg\",\"width\":670,\"height\":378,\"caption\":\"a) Aimar P\u00c3\u00a9rez Gal\u00c3\u00ad\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed7b4f218666139f3a0e86211e827c6d\",\"name\":\"Frederic Montorn\u00e9s\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/31214fbadfba20ce810843fdf2bad61a\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8ef7fb6d4978bfec0581a7db2375efbe?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8ef7fb6d4978bfec0581a7db2375efbe?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Frederic Montorn\u00e9s\"},\"description\":\"Cuando Frederic Montorn\u00e9s obtiene su licenciatura en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona, lo \u00fanico que tiene claro es su deseo de centrarse activamente en el an\u00e1lisis de las pr\u00e1cticas art\u00edsticas que le permiten acercarse al arte desde la propia experiencia. Tambi\u00e9n colecciona sombreros para caballero de la talla 57, pr\u00e1ctica iniciada a los 15 a\u00f1os como homenaje a aquel Oca\u00f1a que ve\u00eda pasear por Las Ramblas.\",\"sameAs\":[\"https:\/\/fedemontornes.wordpress.com\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montornes\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk","og_description":"Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed \u00e9s un artista l’obra del qual fa que li sui el cos, \u00e9s a dir, la mat\u00e8ria que treballa sobre la base d’un discurs teixit entre la...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-01-11T01:08:00+00:00","article_modified_time":"2017-09-20T00:24:09+00:00","og_image":[{"width":670,"height":378,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Frederic Montorn\u00e9s","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Frederic Montorn\u00e9s","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Frederic Montorn\u00e9s"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/","name":"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg","datePublished":"2016-01-11T01:08:00+00:00","dateModified":"2017-09-20T00:24:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed7b4f218666139f3a0e86211e827c6d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/aimar_1.jpg","width":670,"height":378,"caption":"a) Aimar P\u00c3\u00a9rez Gal\u00c3\u00ad"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/quan-el-cos-parla-entrevista-a\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Quan el cos parla: entrevista a Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed7b4f218666139f3a0e86211e827c6d","name":"Frederic Montorn\u00e9s","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/31214fbadfba20ce810843fdf2bad61a","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8ef7fb6d4978bfec0581a7db2375efbe?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8ef7fb6d4978bfec0581a7db2375efbe?s=96&d=mm&r=g","caption":"Frederic Montorn\u00e9s"},"description":"Cuando Frederic Montorn\u00e9s obtiene su licenciatura en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona, lo \u00fanico que tiene claro es su deseo de centrarse activamente en el an\u00e1lisis de las pr\u00e1cticas art\u00edsticas que le permiten acercarse al arte desde la propia experiencia. Tambi\u00e9n colecciona sombreros para caballero de la talla 57, pr\u00e1ctica iniciada a los 15 a\u00f1os como homenaje a aquel Oca\u00f1a que ve\u00eda pasear por Las Ramblas.","sameAs":["https:\/\/fedemontornes.wordpress.com"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montornes\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9338"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1337"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9338"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9338\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17384,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9338\/revisions\/17384"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9338"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}