![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/making-africa1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Encara recordo la imatge d’una petita i gastada fotografia en blanc i negre en qu\u00e8 apareix un jove Pablo Picasso assegut amb les espatlles encorbades, una xic empetitit, davant d’un petit desordre de variades escultures africanes, al malgirbat estudi Bateau-Lavoir de Montmatre. \u00c0frica va constituir tot un referent d’inspiraci\u00f3 “ex\u00f2tic-primitivista” per a les avantguardes, que van creure descobrir-hi un dels \u00faltims bastions al resguard de l’aven\u00e7 de la hist\u00f2ria i la modernitat. Preuat aixopluc on poder retrobar el “veritable” jo primigeni, natural i salvatge. Avui, m\u00e9s d’un segle despr\u00e9s, \u00c0frica continua escenificada al nostre imaginari com un m\u00f3n tribal, paral\u00b7lel a la contemporane\u00eftat, ancorat en unes constants vies de desenvolupament, al qual ja, per\u00f2, poc m\u00e9s li queda per aportar. Una extensa i complexa construcci\u00f3 cultural que est\u00e9n les seves arrels des de Hegel o R. Kipling fins a l’entranyable Tint\u00edn. “Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, els relats de ca\u00e7a glorificaran sempre als ca\u00e7adors” (Chinua Achebe, escriptor nigeri\u00e0, en una entrevista a The Paris Review 1994). Okwui Enwezor, comissari assessor de la mostra Making \u00c0frica. Un continent de disseny contemporani<\/em> fa broma: “Des que tinc mem\u00f2ria he llegit als mitjans de comunicaci\u00f3 com les fam\u00edlies a l’\u00c0frica sobrevivien amb un d\u00f2lar al dia, per\u00f2 despr\u00e9s de tant de temps \u00bf\u00e9s que no han tingut mai un augment de sou? \u00bfNo arribaran ja, almenys, al d\u00f2lar i mig?”. Aix\u00ed que potser la millor manera de comen\u00e7ar la mostra sigui a trav\u00e9s de les extravagants ulleres de Cirus Kabiru. Lents sense vidres brillants, repujades amb materials de rebuig i que, tot i aix\u00f2, compleixen b\u00e9 la seva funci\u00f3: la de convertir l’espectador en un estrafolari insecte que, a manera de metamorfosi kafkiana, pugui mirar a l’\u00c0frica des d’una nova perspectiva.<\/p>\n El primer pas, plantejat al Pr\u00f2leg de l’exposici\u00f3, no \u00e9s altre que el q\u00fcestionar qui ha tingut hist\u00f2ricament la veu per parlar sobre l’\u00c0frica i com ho ha fet. Antoni Castel, membre fundador del Centre d’Estudis Africans de Barcelona i codirector del postgrau de Comunicaci\u00f3 de Conflictes de la UAB m’acompanya pels passadissos de la mostra. Ja va constatar a la seva tesi doctoral, recollida al llibre Males not\u00edcies d’\u00c0frica<\/em>, els estereotips i simplificacions en qu\u00e8 va inc\u00f3rrer la premsa espanyola entre 1992 i 1998 a l’hora de comunicar tres grans guerres africanes (la de Som\u00e0lia, Rwanda i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo) aix\u00ed com la distribuci\u00f3 asim\u00e8trica de poder entre cronistes i protagonistes. Per\u00f2 les regles del joc estan canviant. M\u00e9s de 20 anys despr\u00e9s, tots dos tenim l’oportunitat de veure treballs com My Africa is<\/em> o Slum TV<\/em> en els que s\u00f3n els propis africans els qui denuncien la representaci\u00f3 distorsionada de l’\u00c0frica i fan seu el dret a l’auto-narraci\u00f3. El nou context digital ha tornat la veu als lleons i la jove i urbanita classe mitjana africana ha pres les regnes sense complexos, aprofitant les actuals oportunitats de la xarxa per compartir amb la resta del m\u00f3n els seus propis testimonis explicats en primera persona, deixant de ser mers consumidors de cultura global per convertir-se en productors.<\/p>\n Tot i els mals auguris de fractura digital, l’\u00c0frica ha aconseguit enganxar-se, i aix\u00ed com ho fa la primera generaci\u00f3 post-colonial retratada per Malick Sidib\u00e9, celebra la seva nova posici\u00f3 amb optimisme: “Ara ens toca a nosaltres!”. Tal com afirma Amelie Klein, comiss\u00e0ria de la mostra, “\u00c0frica est\u00e0 associada normalment amb el drama, per\u00f2 a l’actualitat s’est\u00e0 gestant tot un moviment de celebraci\u00f3 i la celebraci\u00f3 constitueix, sense cap mena de dubte, poder pol\u00edtic.” Castel reitera aquesta percepci\u00f3 : “una de les coses que m\u00e9s m’agrada de” Making \u00c0frica\u201d \u00e9s que no es tracta d’una exposici\u00f3 on es repassa una altra vegada el patrimoni art\u00edstic pre-colonial afric\u00e0 o que reincideix en el seu costat m\u00e9s tr\u00e0gic, sin\u00f3 que, malgrat tot, fa pal\u00e8s aquest esclat de vida, en un moment en qu\u00e8 Europa, per contra, sembla cansada. Es palpa l\u2019”orgull de ser afric\u00e0”. Qui viu a Dakar no t\u00e9 pr\u00e0cticament res en com\u00fa amb qui habita a Addis Abeba, per\u00f2 s\u00ed que comparteix amb ell l’honra de pert\u00e0nyer a una entitat comuna que d’altra banda ha estat molt maltractada. \u00c9s interessant que l’exposici\u00f3 reculli peces d’art, disseny i arquitectura contemporanis an\u00e0logues a les que podr\u00edem trobar a Berl\u00edn, Regne Unit o EUA, demostrant que els interlocutors es troben en el mateix nivell de di\u00e0leg”. Tal i com estableix Okwui Enwezor: “Nom\u00e9s situant-se a la mateixa altura es pot donar una relaci\u00f3 de col\u00b7laboraci\u00f3 real, i col\u00b7laborar significa explorar les difer\u00e8ncies com a mecanismes de reinvenci\u00f3. Mecanismes per anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019un mateix, dels propis pilars o certeses”[[https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=khNz6rWTSOU]].<\/p>\n Els treballs dels m\u00e9s de 120 creadors i autors que participen a Making Africa<\/em>, s\u00f3n mostra de la mirada diferent que dirigeix \u00c0frica al m\u00f3n i que inverteix la l\u00f2gica de les din\u00e0miques tradicionals occidentals. Aix\u00ed per exemple, MPSA<\/em>, un servei de transfer\u00e8ncia de diners a trav\u00e9s del m\u00f2bil, ha perm\u00e8s que moltes persones amb ingressos escassos puguin operar al marge del cl\u00e0ssic sistema bancari, al qual no podien accedir. Avui aquest servei, nascut a Kenya, compta ja amb m\u00e9s de 12,2 milions d’usuaris (“\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil pagar un viatge en taxi amb tel\u00e8fon m\u00f2bil a Nairobi que a Nova York” anunciava The Economist el 2013) i ha estat exportat a Europa o \u00c0sia. “Un dels motors de creixement a l’\u00c0frica \u00e9s la seva “economia informal”, no reglat des d’inst\u00e0ncies oficials i que no obstant aix\u00f2 representa el 70% de l’economia total. Hem de ser capa\u00e7os de veure el potencial que t\u00e9 aquesta informalitat, aquesta capacitat d’autoorganitzaci\u00f3. No dic que sigui la soluci\u00f3 per a tot. \u00c9s obvi que est\u00e0 plena de precarietat. Per\u00f2 tamb\u00e9 desborda creativitat.” (Amelie Klein)[[Amelie Klein, Exhibition Tour” Making \u00c0frica -A Continent of Contemporary Design”:https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=7zXw-CwUDqs]].<\/p>\n D’altra banda, projectes com Taboo de Bibi Seck<\/em> o els pneum\u00e0tics d’Amadou Fatoumata Ba, desafien les tend\u00e8ncies de consum massiu mitjan\u00e7ant el reciclatge. “Una de les coses que m\u00e9s destrueix les economies africanes \u00e9s la importaci\u00f3 de b\u00e9ns barats. Davant d’aix\u00f2, molts africans reivindiquen la utilitat pol\u00edtica del Fer<\/em> (de la renegada pr\u00e0ctica del Fer) com una forma d’investigaci\u00f3, d’arribar a nous trops, noves ind\u00fastries o nous conceptes “Okwui Enwezor [[Opening Talk: “Making Africa -A Continent of Contemporary Design”: https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=y-n1R0WH4E]]. Fablab<\/em> en w\u00f2lof significa “fes-ho amb els altres”, i s’utilitza per denominar una nova s\u00e8rie d’espais de treball, oberts a la xarxa mundial, que proposen tecnologies de fabricaci\u00f3 de codi obert, digitals i de baix cost, i que a l\u2019\u00c0frica estan servint per avan\u00e7ar en els processos d’innovaci\u00f3, oferint als joves la possibilitat de trobar per si mateixos solucions als problemes de les seves comunitats. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de “Making” \u00c0frica.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la seva innegable cara amarga, segurament ha arribat el moment d’un canvi de perspectiva que ens parli tamb\u00e9 de l’\u00c0frica protagonista del present, sense m\u00e0scares, que no mira cap a l’est ni cap a l’oest, sin\u00f3 cap endavant. En qualsevol cas, iniciatives com “Making \u00c0frica”, sorgida en ple cor blanc europeu, el Vitra Museum (situat a la frontera Alemanya tocant amb Su\u00efssa i Fran\u00e7a) tamb\u00e9 proven que, afortunadament, no nom\u00e9s els lleons s\u00f3n capa\u00e7os de ser cr\u00edtics amb els seus ca\u00e7adors.<\/p>\n Encara recordo la imatge d’una petita i gastada fotografia en blanc i negre en qu\u00e8 apareix un jove Pablo Picasso assegut amb les espatlles encorbades, una xic empetitit, davant d’un…<\/p>\n","protected":false},"author":1327,"featured_media":9424,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5142],"tags":[],"coauthors":[6517],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/making-africa2.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/making-africa3.jpg\")
<\/p>\n![\"d)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/making-africa4.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"