![\"Anna](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/IMG_5502.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Anna Pahissa \u00e9s la figura darrere de M\u00faltiplos, una llibreria especialitzada en publicacions d’artista que s’ha convertit en una petita plataforma independent i un lloc de presentaci\u00f3 de projectes de refer\u00e8ncia a Barcelona. Li pregunto sobre passat i futur, a trav\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia, i buscant exemples de publicacions espec\u00edfiques per a il\u00b7lustrar les seves paraules.<\/p>\n He trobat una entrevista teva de fa uns anys que et va fer Sonia Fern\u00e1ndez Pan per la seva plataforma Esn\u00f3rquel. M\u00faltiplos nom\u00e9s portava vuit mesos funcionant. Qu\u00e8 pots dir que has apr\u00e8s i qu\u00e8 ha canviat? <\/strong><\/p>\n Crec que la missi\u00f3 i valors que vaig establir des del principi respecte a aquest projecte s’han mantingut intactes. Entre ells s\u2019hi troba el de concebre m\u00faltiplos com un projecte amb un format l\u00edquid per\u00f2 que parteix d’una definici\u00f3 de base, la d’una estructura de difusi\u00f3 i distribuci\u00f3 de publicacions d’artista que mantingui oberta la possibilitat de ser modelada en funci\u00f3 dels interessos o circumst\u00e0ncies del moment. Ja aleshores matisava que m\u00faltiplos era una llibreria, per\u00f2 que podia derivar en altres activitats o l\u00ednies d’acci\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s exactament el que ha passat en els gaireb\u00e9 cinc anys de recorregut que portem. \u00c9s una cosa del que estic especialment orgullosa, potser perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica manera que tinc d’entendre un projecte, o la vida en general. Per exemple, despr\u00e9s de sis mesos de realitzar-se aquella entrevista, vaig haver de tancar la llibreria del carrer Lle\u00f3 per q\u00fcestions econ\u00f2miques, i m\u00faltiplos es va convertir en un projecte sense espai f\u00edsic permanent fins al novembre de 2014, quan vam tornar a obrir les portes a l’actual local del carrer Joaquim Costa.<\/p>\n Durant tot aquest temps he apr\u00e8s molt\u00edssimes coses. \u00c9s un projecte que vaig comen\u00e7ar de zero, tenint en ment alguns referents internacionals, per\u00f2 que he intentat obviar per tal de generar una cosa molt espec\u00edfica: el resultat d’uns interessos i d’un context determinats. Amb aquesta feina he apr\u00e8s sobre la professi\u00f3 de llibretera i distribu\u00efdora, i he pogut accedir a molts treballs, projectes i persones que han esdevingut fonamentals amb el temps. Alguns dels canvis afecten a la meva perspectiva sobre algunes coses, i d\u2019altres han vingut donats per transformacions del context. Aquest \u00faltim aspecte \u00e9s important ja que en els \u00faltims dos o tres anys el circuit de les publicacions a Espanya s’ha tornat molt actiu en tots els sentits. D’altra banda, amb el temps he anat traslladant el meu inter\u00e8s principal de l’objecte cap als contextos en qu\u00e8 aquests es produeixen. Una publicaci\u00f3 d’artista \u00e9s un objecte aut\u00f2nom que ha de parlar per si mateix, per\u00f2 a hores d’ara per a mi t\u00e9 tant valor aquest objecte com la ideologia i discurs que s\u2019hi troben darrere. S\u00f3n part del seu contingut, encara que no siguin expl\u00edcits en el resultat final.<\/p>\n I al sector, qui porta la paraula actualment? Han proliferat les fires, editorials, publicacions … cap on anem?<\/strong><\/p>\n No tinc cap mena de dubte que qui porta la paraula s\u00f3n sempre els productors, entre els quals inclouria els artistes per\u00f2 tamb\u00e9 a dissenyadors, editors, comissaris, etc. Per a mi ells s\u00f3n la veu m\u00e9s important al voltant de la qual es crea tota una estructura, fonamental, per\u00f2 per a mi, secund\u00e0ria. M’interessen m\u00e9s aquelles veus diverses i \u00faniques que intenten sortejar certs discursos imperants. Amb aix\u00f2 em refereixo a tend\u00e8ncies que s’estableixen des de la cr\u00edtica; l’\u00e0mbit expositiu; les escoles d’art o les fires. \u00c9s una cosa que considero molt t\u00f2xica i que \u00e9s habitual en aquest moment d’hiperactivitat. Formats i est\u00e8tiques estandarditzades que s’imposen sobre els continguts, o discursos buits, o repetitius, s\u00f3n algunes de les q\u00fcestions amb les que haur\u00edem de ser especialment cr\u00edtics. Aix\u00ed que en aquest sentit, s\u00f3c bastant reticent a aquestes veus que actuen com a gurus, o a les publicacions que s\u00f3n nom\u00e9s boniques.<\/p>\n Un dels treballs que m’interessen especialment dins del nostre context \u00e9s el d’Enrique Doza, que entre d\u2019altres coses porta el tim\u00f3 del projecte i espai Tienda Derecha a Barcelona, i del projecte de fanzines TDpapeles. Per a mi l\u2019Enrique reuneix un perfil d’autor, editor, catalitzador i agitador que em sembla molt representatiu i necessari per a l’\u00e0mbit de la creaci\u00f3 actual. Considero TDpapeles un dels projectes m\u00e9s interessants de publicaci\u00f3 d’aquest pa\u00eds, i m\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, em sembla excepcional la forma en qu\u00e8 el seu discurs contundent \u00e9s visible en cadascuna de les seves accions, que inclouen tamb\u00e9 les seves publicacions.<\/p>\n M\u00faltiplos com a instituci\u00f3 \u00e9s un espai que programa i que genera un lloc de trobada per a l’escena de les arts visuals i el disseny a Barcelona. Per a mi, forma part del teixit independent de la ciutat, amb forma f\u00edsica d’una llibreria. A m\u00e9s, ara es troba literalment entre dos projectes diferents, la galeria EtHall i el projecte la KINO de N\u00faria G\u00f3mez Gabriel. Teniu alguna intenci\u00f3 de treballar en col\u00b7laboraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Efectivament, crec que \u00e9s interessant i necessari que m\u00e9s enll\u00e0 de la seva dimensi\u00f3 comercial com a llibreria i oficina de distribuci\u00f3, l’espai sigui activat com a lloc de trobada i amb una programaci\u00f3 que generi continguts com ho fa el material amb el qual treballo, els llibres. De la mateixa manera que ha estat fonamental l’entrada d’Emiliana Larraguibel al projecte, tamb\u00e9 ho ha estat el fet de compartir espai amb etHALL i la KINO. Aix\u00f2 ha marcat un abans i un despr\u00e9s tant en la meva experi\u00e8ncia i relaci\u00f3 personal amb el projecte, com en la seva evoluci\u00f3. \u00c9s un tresor compartir el dia a dia amb la N\u00faria i el Jorge, s\u00f3n dues persones i projectes als que estimo, admiro i respecto, i dels que estic aprenent molt. En els dos casos s’ha establert una relaci\u00f3 d’amistat que ha derivat tamb\u00e9 en un intercanvi constant d’inquietuds i idees, que propicien possibles col\u00b7laboracions. En aquest sentit, per exemple, m’agradaria destacar el primer n\u00famero de Cine Quieto Flora<\/em>, que \u00e9s un projecte de N\u00faria i Gloria Vilches, que es presenta en breu a m\u00faltiplos i que suposa una deriva editorial a un projecte plantejat com a plataforma online centrada en la difusi\u00f3 i la investigaci\u00f3 de la imatge cinematogr\u00e0fica. Em sembla molt interessant aquest exercici de traducci\u00f3 que han desenvolupat en portar el projecte a una edici\u00f3 impresa, i la col\u00b7laboraci\u00f3 que s’ha establert en acollir la seva presentaci\u00f3 i desenvolupar la seva distribuci\u00f3 des de m\u00faltiplos.<\/p>\n S\u00e9 que un dels teus interessos com Anna Pahissa, m\u00e9s enll\u00e0 de M\u00faltiplos, t\u00e9 a veure amb la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, sempre lligada al format publicaci\u00f3. Al 2014 vas realitzar per a The Green Parrot Cabinet el projecte Artificialia<\/em>, on vam poder comptar amb la pres\u00e8ncia d’alguns artistes conceptuals catalans que havien utilitzat el format publicaci\u00f3. Has seguit investigant aquest tema? Explica’ns sobre el projecte que vols presentar dins el festival LOOP.<\/strong><\/p>\n La investigaci\u00f3 de les publicacions dels seixanta i setanta i el marc en qu\u00e8 aquestes es van produir segueix sent una cosa que m’interessa molt. Potser no hi puc destinar tot el temps que voldria, ja que prioritzo la producci\u00f3 actual, per\u00f2 \u00e9s una cosa que est\u00e0 all\u00ed, tant com a investigaci\u00f3 personal com a nivell comercial, pensant en distribuir-los de nou. \u00c9s un per\u00edode que m’interessa especialment perqu\u00e8, entre d\u2019altres coses, crec que guarda moltes analogies amb el moment actual, de forma molt m\u00e9s evident que als vuitanta i noranta. Com a producte d’un moment hist\u00f2ric determinat, es genera en aquesta \u00e8poca una concepci\u00f3 del treball, amb publicacions des de la ideologia, l’est\u00e8tica i les formes de producci\u00f3 i de col\u00b7laboraci\u00f3, que em sembla molt contempor\u00e0nia. No en va moltes de les propostes des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica actual passen per la refer\u00e8ncia i revisi\u00f3 d’aquest moment, i en les publicacions, aquesta her\u00e8ncia es fa molt evident.<\/p>\n \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que la proposta de m\u00faltiplos per a aquesta edici\u00f3 de Loop \u00e9s la mostra d’una selecci\u00f3 de material audiovisual produ\u00eft en el context de Better Books, una llibreria que va n\u00e9ixer a Londres al final dels quaranta, connectada amb City Lights Books de Ferlinghetti a San Francisco, i que es va transformar durant els seixanta en una mena de laboratori que acollia material impr\u00e8s i una intensa programaci\u00f3 vinculada a la pr\u00e0ctica art\u00edstica. Aix\u00f2 va generar una comunitat entorn a ella amb artistes com John Latham, Bob Cobbing, o Barry Milles. Curiosament, l’espai de Better Books inclo\u00efa una llibreria, una galeria i una sala de projeccions, fet amb el qual empatitzo de manera especial per la seva connexi\u00f3 evident amb l’activitat que desenvolupem a Joaquim Costa 30. Aquest tipus de llibreries que acullen material vinculat a la pr\u00e0ctica art\u00edstica, com van ser tamb\u00e9 Other Books and so a Amsterdam o Printed Matter a Nova York, han estat sempre focus de producci\u00f3 molt interessants.<\/p>\n De la mateixa manera, em resulta impossible pensar en m\u00faltiplos “nom\u00e9s” com una llibreria, ja que es treballa amb un material -publicacions i persones-, que t\u00e9 un gran potencial de generaci\u00f3 d’altres coses i que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’objecte i de la seva circulaci\u00f3 comercial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Anna Pahissa \u00e9s la figura darrere de M\u00faltiplos, una llibreria especialitzada en publicacions d’artista que s’ha convertit en una petita plataforma independent i un lloc de presentaci\u00f3 de projectes de…<\/p>\n","protected":false},"author":1285,"featured_media":9408,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4069],"tags":[5814,5835],"coauthors":[6480],"acf":[],"yoast_head":"\n