![\"FU_Fossils.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/FU_Fossils.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quan Robert Smithson es va llan\u00e7ar a l’oest nord-americ\u00e0 per treballar a l’espai obert, va deixar enrere els l\u00edmits de la galeria, neutral i as\u00e8ptica, per lliurar-se a un canvi d’escala i perspectiva. Un dels seus referents, fins i tot m\u00e9s influent que Duchamp, va ser per a ell Frederick Law Olmsted, creador de Central Park i Prospect Park entre d’altres, i importador del moviment paisatgista angl\u00e8s. Al contrari dels seus col\u00b7legues francesos, aquests veien en la naturalesa una font d’exuber\u00e0ncia impossible de coartar sota geometria alguna. Aquesta difer\u00e8ncia franco-brit\u00e0nica entre manipular i deixar fluir \u00e9s repetida en el natural i el cultural, en reconstruir i preservar, epitomitzada per les difer\u00e8ncies entre Viollet-li-Duc i John Ruskin. Encara que semblin frivolitats, aquestes distincions aconsegueixen un grau sobtadament crucial quan les relacionem amb les concepcions nacionals, encara avui not\u00f2ries. El paisatgisme idealitzat versus el paisatge controlat, el miratge de l\u2019enquadrament d\u2019all\u00f2 selv\u00e0tic i l’esfor\u00e7at perfeccionisme racional de l’ambient no deixen de reflectir aquestes dues idiosincr\u00e0sies colonials de l’Imperi i la Rep\u00fablica. A la via francesa destaca un ap\u00e8ndix catal\u00e0 encarnat en el g\u00f2tic fals i la fantasia mediterrani-n\u00f2rdica de l’arquitecte i president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch.<\/p>\n
Escrivint sobre Olmsted, Smithson s’acosta a una visi\u00f3 del m\u00f3n com acoblament de mat\u00e8ria i energia, de relacions en marxa, per a qui l\u2019intent de captura per part del paisatgisme o la poesia l\u00edrica sempre denota una posici\u00f3 de separaci\u00f3 entre all\u00f2 hum\u00e0 i all\u00f2 natural. La representaci\u00f3 del m\u00f3n implica un \u00fas de la terra. Aix\u00ed la perspectiva lineal va servir de base del pensament modern i de l’expansi\u00f3 colonial. La posici\u00f3 dels objectes en relaci\u00f3 a l’espai-temps, accessibles i quantificables en les seves propietats, va facilitar una ordenaci\u00f3 i dominaci\u00f3 sobre all\u00f2 altre mineral i biol\u00f2gic, fent tangible una cartografia d\u2019all\u00f2 expugnable. El poder colonial troba en el mapa i la quadr\u00edcula una forma d’imposar la seva visi\u00f3 del m\u00f3n. L’efic\u00e0cia de l’espoli deu molt a la sistematitzaci\u00f3 i a la infraestructura aplicada sobre les irregularitats de l’accident geogr\u00e0fic. Aquesta mateixa capacitat de mobilitzaci\u00f3 participar\u00e0 en l’\u00edmpetu del reformisme social i alguns socialistes ut\u00f2pics: si som capa\u00e7os com a esp\u00e8cie de dominar el m\u00f3n, per qu\u00e8 no fer-ho d’una altra manera? Aix\u00ed Ildefons Cerd\u00e0, Patrick Geddes, Cebri\u00e0 de Montoliu, Yona Friedman!<\/p>\n
Seguint la hist\u00f2ria, el cubisme seria el tall europeu a aquesta expansi\u00f3, la complicaci\u00f3 abstracta i anal\u00edtica que anunciaria els processos de q\u00fcestionament i lluita de classes, l\u2019emancipaci\u00f3 i transformaci\u00f3 dels plans compositius de l’ecologia natural-humana. Smithson per\u00f2 escriu als seixanta i setanta, quan primer el Minimalisme i despr\u00e9s el Land Art, acosten una generaci\u00f3 a unes noves dimensions. Smithson salta m\u00e9s enll\u00e0 del miasma cultural que \u00e9s Nova York, del jard\u00ed d’escultures, del paisatge pastoral i del descampat suburbial – tot i que aquest \u00faltim guarda per a ell una especial connotaci\u00f3 familiar i li serveix de referent (A Tour of the Monuments of Passaic<\/em>) – per enfangar-se amb els elements i les “contradiccions f\u00edsiques inherents a la natura”. Tot i que cal recordar que t\u00edpicament s’ha caricaturitzat la gesticulaci\u00f3 del Land com masculina, la intenci\u00f3 de Smithson deixa entreveure una necessitat espiritual de comuni\u00f3 amb la natura en un moment singular per l’esdevenir de la nostra ecologia, la ruptura del patr\u00f3 or per part de la Reserva federal al 1971, i la crisi del petroli del 1973, esdeveniments que van marcar l’inici d’un cicle d’alteracions en les que encara estem immersos.<\/p>\n Parlar de geografia, de l’escriptura de la terra, de l’estudi de les propietats f\u00edsiques i les relacions entre gents i ambients \u00e9s avui dia una q\u00fcesti\u00f3 d’emerg\u00e8ncia que sacseja qualsevol activitat intel\u00b7lectual, camp social, o discurs pol\u00edtic. Davant la pertorbaci\u00f3 clim\u00e0tica i l’extinci\u00f3 de les esp\u00e8cies, l’\u00e9sser hum\u00e0 viu un moment excepcional. D’una banda la producci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s inseparable de l’explotaci\u00f3 natural-humana, de la pol\u00b7luci\u00f3 i d’un consum alienat de pl\u00e0stics m\u00e9s o menys refinats, m\u00e9s o menys inserits en la cadena tr\u00f2fica. L\u2019antropoc\u00e8<\/em>, o com Donna Haraway s’hi haa referit, el capitaloc\u00e8<\/em>, deixar\u00e0 una empremta inesborrable d’escombraries i de modificaci\u00f3 de les pautes atmosf\u00e8riques. D’altra banda, el despla\u00e7ament de l’\u00e9sser hum\u00e0 com a font prim\u00e0ria d’interpretaci\u00f3 del m\u00f3n comen\u00e7a a ser un fet m\u00e9s que una distopia llunyana. No nom\u00e9s des de l’evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, sin\u00f3 des de la filosofia recent s’ha donat prioritat a una emerg\u00e8ncia d’entitats aut\u00f2nomes, amb capacitats per a la generaci\u00f3 d’intel\u00b7lig\u00e8ncia, mem\u00f2ria, connectivitat i desenvolupament que condueixen a la p\u00e8rdua de la supremacia humana. Encara que soni a quelcom positiu, per aix\u00f2 de trencar definitivament amb les dicotomies de la modernitat (cultura-natura, subjecte-objecte, mascul\u00ed-femen\u00ed, homo-hetero, hum\u00e0-m\u00e0quina, hum\u00e0-animal, primitiu-civilitzat, etc.), i donar reconeixement de persones no-humanes a d\u2019altres mam\u00edfers o aconseguir drets ambientals, implica tamb\u00e9 una p\u00e8rdua de l’escala i proporcionalitat humana a favor de sistemes i construccions log\u00edstiques tecno-comercials que nom\u00e9s tindran en compte les particularitats de milions d’\u00e9ssers – que es creuen especials i \u00fanics – en la mesura del seu r\u00e8dit mercantil. Al seu torn, aquestes dues tend\u00e8ncies no deixen de ser un ress\u00f2 de l’acceleracionisme conceptual i pol\u00edtic que estimula el nostre present. Si els indignats o Occupy Wall Street van ser la darrera expressi\u00f3 del bonisme alter-mundialista, la propera agitaci\u00f3 haur\u00e0 d’assumir una altra perspectiva, una altra escala, que propulsi una nova geografia que superi les categories del patriarcat, el capitalisme, i la socialdemocr\u00e0cia cristiana, per aquesta vegada s\u00ed, accelerar el ritme cap a l’efectivitat organitzativa. Si tenim les capacitats humanes i tecnol\u00f2giques per afrontar els reptes de l’ecologia global, per qu\u00e8 no fer-ho? Ja sigui per Varoufakis o Le Pen, Sanders o Trump, la destil\u00b7leria politicoecon\u00f2mica occidental est\u00e0 en ebullici\u00f3.<\/p>\n La mirada a la terra del poeta Salvador Espriu, per molt punyent que sigui en la veu de S\u00edlvia P\u00e9rez Cruz, no deixa de ser el cant a un mateix, i a all\u00f2 que algun dia desapareixer\u00e0 amb nosaltres. Tots aquests pisos on hem viscut, tots els rostres estimats, totes aquestes combinacions concretes de mat\u00e8ria que s’acumulen, com llibres, fotos i cartes dels avantpassats, i que en el millor dels casos se salven de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, tot, participa de l’embolic quotidi\u00e0 que reprodueix a escala min\u00fascula el llarg esdevenir de la humanitat, que al seu torn \u00e9s una r\u00e8plica espasm\u00f2dica del moviment cap a la destrucci\u00f3 final del nostre sistema solar, amb la participaci\u00f3 de la qual som di\u00e0riament inconscients. L’entropia – el moviment contrari a l’evoluci\u00f3 – tenia per Smithson una particular significaci\u00f3, mentre l’energia es dispersa, la ment humana intenta arreglar trossos per compondre unitats que, tot i que fict\u00edcies i ef\u00edmeres, serveixin per imaginar estabilitats quan tot flueix pel desgu\u00e0s del temps. Aquells que creient v\u00e8ncer les coordenades vitals guanyen profit econ\u00f2mic a la destrucci\u00f3 de la geografia, ja sigui un hort, una botiga de queviures, un pis de l’eixample barcelon\u00ed, o un salar a Bol\u00edvia, viuen aterrits per aquesta perspectiva que s’obre insospitadament enfront d’ells, la insignifican\u00e7a humana davant la llarga mirada de la mat\u00e8ria.<\/p>\n La foto que il\u00b7lustra aquest text pertany a una s\u00e8rie de retrats de f\u00f2ssils feta per l’artista japon\u00e8s establert a Berl\u00edn, Akiyasu Shimizu. En particular aquest \u00e9s un Cunnolites Elipticus<\/em>, d’origen proper en l’espai, la Serra del Montsec a Lleida, i remota proced\u00e8ncia temporal al Cretaci Superior Santoni\u00e0 (aproximadament uns 85 milions d’anys). El f\u00f2ssil \u00e9s precisament l’exemple usat per Quentin Meillassoux per assenyalar una exist\u00e8ncia fora de la subjectivitat humana nom\u00e9s capa\u00e7 de ser captada a trav\u00e9s de la ci\u00e8ncia. Si b\u00e9 la seva posici\u00f3 ha estat contestada des de diversos angles, no deixa d’obrir una perspectiva que reposiciona a l’hum\u00e0 en un estat d’a\u00efllament, o millor dit de dubte, en ser incapa\u00e7 de poder copsar la realitat circumdant al complet. Les entitats amb les quals ens relacionem ja no tenen una ag\u00e8ncia que les fa actrius del present, sin\u00f3 que guarden per a si els misteris de la seva subst\u00e0ncia, impossibles de desxifrar des de la nostra experi\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan Robert Smithson es va llan\u00e7ar a l’oest nord-americ\u00e0 per treballar a l’espai obert, va deixar enrere els l\u00edmits de la galeria, neutral i as\u00e8ptica, per lliurar-se a un canvi…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":9418,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5142],"tags":[],"coauthors":[6406],"acf":[],"yoast_head":"\n