![\"carambolages-dyptique-1.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El Grand Palais de Par\u00eds acull actualment l’exposici\u00f3 Carambolages<\/em>, comissariada per Jean-Hubert Martin, el principal reclam de la qual \u00e9s que reuneix objectes de totes les \u00e8poques, cultures, materials, valors i proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques en un ordre que s’allunya del c\u00e0non tradicional de la Hist\u00f2ria del art. El t\u00edtol de la mostra \u00e9s un pr\u00e9stec del billar (una carambola \u00e9s el cop de la bola blanca no a una de les boles de colors, sin\u00f3 a dos) que serveix en aquest cas per anunciar una organitzaci\u00f3 de les obres presents a l’exposici\u00f3 poc ortodoxa, basant-se associacions lliures entre elles, a partir d’un o m\u00e9s detalls. Amb un recorregut lineal, una pe\u00e7a porta a la seg\u00fcent com una fitxa de d\u00f2mino determina la que ve darrere. Es tracta d’una proposici\u00f3 l\u00fadica que pret\u00e9n que sigui l’espectador de la mostra qui desxifri, a cada pas, quin element porta d’un punt al seg\u00fcent.<\/p>\n La intenci\u00f3 del comissari, segons les seves pr\u00f2pies paraules, \u00e9s alliberar la visi\u00f3 de l’espectador de les categories tradicionals de la Hist\u00f2ria de l’Art, basades en aspectes geogr\u00e0fics, temporals i culturals, que imposen una recepci\u00f3 de les obres segons el seu context de producci\u00f3. Quasi no cal ni mencionar que la primera sala de l’exposici\u00f3 est\u00e0 dedicada a l’Atles Mnemosyne <\/em> d’Aby Warburg, refer\u00e8ncia obligada per a tot aquell que proposi una mirada indisciplinada a la creaci\u00f3 art\u00edstica. L’historiador de l’art alemany va dedicar la seva vida a estudiar la migraci\u00f3 de les representacions del passat al present, a trav\u00e9s d’una confrontaci\u00f3 transcultural de la cultura europea amb els gestos immemorials observats en les civilitzacions “primitives”. Les planxes que formen l’Atles Mnemosyne<\/em> reuneixen imatges que mostren certa proximitat visual entre elles, organitzades en juxtaposici\u00f3, sense obeir a jerarquies est\u00e8tiques i sense respectar les unitats de temps i espai de la creaci\u00f3 de les mateixes. Aquesta posada en relaci\u00f3 havia de permetre demostrar, de forma visual, la for\u00e7a i intemporalitat dels poders espirituals.<\/p>\n El que trobem a Carambolages<\/em> \u00e9s una refer\u00e8ncia superficial a l’obra inacabada de Warburg, una recuperaci\u00f3 del seu m\u00e8tode iconogr\u00e0fic que podem agafar amb pinces. Qu\u00e8 proposa Jean-Hubert Martin a part del joc? Hi ha res m\u00e9s enll\u00e0 del fet de reunir en un mateix espai objectes art\u00edstics de proced\u00e8ncia i naturalesa diversa? La idea central d’aquesta exposici\u00f3 \u00e9s que el principi de la carambola permet associacions lliures, a partir de detalls o d’elements en com\u00fa entre les obres, que fan possible una recepci\u00f3 nova de l’objecte, deslligada dels calaixos estancs que imposa la visi\u00f3 acad\u00e8mica tradicional , per\u00f2 de quines noves interpretacions estem parlant? L’exposici\u00f3 no proposa cap lectura a partir d’aquesta nova perspectiva, sin\u00f3 que es limita a juxtaposar els objectes en un circuit tancat que nom\u00e9s t\u00e9 sentit en si mateix i en qu\u00e8 la recepci\u00f3 per part de l’espectador ve condicionada per la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 de les obres dins de la mostra.<\/p>\n Una obsessi\u00f3 pel “d\u00e9cloisonnement” de la Hist\u00f2ria de l’Art recorre les pr\u00e0ctiques curatorials des de fa uns anys. A all\u00f2 que va comen\u00e7ar amb la constataci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3 del m\u00f3n de l’art contemporani, amb un creixent inter\u00e8s per incloure artistes i obres procedents de contextos allunyats dels centres hist\u00f2rics de la creaci\u00f3 occidental, del naixement de biennals i esdeveniments de car\u00e0cter internacionalista en tots els racons del m\u00f3n, se li d\u00f3na una volta m\u00e9s a Carambolages<\/em> amb la negaci\u00f3 del factor temps. El mateix comissari d’aquesta mostra va dirigir el projecte expositiu de Magiciens de la terre<\/em>, exposici\u00f3 pionera d’aquesta perspectiva que es va celebrar entre el Centre Pompidou i la Halle de la Villette de Par\u00eds l\u2019any 1989. En aquella ocasi\u00f3 es van reunir cent artistes contemporanis de tot el m\u00f3n amb l’objectiu de “descentralitzar” la mirada occidental a les arts visuals, eliminant les fronteres geogr\u00e0fiques i culturals que la regien fins als anys vuitanta. Magiciens de la terre<\/em> va ser elogiada per l’esfor\u00e7 de for\u00e7ar una amplitud de mires, per\u00f2 tamb\u00e9 va ser criticada per diverses raons, unes d’ordre pol\u00edtic i altres d’ordre ontol\u00f2gic.<\/p>\n Pel que fa a les cr\u00edtiques de naturalesa pol\u00edtica, la principal \u00e9s la que explicita les relacions de poder presents dins mateix de l’exposici\u00f3. La igualtat aritm\u00e8tica entre artistes occidentals i artistes no occidentals (\u00e9s a dir, tots aquells no nascuts a Europa o als Estats Units) no fa sin\u00f3 refor\u00e7ar unes din\u00e0miques centre-perif\u00e8ria ja de per si inherents al m\u00f3n de l’art contemporani. Aquesta insist\u00e8ncia en el pa\u00eds d’origen dels creadors no reflectia, d’altra banda, que alguns d’ells s’haguessin format, treballessin i hi residien en pa\u00efsos occidentals. El principal retret d’ordre ontol\u00f2gic es va referir a l’estetitzaci\u00f3 i maximitzaci\u00f3 de l’exotisme de les diferents pr\u00e0ctiques art\u00edstiques presentades a la mostra, que refor\u00e7ava aix\u00ed mateix una concepci\u00f3 euro-c\u00e8ntrica de la creaci\u00f3 que permetia exposar objectes rituals i peces pr\u00f2ximes a l’artesania procedents d’\u00e0mbits no occidentals, mentre que l’altre 50% de les obres responien als criteris de l’art contemporani.<\/p>\n Tres d\u00e8cades despr\u00e9s de Magiciens de la terre<\/em>, ens adonem que el panorama no ha canviat tant, per molt que ja no ens sorprengui la pres\u00e8ncia d’artistes internacionals a les exposicions i museus. Podem afirmar que no n’hi ha prou amb una millora de la representaci\u00f3 de la diversitat de les tradicions art\u00edstiques nacionals per parlar de “globalitzaci\u00f3 de l’art contemporani”, ja que aquesta visi\u00f3 no fa m\u00e9s que refor\u00e7ar les relacions de dominaci\u00f3 entre centre i perif\u00e8ria. Com Alain Quemin ha demostrat, malgrat l’obertura de biennals, institucions i fires a l’art internacional, els que segueixen ocupant les posicions superiors en r\u00e0nquings i llistes d’estrelles de l’art contemporani s\u00f3n els creadors nord-americans i europeus, amb alguna anecd\u00f2tica aparici\u00f3 de representants d\u2019altres pa\u00efsos. Que serveixi com a an\u00e8cdota que, l\u2019any 2016 (!), la Fondation Louis Vuitton a Par\u00eds presenta una exposici\u00f3 que porta per t\u00edtol Des artistes chinois \u00e0 la Fondation Louis Vuitton<\/em> (“Artistes xinesos a la FLV”), com si amb ser xin\u00e8s bast\u00e9s per figurar-hi i no fes cap falta buscar un t\u00edtol una mica menys ex\u00f2tic o que digu\u00e9s alguna cosa m\u00e9s sobre l’art en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n Carambolages funciona com a “divertiment”, per\u00f2 cal posar en dubte la seva capacitat per a fer avan\u00e7ar la hist\u00f2ria de l’art i canviar la percepci\u00f3 que l’espectador mitj\u00e0 tingui de l’art en general. Barrejar en un mateix espai objectes de diversa \u00edndole i proced\u00e8ncia pot servir per a desacomplexar el visitant de museu, que de sobte no se sent adoctrinat per l’acad\u00e8mic de torn, per\u00f2 en aquesta exposici\u00f3 un pot f\u00e0cilment tenir la sensaci\u00f3 de trobar-se en un gabinet de curiositats . Al cap i a la fi, aquesta se celebra al Grand Palais, que va ser precisament constru\u00eft per albergar un esdeveniment de tipus universalista, l’Exposici\u00f3 Universal de 1900.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Grand Palais de Par\u00eds acull actualment l’exposici\u00f3 Carambolages, comissariada per Jean-Hubert Martin, el principal reclam de la qual \u00e9s que reuneix objectes de totes les \u00e8poques, cultures, materials, valors…<\/p>\n","protected":false},"author":1276,"featured_media":9416,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5142],"tags":[],"coauthors":[6370],"acf":[],"yoast_head":"\n