![\"\u00c2\u00a9Ibrahem](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/12657351_1053830287972994_7631023990016680556_o.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Des del moment en que en el nostre llenguatge usem els pronoms personals, amb els quals jo puc diferenciar-me de tu i d\u2019ell i de vosaltres, l\u2019exist\u00e8ncia i necessitat d\u2019uns l\u00edmits imaginaris que condicionen les percepcions i narracions que fem del m\u00f3n es presenta com un fet dif\u00edcil de negar. Uns l\u00edmits imaginaris que no nom\u00e9s serveixen perqu\u00e8 jo, que s\u00f3c jo, recordi que no s\u00f3c tu, ni ells, i que, per tant, les accions que porti a terme s\u2019emetran des d\u2019aquest jo que s\u00f3c; sin\u00f3 que a m\u00e9s, aquests confins del subjecte delimiten el meu marc d\u2019acci\u00f3, o dit altrament, on s\u2019acaben les meves llibertats, responsabilitats i deures. Seria bonic per\u00f2 em resulta impossible de concebre un proc\u00e9s per escriure des de tu, i ja no et parlo d\u2019escriure des d\u2019ell. Que tu no puguis ser qui escriu el que jo escric, no vol dir que no puguis haver condicionat el que es diu en aquest text, ja sigui perqu\u00e8 amb la teva autoritat em defineixes un n\u00famero concret de paraules que he d\u2019utilitzar, o un tema, o una data d\u2019entrega, ja sigui perqu\u00e8 em vas ensenyar escriure, em vas recomanar un llibre o em vas parlar de no s\u00e9 qui que deia no s\u00e9 qu\u00e8 o fins i tot perqu\u00e8 ni tan sols et conec i especulo sobre el que voldries llegir. Dep\u00e8n del tu que tu siguis. <\/p>\n
Dubto que Ambrose Bierce, periodista americ\u00e0 desaparegut misteriosament a algun lloc indefinit entre Estats Units i M\u00e8xic, s\u2019estigu\u00e9s referint a aquesta mena de l\u00edmits concrets quan al seu The Devil\u2019s Dictionary<\/em> (1911) va descriure la frontera com a la l\u00ednia imagin\u00e0ria que en la geografia pol\u00edtica se situa entre dues nacions per separar els drets imaginaris d\u2019uns dels drets imaginaris dels altres. Per\u00f2 aquesta definici\u00f3 ens pot portar a percebre els pronoms personals com a actants en les pol\u00edtiques de les micro-geografies quotidianes per les quals passen les vides de cadasc\u00fa. Si els pronoms personals funcionen com un sistema fronterer, aquest es troba vinculat a una autoritat superior: la que marquen els l\u00edmits del sistema ling\u00fc\u00edstic en el qual s\u2019inscriuen aquests espais apor\u00e8tics definits pels pronoms personals. Intentar viure una vida corrent obviant aquestes limitacions \u2013per exemple, la que em separa a mi de tu- requeriria una transformaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d\u2019unes magnituds inimaginables. Tan inimaginables com, ara per ara, em resulta la idea d\u2019un m\u00f3n sense fronteres. De tota manera, \u00e9s possible l\u2019assaig de situacions en les quals es faci visible l\u2019altra banda d\u2019aquests l\u00edmits quan el llenguatge se situa en el terreny de la poesia -i des d\u2019all\u00e0 aconsegueix representar l\u2019aporia amb el vertigen que provoca all\u00f2 que no podem comprendre. <\/p>\n Pensant en altres pr\u00e0ctiques, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00fas de les paraules i de l\u2019escriptura, en ocasions s\u2019ha parlat de gests po\u00e8tics. Una amiga ballarina, la Joana, em va explicar que per a ella la dansa comen\u00e7a a agafar inter\u00e8s quan un dia es proposa caminar en l\u00ednia recta i als 10 metres es troba un arbre, o qualsevol altre obstacle, i persisteix en el desig de seguir la l\u00ednia recta imagin\u00e0ria i ha d\u2019improvisar amb el seu cos moviments en els quals no s\u2019havia trobat mai abans. Tant si aconsegueix superar l\u2019obstacle, com si no, en el xoc contra el l\u00edmit es produeixen un reguitzell de situacions noves protagonitzades per l\u2019absurd i que desestabilitzen les estructures normatives del context on tot aix\u00f2 succeeix. Segons l\u2019historiador franc\u00e8s Pierre Vilar, \u00e9s des dels espais fronterers \u2013all\u00e0 on es produeix el xoc del cos amb l\u2019arbre- des d\u2019on es pot observar el m\u00f3n i les relacions pol\u00edtiques que hi tenen lloc, les quals prenen una forma determinada, visible, sovint com a una obstaculitzaci\u00f3 del viatge, un bloqueig de la llibertat. Amb tot, potser la poesia s\u2019esdev\u00e9 quan un subjecte intenta superar un l\u00edmit, una frontera, moure\u2019s en una terra inc\u00f2gnita, la del desig, com aquell sobre el qual va escriure Dante. Un desig que si b\u00e9 d\u2019entrada \u00e9s cap a un cos concret, una vegada aquest ha estat expressat, \u00e9s el desig com a sentiment all\u00f2 que esdev\u00e9 desitjat perqu\u00e8 el que un vol \u00e9s la pot\u00e8ncia po\u00e8tica que cont\u00e9 aquesta sensaci\u00f3 de desig. Arriba un punt que es parla i es creu en un desig que ja no \u00e9s del tot real cap a un cos concret, sin\u00f3 cap a una idea desconeguda. \u00c9s l\u2019acci\u00f3 de desitjar el que esdev\u00e9 all\u00f2 que es desitja, per\u00f2 no en la seva materialitat sin\u00f3 en la seva abstracci\u00f3, per tot el que provoca i fa moure la sensaci\u00f3 de desig. <\/p>\n Tamb\u00e9 es va referir al desig de superar uns l\u00edmits, concretament els d\u2019arribar a Occident, l\u2019artista palest\u00ed Ibrahim Jawabreh a l\u2019entrevista que va concedir a Pilar Sampietro per al programa \u201cMediterr\u00e1neo\u201d, de Radio 3. Aquest artista, arribat finalment a Espanya el passat 12 de febrer, ha estat, juntament amb una pedra de 22 tones, el protagonista del viatge que ha donat lloc al projecte \u201cThe Artist and The Stone\u201d, en el qual Matteo Guidi i Giulianna Racco fa mesos que treballen i del qual n\u2019han pogut mostrar fragments i documentaci\u00f3 en ocasions diverses. Els inicis del projecte se situen en l\u2019objectiu de Guidi i Racco de seguir els rastres de pedres que formaven un aq\u00fceducte antic situat entre un actual camp de refugiats i Palestina. El que es van trobar va ser amb un mur i Jawabreh, un artista palest\u00ed nascut al camp de refugiats d\u2019Al-Arroub, situat Cisjord\u00e0nia, i que amb el desig de viatjar a Occident es trobava en un buit burocr\u00e0tic que no el permetia sortir del pa\u00eds. Aix\u00ed com la meva amiga Joana (la ballarina), que en xocar contra un arbre comen\u00e7a a fer nous moviments que evidencien les impossibilitats f\u00edsiques que imposa l\u2019arbre al mig del seu cam\u00ed, Guidi i Racco, en trobar-se amb un mur i con\u00e8ixer Jawabreh i el seu desig, posen en marxa un seguit de gests per aconseguir, d\u2019alguna manera, superar els obstacles no nom\u00e9s f\u00edsics, sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtics, amb els quals es troben. Aqu\u00ed planegen un nou repte no menys ambici\u00f3s que l\u2019anterior: el de portar a Jawabreh i una pedra de 22 tones de Palestina a Barcelona.<\/p>\n Qui hauria dit que arribarien abans a Barcelona les 22 tones de pedra que Jawabreh amb el suport de Guidi i Racco, i que la difer\u00e8ncia no seria de segons o minuts, sin\u00f3 de setmanes. La paradoxa no \u00e9s pas m\u00e9s gran que la que suposa el fet que descriu l\u2019artista a l\u2019entrevista per a Radio 3, quan explica que, per culpa dels conflictes pol\u00edtics, els controls duaners i els check-points, a Palestina pots arribar a necessitar dues hores per tra\u00e7ar un trajecte que a d\u2019altres llocs es farien en menys de 10 minuts. No nom\u00e9s perqu\u00e8 no pot fer-se en l\u00ednia recta, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha de superar el laberint burocr\u00e0tic i protocol\u00b7lari de gran complexitat que forma part del sistema fronterer d\u2019aquell context. El cas \u00e9s que despr\u00e9s de setmanes d\u2019haver arribat el gran roc, d\u2019haver-se exposat a la Fundaci\u00f3 Su\u00f1ol i a Pla de Palau, i despr\u00e9s de mesos de tota mena de tr\u00e0mits legals en els que s\u2019han trobat immersos tant Jawabreh, com Guidi i Racco, l\u2019artista palest\u00ed va aconseguir tenir el visat necessari per arribar a Barcelona i quedar-s\u2019hi dos mesos. En aquest sentit, resulta ben pertinent recordar la descripci\u00f3 que la fil\u00f2sofa Fina Birul\u00e9s va fer de la paraula llibertat, quan la va descriure com a la capacitat d\u2019apar\u00e8ixer all\u00e0 on no se t\u2019espera. Ser un organisme capa\u00e7 de circular, de transportar-se a si mateix d\u2019un punt a un altre seguint els seus desitjos sense ser bloquejat per cap obstacle f\u00edsic o pol\u00edtic \u00e9s, aix\u00ed doncs, ser lliure. Sense cap \u00e0nim de ser una aixafa-guitarres i encara que \u00e9s, sincerament, de celebrar que finalment l\u2019artista aconsegu\u00eds arribar a Barcelona, he de dir que \u00e9s evident que a Jawabreh se l\u2019esperava al lloc on ha arribat i no ha estat sol en tots els processos que ha hagut de seguir per aconseguir-ho. Desgraciadament, haver arribat a Barcelona no el fa m\u00e9s lliure, com tampoc l\u2019arribada dels refugiats sirians a Europa els allibera, segurament perqu\u00e8, com a Jawabreh, a ells tamb\u00e9 se\u2019ls espera i es decideix per ells els llocs on aniran i els temps que s\u2019hi estaran, considerant que \u201cs\u2019escapen\u201d quan aquests intenten transitar cap al lloc que no se\u2019ls ha assignat. En definitiva, m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s f\u00edsicament possible i del que no, hi ha el gest autoritari marcant els l\u00edmits del possible en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu que engloba el pronom nosaltres i el que engloba l\u2019ells. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 ve potser, ja, tota la resta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des del moment en que en el nostre llenguatge usem els pronoms personals, amb els quals jo puc diferenciar-me de tu i d\u2019ell i de vosaltres, l\u2019exist\u00e8ncia i necessitat d\u2019uns…<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":9441,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n