![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/13535776_10153537829996746_901546174_n.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui dia ronda tant l’amor propi que tots ens sentim dir com a primer comentari a qualsevol cosa “m’agrada – no m’agrada<\/em>” en un lapse de temps immediatament a trobar-nos amb la cosa en q\u00fcesti\u00f3. Aix\u00f2 es d\u00f3na especialment en les xarxes socials, en qu\u00e8 no hi ha pausa, no hi ha curiositat, no hi ha pregunta. Nom\u00e9s hi ha m’agrada-no m’agrada<\/em>, i de tornada a la conversa trivial mentre es xateja per estar al cas i fer circular els \u00faltims xafarderies. Ara b\u00e9, sentir reiteradament aquesta dupla en els \u00faltims esdeveniments culturals i d’art als quals he assistit, m\u2019ha inquietat. Especialment venint de persones que suposava tenien una visi\u00f3 del m\u00f3n que anava m\u00e9s enll\u00e0 de les aparences. Qu\u00e8 passa, doncs? \u00bfSuspic\u00e0cia o fet? <\/p>\n Aix\u00f2 no \u00e9s nou. Plat\u00f3 parlava d’una ess\u00e8ncia eterna de la bellesa<\/em>, Kant d’una facultat universal de jutjar est\u00e8ticament<\/em>, Bourdieu del sentit social del gust<\/em>. Ara, qu\u00e8 passa si al segle XXI aquesta dupla se situa en la mateixa l\u00ednia que la famosa dita es van juntar la fam amb les ganes de menjar<\/em>?<\/p>\n M’explico prenent diversos desviaments. El primer desviament va de l\u2019espec\u00edfic a l’universal, d’una situaci\u00f3 puntual a intentar dilucidar a qu\u00e8 respon aquesta actitud global del m’agrada-no m’agrada<\/em>. El context espec\u00edfic \u00e9s una mostra hist\u00f2rico-documental amb fins pedag\u00f2gics que buscava apropar al p\u00fablic quatre anys de periodisme d’investigaci\u00f3 dut a terme per una premsa digital de Guatemala anomenada Prensa Comunitaria<\/em>. Els continguts d’aquesta mostra tocaven temes com mobilitzacions comunit\u00e0ries; manifestacions en places de diferents ciutats del pa\u00eds; testimonis de presos pol\u00edtics; persecucions i detencions il\u00b7legals; assassinats, ecocidi, i retrobaments i actes de solidaritat comunit\u00e0ria. Utilitzant diferents mitjans visuals (anti-postals, dibuixos, quaderns de notes, mapes, glossari, v\u00eddeo, foto, empaperat, so, recreaci\u00f3 d’espais i instal\u00b7laci\u00f3) i apropiant-se de totes les habitacions d’una casa, aquesta activitat mostrava tota aquella informaci\u00f3 que els mitjans de comunicaci\u00f3 massius s’encarreguen de no fer arribar a la capital del pa\u00eds, o de donar aparen\u00e7a de criminalitzacions a mobilitzacions pac\u00edfiques en defensa de la vida. Val afegir una dada important: Guatemala \u00e9s un pa\u00eds centralitzat i els que vivim a la capital creiem prepotenment que el que passa fora d’aquest \u00ednfim tros de territori no existeix, no \u00e9s veritat o \u00e9s fruit del “rentat de cervell” de les ONGs estrangeres.<\/p>\n En la concepci\u00f3 d’aquesta mostra hi va haver gestos calculats com evitar l’\u00fas de certes paraules en la comunicaci\u00f3 visual de la mateixa. Paraules com mostra i exhibici\u00f3, art o art\u00edstic, es van ometre per estar carregades de tant sentit que d’haver-les usat haguessin emp\u00e8s a l’automatisme de comparar aquesta activitat amb el format expositiu tradicional que, la major part de les vegades, es redueix a l’\u00e0mbit del mercat l’art. Almenys a Guatemala, on hi ha moltes galeries comercials d’art contemporani per\u00f2 ni un sol museu ni biblioteca especialitzada, ni centres de documentaci\u00f3, ni carreres que ofereixin una bona formaci\u00f3. Per aix\u00f2, el lloc on la mostra va tenir lloc, \u00e9s tamb\u00e9 un detall important. Un espai independent d’art que tot just comen\u00e7a i s’orienta per la idea d’impulsar la recerca i la formaci\u00f3 en art contemporan. Un espai que posa en primer pla all\u00f2 pedag\u00f2gic. Sempre l’aneguet lleig de l’escena de l’art, sempre una \u00e0rea vista com a “\u00fatil” nom\u00e9s per a un p\u00fablic infantil i juvenil o molt ignorant, o l’altra \u00e9s la t\u00edpica “\u00e9s per-comunista” (s\u00ed, a Guatemala encara impera aquest trillat prejudici) o per hippies. Pel que sembla, en un pa\u00eds en qu\u00e8 el 60% de la poblaci\u00f3 \u00e9s ind\u00edgena i es parlen 25 idiomes, no lleng\u00fces ni dialectes, els temes relacionats amb les comunitats ind\u00edgenes i de defensa dels recursos naturals no \u00e9s tan rellevant com anar a l\u2019opening<\/em> d’una exposici\u00f3.<\/p>\n En resum, Guatemala en MovimientoS<\/em>, nom donat per Prensa Comunitaria<\/em> a aquesta mostra hist\u00f2rico-documental, tractava d’apropar al p\u00fablic detalls, circumst\u00e0ncies i matisos contribuint a posar un l\u00edmit al desinter\u00e8s, fins i tot apatia, amb la qual molts assumeixen aquests temes. Per al p\u00fablic es tractava de fer un esfor\u00e7 per anar m\u00e9s enll\u00e0 de les ideologies i aprehendre realitats que s\u00f3n les que mereixen no esvair-se en l’aire. Es tractava d’una mostra que requeria donar-se el temps de veure, llegir, pensar, preguntar. En definitiva, posar un fre de m\u00e0 a la pressa amb qu\u00e8 passen les not\u00edcies a la televisi\u00f3 i les xarxes socials degradant els esdeveniments significatius al nivell de les ofertes del dia. Nom\u00e9s fent aquesta pausa, reiterem que sempre quedar\u00e0 un resto en la subjectivitat que no podr\u00e0 ser apropiable pels discursos.<\/p>\n Quina va ser la reacci\u00f3 del gremi de l’art, de l’escena local? Doncs, o no arribar o dir: “l’art no canvia res”, “l’art sempre ser\u00e0 elitista”, “per qu\u00e8 demanar-li a l’art que canvi\u00ef alguna cosa?” I per descomptat, el “ho entenc per\u00f2 no m’agrada”. Pura repetici\u00f3 de paraules buides, i aix\u00f2 dins el fet atzar\u00f3s que aquesta activitat es va donar en paral\u00b7lel a la 20 Biennal d’Art Paiz (Guatemala), que casualment en aquesta edici\u00f3 portava per tema Ordinari \/ Extraordinari: La democratitzaci\u00f3 de l’art o la voluntat de canviar les coses<\/em>.<\/p>\n Segon desviament. La carta robada<\/em>[[The Purloined Letter<\/em> publicat per primera vegada al desembre de 1844 a The Gift<\/em>. M\u00e9s tard es va reproduir en nombrosos diaris i revistes.]], un conte polic\u00edac d’Edgar Allan Poe que li d\u00f3na voltes a la pregunta: Qu\u00e8 \u00e9s el que la carta porta que no \u00e9s el seu contingut? Per al tema que ens ocupa la rellev\u00e0ncia es troba en la figura del Prefecte de la Policia, qui falla en trobar la carta robada: Qu\u00e8 s\u00f3n aquestes perforacions, aquests escrutinis amb el microscopi, aquesta divisi\u00f3 de la superf\u00edcie de l’edifici en polzades quadrades numerades? Qu\u00e8 representen sin\u00f3 l’aplicaci\u00f3 exagerada del principi o la s\u00e8rie de principis que regeixen una recerca, i que es basen al seu torn en una s\u00e8rie de nocions sobre l’enginy hum\u00e0, a les quals s’ha acostumat el prefecte en la perllongada rutina de la seva tasca?(….). Nom\u00e9s tenen en compte les seves pr\u00f2pies idees enginyoses i, en buscar alguna cosa oculta, es fixen nom\u00e9s en els m\u00e8todes que ells haguessin emprat per ocultar-la.<\/em><\/p>\n Sona bastant familiar: professionals de l’art m\u00e9s embeguts en rendir-li culte a la seva identitat personal, al sigues tu mateix<\/em>, la realitzaci\u00f3 individual, l’autoestima i, per descomptat, la satisfacci\u00f3 immediata. Individus “cool,<\/em> adaptables, amants del plaer i de les llibertats, (…) tot alhora” (Lipovetzky, Els temps hipermoderns<\/em>, 2006) tenyits de flu\u00efdesa, flexibilitat, en qu\u00e8 els sistemes de creences s\u00f3n intercanviables i subjectes al best-seller de moda. Suposadament m\u00e9s receptius a la cr\u00edtica, m\u00e9s oberts a la difer\u00e8ncia, a provar, a argumentar, amos i senyors de les seves vides sense lligams profunds.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el nefast d’aquesta identitat personal? Que la l\u00ednia entre ser receptiu a nous coneixements i el principi del self-service<\/em> (recerca d’emocions i plaers aqu\u00ed i ara, privats d’un sentit de transcend\u00e8ncia i un inter\u00e8s per la utilitat pr\u00e0ctica) \u00e9s tan prima que sense adonar-se’n, l’art avan\u00e7a a la deriva del es van ajuntar la fam amb les ganes de menjar<\/em>. En poques paraules, el que transcendeix respon a la quantitat de satisfacci\u00f3 que aporta a la pell de l’ull. Resultat de la pol\u00b7luci\u00f3 d’una \u00e8poca actual que ha aconseguit que a trav\u00e9s del mercat de l’art la mirada estigui posada en l’imaginari de la forma i\/o en obres al servei de cossos que no s\u00f3n altres cosa que subst\u00e0ncia de gaudi. \u00c9s la formulaci\u00f3 d’un nou cogito<\/em>: jo veig, per tant gaudeixo<\/em>. Posant l’accent en el jo, l’ull (no la mirada) i la satisfacci\u00f3 derivada de la pulsi\u00f3 esc\u00f2pica.<\/p>\n \u00c9s justament el que descriu Byun-Chul Han al seu llibre La societat de la transpar\u00e8ncia<\/em> (2013). Les imatges es tornen transparents quan, “alliberades de tota dramat\u00fargia, coreografia i escenografia, alliberades de tota profunditat hermen\u00e8utica, de tot sentit, es tornen pornogr\u00e0fiques”. Definint all\u00f2 pornogr\u00e0fic com el “contacte immediat entre la imatge i l’ull” que converteix cada subjecte en el seu “propi objecte de publicitat”. El subjecte, empresonat en la repetici\u00f3 d’una s\u00e8rie de principis a l’estil del Prefecte de la Policia que falla en trobar la carta, \u00fanicament arriba a quedar atrapat en el car\u00e0cter il\u00b7lusori de la fixaci\u00f3 del sentit, quedant al descobert la falla de la seva construcci\u00f3 simb\u00f2lica imagin\u00e0ria -que el subjecte, en defensa del seu jo, apel\u00b7la al “no m’agrada” per dissimular. El resultat \u00e9s abominar el buit, que per principi significa un horror al desig.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui dia ronda tant l’amor propi que tots ens sentim dir com a primer comentari a qualsevol cosa “m’agrada – no m’agrada” en un lapse de temps immediatament a trobar-nos…<\/p>\n","protected":false},"author":1294,"featured_media":9454,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/13521785_10153537830141746_1714934750_n.jpg\")
<\/p>\n