![\"aldourbano.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/aldourbano.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Agrimik\u00e1 \u00e9s la paraula grega que designa els animals salvatges -per oposici\u00f3 als domesticats-. Agrimik\u00e1, Why look at animals?<\/em> era el t\u00edtol del muntatge del pavell\u00f3 grec a la darrera Biennal de Ven\u00e8cia. El pavell\u00f3 estava estructurat per capes, com una ceba, de manera que el visitant entrava primer al pavell\u00f3 pr\u00f2piament, d’estil neocl\u00e0ssic pomp\u00f3s i ru\u00efn\u00f3s, i despr\u00e9s en un segon espai interior, a l’interior del pavell\u00f3. En el primer caminava entre les restes del muntatge de l’edici\u00f3 anterior de la biennal, pols b\u00e0sicament, forats a les parets, rastres indescriptibles… Traspassant despr\u00e9s una segona fa\u00e7ana for\u00e7a m\u00e9s modesta entrava al que havia estat un taller-botiga de curat de pells d\u2019animals salvatges originalment ubicat a Volos, la capital de Magn\u00e8sia, i que havia estat traslladat \u00edntegrament a Ven\u00e8cia per a l’ocasi\u00f3. Els agrimik\u00e1 s\u00f3n els animals les pells dels quals curava l’anterior propietari del taller: senglars, guineus, llebres… animals que han resistit a la domesticaci\u00f3, per\u00f2 que habiten al llindar de la civilitzaci\u00f3. Aquestes b\u00e8sties s\u00f3n preuada presa de ca\u00e7a precisament perqu\u00e8 el seu “estat salvatge” \u00e9s el que permet al ca\u00e7ador erigir-se com a triomfador sobre el regne natural, representant un vell conte en el qual l’home es bat amb la naturalesa salvatge (i de vegades triomfa). El trofeu t\u00e9 el poder de transferir a l’home “civilitzat” els valors amb els que s\u2019identifica la presa: la for\u00e7a, l’esperit salvatge. Els agrimik\u00e1 ens miren i ens parlen -o nosaltres parlem a trav\u00e9s d’ells- de la nostra condici\u00f3 naturalment<\/em> lligada a la cultura. <\/p>\n Aquest espai on entr\u00e0vem en segon lloc, tamb\u00e9 era ple de pols, per\u00f2 pols d’una altra mena, d’una altra \u00e8poca i d’un altre lloc. No la pols de la ru\u00efna contempor\u00e0nia que hi havia a l’entrada del pavell\u00f3, sin\u00f3 la pols del treball manual d’un sol home, la pols d’un lloc que ja no existeix. El taller representa un lloc d’intercanvi real<\/em> -en el sentit oposat de virtual<\/em>-, dedicat al treball artesanal i tamb\u00e9 a la trobada i la conversa pausada amb una tassa de caf\u00e8 i un trago de metax\u00e0. L’espai a reivindicar en un context globalitzat com, per exemple, el de l’art contemporani. <\/p>\n Podem donar la volta al planeta i veure les mateixes exposicions arreu, o exposicions que semblen les mateixes, amb els mateixos artistes, o artistes que semblen els mateixos. Aix\u00f2 pot ser degut a que llegim sempre amb els mateixos codis i no parem prou atenci\u00f3 a les particularitats, o b\u00e9 a que les exposicions s\u00f3n, realment, les mateixes o molt similars, aix\u00ed com els que anem d’un lloc a l’altre visitant-les. Tant si es tracta del primer -els codis- com del segon -la globalitzaci\u00f3-, proposar activitats espec\u00edfiques en relaci\u00f3 a una exposici\u00f3 hauria de possibilitar aprofundir efectivament en les particularitats de la proposta. Per exemple, convidar a l’assist\u00e8ncia a un taller com a complement d\u2019una exposici\u00f3 hauria de mitigar aquesta sensaci\u00f3. Si l’exposici\u00f3 \u00e9s l’espai civilitzador, en el sentit de cultivador i tamb\u00e9 en el sentit de que sovint prenem una actitud disciplinada i reverencial amb all\u00f2 que ens envolta -murmuris i mans creuades a l’esquena-; el taller \u00e9s el seu revers: com a participants se’ns demana una actitud productiva, proactiva, propositiva. Se’ns demana al\u00e7ar la veu i potser fins i tot, utilitzar algunes eines. <\/p>\n No es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 nova ni tampoc innovadora, per\u00f2 quan em poso a fer recompte de les activitats anunciades tipus “workshop” a les que he assistit darrerament no s\u00f3n pas poques, i si hi sumo les que jo mateixa he organitzat doncs encara s\u00f3n m\u00e9s. La febre del taller? El desencant de l’espectador? La resist\u00e8ncia al m\u00f3n digital, a les presses? Necessitat de seguir-me formant ara que donava per acabada l’etapa d’estudiant? Necessitat de posar en com\u00fa? El taller com a format de producci\u00f3 d’art? De compartir? De generar comunitat? Workshopitis? Avorriment? <\/p>\n Tot i que la idea del “gir” sempre em porta a imaginar a alg\u00fa desnucant-se en un gest for\u00e7at del coll, o giravoltant en un ball massa fren\u00e8tic de l’estil de lindy hop<\/em>, rellegeixo alguns dels textos publicats a “Curating and the educational turn” a cura d’en Paul O’Neil, qui, per cert, tamb\u00e9 va venir fa uns anys a impartir un taller a A*Desk. Sens dubte aix\u00f2 de la “workshopitis” t\u00e9 a veure amb aquest ‘gir educatiu’ que es descriu des del comissariat, i l\u2019inter\u00e8s general dels comissaris per les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques. Inter\u00e8s en comprendre la pr\u00e0ctica art\u00edstica com una extensi\u00f3 de la pr\u00e0ctica educativa en tant que pr\u00e0ctica mediadora, o la necessitat de situar-les en relaci\u00f3 una amb l’altra. T\u00e9 a veure amb la problematitzaci\u00f3 de “l’acc\u00e9s” a l’art contemporani, sobretot quan es tracta de pr\u00e0ctiques no objectuals. Tamb\u00e9 amb el desmuntar l’etiqueta del que ha estat designant com a pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives, les pr\u00e0ctiques generadores de comunitat, per\u00f2 que per m\u00e9s que impliquin fer coses amb<\/em> persones no busquen sempre la participaci\u00f3 d’aquestes amb el mateix sentit.<\/p>\n L’anunci d’un nou gir en el m\u00f3n de l’art contemporani indica un canvi del focus d’inter\u00e8s, assenyalant on se centraran les pr\u00e0ctiques hegem\u00f2niques els propers temps. Potser en el meu imaginari el gir invoca un gest for\u00e7at perqu\u00e8 s\u00f3n nombrosos els girs que han estat anunciats fins ara (ling\u00fc\u00edstic, social, cultural, espacial…) i per aix\u00f2 la persona imagin\u00e0ria que els fa es desnuca. Aix\u00f2 no treu que l’atenci\u00f3 de les pr\u00e0ctiques comissarials envers les pr\u00e0ctiques educatives no sigui rellevant i necessari l\u2019an\u00e0lisi, i fins i tot que puguem encabir l’indici que hav\u00edem detectat respecte la proliferaci\u00f3 de tallers pr\u00e0ctics en el marc d’aquest gir. Aix\u00ed podem situar el taller en relaci\u00f3 a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, no nom\u00e9s l’educativa. Imparteixen tallers els artistes i tamb\u00e9 els comissaris, els cr\u00edtics fan tallers d’escriptura i reflexionen sobre el paper de la cr\u00edtica d’art, imparteixen tallers de performance els performers i fins i tot hi ha tallers sobre com escriure un bon statement<\/em>. El taller pot anar vinculat a una exposici\u00f3, com una extensi\u00f3 o un complement. O no. Pot ser una proposta independent. <\/p>\n El fet que els tallers -en m\u00e9s o menys abund\u00e0ncia- no siguin una novetat em porta a pensar que es tracta de la institucionalitzaci\u00f3 d’una pr\u00e0ctica que ja era habitual en espais menys hegem\u00f2nics de l’art. Si, com deia Andrea Fraser la cr\u00edtica institucional ja no existeix, en canvi s\u00f3n les mateixes institucions que adopten la funci\u00f3 cr\u00edtica-uf!-, podr\u00edem plantejar que l’ampli desplegament d’oferta de “workshops” tingui a veure amb la necessitat de donar espai a aquesta pr\u00e0ctica dins mateix de les institucions art\u00edstiques. Al cap i a la fi un taller \u00e9s una bona idea, \u00e9s un espai del que en treu profit l\u2019artista (el tallerista) i tamb\u00e9 als assistents, i una manera de justificar els honoraris quan la producci\u00f3 art\u00edstica es desmaterialitza. <\/p>\n La llista de tallers als que he assistit o organitzat darrerament i que recordo mentre escric aquest text s\u00f3n: el taller que la Dora Garc\u00eda va fer al MACBA a principis de febrer, on sobretot ens va compartir materials que li interessaven -com pel\u00b7l\u00edcules i textos \u2013 i que jo personalment desconeixia del tot; El taller No Fer<\/em> que la Luz Broto va fer a l\u2019Estruch la primavera passada, al que no vaig assistir perqu\u00e8 em feia por (aquest cas \u00e9s interessant perqu\u00e8 la proposta del taller era deixar de fer durant uns dies, cadasc\u00fa com volgu\u00e9s, i jo ni tan sols hi vaig anar per\u00f2 hi he pensat molt). Tamb\u00e9 a l\u2019Estruch, penso en el taller que vam impartir amb en Daniel Moreno Rold\u00e1n a mitjans de febrer d’enguany, en el que es tractava de cercar el Nom secret de les coses<\/em>. El punt culminant va consistir en intentar menjar coses que no sab\u00edem ni remotament qu\u00e8 eren. Un taller amb l’Alejandra Riera que vam organitzar l’abril passat amb la Sala d’Art Jove, en el que ens va estar ensenyant material en brut de les seves pel\u00b7l\u00edcules i va ser incre\u00efble. El taller que va fer en Jordi Mitj\u00e0 a La Puntual al gener dins de l’exposici\u00f3 d\u2019en Marcel Rubio. En Jordi va dur un munt de sobrets de sucre i vam fer el que vam voler amb ells, intervenint de ple en l’exposici\u00f3 del Marcel. El taller de r\u00e0dio que vam fer a La Capsa del Prat amb en Rub\u00e9n Ramos i l’Eduard Mont de Palol, que va acabar amb una fant\u00e0stica emissi\u00f3 en directe i molts riures. I com no, el taller que vam fer amb l’Aldo Urbano a La Puntual, la imatge del qual encap\u00e7ala aquest text. <\/p>\n