![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Diagonal_0_26_Tim_Ulrichs.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Els llibres d’artista neixen com un moviment que q\u00fcestiona els l\u00edmits (discursius i expositius) de l’art. Ja ho va assenyalar Brogowski en situar-los com una alternativa ideol\u00f2gica a la noci\u00f3 que qualsevol art subversiu es neutralitza mitjan\u00e7ant institucions, pol\u00edtiques culturals o el mercat art\u00edstic [[Leszek Brogowsi “I am an interested party in the case of artists ‘books”, discurs llegit a la presentaci\u00f3 d’Editions Incertain Sense al Centre d’Art Contemporani – Ujazdowski Castle a Vars\u00f2via.]]. No obstant aix\u00f2, van ser les publicacions d’artista (originades simult\u00e0niament i amb una genealogia en com\u00fa), amb la seva capacitat serial i immediata, les que van portar aquesta idea a una acci\u00f3 radical.<\/p>\n
Des dels seus inicis, les publicacions o revistes d’artista es van al\u00e7ar com un moviment art\u00edstic i pol\u00edtic, com una reivindicaci\u00f3 des de la cultura no oficial. Van materialitzar el desafiament a un sistema cultural marcat per l’elitisme i les jerarquies pr\u00f2pies d’un incipient lliure-mercat art\u00edstic, al mateix temps que van servir com a estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 d’idees pol\u00edtiques i est\u00e8tiques al marge dels circuits tradicionals. A Anglaterra, per exemple, les revistes feministes com Arena Three<\/em> (1964 – 1971) originada i editada per Esm\u00e9 Langley, o Mukti<\/em> (1983-1987) van ser peces clau en el moviment de resist\u00e8ncia i protesta de les comunitats lesbianes i de dones immigrants respectivament.<\/p>\n Realitzades dins de l’escena conceptual, d’art correu o de poesia concreta, aquestes publicacions van transcendir les preguntes formalistes pr\u00f2pies de la desmaterialitzaci\u00f3, instal\u00b7lant-se com un mitj\u00e0 de trobada col\u00b7lectiu, la capacitat cr\u00edtica del qual ha pogut adaptar-se als contextos culturals de l’actualitat. Avui som testimonis d’un creixent desenvolupament de la cultura impresa, en la qual els fanzines, llibres d’artistes o revistes independents circulen enmig de les cada vegada m\u00e9s visibles trobades especialitzades com fires, llibreries, confer\u00e8ncies o tallers.<\/p>\n En els seus or\u00edgens a Am\u00e8rica Llatina (entre els seixanta i vuitanta), es va generar una important xarxa de creaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de publicacions d’artista, generalment associades al conceptualisme, a obres de poesia experimental o art postal. La capacitat cr\u00edtica de publicacions com Diagonal Zero<\/em> a Argentina, Los huevos del Plata<\/em> a Uruguai o Nervo Optico<\/em> al Brasil, en \u00e8poques de dictadures militars i persecuci\u00f3 pol\u00edtica, van ser punts centrals en el moviment llatinoameric\u00e0. L’argent\u00ed Edgardo Antonio Vigo assenyalava a l’editorial del segon n\u00famero de la seva pionera revista WC<\/em> (1958-1969), la import\u00e0ncia del m\u00faltiple com a art democr\u00e0tic i directe, refor\u00e7ant el seu prop\u00f2sit d’arribar a una esfera social a partir d’un treball (art\u00edstic) individual. Sobre aquesta idea es basaran les publicacions a c\u00e0rrec d’altres artistes llatinoamericans tant dins com fora del continent, com les de Clemente Pad\u00edn, Ra\u00fal Marroqu\u00edn, Martha Ellion, Felipe Ehrenberg, Ulisses Carri\u00f3n o Guillermo Deisler.<\/p>\n A Europa i Estats Units aquestes revistes es van caracteritzar per la seva proposta d’inflexi\u00f3 formalista, que buscava una redefinici\u00f3 de la materialitat de l’obra, aix\u00ed com de la din\u00e0mica obra-artista-espectador. Aquest va ser el cas de la precursora revista Semina<\/em> (1955 – 1964), edici\u00f3 feta a m\u00e0 i publicada per Wallace Berman a Calif\u00f2rnia. Per la seva banda, les publicacions editades per Seth Siegelaub entre 1968 i 1972 a Nova York i Art & Project Bulletins, publicats regularment a Amsterdam entre 1968 i 1989, tamb\u00e9 van complir una funci\u00f3 cr\u00edtica en reempla\u00e7ar l’espai de la galeria o de la instituci\u00f3, per un espai aut\u00f2nom, personal i p\u00fablic alhora. Aix\u00ed ho plantejaria Robert Barry al butllet\u00ed n\u00ba 17, en el qual \u00fanicament escriuria el text During the exhibition the gallery will be closed<\/em> (“Durant l’exposici\u00f3 la galeria romandr\u00e0 tancada”) [[Desembre, 1969]].<\/p>\n En aquesta mateixa \u00e8poca, als pa\u00efsos de l’antiga Iugosl\u00e0via es vivia el pre\u00e0mbul de les guerres dels noranta. El sorgiment d’un fort discurs nacionalista, les dificultats econ\u00f2miques i el complex esquema pol\u00edtic que es vivia a les rep\u00fabliques socialistes que conformaven aquest territori (no alineades al bloc socialista d’Europa de l’Est), van donar peu a una escena d’artistes que es van desmarcar de l’homogene\u00eftat dels discursos oficials, iniciant una pr\u00e0ctica provocativa, una activaci\u00f3 dels espais de col\u00b7lectivitat mitjan\u00e7ant el q\u00fcestionament del paper social de l’art i de l’artista com a mediador. La generaci\u00f3 art\u00edstica que va conformar l’anomenada New Art Practice<\/em> va portar l’art al carrer mitjan\u00e7ant performances i intervencions que buscaven una interacci\u00f3 directa amb la gent, i la producci\u00f3 i circulaci\u00f3 de llibres i revistes d’artista va esdevenir tant una estrat\u00e8gia art\u00edstica com de documentaci\u00f3 i difusi\u00f3.<\/p>\n La revista croata Maj 75<\/em> (Zagreb, 1978 – 1984) \u00e9s un important exemple de les inquietuds est\u00e8tiques i socials que mobilitzaven aquesta escena per experimentar amb els espais, amb el llenguatge i amb els processos de democratitzaci\u00f3 de l’obra d’art. Creada pel col\u00b7lectiu d’artistes conceptuals “El grup dels sis artistes” (Boris Demur, \u017deljko Jerman, Vlado Martek, Mladen Stilinovi\u0107, Sven Stilinovi\u0107 i Fedor Vucemilovi\u0107), Maj 75<\/em> es va manifestar com una alternativa a l’exclusivitat de les institucions art\u00edstiques. A l’escenari social en qu\u00e8 es va desenvolupar aquesta publicaci\u00f3, la recerca d’una zona de contacte es convertiria en un punt central per a la creaci\u00f3 i intercanvi art\u00edstic. D’aqu\u00ed que una de les preocupacions claus d’aquesta \u00e8poca fos la q\u00fcesti\u00f3 del cos individual versus el cos social. Equaci\u00f3 en la qual van sorgir preguntes que apuntarien a l’espai privat i l’espai p\u00fablic (com a espai social), o com ho proposaria l’artista polonesa Ewa partum, sobre “la legalitat de l’espai”. En aquest sentit, Maj 75<\/em> funcionaria com un espai p\u00fablic en el qual, com van proposar al primer n\u00famero de la revista, la informaci\u00f3 es convertiria en una obra d’art en si mateixa, i la publicaci\u00f3 en un espai de trobada col\u00b7lectiu.<\/p>\n Avui, tant la creaci\u00f3 de publicacions com l’apropiaci\u00f3 de mitjans d’informaci\u00f3 massius i serials segueixen sent estrat\u00e8gies vigents per arribar a una esfera social. Recordar l’anunci de “arrestin Kissinger” que Alfredo Jaar va publicar al diari sensacionalista alemany Taz. Berlin<\/em> al 2012, novament com un espai de trobada p\u00fablica en un temps determinat.<\/p>\n Com a nou g\u00e8nere editorial i art\u00edstic, aquestes revistes van redefinir tant la producci\u00f3 art\u00edstica, com la seva distribuci\u00f3, documentaci\u00f3 i circulaci\u00f3, proposant un espai alternatiu i cr\u00edtic de difusi\u00f3 d’idees i d’obres. Van remodelar de manera transversal la manera de projectar i de percebre l’obra d’art i l’exposici\u00f3 en la societat. Van posar sobre la taula q\u00fcestions d’inter\u00e8s vigent; preguntes clau al voltant de les din\u00e0miques entre el curador (editor), l’artista (autor), el p\u00fablic (lector); sobre l’exposici\u00f3 com a experi\u00e8ncia est\u00e8tica i sobre el medi art\u00edstic com una eina de comunicaci\u00f3 i canvi social.<\/p>\n La cultura impresa no ha mort; han canviat els contextos, urg\u00e8ncies, i amb ells, les seves estrat\u00e8gies est\u00e8tiques, per\u00f2 continua sent un gest radical, el qual en el context de l’era digital, es transforma en un espai de resist\u00e8ncia, buscant a la p\u00e0gina impresa una experi\u00e8ncia -encara- col\u00b7lectiva, cr\u00edtica i aut\u00f2noma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els llibres d’artista neixen com un moviment que q\u00fcestiona els l\u00edmits (discursius i expositius) de l’art. Ja ho va assenyalar Brogowski en situar-los com una alternativa ideol\u00f2gica a la noci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":1309,"featured_media":9398,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4069],"tags":[5814],"coauthors":[6502],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Nervo_Optico_10.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/Maj_75_G_1981.jpg\")
<\/p>\n