![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/unnamed-2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Nombrosos tipus de tallers poblen els espais de l’art contemporani. Hi ha tallers d’artistes; hi ha obres d’art que s\u00f3n tallers; hi ha tallers on es conversa, d\u2019altres on es debaten q\u00fcestions pr\u00f2pies de la producci\u00f3 de l’art i la seva inscripci\u00f3 institucional, on es discuteixen les seves dimensions pol\u00edtiques, o on s’aprenen habilitats t\u00e8cniques concretes. A m\u00e9s de tots aquests tallers que imaginem hi ha fins i tot tallers en principi aliens a la pr\u00e0ctica art\u00edstica per\u00f2 en els que les formes, integrants i continguts han estat fa temps incorporats al sistema art, per diferents raons i per diferents agents.<\/p>\n
Avui, la ubiq\u00fcitat del taller com trop art\u00edstic es pot explicar de moltes maneres. En el context europeu, per exemple, aquesta ha estat relacionada amb el frac\u00e0s de l’estat de benestar i els buits deixats per les seves raqu\u00edtiques pol\u00edtiques culturals. A finals dels 90, cr\u00edtics com Claire Doherty i Alex Farquharson van parlar del Nou Institucionalisme, un paradigma curatorial cuinat als espais gestionats per artistes que m\u00e9s tard va migrar a institucions com museus i centres d’art, suplint algunes de les mancances socials i culturals que estats i governs municipals no havien sabut satisfer. Pr\u00e0ctiques de car\u00e0cter social, com tallers i projectes comunitaris, van afermar la seva pres\u00e8ncia a la programaci\u00f3 d’aquests centres, alhora que es “reconeixia l’experi\u00e8ncia cultural [com] el component primari de la regeneraci\u00f3 urbana”, en paraules de Doherty [[Clara Doherty, “The Institution is Dead! Long Live the Institution! Contemporary Art and New Institutionalism”, a Engage, num. 15 (estiu 2004)]]. Dins d’aquest paradigma, el centre d’art esdevingu\u00e9 laboratori per al testeig de noves formes d’interacci\u00f3 social i producci\u00f3 cultural, i els tallers van complir un paper important en la fenomenologia d’aquests experiments. Aquest paraig\u00fces va acollir l\u2019aflorament de noves pedagogies, aix\u00ed com la solidificaci\u00f3 dels departaments d’educaci\u00f3 com pedres angulars dels museus europeus d’art contemporani.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 va ser s\u00f2l f\u00e8rtil per a la reificaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques que, lluny de perseguir l’engranatge entre el centre d’art i la comunitat, van aguditzar la bretxa de classe entre els artistes i els no artistes. Incorporant les formes i la ret\u00f2rica democr\u00e0tiques del format taller, tallers amb noms com Rirkrit Tiravanija i Marina Abramovic, a m\u00e9s de milions d’altres m\u00e9s o menys coneguts, poblen avui els espais de l’art, funcionant sobre els codis d’exclusi\u00f3 de la negativitat de les avantguardes. No obstant aix\u00f2, les dues variacions extremes del trop taller que aqu\u00ed he exposat s\u00f3n lluny de ser produccions aut\u00f2ctones dels centres d’art europeus en el canvi de mil\u00b7lenni; com \u00e9s freq\u00fcent, les seves formes ja s’havien provat v\u00e0lides en altres contextos abans de la seva apropiaci\u00f3. Vull dedicar la resta d’aquest escrit a tres casos importants que recorden el car\u00e0cter necess\u00e0riament pol\u00edtic, productiu i inclusiu que el taller encara conservava a les seves primeres associacions amb les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques d’avantguarda a la fi dels 1960s: la relaci\u00f3 entre obrers i artistes a Argentina; els grups de conscienciaci\u00f3 feminista a Calif\u00f2rnia, i el treball pol\u00edtic i educatiu de l’alemany Joseph Beuys.<\/p>\n
Entre el 1966 i 1970, les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques desmaterialitzades, amb \u00e8mfasi en les relacions socials constituents del sistema art, van demostrar ser de gran utilitat per evadir la vigil\u00e0ncia i disciplina que el r\u00e8gim del dictador Juan Carlos Ongan\u00eda va imposar a les arts a Argentina. Imbricada en aquesta salvaguarda tamb\u00e9 va trobar-s\u2019hi la voluntat de formular nous espais epist\u00e8mics i de circulaci\u00f3 per al treball d’artistes dissidents. La I Trobada Nacional d’Art d’Avantguarda (Rosario, 1967) n\u2019\u00e9s un bon exemple. Formulades com una trobada de discussi\u00f3 acad\u00e8mica, aquestes jornades van servir de f\u00f2rum de debat sobre les condicions de producci\u00f3 de l’art, l’an\u00e0lisi de les seves relacions institucionals i el tra\u00e7at de xarxes de solidaritat amb altres sectors de la societat argentina igualment perseguits pel r\u00e8gim del moment, com el sindicat tucumano<\/em> de treballadors de la industria sucrera. L’experi\u00e8ncia no nom\u00e9s va abordar una revisi\u00f3 ontol\u00f2gica sobre l’art dissident, sin\u00f3 que va tra\u00e7ar estrat\u00e8gies pr\u00e0ctiques per assegurar la viabilitat de la seva producci\u00f3 i la seva superviv\u00e8ncia en un clima altament hostil [[Paloma Checa-Gismero, ” El I Encuentro Nacional de Arte de Vanguardia: una experiencia de arte como investigaci\u00f3n\u201d, en Raquel Caerols (ed) La praxis del artista en el proceso creativo. Creaci\u00f3n art\u00edstica versus investigaci\u00f3n en las artes. (Universidad Nebrija: Madrid, 2013)]]. En aquest precursor del taller contemporani de cr\u00edtica institucional, els participants van actuar com acad\u00e8mics, sindicalistes, i organitzadors comunitaris. El seu debat va produir un nou model de treball, basat en la solidaritat de classe: el conegut festival Tucum\u00e1n Arde (Rosario, 1968).<\/p>\n Durant sis setmanes a principis de 1972, Womanhouse va estar oberta al p\u00fablic a Mariposa street, Los Angeles. Extensi\u00f3 del programa universitari d’art feminista a CalArts, aquesta experi\u00e8ncia va estar dirigida per Judy Chicago i Miriam Schapiro, per\u00f2 va comptar amb altres trenta-una dones participants. Aquest projecte col\u00b7laboratiu a gran escala va derivar de les pr\u00e0ctiques dial\u00f2giques de conscienciaci\u00f3 que activistes feministes empraven llavors per abordar problemes com ara, per exemple, el repartiment desigual del treball dom\u00e8stic; la salut sexual i reproductiva; la igualtat de drets en l’espai de treball, i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Womanhouse va acollir instal\u00b7lacions, grups de treball i discussi\u00f3, i cicles de performance, buscant la traducci\u00f3 d’aquells debats a codis pl\u00e0stics. Es va convertir a m\u00e9s en un context d’aprenentatge t\u00e8cnic, en el qual s’ensenyava l’\u00fas d’eines, equips electr\u00f2nics i t\u00e8cniques de construcci\u00f3 a dones. Com diuen a l’assaig inaugural: “l’antiga activitat femenina de fer una llar es dugu\u00e9 a proporcions fant\u00e0stiques” [[Norma Broude i Mary D. Garrard, eds., The power of feminist art: the American movement of the 1970s, history and impact (New York: HN Abrams, 1994)]].<\/p>\n Tamb\u00e9 als 1960 s\u2019ubica la pr\u00e0ctica educativa i pol\u00edtica de l’alemany Joseph Beuys. Si b\u00e9 el seu treball pl\u00e0stic ha estat fa temps incorporat a les narratives hegem\u00f2niques sobre el desenvolupament d’una noci\u00f3 d’art aut\u00f2noma i autoreferencial des de les neo-vangu\u00e0rdies, \u00e9s cert que al nucli de la seva pr\u00e0ctica hi ha l’enunciaci\u00f3 de l’art com a articulador d’una consci\u00e8ncia de comunitat que transcendeix l’estrictament art\u00edstica. En els seus esfor\u00e7os per emmarcar el seu treball dins d’una lluita pol\u00edtica, el taller ocupa un lloc central. Tant dins de l’Acad\u00e8mia d’Art de D\u00fcsseldorf com fora, en incomptables situacions educacionals, Beuys i els seus col\u00b7laboradors problematitzaren la pol\u00edtica econ\u00f2mica i mediambiental alemanya, les intervencions militars dels EUA a Vietnam, i la racionalitat de la burocr\u00e0cia [[Claudia Mesch i Viola Michely , eds., Joseph Beuys: the Reader (London: IB Tauris, 2007)]]. Els tallers de Beuys van operar des de l’assumpci\u00f3 de l’autodeterminaci\u00f3 com a t\u00e0ctica art\u00edstica i pol\u00edtica, per\u00f2 van perseguir objectius que transcendeixen l’\u00e0mbit de l’art.<\/p>\n En tancar els ulls i pensar en la ubiq\u00fcitat del trop taller als espais de la ind\u00fastria de l’art contemporani, sens dubte v\u00e9nen a la ment diversos exemples i possibilitats. Per\u00f2 hi ha un tipus de taller que passa amb massa freq\u00fc\u00e8ncia. En pensar l’\u00fas que Nicolas Bourriaud li va donar als termes est\u00e8tica relacional a finals dels 1990s, cal recordar tamb\u00e9 el context immediat en qu\u00e8 se situen els exemples que el curador franc\u00e8s cita. Un espai com el Palais de Tokio, en extrem a\u00efllat dels m\u00faltiples processos pol\u00edtics actius a la ciutat de Par\u00eds, ser\u00e0 sempre un escenari insuficient per a inaugurar un nou art basat en les relacions socials. Si aquest \u00e9s l’immediat referent per a la nostra idea de taller, no nom\u00e9s obviarem d\u00e8cades de treball amb aquest trop als marges del sistema art, sin\u00f3 que pecarem d’un hedonisme recolzat en la creen\u00e7a que la producci\u00f3 de s\u00edmbols \u00e9s aut\u00f2noma, com l\u2019aire, que ens ve donat perqu\u00e8 s\u00ed.<\/p>\n Cada vegada m\u2019agrada m\u00e9s quan aquest sistema en qu\u00e8 la nostra pr\u00e0ctica s’inscriu, amb valentia assumeix revisar les fractures materials i epistemol\u00f2giques que el sustenten. M’agrada quan se li diu “taller” a l’espai on pensar quines ret\u00f2riques i pr\u00e0ctiques poden avui honrar la hist\u00f2ria inclusiva, col\u00b7laborativa i program\u00e0tica que va fer forta aquesta paraula.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nombrosos tipus de tallers poblen els espais de l’art contemporani. Hi ha tallers d’artistes; hi ha obres d’art que s\u00f3n tallers; hi ha tallers on es conversa, d\u2019altres on es…<\/p>\n","protected":false},"author":1245,"featured_media":9385,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4168],"tags":[5807,5882,5558],"coauthors":[6419],"acf":[],"yoast_head":"\n