![\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/Eva_interview_shot.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Eva, el teu inter\u00e8s pels temes postcolonials relacionats amb les pr\u00e0ctiques en art contemporani et van portar a viatjar per diferents pa\u00efsos africans a fi d\u2019estudiar les estructures expositives d’art all\u00e0, amb un especial inter\u00e8s en la seva correspond\u00e8ncia amb les institucions occidentals i la forma amb la qual aquestes tracten la idea d\u2019alteritat. Com funcionen realment aquestes relacions? I com podem articular perspectives contra-hegem\u00f2niques en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies?<\/strong><\/p>\n Quan estava acabant el meu M\u00e0ster i els anys immediatament despr\u00e9s de viure a T\u00e0nger, vaig treballar inicialment a una organitzaci\u00f3 cultural, i m\u00e9s tard en un projecte amb l’Institut Franc\u00e8s, i vaig poder observar de quina manera tan diferent treballen les diferents institucions culturals (p\u00fabliques i independents). Despr\u00e9s vaig anar a Madagascar amb un artista que estava fent un projecte amb el suport de les institucions occidentals, i m\u00e9s tard vaig passar algun temps a Dakar en una resid\u00e8ncia curatorial a RAW<\/em> i em vaig familiaritzar amb l\u2019”escena art\u00edstica” de Dakar. Vaig comen\u00e7ar aquest viatge perqu\u00e8 volia escriure un doctorat sobre com les estructures i institucions culturals d’\u00c0frica es trobaven, d’alguna manera, obligades a ser legitimades per les estructures occidentals, cosa que implica mecanismes de mimetisme i la incorporaci\u00f3 d’actituds imperialistes. La meva idea no era jutjar o criticar, sin\u00f3 simplement observar aquestes caracter\u00edstiques, la forma en qu\u00e8 s’expressen en una suma de detalls (per exemple, l’idioma que s’utilitza per comunicar-se). Recon\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia abans de preguntar-se si era necessari, o si es podria canviar -i si aix\u00ed era, per qu\u00e8 i com.<\/p>\n El que realment volia i encara vull \u00e9s que aquestes institucions -i les persones involucrades en elles-, reconeguessin que, fins i tot trobant-se a \u00c0frica, sent dirigides per persones africanes i treballar amb artistes africans, encara podien actuar com a eines imperialistes. Aquest va ser el sentit del projecte sobre la sexualitat que vaig presentar a Dakar al final de la meva resid\u00e8ncia. \u00c9s possible comissariar a RAW<\/em> (Dakar), un lloc dirigit per la camerunesa Koyo Kouoh, una exposici\u00f3 amb artistes com la sud-africana Zanele Muholi i tot i aix\u00ed i ser totalment absorbits pel pensament imperialista mundial, sense q\u00fcestionar-lo, quan presentes una exposici\u00f3 eminentment occidental en contra de l\u2019”homof\u00f2bia a l’\u00c0frica”. Des del meu punt de vista, aix\u00f2 \u00e9s un problema. Una perspectiva contra-hegem\u00f2nica sovint simplement reconeix de quina manera l’imperialisme funciona per tu en el teu propi temps: aquest \u00e9s el veritable sentit del “post-colonialisme”. Van caldre quatre segles perqu\u00e8 es reconegu\u00e9s que l’esclavitud era una cosa que no podia justificar-se sota cap pretext. \u00bfCom podem estar tan segurs que no s’est\u00e0 operant de manera imperialista – fins i tot si ets una gran instituci\u00f3 plena de bona voluntat – mentre el m\u00f3n encara s’executa d’acord amb els processos colonials de moltes maneres? Articular perspectives contra-hegem\u00f2niques en art contemporani avui en dia significa augmentar dr\u00e0sticament el nivell de criticitat al m\u00f3n de l’art mundial sobre aquest tema del post-colonialisme.<\/p>\n L\u2019any 2014 vas anar a Senegal i vas comen\u00e7ar la col\u00b7laboraci\u00f3 amb RAW Material Company<\/em> a Dakar, on actualment ets assistent curatorial. Despr\u00e9s d’alguns anys desenvolupant el seu programa, RAW<\/em> es va prendre un descans i va tancar al setembre passat, per\u00f2 s’obrir\u00e0 de nou el proper mes de juny. \u00bfHa estat un temps per reflexionar sobre el fet i replantejar les activitats i les idees de RAW<\/em> per al futur? Arran de la pregunta anterior, com es posiciona RAW material en relaci\u00f3 les estructures occidentals i com s’equilibra aix\u00f2 amb les urg\u00e8ncies de les necessitats locals? Com ser\u00e0 el futur de RAW<\/em>?<\/strong><\/p>\n M’encanta RAW<\/em>, ja que \u00e9s una estructura molt independent des de molts punts de vista. M’encanta com funciona org\u00e0nicament. M’encanta el fet que RAW<\/em> siguin dos espais reals a Dakar, per\u00f2 tamb\u00e9 una xarxa. En el nou format RAW<\/em>, que acaba de reobrir, encara pots trobar la nostra oficina, on desenvolupem projectes internacionals, per\u00f2 tamb\u00e9 una biblioteca oberta als espais p\u00fablics, exposicions i resid\u00e8ncia, i tamb\u00e9 una escola. L’escola, RAW Academia<\/em> s’iniciar\u00e0 a l’octubre de 2016 i crec que l’impuls que va proposar la seva creaci\u00f3 \u00e9s una bona resposta a la teva pregunta. \u00c9s experimental i veurem qu\u00e8 passar\u00e0, per\u00f2 l’escola ser\u00e0 sens dubte una resposta a la q\u00fcesti\u00f3 de com fer front a les grans pot\u00e8ncies d’estructures de legitimaci\u00f3 tradicionals. RAW<\/em> \u00e9s reconegut internacionalment, i per descomptat aix\u00f2 ha estat possible perqu\u00e8 t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb les estructures internacionals i occidentals – aix\u00f2 era de fet quelcom molt interessant d’observar. Per\u00f2 RAW Academia<\/em> tamb\u00e9 estar\u00e0 molt arrelada al patrimoni local: ens permetr\u00e0 el debat amb les institucions educatives del context m\u00e9s proper, que inclouen la Universitat Cheikh Anta Diop, l’Escola de Bibliotecologia, la Facultat d’Arquitectura, l’Institut Superior de gesti\u00f3, el British Council, i finalment, per\u00f2 no menys important, les llegend\u00e0ries escoles secund\u00e0ries Liceu Blaise Diagne i Liceu John F. Kennedy. L’esperan\u00e7a \u00e9s que generar\u00e0 noves formes de circulaci\u00f3 d’artistes, curadors i cr\u00edtics d’art que no hauran de necess\u00e0riament presentar-se davant les inst\u00e0ncies de legitimaci\u00f3 tradicionals, el que pot convertir-se en una mena de “re-equilibri”.<\/p>\n Pensant en la relaci\u00f3 local-internacional, potser hem de tornar a editar preguntes, buscar altres paraules i deixar de pensar sota una l\u00f2gica dualista – al final del dia, tots els lloc s\u00f3n locals i internacionals al mateix temps-. Per\u00f2 llavors, per descomptat, \u00e9s impossible pensar en la col\u00b7laboraci\u00f3 transnacional i la mobilitat sense tenir en compte el llegat colonial i les noves forces geopol\u00edtiques que es deriven d’ell. \u00bfCom d\u2019importants s\u00f3n la mobilitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els diferents contextos per al seu desenvolupament i evoluci\u00f3? I al mateix temps, com podem articular els moviments que permeten l’aparici\u00f3 de diferents narratives i formes de pensar?<\/strong><\/p>\n Per descomptat, avui dia estem vivint en aquesta situaci\u00f3 local\/global que descrius i \u00e9s el que \u00e9s. Per\u00f2 realment crec que el que importa en aquest car\u00e0cter transnacional \u00e9s la sinceritat i la profunditat de la nostra relaci\u00f3 amb l’estat post-colonial. No es pot simplement dir: “Oh, mira, aix\u00f2 \u00e9s diferent, qu\u00e8 bonic”, o el que \u00e9s pitjor: “mira qu\u00e8 meravellosos que som, estem exposant difer\u00e8ncia” sense acceptar l’exist\u00e8ncia d’una difer\u00e8ncia profunda en alguns punts, absoluta, fins i tot en un m\u00f3n globalitzat. Aix\u00f2 vol dir acceptar la incomprensi\u00f3 i les diferents her\u00e8ncies que no es poden resumir en “all\u00f2 global”. En altres paraules, convertir-se en “globals” tots junts, amb les dificultats que aquest proc\u00e9s genera, vol dir acceptar que la hist\u00f2ria d’alguns no \u00e9s la hist\u00f2ria de tots. Pot semblar obvi dit aix\u00ed, per\u00f2 mira la manera de reaccionar quan dic que les fotografies de Zanele Muholi poden ser imperialistes i entendr\u00e0s el que vull dir. Vivim a l’era de l’exposici\u00f3 global, postmoderna, post-colonial, per\u00f2 la majoria de les vegades, aquesta exposici\u00f3 \u00e9s un frac\u00e0s.<\/p>\n Col\u00b7labores amb la fundadora i directora de RAW<\/em> Koyo Kouoh en diferents projectes, com la recentment inaugurada Biennal Internacional EVA 2016 a Irlanda. Prenent el 100 aniversari de l’alliberament del domini colonial brit\u00e0nic, i titulada Still (the) Barbarians<\/em> (Encara (els) B\u00e0rbars), la Biennal s’endinsa profundament en la condici\u00f3 postcolonial d’Irlanda. Quina \u00e9s la import\u00e0ncia de desenvolupar un projecte adre\u00e7at a abordar aquests temes en un lloc com Irlanda, i quina \u00e9s la forma en qu\u00e8 es treballa amb el model biennal?<\/strong><\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 plantejada per la Biennal, “qu\u00e8 s\u00f3n els B\u00e0rbars?” s’ha convertit en una molt concreta per a mi, perqu\u00e8 per exemple, una gran part del nostre treball en aquest moment d’exposicions globalitzades consisteix a tractar d’obtenir visats perqu\u00e8 els artistes que viuen a les post-col\u00f2nies puguin venir i instal\u00b7lar el seu treball en els pa\u00efsos occidentals. Alguns dels artistes de la Biennal mai van aconseguir arribar a Limerick (fins i tot quan tenien visats, en alguns casos, a causa de que la companyia a\u00e8ria Royal Air Maroc no va creure que els seus visats eren aut\u00e8ntics i no van voler deixar-los volar). Aix\u00f2 em va fer sentir clarament que encara estem en un moment en qu\u00e8 una gran majoria de la poblaci\u00f3 mundial es considera massa aliena per poder participar en les “nostres” celebracions culturals globalitzades. En grec, “b\u00e0rbar” es referia a les persones la llengua dels quals era inintel\u00b7ligible: tot el que podia sentir quan parlaven era “bar bar bar…”.<\/p>\n L’\u00fas del terme “b\u00e0rbar” sempre q\u00fcestiona la racionalitat, i per tant la humanitat dels que no podem entendre. Realment vam tenir molta dificultat per obtenir visats per a molts artistes, sobretot quan provenien d’antigues col\u00f2nies de parla no anglesa. Aix\u00ed que ir\u00f2nicament molts dels artistes dels que vam mostrar treball durant la Biennal van ser tractats realment de b\u00e0rbars independentment de la forma, el concepte o el contingut de la seva obra. Per descomptat que hauria estat el mateix si el tema de la Biennal hagu\u00e9s estat completament diferent, per\u00f2 el fet que h\u00e0gim experimentat aquestes dificultats va ser un exemple de la import\u00e0ncia del seu t\u00edtol. No estic segura que volgu\u00e9ssim desafiar el model Biennal, un Biennal \u00e9s una exposici\u00f3 i la Koyo i jo valorem la tasca simple i dif\u00edcil de posar en marxa una gran mostra, per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que discutir l’estat postcolonial d’Irlanda mentre tract\u00e0vem de veure el que s\u00f3n encara actituds imperialistes avui va ser interessant i gratificant. Per descomptat que s\u00f3c parcial, per\u00f2 \u00e9s que realment m’agrada aquesta Biennal, no es veu com quelcom incrustat aqu\u00ed per persones que no tenen idea, o que no els importa el lloc on van aterrar.<\/p>\n Ets tamb\u00e9 cofundadora de Cartel de Kunst<\/em>, un col\u00b7lectiu internacional de deu comissaris amb seu a Par\u00eds. \u00bfCom poden les nostres pr\u00e0ctiques curatorials desenvolupar estructures professionals per a la creaci\u00f3 de noves formes de treballar junts? Creus que l’establiment de col\u00b7laboracions internacionals entre els projectes i les institucions independents pot ser una manera de generar un altre tipus de moviments i direccions?<\/strong><\/p>\n Cartell de Kunst<\/em> \u00e9s una cosa molt simple: joves de tot el m\u00f3n que es van con\u00e8ixer un dia a Par\u00eds, van estudiar junts, es van fer amics i temien ser llan\u00e7ats en aquesta selva del m\u00f3n de l’art. Per aix\u00f2 m’agrada dir que \u00e9s, en primer lloc, una xarxa de solidaritat. Per descomptat que vam fer exposicions i publicacions en conjunt, vam tenir discussions i baralles junts sobre totes les formes de “treballar amb l’art i els artistes avui dia”, cada un de nosaltres vam triar un cam\u00ed diferent. Cartell de Kunst<\/em> no \u00e9s massa conceptual; no creem noves formes de cap tipus. \u00c9s realment ess\u00e8ncia. Crec que tots hem de ser m\u00e9s honestos sobre tot aix\u00f2 i per aix\u00f2 m’agrada parlar del que \u00e9s col\u00b7lectiu com el que \u00e9s. Aix\u00ed que no tinc res a dir sobre les col\u00b7laboracions internacionals com una cosa simb\u00f2lica, sovint pot ser rid\u00edcul. Recordo haver passat una setmana a Dakar amb curadors internacionals fregint-nos en una camioneta, condu\u00efts d’un lloc a un altre, mentre ens menjaven els mosquits. Va ser l’experi\u00e8ncia m\u00e9s absurda de la meva vida i una gran “col\u00b7laboraci\u00f3 internacional” sobre el paper. El que puc dir per respondre a la teva pregunta \u00e9s que un dia vaig escriure a Koyo Kouoh. Ella no sabia qui era jo i jo l’havia descobert a trav\u00e9s dels seus textos sobre Issa Samb que havia llegit a Documenta<\/em>. Li vaig escriure dient que la meva recerca de doctorat era dif\u00edcil de fer a Fran\u00e7a, a causa de la falta d’inter\u00e8s en el tema, i ella va respondre convidant-me a venir a Dakar. Aquesta \u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 entre individus i aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la forma en qu\u00e8 RAW<\/em> treballa amb altres estructures. Les persones -i les estructures- haurien de ser m\u00e9s aix\u00ed. M\u00e9s atrevides, m\u00e9s curioses, tenint m\u00e9s confian\u00e7a en les altres persones, m\u00e9s ben\u00e8voles. No crec que sigui necessari establir res, hem de canviar nosaltres mateixos. I m\u00e9s en general, no crec en la institucionalitzaci\u00f3 de tot i en especial de les “coses normals”, sembla que ja no siguem capa\u00e7os de fer les coses de manera normal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Eva, el teu inter\u00e8s pels temes postcolonials relacionats amb les pr\u00e0ctiques en art contemporani et van portar a viatjar per diferents pa\u00efsos africans a fi d\u2019estudiar les estructures expositives d’art…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":9429,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5142],"tags":[],"coauthors":[6458],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/tumblr_nx93x62CNF1ui6mjqo2_1280.jpg\")
<\/p>\n