{"id":9383,"date":"2016-03-21T01:46:00","date_gmt":"2016-03-21T01:46:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/03\/21\/la-coreografia-educativa-una3278\/"},"modified":"2017-09-20T00:22:14","modified_gmt":"2017-09-20T00:22:14","slug":"la-coreografia-educativa-una3278","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/","title":{"rendered":"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9380\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg\" alt=\"a) Foto entrevista Antoni Herv\u00c3\u00a0s\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"447\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3-595x397.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><strong>Si b\u00e9 \u00e9s cert que l&#8217;h\u00e0bitat principal del treball en art segueix estant dominat per la sala d\u2019exposicions, tamb\u00e9 ho \u00e9s el fet que no podem entendre la naturalesa expositiva sense tenir en compte els seves diverses temporalitats. Unes din\u00e0miques que donen lloc a un altre tipus de relacions entre agents implicats (artistes, comissaris, mediadors, gestors&#8230;) per\u00f2 tamb\u00e9 a un altre tipus de connexions amb els seus usuaris. En definitiva, s\u00f3n els temps de l\u2019exposici\u00f3 \u2013 i no els espais \u2013 els que poden convertir el consum d\u2019art en una experi\u00e8ncia singular i, fins i tot, extraordin\u00e0ria. <\/p>\n<p>En el cas de l\u2019Antoni Herv\u00e0s (Barcelona, 1981), aquests temps s\u2019expandeixen de dues maneres complement\u00e0ries. Per una banda, el seu dibuix \u2013 eix central del seu treball \u2013 creix i s\u2019amplia mitjan\u00e7ant incursions escenogr\u00e0fiques i performatives; per l\u2019altre, la seva pr\u00e0ctica com artista incorpora una tasca educativa que el porta al desenvolupament de m\u00faltiples tallers sobre narratives visuals i a la confecci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 pedag\u00f2gica que avan\u00e7a en paral\u00b7lel a la seva traject\u00f2ria art\u00edstica. Parlem amb ell dels tallers educatius que des del 2013 organitza en el marc de Sant Andreu Contemporani: <em>F\u00e8nix i el Cam\u00ed del Foc, F\u00e8nix i la Torre del Fang, F\u00e8nix i la Revolta de les Naus<\/em>.  <\/p>\n<p>Si una de les din\u00e0miques habituals en la teva obra \u00e9s la traducci\u00f3 de la mitologia cl\u00e0ssica a situacions quotidianes del present, alguna cosa semblant passa a <em>F\u00e8nix.<\/em> Com entra la mitologia en un plantejament educatiu centrat en l\u2019art emergent?<\/strong> <\/p>\n<p>La mitologia m\u2019interessa com a possibilitat narrativa, ja que incorpora molts aspectes que exploro des del meu treball (la transmissi\u00f3 oral, la llegenda, la cultura popular i els mites, el joc&#8230;). La veritat \u00e9s que realment apareix com un primer intent de diferenciar <em>F\u00e8nix<\/em> de l\u2019her\u00e8ncia anterior de <em>La Factoria de Sant Andreu<\/em> que va portar a terme el Jordi Ferreiro i amb el que vaig col\u00b7laborar en moltes ocasions. En aquest sentit, la mitologia va entrar com un recurs discursiu que m\u2019ajudava a portar el projecte educatiu cap al meu terreny. La meva intenci\u00f3 va ser generar una hist\u00f2ria central vinculada al barri que pogu\u00e9s ordenar els diferents tallers i oferir un programa \u00fanic amb connexions entre les parts. El repte que em plantejava era convertir un fet hist\u00f2ric, una problem\u00e0tica local o una reivindicaci\u00f3 en una mena de llegenda universal. El relat mitol\u00f2gic, molt donat a l\u2019estructura de cap\u00edtols aut\u00f2noms, em permetia dibuixar aquest esquema. Vaig pensar que la idea d\u2019utilitzar el mite de l\u2019Au F\u00e8nix com a nexe, i per tant la noci\u00f3 de ressurgiment constant a partir de les seves cendres, oferia un bon contrapunt al projecte educatiu del SAC i a la vegada generava complicitat amb el model anterior. Em semblava maco que <em>F\u00e8nix<\/em> renaix\u00e9s de les cendres de la <em>Factoria<\/em>, i tamb\u00e9 que <em>F\u00e8nix<\/em> pugui seguir amb noves entregues quan jo ja no estigui en el projecte. Penso per exemple en el taller de l\u2019Ariadna Parreu i <em>El Drac Can<\/em> o la darrera temporada de <em>La Factoria<\/em> iniciada amb Seraf\u00edn \u00c1lvarez i el <em>Star Wars Empire Uncut Project<\/em> que van marcar els inicis de F\u00e8nix. <\/p>\n<p><strong>A nivell metodol\u00f2gic, i tenint en compte que tant <em>La Factoria de Sant Andreu<\/em> com <em>F\u00e8nix<\/em> es basen en convidar a artistes a realitzar tallers amb p\u00fablic infantil i familiar, com veus ara \u2013 tres anys despr\u00e9s &#8211; la continu\u00eftat o ruptura que va suposar <em>F\u00e8nix<\/em>? O dit d\u2019una altre manera, com l\u2019au fabulosa va substituir els sistemes de producci\u00f3 col\u00b7lectiva de <em>La Factoria<\/em>? <\/strong> <\/p>\n<p>La continu\u00eftat es molt important, ja que a m\u00e9s l\u2019esquema de treball a Sant Andreu Contemporani ja ve donat pel centre. Tots els artistes que participen a <em>F\u00e8nix<\/em> surten de la convocat\u00f2ria anual del Premi Miquel Casablancas. De totes maneres, la meva metodologia s\u00ed incorpora un canvi central. Com comentava, penso abans en la hist\u00f2ria que definir\u00e0 la temporada i a partir d\u2019aqu\u00ed busco els temes que vull tractar; els divideixo en vuit blocs o trams, i a continuaci\u00f3 busco els artistes que crec poden representar simb\u00f2licament cada un d\u2019aquests trams. Un cop escollits els artistes, inicio un proc\u00e9s de treball amb ells per a construir el taller on la hist\u00f2ria inicial que els hi suggereixo es pot mantenir en aquest nivell m\u00e9s simb\u00f2lic o fer-se m\u00e9s literal; aix\u00f2 ja depen de cada cas. Un altre dels canvis significatiu potser seria el fet que hem deixat d\u2019explicar l\u2019obra dels artistes (que abans marcava l\u2019inici dels tallers a <em>La Factoria<\/em>), i aix\u00f2 ens ha portat a experimentar qu\u00e8 passa quan t\u2019alliberes d\u2019una c\u00e0rrega m\u00e9s did\u00e0ctica i\/o de transmissi\u00f3 de coneixement per prioritzar l\u2019experi\u00e8ncia intu\u00eftiva i directe dels nens i nenes. Hem potenciat la fantasia i aix\u00f2 tamb\u00e9 ha fet que les din\u00e0miques es centrin m\u00e9s en els infants i menys en la interacci\u00f3 amb els familiars. A <em>F\u00e8nix<\/em>, el factor sorpresa \u00e9s tant una finalitat com un element discursiu. El taller del Carlos Valverde, per exemple, va cr\u00e8ixer tant que va ocupar tot els espais del Centre C\u00edvic de Sant Andreu, inclosos aquells considerats com a residuals. <\/p>\n<p><strong>Et sento parlar de les din\u00e0miques de relaci\u00f3 amb els artistes i no puc deixar de pensar en la pr\u00e0ctica curatorial (suggerir una tem\u00e0tica, dialogar amb els artistes, treballar conjuntament uns continguts sense instrumentalitzar la feina de l\u2019artista per\u00f2 s\u00ed incidint en ella des d\u2019un punt de vista conceptual&#8230;). Tot i ser artistes que formen part de la convocat\u00f2ria, com esculls els vuits que conformen una temporada i com funciona el proc\u00e9s amb ells? <\/strong> <\/p>\n<p>Realment tot s\u2019inicia per una q\u00fcestio de gust. Jo treballo amb artistes que em semblen meravellosos, fascinants i que, en definitiva, s\u00f3n la gent que m\u2019agradaria que m\u2019haguessin explicat alguna cosa quan jo era petit. Hi ha en aix\u00f2 una cosa molt emocional, ja que podriem dir que jo m\u2019enamoro d\u2019aquests artistes i llavors em deixo portar per ells, per la seva feina, per la situaci\u00f3 de di\u00e0leg. M\u2019agrada entendre la meva posici\u00f3 com una mena d\u2019agent l\u00edquid, que es pot amotllar segons les situacions, les necessitats i els desitjos de cada artista. I sobre la relaci\u00f3 artista-comissari, \u00e9s cert que el que intento per sobre de tot \u00e9s cuidar als artistes, tenir cura de que tot funcioni. Finalment tot funciona com un binomi, com un treball de col\u00b7laboraci\u00f3 entre dos artistes que s\u2019ajunten per fer un projecte; un mena de col\u00b7lectiu que experimenta amb un proc\u00e9s i una situaci\u00f3 grupal que implica l\u2019artista, els nens i nenes i a mi mateix. I no nom\u00e9s aix\u00f2, sino que implica tamb\u00e9 la col\u00b7laboraci\u00f3 i la implicaci\u00f3 emocional d\u2019altres agents interns \u2013 penso en l\u2019equip de SAC \u2013 i externs, com l\u2019Ariadna Parreu, que sempre m\u2019ajuda en els processos o l\u2019Ico Mateo, que s\u2019encarrega de toda la documentaci\u00f3 visual dels tallers. A la vegada, soc molt conscient que jo tinc el rol d\u2019intermediari, i d\u2019alguna manera he de traduir les idees o formes amb les que treballem al llenguatge i els codis dels nens, per\u00f2 no m\u2019ho prenc com un sistema d\u2019aprenentatge acumulatiu, on hi ha uns objectius fixats. Prefereixo pensar en l\u2019experi\u00e8ncia directe que genera els tallers, i llavors no penso massa en quines coses es poden fer amb nens i quines coses no. I aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s fer de tot, com tractar tem\u00e0tiques de g\u00e8nere amb El Palomar, q\u00fcestions d\u2019especulaci\u00f3 conceptual for\u00e7a complexes amb l\u2019Anna Moreno o fins i tot nocions de cobd\u00edcia econ\u00f2mica i capitalisme agressiu amb el Ciprian Homorodean. <\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9381\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_2.jpg\" alt=\"b) Foto entrevista Antoni Herv\u00c3\u00a0s\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"1004\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_2.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_2-267x400.jpg 267w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><strong>Aquesta trobada entre artistes i p\u00fablic infantil i familiar t\u00e9 una forta pres\u00e8ncia performativa, i aix\u00f2 a m\u00e9s conecta amb la proliferaci\u00f3 de les arts en viu dins del sector de l\u2019art emergent (al menys en el nostre context). Penso que, m\u00e9s enll\u00e0 del fet expositiu, les performances, els tallers i altres esquemes relacionals s\u2019han convertit en un registre habitual dins les pr\u00e0ctiques art\u00edstisques, i no nom\u00e9s com activitats complement\u00e0ries a uns continguts expositius sino d\u2019una manera aut\u00f2noma. En aquest sentit, que hi ha de performance a <em>F\u00e8nix<\/em>?<\/strong> <\/p>\n<p>La veritat \u00e9s que aqu\u00ed intervenen diferents factors. Un primer ve donat per les pr\u00f2pies limitacions en els nostres recursos. La partida econ\u00f2mica amb la que comptem per fer els tallers \u00e9s molt petita, aix\u00ed que afavorir elements performatius ens ajuda a controlar aquesta part. Pensar i imaginar accions ens porta a un gran esfor\u00e7 f\u00edsic de baix cost, i aqu\u00ed entra la generositat i el capital simb\u00f2lic de tots els implicats. Aquestes accions tamb\u00e9 conecten amb un concepte que potser \u00e9s molt propi del meu treball com artista, que seria l\u2019intent de fer espectacular all\u00f2 residual. Un taller petit realitzat en un centre c\u00edvic t\u00e9 el poder de transformar-se en alguna cosa molt m\u00e9s grandiloq\u00fcent i magn\u00edfica. Una altre limitaci\u00f3 que ens condiciona \u00e9s el fet de que no hi ha al centre un espai f\u00edsic concret per a realitzar els tallers. La manera de positivar aquesta mancan\u00e7a va ser aplicar una l\u00f2gica deslocalizada que fes que cada taller s\u2019ubiqu\u00e9s en espais diferents; i aix\u00ed hem fet activitats en llocs at\u00edpics com el teatre, els lavabos, l\u2019ascensor o fins i tot un t\u00fanel subterrani que hi ha al centre. En definitiva, intentem generar expectativa, sorpresa i il\u00b7lusi\u00f3 mitjan\u00e7ant recursos discrets. En aquest sentit, la performativitat ve donana per les accions per\u00f2 tamb\u00e9 per la re\u00e7erca d\u2019escenaris amb potencialitat extraordin\u00e0ria en un lloc, al cap i a la fi, molt anod\u00ed. I aquest \u00fas no convencional dels espais ha generat una nova situaci\u00f3 de relaci\u00f3 amb altres usuaris del centre c\u00edvic (gent gran, alumnes de ioga&#8230;). Aix\u00f2 ha donat peu a situacions for\u00e7a m\u00e0giques nascudes de decisions improvisades i intuitives, com per exemple el que vam fer amb el Marc Larr\u00e9 al teatre o amb l\u2019Eul\u00e0lia Rovira i l\u2019Adrian Schindler en aquest t\u00fanel del que parlava abans. <\/p>\n<p><strong>Personalment, una de les coses que m\u00e9s m\u2019agraden de <em>F\u00e8nix<\/em> \u00e9s la seva identitat com a projecte art\u00edstic dins l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica. M\u2019agrada com la tasca de mediaci\u00f3 que desenvolupes no genera cap necessitat de desdibuixar els rols habituals dels artistes, ni oferir una falsa horitzontalitat per afavorir una experi\u00e8ncia col\u00b7laborativa i grupal. M\u2019agrada que mai es perdi de vista que estem parlant d\u2019art, i que l\u2019art dep\u00e8n dels artistes. <\/strong> <\/p>\n<p>D\u2019entrada he dir que jo no he estudiat res vinculat amb l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica, aix\u00ed que em sento molt autodidacta. Treballo amb la intu\u00efci\u00f3 i amb un esquema constant d\u2019assaig i error, aix\u00ed que suposo que no em condiciono massa per all\u00f2 que es fa o s\u2019ha de fer a educaci\u00f3. Potser el fet m\u00e9s rellevant \u00e9s que entenem els tallers com a pe\u00e7a art\u00edstica, i no tant com un exercici pedag\u00f2gic. Hi ha primer un desenvolupament te\u00f2ric i posteriorment una adaptaci\u00f3 a unes condicions de recepci\u00f3 (els nens i nenes, el lloc concret&#8230;), per\u00f2 segons les pautes que defineixen la seva condici\u00f3 de pe\u00e7a art\u00edstica. I aqu\u00ed entra en joc una part molt m\u00e9s emocional, ja que els nens potser estan treballant amb uns s\u00edmbols que no dominen per\u00f2 que no suposa un problema. Aqu\u00ed intervenen diferents capes: hi ha una primera que dep\u00e8n de l\u2019artista, hi ha una altre que t\u00e9 a veure amb la participaci\u00f3 dels nens, una altre que retorna a l\u2019artista despr\u00e9s d\u2019aquesta experi\u00e8ncia l\u00fadica&#8230; I ind i tot es pot donar el cas d\u2019un artista que, d\u2019entrada, ja pensa en fer una pe\u00e7a en la que els nens col\u00b7laboren. Aix\u00f2 \u00e9s va donar per exemple amb el David Mutiloa, on la noci\u00f3 de frac\u00e0s portava a construir b\u00e9 una pe\u00e7a escult\u00f2rica amb un grup i malament amb un altre. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e8xit de les construccions, les dues experi\u00e8ncies van ser igual de satisfact\u00f2ries. Finalment, el David va fer dues fotos dels resultats que ara formen part del seu treball.  <\/p>\n<p><strong>Com dius, <em>F\u00e8nix<\/em> convida a aquesta experi\u00e8ncia l\u00fadica on intervenen i interactuen molts agents; des dels propis artistes fins als nens i nenes i familiars que participen en els tallers, passant a la vegada per tota una s\u00e8rie de col\u00b7laboradors interns i externs. M\u2019agradaria tancar l\u2019entrevista parlant de les connexions que aquest tipus de din\u00e0miques de grup tenen amb el teu treball com artista. La teva relaci\u00f3 individual amb el dibuix ha evolucionat cap a projectes molt coreogr\u00e0fics i esc\u00e8nics, on precissament el dibuix \u00e9s el medi per oferir unes narratives molt m\u00e9s complexes i on intervenen de nou molts col\u00b7laboradors. <\/strong> <\/p>\n<p>M\u2019agrada entendre el meu treball des d\u2019aquest apunt coreogr\u00e0fic del que parles. La veritat \u00e9s que des del principi vaig pensar en <em>F\u00e8nix<\/em> com un projecte personal on podia generar uns continguts, buscar els artistes amb els que podria treballar. I en aquets sentit hi ha com un doble joc. Per una banda hi ha la invitaci\u00f3 a un artista que far\u00e0 seu el taller, explorant aix\u00ed els l\u00edmits del seu propi treball; i per l\u2019altre aix\u00f2 em retorna i em posa a mi al l\u00edmit pel fet de convidar a gent que fa coses diferents a les que jo faig. Al final, <em>F\u00e8nix<\/em> \u00e9s una manera d\u2019explorar els meus propis l\u00edmits com artista, i aix\u00f2 em permet una experimentaci\u00f3 que retroalimenta la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica. Des d\u2019una posici\u00f3 molt similar, condicionada tamb\u00e9 per relacions afectives i emocionals, la meva manera d\u2019entendre el dibuix creix cap a sistemes de col\u00b7laboraci\u00f3 que sempre incorporen altres veus. I aix\u00f2 t\u00e9 molt a veure amb la transmissi\u00f3 oral i les possibilitats narratives de l\u2019art, molt presents tant a F\u00e8nix com en l\u2019evoluci\u00f3 del meu dibuix.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si b\u00e9 \u00e9s cert que l&#8217;h\u00e0bitat principal del treball en art segueix estant dominat per la sala d\u2019exposicions, tamb\u00e9 ho \u00e9s el fet que no podem entendre la naturalesa expositiva&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1240,"featured_media":9380,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4168],"tags":[5558],"coauthors":[6376],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Si b\u00e9 \u00e9s cert que l&#8217;h\u00e0bitat principal del treball en art segueix estant dominat per la sala d\u2019exposicions, tamb\u00e9 ho \u00e9s el fet que no podem entendre la naturalesa expositiva...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-03-21T01:46:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-09-20T00:22:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"447\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"David Armengol\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"David Armengol\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"David Armengol\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/\",\"name\":\"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg\",\"datePublished\":\"2016-03-21T01:46:00+00:00\",\"dateModified\":\"2017-09-20T00:22:14+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e1ec5dd9172b776755484b495b5f7b6f\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg\",\"width\":670,\"height\":447,\"caption\":\"a) Foto entrevista Antoni Herv\u00c3\u00a0s\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e1ec5dd9172b776755484b495b5f7b6f\",\"name\":\"David Armengol\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0b5835e5e87912187bb16d64f677b123\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e86e198fb6348f848a2ea99e580b5cb3?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e86e198fb6348f848a2ea99e580b5cb3?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"David Armengol\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/davidar\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk","og_description":"Si b\u00e9 \u00e9s cert que l&#8217;h\u00e0bitat principal del treball en art segueix estant dominat per la sala d\u2019exposicions, tamb\u00e9 ho \u00e9s el fet que no podem entendre la naturalesa expositiva...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-03-21T01:46:00+00:00","article_modified_time":"2017-09-20T00:22:14+00:00","og_image":[{"width":670,"height":447,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"David Armengol","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"David Armengol","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"David Armengol"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/","name":"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg","datePublished":"2016-03-21T01:46:00+00:00","dateModified":"2017-09-20T00:22:14+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e1ec5dd9172b776755484b495b5f7b6f"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Foto_entrevista_Toni_3.jpg","width":670,"height":447,"caption":"a) Foto entrevista Antoni Herv\u00c3\u00a0s"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-coreografia-educativa-una3278\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La coreografia educativa. Una conversa amb Antoni Herv\u00e0s"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e1ec5dd9172b776755484b495b5f7b6f","name":"David Armengol","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/0b5835e5e87912187bb16d64f677b123","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e86e198fb6348f848a2ea99e580b5cb3?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/e86e198fb6348f848a2ea99e580b5cb3?s=96&d=mm&r=g","caption":"David Armengol"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/davidar\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9383"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1240"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9383"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9383\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17359,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9383\/revisions\/17359"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9383"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9383"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9383"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9383"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}