![\"tapatalk_1443814902727.gif\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/tapatalk_1443814902727.gif\")
<\/p>\n<\/p>\n
En una classe Mart\u00ed Peran va deixar anar que “la utopia contempor\u00e0nia \u00e9s postapocal\u00edtpica” i em va semblar genial. Ho vaig entendre perfectament i no vaig poder m\u00e9s que donar-li la ra\u00f3 a aquesta contundent afirmaci\u00f3. No feia molt s’havia estrenat The Dark Knight<\/em> de Nolan i est\u00e0vem tots molt excitats amb el personatge del Joker que interpretava un ja mort Heath Ledger. Un tipus totalment an\u00e0rquic que no rendia comptes a res ni a ning\u00fa, que no es guiava pels diners, el poder ni qualsevol altre ens material o immaterial. Com ho descriuria el sempre sensat Alfred el majordom, \u00e9s que “hi ha homes que nom\u00e9s volen veure cremar el m\u00f3n”. Tamb\u00e9 ho entenia perfectament. No es tractava d’un boig irresponsable que destru\u00efa el m\u00f3n per simple diversi\u00f3, sin\u00f3 que el pobre incompr\u00e8s era un utopista a Gotham. Tirava gasolina per la ciutat per acabar ja amb aquesta agonia i qui sap, si per poder tornar a construir, perqu\u00e8 qualsevol cosa que s’aixequ\u00e9s sobre els seus mateixos fonaments estava destinada a ser encara m\u00e9s fosca i putrefacta que el que ja havia existit. “L’ordre”, igual que les males herbes, cal arrencar-lo de soca-rel. El cavaller fosc all\u00e0 nom\u00e9s hi feia la feina bruta a les elits, a l’stablishment<\/em> i al conservadorisme.<\/p>\n Per\u00f2 sobretot vaig entendre perfectament la frase perqu\u00e8 era gamer<\/em>. El fenomen postapocal\u00edptic era i segueix sent un dels m\u00e9s treballats en el m\u00f3n de l’entreteniment digital interactiu. A Half Life<\/em>, una esp\u00e8cie d’extraterrestres estan arrasant el planeta en un futur proper. M\u00e9s clarament, a Fallout<\/em>, el protagonista surt del b\u00fanquer on ha viscut tota la seva exist\u00e8ncia a causa d’una guerra nuclear que ha deixat la superf\u00edcie erma, i a la pr\u00e0ctica, inhabitable. Tamb\u00e9 n’hi ha en els qu\u00e8 els zombis dominen la terra, entre els que destaca The last of us<\/em>. I la llista segueix amb Doom, The Walking Dead, Left 4 Dead, I Am Alive, Rage, Crysis, Bioshock, Metro 2033, Resident Evil<\/em> i un llargu\u00edssim etc. All\u00e0 no sols ets un heroi, sin\u00f3 que a les teves mans est\u00e0 el reconstruir o no un nou m\u00f3n. Establir noves jerarquies i rols; amb all\u00f2 vell destru\u00eft, la \u00fanica possibilitat \u00e9s donar pas a all\u00f2 nou. I el seu potencial \u00e9s inspirador. Fora les alforges de convencionalismes, ordre i progr\u00e9s; benvinguts a una nova era on tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible.<\/p>\n Per\u00f2 la idea de re-comen\u00e7ar va molt m\u00e9s enll\u00e0 en aquest mitj\u00e0 i \u00e9s de fet, intr\u00ednseca al videojoc. I no nom\u00e9s pel que fa al mer argument: la ind\u00fastria aconsegueix donar la volta a la f\u00f3rmula cat\u00e0rtica per a dur-la a les tenebres. Ho descobriria traum\u00e0ticament.<\/p>\n Si, la perspectiva de reconquerir un nou m\u00f3n (si \u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s possible), sense lleis ni cap regla preestablerta, de fundar un nou espai, o un nou desordre, \u00e9s molt atractiva, i les grans companyies ho han sabut explotar convertint un fet alliberador en una figura m\u00e9s de la seva maquin\u00e0ria carca. I \u00e9s que si a alguna cosa es deuen els videojocs \u00e9s al loop<\/em> i les seves possibilitats. Quan Atari estava desenvolupant la primera CoinOp<\/em>, la \u00fanica forma possible de fer que la partida no s’allargu\u00e9s de manera indefinida passava per fer que aquesta acab\u00e9s quan el jugador “perdia”. Llavors el jugador podia tornar-ho a intentar, per\u00f2 havia de tornar a pagar. Un recurs que d’altra banda respon a la llei m\u00e9s essencial del capitalisme (que no \u00e9s la de l’oferta i la demanda): generar la necessitat de tornar a comprar. Re-jugar per al bon funcionament de la ind\u00fastria, que va trobar la forma de fer-ho atractiu: el frac\u00e0s interactiu s’anomenaria mort<\/em>. Aix\u00ed doncs, quan el personatge queia despr\u00e9s d’una \u00e0rdua batalla amb, per exemple, una planta verda, un animal amb una destral o contra un entrenador pok\u00e9mon que sortia d’entre les herbes, el jugador “descobria” que encara que el personatge moria, ell seguia intacte. En efecte, tot igual excepte una cosa: havia apr\u00e8s. Com passava a la pel\u00b7l\u00edcula de El Dia de la Marmota<\/em> (titulada a Espanya com Atrapat en el Temps<\/em>); o encara millor, a la fant\u00e0stica Edge of Tomorrow<\/em>, el dia es repeteix i ets l’\u00fanic que ja ho ha viscut. El proc\u00e9s de la mort o loop<\/em> ha donat al jugador una informaci\u00f3 valuos\u00edssima sobre el mecanisme, la forma de derrotar l’enemic i en definitiva, de seguir endavant perqu\u00e8 D’AIX\u00d2 ES TRACTA. Ha canviat tot, per\u00f2 no ho ha fet realment res. L’univers segueix igual per\u00f2 t’han donat una cosa millor del que podries mai haver volgut: esperan\u00e7a.<\/p>\n Sona bonic per\u00f2 no ho \u00e9s. Juntament amb aquesta forma de mort, que ja utilitzaven a Space Invaders<\/em> on es “regalen” tres vides o oportunitats, s’uneixen caracter\u00edstiques com el limbe temporal i el petit salt enrere en el temps com una oportunitat m\u00e9s de moltes. Evidentment la mort en aquest context no t\u00e9 res a veure amb la fi de la vida, sin\u00f3 m\u00e9s aviat es tracta d’una mentida basada en la incapacitat de comunicar el frac\u00e0s al jugador d’una forma m\u00e9s honesta i que aquest l\u2019accepti. Una forma d’entendre-ho f\u00e0cilment. Aix\u00ed “la fi”, que no \u00e9s tal, \u00e9s tractada en el rei de la ind\u00fastria digital com una l\u00ednia flubbed<\/em> durant la producci\u00f3 d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula; el director crida \u201ctallin!\u201d, els actors van al camerino a repassar els seus moviments i si hi ha sort, se’ls repartir\u00e0 una nota amb indicacions de com fer-ho millor la propera vegada: Premi el bot\u00f3 X per ajupir-se i quan vegi l’indicador, premi A per tirar una granada.<\/p>\n La mort no era el final de res en el videojoc per\u00f2 ens ho cr\u00e8iem i ens agradava. Aquestes dosis de replay<\/em> ens agradaven. Ens sent\u00edem c\u00f2modes amb aquell bucle repetitiu fins que va parar la m\u00fasica. En el meu cas va ser precisament en aquell 2008, el mateix any del Batman<\/em> de Nolan, quan va arribar al mercat l’\u00faltima versi\u00f3 de l’aclamada franqu\u00edcia d’aventures, lluita i plataformes Prince of Persia<\/em>, iniciada l\u2019any 1989. La pol\u00e8mica entre els jugadors es va desencadenar de seguida: l’heroi no podia morir. B\u00e9 si, per\u00f2 no. Quan aquest queia a l’abisme per culpa d’un mal c\u00e0lcul o un bot\u00f3 premut massa tard i aquest es precipitava cap al fons, la seva companya Elika es llan\u00e7ava al rescat del nostre heroi per situar-lo al principi de la plataforma que havia provocat la caiguda. Aix\u00f2 si que no. Ens vam despertar amb ressaca i mal cos. M’havien tret el fals frac\u00e0s i amb ell l’esperan\u00e7a. Pens\u00e0vem que est\u00e0vem creant un nou espai, que podr\u00edem ser un pr\u00edncep espadatx\u00ed del Metavers<\/em>, d’aquest espai on res est\u00e0 encara fet que \u00e9s el digital. Abandonada l’esperan\u00e7a d’un Joker a les nostres vides, la vida entre uns i zeros era el que ens quedava. Hav\u00edem nascut massa tard per explorar Am\u00e8rica i massa d’hora per conquerir les estrelles; per\u00f2 just a temps per experimentar en el m\u00f3n digital. I ja ens l’estaven colant. La tornada de la can\u00e7\u00f3 es fa palpable, dem\u00e0 ser\u00e0 un altre dia; un altre dia igual, i tot i que sempre una mica diferent encadena l\u2019immutable de la seva rima. Mates, mors i tornes a jugar. Carpe diem per a tothom. Res acaba d’acabar-se mai i nom\u00e9s queda aquesta sensaci\u00f3 de finitud que no culmina.<\/p>\n No fa tant twitter va incorporar la recerca de gifs<\/em> al seu mateix software<\/em>. Va ser \u00e0mpliament celebrat, doncs feia temps que aquesta forma de comunicaci\u00f3 guanyava terreny. Aquestes c\u00e0psules en loop<\/em> de contingut servien per a tot all\u00f2 que un volia dir. Qualsevol reacci\u00f3 ja havia estat creada en un miniv\u00eddeo de baixa qualitat tret d’algun altre v\u00eddeo antic. Era fant\u00e0stic perqu\u00e8 aquest reciclatge audiovisual treia a la llum personatges i situacions que amb un altre format rarament haurien tingut \u00e8xit. Nom\u00e9s calia un gest perqu\u00e8 es pogu\u00e9s associar a alguna resposta, un moviment que fos peculiar perqu\u00e8 milers d’usuaris l’utilitzessin en f\u00f2rums. I all\u00e0 es queden, suspesos en un etern loop<\/em> per als riures de tots. Un nou llenguatge basat en el moviment que cont\u00e9 petits significats. El m\u00e9s semblant a una llengua nativa digital. I est\u00e0 basat en el que ja hi ha, de forma totalment descarada. Davant la impossibilitat de crear res de nou un no sap si anar a buscar gasolina o el bucle de Justin Bieber caient: “la utopia contempor\u00e0nia \u00e9s postapocal\u00edtpica”, clar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En una classe Mart\u00ed Peran va deixar anar que “la utopia contempor\u00e0nia \u00e9s postapocal\u00edtpica” i em va semblar genial. Ho vaig entendre perfectament i no vaig poder m\u00e9s que donar-li…<\/p>\n","protected":false},"author":1280,"featured_media":9482,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5140],"tags":[],"coauthors":[6439],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"tapatalk_1461629802225.gif\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/tapatalk_1461629802225.gif\")
<\/p>\n