![\"Fotogramas_de_Alphaville_e_outros_gentileza_artista__A_DESK.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/Fotogramas_de_Alphaville_e_outros_gentileza_artista__A_DESK.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Asseguts cara a cara, amb un oce\u00e0 pel mig i davant de les nostres respectives c\u00e0meres web, vaig tenir fa uns dies l’oportunitat de dialogar amb Antoni Muntadas durant una hora; sobre l’actualitat pol\u00edtica; dels canvis en mat\u00e8ria de seguretat; de la manera en qu\u00e8 s’administra la por, i de com el poder exerceix hores d’ara el seu control sobre cada un de nosaltres. Per a fer-ho, era inevitable posar sobre la taula alguns dels seus treballs i analitzar-los amb el pas del temps. En molts casos, la frescor amb qu\u00e8 aquests segueixen aportant les claus per entendre moltes de les situacions que es repeteixen en bucle, produeix vertigen.<\/p>\n En la majoria dels teus treballs la por sempre s’ha focalitzat en “l’altre” – On Translation: Fear\/Miedo<\/em> i On Translation: Por\/Jauf<\/em> o Alphaville<\/em>-. No existeix una por comuna a tots. Aquest “altre” \u00e9s l’habitant transfronterer; la persona aliena a la nostra llar, o la por a l’individu que vigila. No obstant aix\u00f2, aquesta sensaci\u00f3 de seguretat despr\u00e9s dels murs, sembla que s’ha vist afectada per la capacitat de “l’altre” d’entrar fins la cuina i en q\u00fcesti\u00f3 de segons esborrar de cop aquesta noci\u00f3 de lloc segur. A prop\u00f2sit d’aquestes situacions, Hans Magnus Enzensberger parla a El perdedor radical<\/em> d’unes conseq\u00fc\u00e8ncies que passen per l\u2019”increment del poder i la influ\u00e8ncia de la policia pol\u00edtica, dels serveis secrets, de la ind\u00fastria d’armament i de les empreses de seguretat privada; que propicia la posada en marxa de lleis cada vegada m\u00e9s repressives; que intoxica el clima pol\u00edtic i porta a la p\u00e8rdua de drets de llibertat conquerits al llarg de la hist\u00f2ria”. Qu\u00e8 hem perdut amb tot aix\u00f2? Qu\u00e8 han guanyat ells -aquests que segons Enzensberger han vist el seu poder incrementat-?<\/strong><\/p>\n En els dos projectes que vaig fer per les fronteres de Tijuana-San Diego i Tarifa-T\u00e0nger hi ha un paral\u00b7lelisme, perqu\u00e8 jo crec que \u00e9s aqu\u00ed quan s’inicia el meu inter\u00e8s per investigar sobre les hist\u00f2ries de la por. Amb la invitaci\u00f3 de inSite l\u2019any 2003 no vaig voler afrontar les hist\u00f2ries de la frontera, sin\u00f3 que vaig voler centrar-me en la por com una sensaci\u00f3 que es d\u00f3na abans i despr\u00e9s de la viol\u00e8ncia, i que a m\u00e9s comen\u00e7ava a tenir, en aquells moments, especial visibilitat a trav\u00e9s dels atacs a les Torres Bessones el 2001.<\/p>\n La proposta arriba l\u2019any 2003 i llavors comen\u00e7o a sentir que la por est\u00e0 molt present i que la frontera \u00e9s un lloc on es vehicula d’una manera molt evident. Vaig desenvolupar aleshores una feina per a televisi\u00f3, perqu\u00e8 es retransmet\u00e9s a l’espai p\u00fablic de les televisions locals i de les capitals, tant de Washington D.C. com de Ciutat de M\u00e8xic, a part de les frontereres.<\/p>\n El treball comen\u00e7a amb la por personal, on la por ets tu, no necessites tenir “altre”, en el sentit que s\u00f3n pors a la foscor, una por que es produeix en la inf\u00e0ncia i en l’adolesc\u00e8ncia. Es va ampliant a la por produ\u00efda, en el cas de la frontera, per aquest “altre”, que \u00e9s la por que es presenta en la traducci\u00f3, la por del nord al sud i viceversa, que \u00e9s molt diferent. Aqu\u00ed resideix el quid d’On Translation<\/em>.<\/p>\n La por del sud al nord \u00e9s una por a la repressi\u00f3, a la viol\u00e8ncia, a la q\u00fcesti\u00f3 f\u00edsica del poder exercit pel nord. En el cas del nord, \u00e9s de la ignor\u00e0ncia del sud, del desconeixement de les lleng\u00fces, de la cultura, la tradici\u00f3, etc. D\u2019aquesta manera, en tot el v\u00eddeo es va repetint i ampliant, de la micro (por individual) a la macro, que evoluciona amb la por social, la por pol\u00edtica i al final la por medi\u00e0tica, perqu\u00e8 finalment moltes d’aquestes situacions estan incrementades pels mitjans, que exerceixen una tasca de ventilador, amplificant aquesta situaci\u00f3 de paranoia que est\u00e0 latent. En aix\u00f2, els dos treballs s\u00f3n molt semblants, la difer\u00e8ncia \u00e9s que en el cas de Tarifa i T\u00e0nger s’afegeix la religi\u00f3 com un element que el fa molt m\u00e9s complex.<\/p>\n Amb aix\u00f2 vull dir que evidentment no totes les pors s\u00f3n iguals, dep\u00e8n de qui l’exerceixi i qui se sotmeti, i a excepci\u00f3 d’aquesta por personal, la por sempre s’identifica amb l\u2019”altre”, un “altre” que canvia amb l’ajuda dels exercicis pol\u00edtics i medi\u00e0tics, als quals dono molta import\u00e0ncia. Ara, amb la situaci\u00f3 a S\u00edria i els seus efectes de di\u00e0spora a Europa s’han radicalitzat les posicions de cada un dels membres de la Comunitat Europea, i no precisament de la forma m\u00e9s solid\u00e0ria.<\/p>\n Jo diria que a Alphaville<\/em> l’escenari \u00e9s diferent, aqu\u00ed la frontera \u00e9s la “gated community”; \u00e9s una frontera no entre pa\u00efsos, sin\u00f3 entre all\u00f2 p\u00fablic i all\u00f2 privat. S\u00f3n urbanitzacions conegudes a Brasil com a “conjuntos fechados”. Les urbanitzacions espanyoles s\u00f3n d’estatus social i econ\u00f2mic, per\u00f2 les de Brasil s\u00f3n grans fortificacions creades com a protecci\u00f3 davant de la possible criminalitat. Aqu\u00ed es d\u00f3na una q\u00fcesti\u00f3 que crec \u00e9s for\u00e7a com\u00fa en tots aquests els casos de relaci\u00f3 por-seguretat, \u00e9s un peix que es mossega la cua: \u00bfComen\u00e7a la seguretat abans que la por o \u00e9s a l’inrev\u00e9s? Existeix aquest dubte de si la mateixa seguretat est\u00e0 promovent la por o si la por requereix la seguretat que de vegades sembla justificada. Crec que s’ha vist molt clar amb l’expansi\u00f3 de les grans companyies de seguretat al Brasil, que s’han convertit en un negoci bestial. Aquestes operen amb tecnologia s\u00faper sofisticada i es troben casualment, en molts casos, en mans d\u2019ex-militars israelites i paramilitars colombians que treballen per aquestes empreses perqu\u00e8 evidentment coneixen les t\u00e8cniques de seguretat i control a m\u00e9s del territori. Aquests negocis creen alhora, abans o despr\u00e9s, aquesta sensaci\u00f3 i paranoia de la por.<\/p>\n Pel que fa al fet fronterer, a aquesta recerca de l’enemic exterior, revisant un dels textos inclosos en el cat\u00e0leg La construcci\u00f3 de la por i la p\u00e8rdua de la cosa p\u00fablica<\/em>, em trobo amb una reflexi\u00f3 sobre la manera en qu\u00e8 aquests testimonis s\u2019inclouen en el teu projecte On Translation: Por\/Jauf<\/em>, tenen efecte en l’espectador: Es parla de la narrativa pr\u00f2pia de “la traducci\u00f3; la interpretaci\u00f3; d\u2019all\u00f2 no dit i el silenci”. Qu\u00e8 suposa el silenci enmig d’un clima de sobre-informaci\u00f3? \u00bfI all\u00f2 no dit?<\/strong><\/p>\n Si, fixa’t que en el cas de les fronteres, \u00e9s m\u00e9s sorollosa una part que l’altra. Per part del nord \u00e9s sorollosa la queixa o la den\u00fancia, basada en la idea de penetraci\u00f3 i ocupaci\u00f3. Al sud, el que est\u00e0 creuant \u00e9s silenci\u00f3s. Silenci\u00f3s en el sentit que ha de funcionar en la foscor. Aquest \u00e9s un fet que jo trobo bastant significatiu.<\/p>\n En una situaci\u00f3 en qu\u00e8 el creuar fos legal, els dos parlarien en el mateix to, per\u00f2 aqu\u00ed un parla com a autoritat i l’altre com a sotm\u00e8s. Aix\u00f2 \u00e9s terrible, ja que l’Acord de Schengen, que suposadament hauria de facilitar la circulaci\u00f3, l’ha tornada cada vegada m\u00e9s complicada – en contrast amb la lliure circulaci\u00f3 de mercaderies. En aquest sentit, de la part “silenciosa” a penes tenim informaci\u00f3 que aclareixi per qu\u00e8 est\u00e0 creuant. Crec que aix\u00f2 s’intueix i se sap per les condicions de vida de l’altre costat, per\u00f2 hi ha un silenci que \u00e9s gaireb\u00e9 obligat… i clar, el soroll apareix de nou m\u00e9s tard, quan ens n\u2019assabentem pels mitjans.<\/p>\n M’interessa molt especialment la manera en qu\u00e8 certes eines de control de masses s\u00f3n revisades, no nom\u00e9s per tal de girar-les en contra, sin\u00f3 de q\u00fcestionar el seu efecte. Em refereixo en concret al teu projecte TVE: primer intent<\/em>. Com en Basilio Mart\u00edn Patino, el material ve donat pel poder, per\u00f2 \u00e9s en la tasca de muntatge on es duu a terme l’atac -o el q\u00fcestionament -. \u00bfCom segueixen afectant aquestes dues q\u00fcestions a un pa\u00eds l\u2019estabilitat pol\u00edtica del qual segueix sostenint-se sobre quelcom del qu\u00e8 gran part de la poblaci\u00f3 t\u00e9 seriosos dubtes?<\/strong><\/p>\n TVE: primer intent<\/em> parteix d’una invitaci\u00f3 a partir d\u2019H\u00edbrids<\/em>, l’exposici\u00f3 que vaig fer l\u2019any 1988 al MNCARS. TVE em va proposar fer un treball sobre la meva obra per Metr\u00f2polis, per\u00f2 jo vaig proposar que aix\u00f2 ho fes un altre. A mi m’interessava fer-ho sobre ells. Havia vist televisi\u00f3 des de petit a Espanya i em semblava interessant poder furgar en la documentaci\u00f3 i la seva hist\u00f2ria, per\u00f2 l’\u00fanica possibilitat era que ells mateixos m’ho s’encarreguessin. Aquest enc\u00e0rrec va durar dos anys, durant els quals es van produir canvis de productors i aix\u00f2 va desencadenar una p\u00e8rdua de control per part seva. En perdre control, jo vaig poder treballar lliurement i entre les situacions que es van produir, vaig anar a una de les bases de TVE a Arganda, a buscar documentaci\u00f3. Era l’agost i tot estava tancat, aix\u00ed que donant una volta per les instal\u00b7lacions em vaig trobar amb un cementiri ple d\u2019aparells: c\u00e0meres, equips m\u00f2bils, xips i cintes de dues polzades tirades. Aquestes s\u00f3n les imatges que apareixen a la pel\u00b7l\u00edcula, que mostren aquesta des\u00eddia d’arxiu. Em va costar molt que els c\u00e0meres de TVE gravessin perqu\u00e8 ells mateixos s’adonaven del que all\u00f2 suposava.<\/p>\n El treball es deia TVE: primer intent<\/em> perqu\u00e8 creia que aix\u00f2 podia continuar i vaig pensar que despr\u00e9s podria haver-hi altres intents d’altra gent, que es pogu\u00e9s afrontar l’arxiu i la mem\u00f2ria de la televisi\u00f3 espanyola.<\/p>\n Mai em van explicar la ra\u00f3 per la qual no es va emetre, no va haver-hi difusi\u00f3 i clar, en viure jo fora tampoc vaig tenir ganes de polemitzar, no tenia forma ni instruments per fer-ho. Llavors vaig decidir esperar a veure si algun dia s’atrevien a passar-ho, cosa que mai va succeir i aleshores vaig realitzar The File Room<\/em> a Chicago, un treball sobre la censura en el qual vaig situar aquell cas a l’inici del projecte, a m\u00e9s de molts altres. Servia com exorcisme a q\u00fcestions de censura que moltes vegades s\u00f3n invisibles. Cal recordar que en el moment en qu\u00e8 es realitza aquest treball, TVE era l’\u00fanica televisi\u00f3. Encara no existia cap dels altres canals p\u00fablics i privats i aix\u00f2 que havien passat ja quinze anys de la mort de Franco.<\/p>\n Recentment el MNCARS presentava l\u2019Informe General II<\/em> de Pere Portabella i el passat mes s’inaugurava a l’IVAM una mostra retrospectiva d’Harun Farocki. S\u00f3n dos importants museus dependents dels organismes oficials de cultura, per\u00f2 hi trobem els treballs de dos cineastes que, com tu, q\u00fcestionen l’estructura d’aquest poder, la manera en qu\u00e8 aquest poder \u00e9s exercit. Creus que hi ha realment un control sobre el que el mateix poder allotja en els seus museus o \u00e9s el propi museu el que busca despistar al poder pol\u00edtic per tal de no veure redu\u00efda la seva capacitat de decisi\u00f3? <\/strong><\/p>\n Caldria puntualitzar, ja que aquests dos casos que cites estan en aquest moment dirigits per gent amb una preocupaci\u00f3 social i pol\u00edtica que no en tots els museus es d\u00f3na. Hi ha museus que s\u00f3n conscients d’una tasca d’audi\u00e8ncia, d’una distribuci\u00f3 de discurs i d’acc\u00e9s al coneixement que altres no tenen. Aquestes institucions, el Reina, des que Manuel Borja Villel hi \u00e9s, i l’IVAM molt recentment, han fet grans esfor\u00e7os per incloure a la seva programaci\u00f3 treballs que q\u00fcestionen no nom\u00e9s la situaci\u00f3 i exercici del poder fora del museu, sin\u00f3 al museu mateix. Hi ha treballs que, com en el cas de Farocki, q\u00fcestionen les institucions com ho fa tamb\u00e9 el treball d’altra gent com Hans Haacke, sense haver de rec\u00f3rrer a simplement del punt de vista cinematogr\u00e0fic. Uns treballen de manera m\u00e9s percussora que d\u2019altres, per\u00f2 vull dir que no cal generalitzar ni respecte al treball dels artistes ni al de les institucions.<\/p>\n N’hi ha que fan esfor\u00e7os per ser m\u00e9s inclusives que exclusives i que intenten donar un tipus de plataforma a treballs que li permetin veure\u2019s i ser tamb\u00e9 discutits. Actualment estic treballant en un projecte que es diu Asian Protocols<\/em> amb el que porto vora quatre anys. La primera part va ser Corea, la segona Jap\u00f3 i la tercera ser\u00e0 la Xina. Aquest projecte tracta les similituds i difer\u00e8ncies entre aquests pa\u00efsos i els conflictes. \u00c9s clar que jo s\u00f3c un outsider<\/em> all\u00e0, no conec les lleng\u00fces ni les tradicions, per\u00f2 s\u00ed que conec la contemporane\u00eftat i la manera en qu\u00e8 aquests pa\u00efsos es desqualifiquen uns als altres, per la seva hist\u00f2ria recent, les seves guerres i per la manera en qu\u00e8 han estat educats culturalment i de com s’han fet el retrat uns dels altres.<\/p>\n Part d’aquesta mostra al Jap\u00f3 seran tres taules rodones sobre censura, por i espai p\u00fablic amb xinesos, japonesos i coreans, que suposa una part molt important del projecte i espero que es pugui desenvolupar b\u00e9. Amb aix\u00f2 vull dir que aquesta instituci\u00f3 cultural est\u00e0 fent un esfor\u00e7 per tirar endavant una cosa arriscant-se i aix\u00f2 no tots ho farien. A Espanya en aquest aspecte hi ha una consci\u00e8ncia social i pol\u00edtica m\u00e9s gran de la que hi havia abans, per\u00f2 \u00e9s clar sempre hi ha l\u00edmits. N’hi ha de donats per una \u00e8tica o una est\u00e8tica mal entesa, que pot arribar a exercir una situaci\u00f3 de limitaci\u00f3, poder o repressi\u00f3. Per\u00f2 jo crec que s\u00f3n plataformes possibles i moltes vegades plataformes que en el cas d’una instal\u00b7laci\u00f3 o una pel\u00b7l\u00edcula amb debat, els interessa que no nom\u00e9s es vegi la pel\u00b7l\u00edcula, sin\u00f3 que volen que hi hagi un feedback<\/em> i una discussi\u00f3, que aquestes pel\u00b7l\u00edcules siguin, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que jo plantejo molt a la meva feina, artefactes per ser activats. Si la feina no s’activa, no t\u00e9 sentit. No funciona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Asseguts cara a cara, amb un oce\u00e0 pel mig i davant de les nostres respectives c\u00e0meres web, vaig tenir fa uns dies l’oportunitat de dialogar amb Antoni Muntadas durant una…<\/p>\n","protected":false},"author":1268,"featured_media":9354,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3493],"tags":[],"coauthors":[6462],"acf":[],"yoast_head":"\n