{"id":9501,"date":"2016-08-15T01:00:00","date_gmt":"2016-08-15T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/08\/15\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/"},"modified":"2023-07-10T12:30:59","modified_gmt":"2023-07-10T10:30:59","slug":"l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/","title":{"rendered":"L&#8217;arxiu A*DESK segons&#8230; Carlos Acero Ruiz"},"content":{"rendered":"<p><strong>Revisant els textos d&#8217;A*Desk en els seus apartats de Highlights i Magazine, un en particular m&#8217;ha cridat l&#8217;atenci\u00f3: &#8220;Gabinets de curiositats en l&#8217;era de l&#8217;art global&#8221;, de la ploma de Gl\u00f2ria Guso. El passat mes de mar\u00e7, a les reunions del Consell Administratiu de l&#8217;Associaci\u00f3 Internacional de Cr\u00edtics d&#8217;Art (AICA), molts col\u00b7legues comentaven que no pod\u00edem deixar de visitar la mostra <em>Carambolages<\/em>, al Grand Palais de Par\u00eds. Certament uns m\u00e9s entusiasmats que d&#8217;altres.<\/p>\n<p>Una exposici\u00f3 que com b\u00e9 indica Guso t\u00e9 com a &#8220;principal reclam el reunir objectes de totes les \u00e8poques, cultures, materials, valors i proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques en un ordre que s&#8217;allunya del c\u00e0non tradicional de la Hist\u00f2ria de l&#8217;Art&#8221;. Potser sigui precisament aquesta la import\u00e0ncia d&#8217;aquesta mostra comissariada per Jean-Hubert Martin (1944), que \u00e9s totalment diferent i no deixa indiferent a l&#8217;espectador, ja sigui visitant habitual o ocasional d&#8217;exposicions en grans museus, i estigui o no iniciat en art contemporani.<\/p>\n<p>Guso recorda i aborda dues coses importants que es vinculen amb aquesta gran exposici\u00f3, encara que en diferents proporcions i direccions. La primera \u00e9s relacionar-la amb el treball desenvolupat per l&#8217;historiador d&#8217;art Aby Warburg (1866-1929), a trav\u00e9s del seu important projecte denominat <em>Atles Mnemosyne<\/em>, el qual de manera similar a aquesta col\u00b7lectiva recorre a imatges &#8220;indisciplinades&#8221; per relatar la hist\u00f2ria de l&#8217;esdevenir la civilitzaci\u00f3 europea. En el cas de Jean-Hubert Martin, empla\u00e7a i col\u00b7loca diferents objectes de forma esglaonada, que van creant i donant pistes al p\u00fablic perqu\u00e8 pugui seguir descobrint la relaci\u00f3 amb la pe\u00e7a de l&#8217;exposici\u00f3, que inclou obres d&#8217;art des de la Mesopot\u00e0mia a l&#8217;art d&#8217;aquest temps, amb artistes de renom de l&#8217;escena art\u00edstica internacional.<\/p>\n<p>La segona i m\u00e9s important vinculaci\u00f3 realitzada per Guso amb <em>Carambolages<\/em> es refereix a la gesti\u00f3 atorgada pel seu comissari en una exposici\u00f3 pr\u00e8via, <em>Magiciens de la terre<\/em>, presentada al 1989 al Centre Pompidou, en la qual abord\u00e0 el tema centre-perif\u00e8ria, amb llums i ombres, i de la qu\u00e8 es va q\u00fcestionar aquesta mirada esbiaixada, exclusivament euro-c\u00e8ntrica, a l&#8217;art en els eixos de poder, primer Europa i seguida pels Estats Units. A <em>Carambolages<\/em> el seu curador repr\u00e8n la idea de contextualitzar l&#8217;art universal a trav\u00e9s d&#8217;una mica m\u00e9s d&#8217;un centenar d&#8217;obres. Es repr\u00e8n el sistema de centre i perif\u00e8ria, que en aquest cas es converteix en l&#8217;art de la perif\u00e8ria portat al centre, amb obres d&#8217;\u00c0sia, \u00c0frica i Am\u00e8rica Llatina, en el qual predominen les est\u00e8tiques hegem\u00f2niques del centre.<\/p>\n<p>Aquesta ambiciosa proposta que apel\u00b7la a la imaginaci\u00f3 i a les habilitats interpretatives de l&#8217;espectador, sense cap dubte ha remogut els fonaments dels museus; Ser\u00e0 aix\u00f2 realment una premonici\u00f3 de quin ser\u00e0 el prop\u00f2sit i el futur dels museus? Seguiran utilitzant les juxtaposicions sem\u00e0ntiques aix\u00ed com les analogies visuals per crear narracions en qu\u00e8 predomini la imaginaci\u00f3? El temps tindr\u00e0 l&#8217;\u00faltima paraula.<\/strong><\/p>\n<p>Text seleccionat: <a href=\"http:\/\/a-desk.org\/highlights\/Gabinets-de-curiositats-a-l-era-de.html?var_mode=calcul\">Gabinets de curiositats a l&#8217;era de l&#8217;arte global<\/a><\/p>\n<p>GABINETS DE CURIOSITATS A L&#8217;ERA DE L&#8217;ART GLOBAL, per Gl\u00f2ria Guso (publicat el 9 de maig de 2016)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9416\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\" alt=\"carambolages-dyptique-1.jpg\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"326\" \/><\/p>\n<p>El Grand Palais de Par\u00eds acull actualment l&#8217;exposici\u00f3 <em>Carambolages<\/em>, comissariada per Jean-Hubert Martin, el principal reclam de la qual \u00e9s que reuneix objectes de totes les \u00e8poques, cultures, materials, valors i proced\u00e8ncies geogr\u00e0fiques en un ordre que s&#8217;allunya del c\u00e0non tradicional de la Hist\u00f2ria del art. El t\u00edtol de la mostra \u00e9s un pr\u00e9stec del billar (una carambola \u00e9s el cop de la bola blanca no a una de les boles de colors, sin\u00f3 a dos) que serveix en aquest cas per anunciar una organitzaci\u00f3 de les obres presents a l&#8217;exposici\u00f3 poc ortodoxa, basant-se associacions lliures entre elles, a partir d&#8217;un o m\u00e9s detalls. Amb un recorregut lineal, una pe\u00e7a porta a la seg\u00fcent com una fitxa de d\u00f2mino determina la que ve darrere. Es tracta d&#8217;una proposici\u00f3 l\u00fadica que pret\u00e9n que sigui l&#8217;espectador de la mostra qui desxifri, a cada pas, quin element porta d&#8217;un punt al seg\u00fcent.<\/p>\n<p>La intenci\u00f3 del comissari, segons les seves pr\u00f2pies paraules, \u00e9s alliberar la visi\u00f3 de l&#8217;espectador de les categories tradicionals de la Hist\u00f2ria de l&#8217;Art, basades en aspectes geogr\u00e0fics, temporals i culturals, que imposen una recepci\u00f3 de les obres segons el seu context de producci\u00f3. Quasi no cal ni mencionar que la primera sala de l&#8217;exposici\u00f3 est\u00e0 dedicada a l&#8217;<em>Atles Mnemosyne <\/em> d&#8217;Aby Warburg, refer\u00e8ncia obligada per a tot aquell que proposi una mirada indisciplinada a la creaci\u00f3 art\u00edstica. L&#8217;historiador de l&#8217;art alemany va dedicar la seva vida a estudiar la migraci\u00f3 de les representacions del passat al present, a trav\u00e9s d&#8217;una confrontaci\u00f3 transcultural de la cultura europea amb els gestos immemorials observats en les civilitzacions &#8220;primitives&#8221;. Les planxes que formen l&#8217;<em>Atles Mnemosyne<\/em> reuneixen imatges que mostren certa proximitat visual entre elles, organitzades en juxtaposici\u00f3, sense obeir a jerarquies est\u00e8tiques i sense respectar les unitats de temps i espai de la creaci\u00f3 de les mateixes. Aquesta posada en relaci\u00f3 havia de permetre demostrar, de forma visual, la for\u00e7a i intemporalitat dels poders espirituals.<\/p>\n<p>El que trobem a <em>Carambolages<\/em> \u00e9s una refer\u00e8ncia superficial a l&#8217;obra inacabada de Warburg, una recuperaci\u00f3 del seu m\u00e8tode iconogr\u00e0fic que podem agafar amb pinces. Qu\u00e8 proposa Jean-Hubert Martin a part del joc? Hi ha res m\u00e9s enll\u00e0 del fet de reunir en un mateix espai objectes art\u00edstics de proced\u00e8ncia i naturalesa diversa? La idea central d&#8217;aquesta exposici\u00f3 \u00e9s que el principi de la carambola permet associacions lliures, a partir de detalls o d&#8217;elements en com\u00fa entre les obres, que fan possible una recepci\u00f3 nova de l&#8217;objecte, deslligada dels calaixos estancs que imposa la visi\u00f3 acad\u00e8mica tradicional , per\u00f2 de quines noves interpretacions estem parlant? L&#8217;exposici\u00f3 no proposa cap lectura a partir d&#8217;aquesta nova perspectiva, sin\u00f3 que es limita a juxtaposar els objectes en un circuit tancat que nom\u00e9s t\u00e9 sentit en si mateix i en qu\u00e8 la recepci\u00f3 per part de l&#8217;espectador ve condicionada per la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 de les obres dins de la mostra.<\/p>\n<p>Una obsessi\u00f3 pel &#8220;d\u00e9cloisonnement&#8221; de la Hist\u00f2ria de l&#8217;Art recorre les pr\u00e0ctiques curatorials des de fa uns anys. A all\u00f2 que va comen\u00e7ar amb la constataci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3 del m\u00f3n de l&#8217;art contemporani, amb un creixent inter\u00e8s per incloure artistes i obres procedents de contextos allunyats dels centres hist\u00f2rics de la creaci\u00f3 occidental, del naixement de biennals i esdeveniments de car\u00e0cter internacionalista en tots els racons del m\u00f3n, se li d\u00f3na una volta m\u00e9s a <em>Carambolages<\/em> amb la negaci\u00f3 del factor temps. El mateix comissari d&#8217;aquesta mostra va dirigir el projecte expositiu de <em>Magiciens de la terre<\/em>, exposici\u00f3 pionera d&#8217;aquesta perspectiva que es va celebrar entre el Centre Pompidou i la Halle de la Villette de Par\u00eds l\u2019any 1989. En aquella ocasi\u00f3 es van reunir cent artistes contemporanis de tot el m\u00f3n amb l&#8217;objectiu de &#8220;descentralitzar&#8221; la mirada occidental a les arts visuals, eliminant les fronteres geogr\u00e0fiques i culturals que la regien fins als anys vuitanta. <em>Magiciens de la terre<\/em> va ser elogiada per l&#8217;esfor\u00e7 de for\u00e7ar una amplitud de mires, per\u00f2 tamb\u00e9 va ser criticada per diverses raons, unes d&#8217;ordre pol\u00edtic i altres d&#8217;ordre ontol\u00f2gic.<\/p>\n<p>Pel que fa a les cr\u00edtiques de naturalesa pol\u00edtica, la principal \u00e9s la que explicita les relacions de poder presents dins mateix de l&#8217;exposici\u00f3. La igualtat aritm\u00e8tica entre artistes occidentals i artistes no occidentals (\u00e9s a dir, tots aquells no nascuts a Europa o als Estats Units) no fa sin\u00f3 refor\u00e7ar unes din\u00e0miques centre-perif\u00e8ria ja de per si inherents al m\u00f3n de l&#8217;art contemporani. Aquesta insist\u00e8ncia en el pa\u00eds d&#8217;origen dels creadors no reflectia, d&#8217;altra banda, que alguns d&#8217;ells s&#8217;haguessin format, treballessin i hi residien en pa\u00efsos occidentals. El principal retret d&#8217;ordre ontol\u00f2gic es va referir a l&#8217;estetitzaci\u00f3 i maximitzaci\u00f3 de l&#8217;exotisme de les diferents pr\u00e0ctiques art\u00edstiques presentades a la mostra, que refor\u00e7ava aix\u00ed mateix una concepci\u00f3 euro-c\u00e8ntrica de la creaci\u00f3 que permetia exposar objectes rituals i peces pr\u00f2ximes a l&#8217;artesania procedents d&#8217;\u00e0mbits no occidentals, mentre que l&#8217;altre 50% de les obres responien als criteris de l&#8217;art contemporani.<\/p>\n<p>Tres d\u00e8cades despr\u00e9s de <em>Magiciens de la terre<\/em>, ens adonem que el panorama no ha canviat tant, per molt que ja no ens sorprengui la pres\u00e8ncia d&#8217;artistes internacionals a les exposicions i museus. Podem afirmar que no n&#8217;hi ha prou amb una millora de la representaci\u00f3 de la diversitat de les tradicions art\u00edstiques nacionals per parlar de &#8220;globalitzaci\u00f3 de l&#8217;art contemporani&#8221;, ja que aquesta visi\u00f3 no fa m\u00e9s que refor\u00e7ar les relacions de dominaci\u00f3 entre centre i perif\u00e8ria. Com Alain Quemin ha demostrat, malgrat l&#8217;obertura de biennals, institucions i fires a l&#8217;art internacional, els que segueixen ocupant les posicions superiors en r\u00e0nquings i llistes d&#8217;estrelles de l&#8217;art contemporani s\u00f3n els creadors nord-americans i europeus, amb alguna anecd\u00f2tica aparici\u00f3 de representants d\u2019altres pa\u00efsos. Que serveixi com a an\u00e8cdota que, l\u2019any 2016 (!), la Fondation Louis Vuitton a Par\u00eds presenta una exposici\u00f3 que porta per t\u00edtol <em>Des artistes chinois \u00e0 la Fondation Louis Vuitton<\/em> (&#8220;Artistes xinesos a la FLV&#8221;), com si amb ser xin\u00e8s bast\u00e9s per figurar-hi i no fes cap falta buscar un t\u00edtol una mica menys ex\u00f2tic o que digu\u00e9s alguna cosa m\u00e9s sobre l&#8217;art en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<p>Carambolages funciona com a &#8220;divertiment&#8221;, per\u00f2 cal posar en dubte la seva capacitat per a fer avan\u00e7ar la hist\u00f2ria de l&#8217;art i canviar la percepci\u00f3 que l&#8217;espectador mitj\u00e0 tingui de l&#8217;art en general. Barrejar en un mateix espai objectes de diversa \u00edndole i proced\u00e8ncia pot servir per a desacomplexar el visitant de museu, que de sobte no se sent adoctrinat per l&#8217;acad\u00e8mic de torn, per\u00f2 en aquesta exposici\u00f3 un pot f\u00e0cilment tenir la sensaci\u00f3 de trobar-se en un gabinet de curiositats . Al cap i a la fi, aquesta se celebra al Grand Palais, que va ser precisament constru\u00eft per albergar un esdeveniment de tipus universalista, l&#8217;Exposici\u00f3 Universal de 1900.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Revisant els textos d&#8217;A*Desk en els seus apartats de Highlights i Magazine, un en particular m&#8217;ha cridat l&#8217;atenci\u00f3: &#8220;Gabinets de curiositats en l&#8217;era de l&#8217;art global&#8221;, de la ploma de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1342,"featured_media":9416,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3551],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>L&#039;arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L&#039;arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Revisant els textos d&#8217;A*Desk en els seus apartats de Highlights i Magazine, un en particular m&#8217;ha cridat l&#8217;atenci\u00f3: &#8220;Gabinets de curiositats en l&#8217;era de l&#8217;art global&#8221;, de la ploma de...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-08-15T01:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:30:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"326\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Carlos Acero Ruiz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Carlos Acero Ruiz\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Carlos Acero Ruiz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/\",\"name\":\"L'arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\",\"datePublished\":\"2016-08-15T01:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:30:59+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/42ca7e3891e99578d17c38ea3e9ed839\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg\",\"width\":670,\"height\":326,\"caption\":\"carambolages-dyptique-1.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L&#8217;arxiu A*DESK segons&#8230; Carlos Acero Ruiz\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/42ca7e3891e99578d17c38ea3e9ed839\",\"name\":\"Carlos Acero Ruiz\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/619aba50473f5bd17389b0ec73479090\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5073ad096aad8c996dedf66635969975?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5073ad096aad8c996dedf66635969975?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Carlos Acero Ruiz\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acero\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk","og_description":"Revisant els textos d&#8217;A*Desk en els seus apartats de Highlights i Magazine, un en particular m&#8217;ha cridat l&#8217;atenci\u00f3: &#8220;Gabinets de curiositats en l&#8217;era de l&#8217;art global&#8221;, de la ploma de...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-08-15T01:00:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:30:59+00:00","og_image":[{"width":670,"height":326,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Carlos Acero Ruiz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Carlos Acero Ruiz","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Carlos Acero Ruiz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/","name":"L'arxiu A*DESK segons... Carlos Acero Ruiz &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg","datePublished":"2016-08-15T01:00:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:30:59+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/42ca7e3891e99578d17c38ea3e9ed839"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/carambolages-dyptique-1.jpg","width":670,"height":326,"caption":"carambolages-dyptique-1.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-carlos-acero\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L&#8217;arxiu A*DESK segons&#8230; Carlos Acero Ruiz"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/42ca7e3891e99578d17c38ea3e9ed839","name":"Carlos Acero Ruiz","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/619aba50473f5bd17389b0ec73479090","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5073ad096aad8c996dedf66635969975?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/5073ad096aad8c996dedf66635969975?s=96&d=mm&r=g","caption":"Carlos Acero Ruiz"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acero\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9501"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1342"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9501"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9501\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17298,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9501\/revisions\/17298"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9416"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9501"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}