![\"@a-desk](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/talleres.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hi va haver un moment al comen\u00e7ament de la passada d\u00e8cada en qu\u00e8 la idea de l’exposici\u00f3 com a lloc per a l’art va ser \u00e0mpliament debatuda i contestada. Fer exposicions o no fer-les; aquest semblava el dilema d\u2019artistes sedu\u00efts per les possibilitats del “projecte” i per curators<\/em> interessats en reformular el llegat cr\u00edtic de l’art conceptual. Per\u00f2 l’exposici\u00f3 no va morir, va seguir essent el canal principal per a la visualitzaci\u00f3 de l’art. No obstant aix\u00f2, qui hauria predit que el taller i la idea del workshop<\/em> esdevindrien un format per a l’expressi\u00f3 i la comunicaci\u00f3 de l’art tan a l’al\u00e7a? No hi ha instituci\u00f3 ni museu que es pre\u00ef que no els programi. Cap exposici\u00f3 sense tallers paral\u00b7lels. Tampoc not\u00edcia a la llista de distribuci\u00f3 Art & Education<\/em> sense la paraula workshop<\/em>. S\u00ed, perqu\u00e8 workshop<\/em> significa taller, tot i que l’accepci\u00f3 castellana tingui aquesta resson\u00e0ncia industrial i de manufactura que en moltes ocasions ja no conv\u00e9. Un workshop<\/em> pot ser, per\u00f2, un comod\u00ed per a gaireb\u00e9 qualsevol cosa. Tamb\u00e9 un bon MacGuffin<\/em>; un objecte transicional que mobilitza i canalitza intencions no del tot clares. Un espai per a la producci\u00f3. Per qu\u00e8 no?<\/p>\n Una petita hist\u00f2ria dels tallers a l’Estat espanyol remet als programes de formaci\u00f3 no reglada i post-acad\u00e8mica que van emergir en paral\u00b7lel a la vertebraci\u00f3 institucional i muse\u00edstica durant els vuitanta i noranta. Entre els m\u00e9s destacats cal referir-se als cursos d’Arteleku a Sant Sebasti\u00e0; els tallers d’Arte Actual a Madrid; i els m\u00e9s veterans que daten de finals dels setanta, a saber, la Quinzena d’Art de Montesquiu (QUAM) desenvolupats en diferents punts i localitats de la geografia catalana a trav\u00e9s de diferents etapes i maneres d’organitzaci\u00f3. A aquests els van seguir Hangar a Barcelona, obert el 1997 per iniciativa de l’Associaci\u00f3 d’artistes visuals de Catalunya (AAVC) amb l\u2019objectiu de respondre a la demanda davant l’escassetat d’espais dedicats a completar la formaci\u00f3 de noves generacions d’artistes; el centre Bilbaoarte obert el 1998 i d\u2019altres com el m\u00e9s recent espai de La T\u00e9rmica a M\u00e0laga, per citar-ne nom\u00e9s alguns.<\/p>\n Va sorgir d’aquests tallers la possibilitat d’un espai compartit per al coneixement i l’experi\u00e8ncia de l’art. Contrastar coneixements i opinions, trobar artistes, forjar amistats. Tamb\u00e9 la reuni\u00f3 d’artistes de diferents generacions, cr\u00edtics i pensadors. Al principi aquests tallers eren gaireb\u00e9 tots pr\u00e0ctics i impartits per artistes amb la traject\u00f2ria suficient per atraure un bon nombre de participants. La temporalitat podia oscil\u00b7lar de quinze dies a diversos mesos, per\u00f2 un format est\u00e0ndard rondaria el mes de durada. Amb el pas del temps van anar incorporant f\u00f2rums amb pon\u00e8ncies d’experts internacionals (aix\u00ed es va organitzar per exemple la QUAM des de 2001, amb la posada en marxa de l’espai de reflexi\u00f3 F\u00f2rum QUAM en paral\u00b7lel als workshops<\/em> i tamb\u00e9 una plataforma per a la presentaci\u00f3 de projectes). La tipologia dels tallers girava sobre l’excepcionalitat del propi fet, l’alentiment del temps de reflexi\u00f3 i producci\u00f3 i la configuraci\u00f3 d’una zona temporalment aut\u00f2noma situada entre la universitat o l’escola, i la realitat (sovint dura) del sistema professional; un espai des d’on poder fer-se<\/em> artista. Aquesta temporalitat expandida i generosa feia que un artista pogu\u00e9s realitzar uns quants, pocs, tallers, complint aix\u00ed un cicle formatiu, deixant el relleu a noves generacions. Aquelles persones “enganxades” a la din\u00e0mica de fer tallers eren anomenats talleristes<\/em>.<\/p>\n Amb un m\u00ednim de perspectiva hist\u00f2rica, es pot dir que aquesta situaci\u00f3 s’ha invertit ara, i que les actuals generacions d’artistes s\u00f3n talleristes<\/em> obligats o sense alternativa. L’estat d’excepci\u00f3 del workshop<\/em> com a format ha mutat en una inabastable oferta de micro-tallers, micro-seminaris i en un ampli assortiment de possibilitats per forjar-se un curr\u00edculum acad\u00e8mic de m\u00e0sters i tesis doctorals. La completesa i la vertebraci\u00f3 muse\u00edstica i institucional ha generat un nou llindar eixamplat per a la formaci\u00f3 permanent -en sintonia amb aquest diagn\u00f2stic tan repetit sobre les noves generacions de joves que no aconsegueixen accedir al mercat laboral: \u00e9s a dir, la sobre-qualificaci\u00f3. L’art segueix aqu\u00ed la l\u00f2gica gravitacional d’altres din\u00e0miques socials i econ\u00f2miques com s\u00f3n l’acad\u00e8mia i la universitat; aquesta nova f\u00e0brica de la qual no hem aconseguit sortir. La can\u00e7oneta que mai estem prou preparats, apurant el temps per apuntar-nos a un nou curs. La consideraci\u00f3 “temporal” i provisional de la formaci\u00f3 s’ha est\u00e8s a tota la vida. Amb workshops<\/em> que duren, per exemple, un dia o una tarda, un jove artista pot, en un any, llaurar-se un curr\u00edculum ben llarg amb el qual presentar-se a una beca. No sorpr\u00e8n llavors que en els curr\u00edculums el llistat de workshops<\/em> i la plusv\u00e0lua de noms superi en llarg a les exposicions individuals o col\u00b7lectives realitzades.<\/p>\n Quina tipologia d’artista surt d’aquesta nova configuraci\u00f3 de l’educaci\u00f3 art\u00edstica? \u00bfI qu\u00e8 passa amb els que volen aprendre una t\u00e8cnica manual o de gravat, serigrafia o escultura? Preguntar on i en quin estat es troben aquests tallers i per la seva disponibilitat i accessibilitat no suposa enyorar cap disciplina sin\u00f3 interrogar per qui i com es controlen els mitjans de producci\u00f3, si aquests s\u00f3n p\u00fablics o privats i altres consideracions materials de la producci\u00f3 art\u00edstica. La cada vegada major rellev\u00e0ncia atorgada a all\u00f2 cognitiu en l’obra d’art no eclipsa el car\u00e0cter experiencial, especulatiu, d’aquesta obra d’art. En resposta a aquestes consideracions sobre l’estat de l’educaci\u00f3 art\u00edstica, alguns artistes van posar en marxa l’any passat un projecte experimental d’escola a Sant Sebasti\u00e0, Kalostra, recollint el relleu dels tallers del desaparegut Arteleku, encara que la Diputaci\u00f3 de Guip\u00fascoa ha cancel\u00b7lat l\u2019anomenat projecte (despr\u00e9s de menys d’un any de durada) per una suposada simultane\u00eftat i solapament amb el recentment inaugurat centre de Tabakalera.<\/p>\n Resulta impossible en aquesta evoluci\u00f3 obviar les novetats que l’emerg\u00e8ncia de la figura del comissari ha incorporat: “comissariar” l’educaci\u00f3 o la inflaci\u00f3 de la “mediaci\u00f3”. L\u2019educational turn<\/em> o “gir educatiu” pot resumir-se com la mirada llan\u00e7ada des de les estructures institucionals i des del comissariat a l’educaci\u00f3 com un model de relacions i de producci\u00f3 \u00fatil per als artistes. Per\u00f2 algunes de les iniciatives d’aquest “gir educatiu” han estat m\u00e9s preocupades per “discursivizar” l’educaci\u00f3 (o comissariar-la) que per veritablement oferir alternatives pr\u00e0ctiques reals, el que en ocasions ha desembocat en un plec sobre si mateix. El “gir educatiu” \u00e9s llavors m\u00e9s ret\u00f2ric que pr\u00f2piament un espai per a la formaci\u00f3; tot plec comporta impl\u00edcit un grau de tautologia i auto-refer\u00e8ncia. Per exemple: un workshop<\/em> “sobre” la idea del workshop<\/em>? No, no \u00e9s ficci\u00f3. Aquests dies de mar\u00e7 la Fondazione Antonio Ratti a Como (It\u00e0lia), ofereix al p\u00fablic el programa Workshop on Workshops<\/em>, un simposi m\u00e9s que, h\u00e9las<\/em>, \u00a1un workshop<\/em>! Les intencions d’aquest programa consisteixen en “intentar mapar i explorar diferents direccions en educaci\u00f3 i investigaci\u00f3 dins de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques en el context de resid\u00e8ncies, workshops<\/em> i programes d’educaci\u00f3 alternatius”. Un cas palmari de “gir educatiu”.<\/p>\n Per\u00f2 el que no ha canviat, i segueix sent una veritat inalterable abans i ara, \u00e9s la m\u00e0xima de John Andrew Rice, fundador de la llegend\u00e0ria Black Mountain College el 1933, segons la qual els estudiants poden ser educats per la llibertat \u00fanicament per professors que s\u00f3n ells mateixos lliures. (Students can be Educated for freedom only by teachers who are themselves free<\/em>). Aquest \u00e9s el primer i fonamental principi. Tot seguit, que comencin els tallers.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi va haver un moment al comen\u00e7ament de la passada d\u00e8cada en qu\u00e8 la idea de l’exposici\u00f3 com a lloc per a l’art va ser \u00e0mpliament debatuda i contestada. Fer…<\/p>\n","protected":false},"author":1261,"featured_media":9372,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4168],"tags":[5558],"coauthors":[6383],"acf":[],"yoast_head":"\n