![\"140313_Ex_Hist_6_Cover_Single_8.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/140313_Ex_Hist_6_Cover_Single_8.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Biennals, biennals, biennals… qu\u00e8 s\u00f3n? Per a qu\u00e8 serveixen? Quina globalitat conformen? Alguns diran que les biennals s\u00f3n plataformes cr\u00edtiques per repensar i sofisticar les narratives fabricades al m\u00f3n de l’art. D’altres, que registren les modes del dia al mercat. El m\u00e9s probable \u00e9s que siguin les dues coses alhora, en major o menor mesura. En qualsevol cas, cada biennal proposa una imatge determinada del m\u00f3n. Per\u00f2, com \u00e9s aquest mapa i quin tipus de subjecte l’habita? Cultural Anthropophagy. The 24th Biennal de Sao Paulo 1998<\/em> [[Lisette Lagnado (ed.) I altres autors. London: Afterall, Exhibition Histories, 2016]], \u00e9s un recull d’assajos sobre la pen\u00faltima edici\u00f3 del segle XX d’aquesta important exposici\u00f3 internacional d’art. El volum exposa l’aposta d’aquesta biennal per redefinir les relacions colonials constituents de la hist\u00f2ria de l’art contemporani, i deixa oberta la pregunta per la possibilitat de pensar un subjecte antrop\u00f2fag avui dins el camp de l’art actual [[Editada per Lisette Lagnado, curadora, cr\u00edtica i acad\u00e8mica, i Pablo Lafuente, curador i editor de la s\u00e8rie Exhibition Histories d\u2019Afterall, el llibre inclou assajos de la mateixa Lagnado, Mirtes Martins d’Oliveira, Renato Sztutman i Carmen M\u00f6rsch i Catrin Seefranz. Al volum s\u2019hi poden llegir tamb\u00e9 dues entrevistes al duo brasiler-su\u00eds Dies & Riedweg, i a l’austr\u00edaca Andrea Fraser, tots dos participants a la biennal del 1998. A m\u00e9s, aquest contingut s’acompanya amb les reedicions de textos originals d’Osvaldo de Andrade, Andrea Fraser, i el curador de la 24 biennal, Paulo Herkenhoff. Divideix l’edici\u00f3 una extensa secci\u00f3 de reproduccions de vistes de sala.]].<\/p>\n L’assaig central del volum, signat per la mateixa Lisette Lagnado: Antropof\u00e0gia com a estrat\u00e8gia cultural<\/em>, introdueix el lector en el concepte vertebrador de la Biennal de Sao Paulo de 1998, aix\u00ed com la seva estructura organitzativa i de patronatge. Recorre tamb\u00e9 els diferents espais i subdivisions curatorials que van estructurar la mostra, presentant els criteris est\u00e8tics i extra-est\u00e8tics de la mateixa. El curador de la biennal, Paulo Herkenhoff, va rescatar el concepte d’antropof\u00e0gia del poeta Osvaldo de Andrade i el va convertir en l\u2019eix articulador de la seva reescriptura de les relacions entre col\u00f2nia i metr\u00f2poli.<\/p>\n Per a de Andrade, antropof\u00e0gia “es referia a la traducci\u00f3 canibal\u00edstica d’una visi\u00f3 del m\u00f3n a trav\u00e9s de l’acte de la ingesti\u00f3,” [[Lisette Lagnado, “Anthropophagy es Cutural Strategy: the 24th Biennal de Sao Paulo”, in Cultural Anthropophagy. The 24th Biennal de Sao Paulo (Afterall: London, 2016)]] una traducci\u00f3 que, ens recorda Lagnado, es basa en una rigorosa activitat de selecci\u00f3, ja que “no tot es menja, nom\u00e9s all\u00f2 que falta a la constituci\u00f3 d’una identitat ideal”. L’aposta de Herkenhoff per l’antropof\u00e0gia com a centre conceptual del seu discurs es discuteix en el llibre a la llum de la noci\u00f3 d’hist\u00f2ria que Freud exposa a T\u00f2tem i tab\u00fa<\/em>; la import\u00e0ncia en el pensament de Viveiros de Castro de la noci\u00f3 de cosmovisi\u00f3 com a sistema filos\u00f2fic de vida; o la cr\u00edtica de Lyotard a les grans narratives de la modernitat europea. Tamb\u00e9 al llarg d’aquest assaig central es llegeix com Herkenhoff va orquestrar estructura, concepte i obres per a oferir al p\u00fablic diferents enfocaments hist\u00f2rics d’un sentit d’antropof\u00e0gia. D’aquesta manera, Lagnado ofereix una breu an\u00e0lisi de les diferents seccions de la mostra: el Nucli hist\u00f2ric, las Representacoes Nacionais, Art contempor\u00e0nia brasilera: un e\/entre outro\/s, i Roteiros. Roteiros. Roteiros. Roteiros. Roteiros. Roteiros. Roteiros<\/em>. [[La Biennal de Sao Paulo de 1998 no va ser un intent a\u00efllat per descentralitzar els discursos dominants de l’art contemporani. Al final de l’assaig Lagnado enriqueix la seva an\u00e0lisi contrastant l’edici\u00f3 de Herkenhoff amb altres intents expositius per superar la dicotomia metr\u00f2polis-col\u00f2nia de la historiografia moderna de l’art. L’autora parla, per exemple, de l\u2019exotizant i reductiva Magiciens de la Terre<\/em>, al Centre Pompidou de Par\u00eds el 1989, de les edicions originals de la Biennal de l’Havana, o de la primera Biennal del Mercosur l\u2019any1997, totes m\u00e9s o menys coet\u00e0nies de la mostra de Herkenhoff, i cadascuna propositora d’un sistema-m\u00f3n diferent.]]<\/p>\n Seguint els pressup\u00f2sits te\u00f2rics de de Andrade i d\u2019Herkenhoff, \u00bfpodem pensar el subjecte artista occidental fora de la ingesti\u00f3 compulsiva de l’altre? Hi ha avantguardes i neoavantguardes sense antropof\u00e0gia? \u00bfEs pot canviar contingut, forma, i pol\u00edtica de l’art sense fagocitar all\u00f2 que ens completaria?<\/p>\n El segon assaig del volum ve signat per Mirtes Martins d’Oliveira. El salt epistemol\u00f2gic de l’antropof\u00e0gia despr\u00e9s de la 24 Biennal de Sao Paulo s’inicia amb una exploraci\u00f3 del concepte original tal com va ser enunciat per de Andrade. De manera m\u00e9s extensa, aquest cap\u00edtol \u00e9s un estudi de l’operaci\u00f3 duta a terme per Herkenhoff en el context d’un clima general de revisi\u00f3 de les idees d\u2019all\u00f2 primitiu i les seves apropiacions avantguardistes modernes. Martins de Oliveira tra\u00e7a una breu hist\u00f2ria de la Biennal, emfatitzant la seva recepci\u00f3 en la cr\u00edtica nacional i internacional. Polaritzada entre la nost\u00e0lgia per l’art aut\u00f2nom m\u00e9s decoratiu d’edicions anteriors i l’entusiasme per una major accessibilitat i dimensi\u00f3 pol\u00edtica de l’edici\u00f3 de 1998, la recepci\u00f3 de la Biennal no va ser un\u00e0nime. Apareix aqu\u00ed la cr\u00edtica del curador Gerardo Mosquera, qui, tot i els esfor\u00e7os de Herkenhoff, no veu la manera en qu\u00e8 el marc te\u00f2ric de l\u2019antropof\u00e0gia permet escapar de les dicotomies operants en els discursos de progr\u00e9s de la hist\u00f2ria occidental de l’art. Tanca l\u2019assaig la perspectiva conciliadora d’Arthur Danto, per a qui l’\u00fas que Herkenhoff va fer del terme antropof\u00e0gia “va complir el seu paper com a mediador enmig d’una \u00e0mplia discussi\u00f3 sobre les transformacions de la cultura contempor\u00e0nia” [[Mirtes Marins d’Oliveira, “The Epistemological Leap of Anthropophagy. After the 24th Biennal de Sao Paulo”, a Cultural Anthropophagy. The 24th Biennal de Sao Paulo (Afterall: London, 2016)]], un debat sist\u00e8mic que, com sabem, va tancar una d\u00e8cada dels 90 marcada per la consolidaci\u00f3 del mercat global de l’art contemporani.<\/p>\n Per\u00f2 \u00bfquines connexions hi ha entre biennal i ciutat? \u00c9s necessari retornar-los alguna cosa a les ciutats i a la seva especificitat local, de les quals es nodreixen aquestes macroexposiciones?<\/p>\n L’assaig Fora del Cantinho-Educaci\u00f3 art\u00edstica a la 24 Biennal de Sao Paulo<\/em>, de Carmen Morsch i Catrin Seefranz, tra\u00e7a la hist\u00f2ria de l’acci\u00f3 educativa en el context de la Biennal, des de les accions de 1975 fins a l’any 2000. El text defensa la Biennal com una “gran escola” que assumeix un p\u00fablic majorit\u00e0riament integrat per “no iniciats”, sobretot estudiants del sistema p\u00fablic d’escoles de Sao Paulo, un sistema amb un alt grau de segregaci\u00f3 racial, on la Biennal buscava actuar refor\u00e7ant nocions de ciutadania. Els tres objectius clau de la branca educativa de la Biennal van ser: la formaci\u00f3 de mestres del sistema p\u00fablic com “multiplicadors d’audi\u00e8ncies”, el desenvolupament d’un complet programa educatiu dins de la Biennal i la creaci\u00f3 d’una pionera plataforma en l\u00ednia amb contingut relacionat amb la mostra. Aquest assaig detalla les pr\u00e0ctiques que van donar cos a aquesta dimensi\u00f3 de la Biennal, i tanca amb l’exposici\u00f3 dels intents fallits en posteriors edicions per continuar entenent la biennal d’art contemporani com una instituci\u00f3 d’alt impacte i responsabilitat social en el context brasiler.<\/p>\n L’\u00faltim assaig del volum \u00e9s El retorn dels antrop\u00f2fags: reconnectant la proposta d’Osvaldo de Andrade al pensament est\u00e8tic amerindi<\/em>, de Renato Sztutman. En aquest text, Sztutman contextualitza les interpretacions de de Andrade i de Herkenhoff amb una r\u00e0pida exposici\u00f3 de les simbolitzacions i conceptualitzacions de l’enemic en les cultures Tupi-Guaran\u00ed, Arawet\u00e9, Kaxinaw\u00e1 i Tupinamb\u00e1, principalment. L’autor relativitza la noci\u00f3 de canibalisme en la seva dimensi\u00f3 f\u00edsica literal tal com s’usa a Europa, concloent que, en la majoria dels casos “canibalitzar \u00e9s ocupar la posici\u00f3 de l’altre”. L’assaig tamb\u00e9 tra\u00e7a l\u00ednies d’afinitat amb el pensament d’Alfred Gell i Viveiro de Castro, te\u00f2rics que van marcar un canvi de rumb en les converses sobre materialismes i materialitat en el m\u00f3n de l’art contemporani des de finals dels 90.<\/p>\n Despr\u00e9s de l’assaig de Sztutman, el volum inclou una transcripci\u00f3 en portugu\u00e8s i en angl\u00e8s del Manifest antrop\u00f2fag<\/em> de de Andrade, al qual succeeixen dues entrevistes amb Andrea Fraser i Dias & Riedweg sobre les seves participacions a la Biennal del 1998. Si aquesta presa de la posici\u00f3 de l’altre de la qual parla Sztutman es realitza avui dins de marcs institucionals legitimats per les relacions neocolonials que sustenten el mercat de l’art, \u00bfexisteix la possibilitat real de dur-la a terme amb la conseq\u00fcent transformaci\u00f3 pr\u00f2pia que hauria d\u2019oc\u00f3rrer tamb\u00e9 al costat de qui busca aquest canvi de posici\u00f3? \u00c9s a dir, \u00bfn’hi ha prou amb performar materialismes ind\u00edgenes en pr\u00e0ctiques art\u00edstiques enunciades des dels centres del sistema art sense perseguir tamb\u00e9 la transformaci\u00f3 dels marcs en els quals aquestes s\u00f3n legitimades? \u00bfHaur\u00edem d’estar parlant tamb\u00e9 d’un canvi en les nocions d’autoria i autonomia que sustenten les professions d’artista, curador, cr\u00edtic i administrador?<\/p>\n La proposta de Herkenhoff va ser un nou intent de q\u00fcestionar els fonaments il\u00b7lustrats occidentals de la hist\u00f2ria de l’art, una disciplina l\u2019autonomia de la qual ha estat enfosquida per la consolidaci\u00f3 del mercat de l’art contemporani com a dispositiu generador de discursos ideol\u00f2gics des de la d\u00e8cada dels 1990. No obstant aix\u00f2, com b\u00e9 han apuntat els seus cr\u00edtics, l’aposta del curador brasiler no va aconseguir escapar de l’estructura dualista enfront de la qual es declarava com a alternativa. Al contrari, la va ancorar en altres epistemologies de partida, per\u00f2 va mantenir la distribuci\u00f3 de poder entre enunciador i enunciat que caracteritza la historiografia de l’art m\u00e9s cl\u00e0ssica i altres camps afins de producci\u00f3 de coneixement. Potser Cultural Anthropophagy<\/em>, el volum aqu\u00ed en q\u00fcesti\u00f3, hauria de recollir molts m\u00e9s d’aquells esfor\u00e7os que des de llavors s’han fet per superar aquesta fita. La Biennal de Sao Paulo de 1998 va ser un important moment en aquesta conversa, per\u00f2 \u00bfva suposar realment un canvi de direcci\u00f3 en la manera en qu\u00e8 s’escriuen les narratives de l’art en un context postcolonial? No. Va ser soft<\/em> i complaent amb un p\u00fablic global occidentalitzat. Tanco llavors amb la meva eterna pregunta sobre les limitacions de la forma cultural de la biennal d’art. Tenint en compte que les seves condicions d’enunciaci\u00f3 s\u00f3n exclusivament sostingudes avui per un mercat de l’art contemporani en expansi\u00f3, \u00bf\u00e9s possible que quedin espais dins de si per pensar les relacions de poder que l’articulen? S\u00f3c de l’opini\u00f3 que, d’existir, aquests espais s\u00f3n molt restringits, i per descomptat no ocorren en els exemples de m\u00e9s visibilitat. En aquest cas, \u00bfon dirigir la mirada? Per qu\u00e8 seguir insistint en les biennals?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Biennals, biennals, biennals… qu\u00e8 s\u00f3n? Per a qu\u00e8 serveixen? Quina globalitat conformen? Alguns diran que les biennals s\u00f3n plataformes cr\u00edtiques per repensar i sofisticar les narratives fabricades al m\u00f3n de…<\/p>\n","protected":false},"author":1245,"featured_media":9446,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n