{"id":9506,"date":"2016-08-29T01:21:00","date_gmt":"2016-08-29T01:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/08\/29\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/"},"modified":"2023-07-10T12:30:58","modified_gmt":"2023-07-10T10:30:58","slug":"l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/","title":{"rendered":"L’arxiu A*DESK segons… Filipa Ramos"},"content":{"rendered":"

Aquest dimarts a la tarda no seria com tots els altres, tot i haver comen\u00e7at de la forma m\u00e9s normal. Com de costum, em vaig dirigir cap al metro, per agafar la l\u00ednia violeta a Paral\u00b7lel. En el funicular a Montju\u00efc, vaig recordar, com sempre ho feia quan caminava per aquest costat del tur\u00f3, l’escena del principi del videoclip de la can\u00e7\u00f3 Slow<\/em> de Kylie Minogue, una immersi\u00f3 cap al fons de la ciutat, en el context de la ciutat de Barcelona, cap a teulades planes d’edificis en tons terra, amb la roba estesa penjada al sol. Vaig entrar a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, em vaig dirigir cap a l’auditori, i vaig entrar-hi. Ja hi havia algunes persones dins i un cop m\u00e9s -totes les setmanes la mateixa sensaci\u00f3-, em vaig sentir socialment rara, b\u00e0sicament per la meva poca capacitat d’interactuar amb els meus col\u00b7legues. Semblaven tan ben adaptats com a grup i jo era el sat\u00e8l\u00b7lit constant, gravitant en la seva perif\u00e8ria, amb una for\u00e7a magn\u00e8tica mantenint-nos a milles de dist\u00e0ncia.<\/p>\n

Llavors ella va entrar. No m\u00e9s alta que la meva germana de 12 anys d’edat, cabell castany fosc, enormes ulls ametllats -‘olhos de Espanhola ‘, els hauria anomenat la meva \u00e0via d’haver vist la jove-cool-dura-r\u00e0pida-magn\u00e8tica-et al. Chus Mart\u00ednez, que estava a punt de comen\u00e7ar el seu seminari en el meu programa de m\u00e0ster d’aquell dia. Feli\u00e7ment ignorant com jo era en aquell temps, m\u00e9s preocupada per la meva aventura sexual posterior que amb Krauss o Adorno, no tenia ni idea de qui era aquesta dona menuda amb els ulls grans. No obstant aix\u00f2, ella em va fascinar a l’instant. Jo era molt bona en aix\u00f2 d’enamorar-me a l’instant en aquells anys.<\/p>\n

Va venir a parlar sobre el tedi, i mai he aconseguit saber si estava tractant d’anar a to amb el seu tema, perqu\u00e8 va parlar a un ritme constant, no va fer gestos amb les mans i no va adoptar l’humor com una estrat\u00e8gia de comprom\u00eds. Darrere d’ella, una enorme projecci\u00f3 de v\u00eddeo de nenes asi\u00e0tiques entrenant en un gimn\u00e0s d’una escola an\u00f2nima ressonava amb la seva teoria. Era de fet un v\u00eddeo avorrit, per\u00f2 no s\u00e9 si per aix\u00f2, o malgrat aix\u00f2, va ser molt hipn\u00f2tic. Em preguntava si l’artista estaria c\u00f2mode amb la idea de convertir-se en una il\u00b7lustraci\u00f3 de l’art avorrit.<\/p>\n

Tota la meva vida he patit d’una terrible forma de tedi, cosa que em va impedir prendre part activa en la meva pr\u00f2pia vida i m’ha donat l’encant irritant d’una persona c\u00ednica. Ara, aquesta dona m’estava donant una eina per a la vida, ensenyant-me a treure el millor del meu avorriment. La vaig estimar molt per aix\u00f2. Vaig voler seguir-la a Bilbao. Volia ser tan intel\u00b7ligent, r\u00e0pida, original, petita i viva com ella, en lloc de la rossa l\u00e0nguida i avorrida que era. Per\u00f2 aix\u00f2 m\u2019impediria posar el seu missatge en acci\u00f3, i per aix\u00f2 em vaig conformar a seguir bevent de les seves paraules.<\/p>\n

Aix\u00f2 em va portar a practicar la transformaci\u00f3 de la mat\u00e8ria del tedi en paraules, com un procediment quasi qu\u00edmic, i a dedicar-me a escriure com una manera de relacionar-me amb el m\u00f3n. \u00c9s per aix\u00f2 que aquest article, publicat fa m\u00e9s de deu anys, en el primer n\u00famero d’A*Desk, m’ha semblat una alegre, rellevant i oportuna trobada.<\/p>\n

Text seleccionat: Moderi el seu entusiasme<\/a>, de Chus Mart\u00ednez. Publicat el 6 febrer 2006<\/strong><\/p>\n

MODERI EL SEU ENTUSIASME[[(traducci\u00f3 al catal\u00e0 agost 2016)]]<\/p>\n

<\/p>\n

El text est\u00e0 escrit en ocasi\u00f3 d’una exposici\u00f3 commemorativa realitzada a la galeria Carmen Waugh l\u2019any 1970, cinc anys despr\u00e9s de la seva mort. Greco es va treure la vida a Barcelona el 1965 no sense abans escriure la paraula FI a la m\u00e0 esquerra i anotar tots els detalls de la seva agonia a l’etiqueta d’una ampolla de tinta. Aparentment Greco havia anunciat ja en diverses ocasions el seu desig de fer de la seva mort la seva obra mestra. D’elles, potser la cita m\u00e9s pertinent en aquest context sigui una enquesta realitzada el 1960 entre els membres m\u00e9s prominents de la comunitat art\u00edstica bonairense en qu\u00e8 se’ls preguntava pels seus projectes per al proper any. La resposta de Greco era rotunda: “su\u00efcidar-se”. Es desconeixen les causes que el van portar a posposar projecte tan ambici\u00f3s, encara que la seva declaraci\u00f3 no deixa dubtes sobre la import\u00e0ncia que a aquest conferia, no nom\u00e9s dins de la inesquivable dial\u00e8ctica entre la vida i la mort, sin\u00f3 en l’\u00e0mbit de la seva pr\u00e0ctica art\u00edstica.<\/p>\n

Greco, com molts altres contemporanis seus era perfectament conscient de la condici\u00f3 post-medial de l’art contemporani. Si la Modernitat s’havia entestat a definir i proclamar l’espec\u00edficitat del medi per excel\u00b7l\u00e8ncia, la pintura, aquest mateix afany havia obert les portes a la negaci\u00f3 de l’essencial i l’abra\u00e7ada al general, a all\u00f2 que no nom\u00e9s pertany a l’art sin\u00f3 a l’esfera de la vida. La met\u00e0fora d’una unitat indivisible, pr\u00f2pia i constituent d’una experi\u00e8ncia \u00fanica i inabordable des de qualsevol altre mitj\u00e0 havia quedat hist\u00f2ricament exposada com mai abans. Alberto Greco ho sabia, de manera que podia proposar el su\u00efcidi com una leg\u00edtima acci\u00f3 art\u00edstica i no s’ha d’entendre nom\u00e9s com un acte personal de desesperaci\u00f3. No obstant aix\u00f2 l’acte de Greco \u00e9s la demostraci\u00f3 del poder d’aquesta met\u00e0fora, de l’eco, de la for\u00e7a de la tradici\u00f3 hist\u00f2rica sobre l’acte premeditat i instigador d’aquest artista. Qualsevol gest o teoria que apunt\u00e9s mostrava l’exist\u00e8ncia d’un “interior” protegit, ali\u00e8, a un “exterior” que \u00e9s una ficci\u00f3 metaf\u00edsica. Aix\u00f2 ho hem apr\u00e8s de la m\u00e0 de Derrida qui va saber formular-ho en el context d’una \u00e8poca que ho sospitava i obrava en conseq\u00fc\u00e8ncia. B\u00e9 sigui l\u2019”interior” d’una obra d’art all\u00f2 oposat al seu context, ja sigui ent\u00e8s com un moment \u00e0lgid de l’experi\u00e8ncia viva com l’oposat a la seva repetici\u00f3 en la mem\u00f2ria o en els signes, en tots dos sentits \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia. La idea del que \u00e9s propi, del que genu\u00efnament propi no pot donar-se.<\/p>\n

L’escriptura hauria de poder constituir-se com un esfera en la qual explorar les fam\u00edlies de refer\u00e8ncies que ens han servit per explicar, il\u00b7lustrar i corroborar el que estava succeint.<\/p>\n

El su\u00efcidi de Greco porta aquesta sospita a l’extrem. Res sembla ser m\u00e9s nostre que la mort d’un. El principi d’identitat sembla quedar provat en aquest moment l\u00edmit de l’experi\u00e8ncia, intransferible i incomunicable. La mort de Greco est\u00e0 pensada per ser pensada, no per ser recreada a manera d’experi\u00e8ncia per uns altres. Res \u00e9s id\u00e8ntic a si mateix i tota interioritat es construeix des de l’exterioritat per tant aquesta mort contextualitzada dins del corpus de la seva ja m\u00edtica traject\u00f2ria art\u00edstica \u00e9s un acte d’apropiaci\u00f3 subversiva destinada a implosionar la teoria de l’especificitat dels mitjans art\u00edstics.<\/p>\n

Si alguna cosa podem reclamar de l’escriptura d’art avui no \u00e9s, l’asseveraci\u00f3 de les qualitats de l’art\u00edstic, sin\u00f3 la recerca dels diversos fronts oberts despr\u00e9s de l’her\u00e8ncia dels 60s i 70s. El cas d’Arthur Danto \u00e9s molt il\u00b7lustratiu en aquest sentit. El fil\u00f2sof i cr\u00edtic Nord-americ\u00e0 s’endinsa en disquisicions sobre el rol que teoria i escriptura han de tenir “davant\u201d l’art contemporani sempre des de par\u00e0metres ontol\u00f2gics. Sembla que la major preocupaci\u00f3 de la filosofia, i de bona part de la cr\u00edtica, sigui determinar encara la naturalesa de l’ens, si \u00e9s o no \u00e9s art. D’una banda l’art \u00e9s un fenomen que mai ha deixat d’existir i per una altra la teoria filos\u00f2fica no sap com abordar el dubte de la fi de l’art enunciat per Hegel. Danto troba una resposta a la primera part i reconcilia la ineludible realitat de la pr\u00e0ctica amb la inoper\u00e0ncia d’una disciplina de donar compte d’ella. L’art, descobreix Danto, no ha acabat. El que ha arribat a la seva fi \u00e9s la forma hist\u00f2rica del mateix. El que hem esgotat \u00e9s el model “ontol\u00f2gic” que explicava l\u2019art enfront la realitat. \u00c9s per aix\u00f2 que pot anunciar-se, sempre segons ell, que ens trobem davant d’un art post-hist\u00f2ric. Fins aqu\u00ed tot semblen bones not\u00edcies. El pitjor est\u00e0 per venir.<\/p>\n

El que caracteritza aquesta nova etapa \u00e9s la indifer\u00e8ncia, la impossibilitat de privilegiar res sobre res. Aix\u00f2 no \u00e9s sin\u00f2nim de mal art, sin\u00f3 d’una pr\u00e0ctica el motor de la qual \u00e9s l’entropia i no \u00e9s el geni, no l’afany d’aconseguir el domini del tercer espai entre realitat i ficci\u00f3, com en la gloriosa etapa hist\u00f2rica. Si esmento l’exemple de Danto \u00e9s perqu\u00e8 exemplifica un important moment en la crisi de la relaci\u00f3 entre art i escriptura. De la mateixa manera que Greco, Danto \u00e9s conscient que no podem rec\u00f3rrer al poder de la metaf\u00edsica per explicar els canvis i les transformacions en l’art i en la funci\u00f3 social de l’art. I com Greco, Danto tamb\u00e9 opta pel su\u00efcidi despr\u00e9s de deixar clar que l’ha compr\u00e8s.<\/p>\n

L’art no ha acabat. El que ha arribat a la seva fi \u00e9s la forma hist\u00f2rica del mateix. Hem esgotat el model “ontol\u00f2gic” que explicava art enfront de realitat.<\/p>\n

El que cap dels dos sembla acceptar \u00e9s l\u2019auto-imposat l\u00edmit de la classificaci\u00f3. La funci\u00f3 de l’art no \u00e9s la de produir objectes que es distingeixin ontol\u00f2gicament de la resta dels objectes i la de l’escriptura no \u00e9s la d’establir una classificaci\u00f3 dins d’aquesta curiosa esfera. Les aspiracions de l’escriptura sobre art tenen molt m\u00e9s a veure amb la teoria del coneixement que amb la metaf\u00edsica tradicional. La noci\u00f3 de “qualitat” ha estat despla\u00e7ada per una altra categoria: la rellev\u00e0ncia. El que realment hauria de concernir a l’escriptura \u00e9s l’espectre d’interacci\u00f3 entre les concepcions mentals, amb les que l’art opera, els intents de representar-les, i els sistemes cognitius que possibiliten l’estructuraci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 entre font i receptor. Definir \u00e9s nom\u00e9s una part min\u00fascula dins de tot el que ens queda per fer. De fet, el punt de partida no \u00e9s la seguretat de saber que estic escrivint sobre art, sin\u00f3 l’ambival\u00e8ncia que es deriva d’escriure avui sobre una pr\u00e0ctica complexa en la qual t\u00e9 la mateixa import\u00e0ncia el consens que l’antagonisme que genera. La investigaci\u00f3 de la cr\u00edtica i de la teoria hauria d\u2019intentar elucidar com la pr\u00e0ctica art\u00edstica convergeix o es distancia dels imaginaris socials, de quina manera l’objecte art\u00edstic “s’institucionalitza” en determinats aspectes d’aquest imaginari, de les diverses cartografies ideol\u00f2giques, i socioecon\u00f2miques que intenten, dins i fora de l’art, representar aix\u00f2 que coneixem com a “m\u00f3n”.<\/p>\n

L’escriptura hauria de poder constituir-se com un tercer espai, no l’espai de legitimaci\u00f3 o de mera representaci\u00f3 verbal. Una esfera en la qual explorar les fam\u00edlies de refer\u00e8ncies que, tradicionalment ens han servit per explicar, il\u00b7lustrar, corroborar el que estava succeint. Hem heretat una disciplina i un regne amb els seus cortesans, si la d\u00e8cada dels 60’si 70’s van suposar un seri\u00f3s intent d’instaurar una rep\u00fablica, necessitem estudiar i contrastar convenientment la relaci\u00f3 entre les explicacions passades i les presents, el sistema de desitjos que aboquem cada vegada que citem.<\/p>\n

Proposar treballs cr\u00edtics en aquest sentit, que parteixin de la hist\u00f2ria de l’esfor\u00e7 d’experimentaci\u00f3 cognitiva amb el qual ens confronta qualsevol treball d’art contemporani que mereixi ser esmentat, \u00e9s, al meu entendre, la millor manera de descobrir el que la cr\u00edtica t\u00e9 encara per davant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest dimarts a la tarda no seria com tots els altres, tot i haver comen\u00e7at de la forma m\u00e9s normal. Com de costum, em vaig dirigir cap al metro, per…<\/p>\n","protected":false},"author":1344,"featured_media":15861,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3551],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nL'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest dimarts a la tarda no seria com tots els altres, tot i haver comen\u00e7at de la forma m\u00e9s normal. Com de costum, em vaig dirigir cap al metro, per...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-08-29T01:21:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:30:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"466\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Filipa Ramos\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Filipa Ramos\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Filipa Ramos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/\",\"name\":\"L'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg\",\"datePublished\":\"2016-08-29T01:21:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:30:58+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/114385f024c9de1f0c59c3ee70c78de7\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg\",\"width\":670,\"height\":466},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L’arxiu A*DESK segons… Filipa Ramos\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/114385f024c9de1f0c59c3ee70c78de7\",\"name\":\"Filipa Ramos\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bfdc5cfb96854a8a49e17b865507aea\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bcc466f61f3958eb700a0a422115222c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bcc466f61f3958eb700a0a422115222c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Filipa Ramos\"},\"description\":\"Nacida en Lisboa, Filipa Ramos vive actualmente en Londres, donde es editor en jefe art-agenda. Profesora en varios programas de master y co-curadora de Vdrome. En el pasado fue editora asociado de Manifesta Journal, Comisaria de la Secci\u00f3n de Investigaci\u00f3n de la dOCUMENTA (13). Actualmente est\u00e1 editando un libro sobre animales que se publicar\u00e1 este oto\u00f1o (Whitechapel Gallery\/MIT Press).\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/ramos\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk","og_description":"Aquest dimarts a la tarda no seria com tots els altres, tot i haver comen\u00e7at de la forma m\u00e9s normal. Com de costum, em vaig dirigir cap al metro, per...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-08-29T01:21:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:30:58+00:00","og_image":[{"width":670,"height":466,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Filipa Ramos","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Filipa Ramos","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Filipa Ramos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/","name":"L'arxiu A*DESK segons... Filipa Ramos – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg","datePublished":"2016-08-29T01:21:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:30:58+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/114385f024c9de1f0c59c3ee70c78de7"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/ge.jpg","width":670,"height":466},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-arxiu-a-desk-segons-filipa-ramos\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L’arxiu A*DESK segons… Filipa Ramos"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/114385f024c9de1f0c59c3ee70c78de7","name":"Filipa Ramos","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/6bfdc5cfb96854a8a49e17b865507aea","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bcc466f61f3958eb700a0a422115222c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/bcc466f61f3958eb700a0a422115222c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Filipa Ramos"},"description":"Nacida en Lisboa, Filipa Ramos vive actualmente en Londres, donde es editor en jefe art-agenda. Profesora en varios programas de master y co-curadora de Vdrome. En el pasado fue editora asociado de Manifesta Journal, Comisaria de la Secci\u00f3n de Investigaci\u00f3n de la dOCUMENTA (13). Actualmente est\u00e1 editando un libro sobre animales que se publicar\u00e1 este oto\u00f1o (Whitechapel Gallery\/MIT Press).","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/ramos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9506"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1344"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9506"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9506\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17296,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9506\/revisions\/17296"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9506"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}