{"id":9511,"date":"2016-09-05T01:19:00","date_gmt":"2016-09-05T01:19:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/09\/05\/nueva-traduccion-reclusos\/"},"modified":"2023-07-10T12:30:57","modified_gmt":"2023-07-10T10:30:57","slug":"nueva-traduccion-reclusos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/","title":{"rendered":"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i “vendre’s”"},"content":{"rendered":"

El treball i com s’est\u00e0 transformant en la seva pr\u00f2pia naturalesa, el que es considera treball, com, quan i on es realitza, les relacions laborals i les implicacions de tot aix\u00f2 \u00e9s un tema que ens preocupa i que d\u00f3na molt joc de reflexi\u00f3 per a economistes, soci\u00f2legs i, naturalment, artistes.
\nHarun Farocki, per exemple, ha explorat els canvis en els processos de treball en les societats contempor\u00e0nies i la manera en qu\u00e8 es representen d’acord amb els par\u00e0metres de la cultura visual dominant. Aix\u00ed ho reflecteix el seu \u00faltim projecte en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Antje Ehmann, Labour in a single shot<\/a><\/em>, que ara mateix s’exhibeix a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies, fruit d’un taller realitzat a 15 ciutats del m\u00f3n, en el qual a partir de la investigaci\u00f3 al voltant del tema del “treball”, va reunir una s\u00e8rie de v\u00eddeos d’1 o 2 minuts de durada, en un sol pla, que reflectien diferents formes de treball en el m\u00f3n, remunerat o no, material o immaterial.<\/p>\n

Un tema que d\u00f3na per a molt, precisament ara que som testimonis de com degut a la pressi\u00f3 post-capitalista dels “mercats”, els drets laborals estan sota m\u00ednims i, si no li posem remei, tamb\u00e9 els drets humans comen\u00e7aran a posar-se en dubte, sota una barreja d’arguments al voltant de la seguretat i la sostenibilitat. Per aix\u00f2 va ser un tant decebedor constatar que l’actual edici\u00f3 de Manifesta, que aquests dies t\u00e9 lloc a Zuric i que proposava el suggerent t\u00edtol “What people do for money?” es quedava en una proposta poc incisiva en la qual, si, hi havia feina amb el context, els trenta artistes convidats a desenvolupar nous projectes col\u00b7laboraven amb professionals espec\u00edfics residents a la ciutat de Zuric i tamb\u00e9 amb diferents escoles d’arquitectura i cinema, per\u00f2 no, no acabaven d’aflorar les ambig\u00fcitats i el conflicte que un tema com aquest (treball-diners-vendre-poder) podia desplegar ja fos des d’un posicionament cr\u00edtic o prospectiu.<\/p>\n

M\u00e9s profund era l’an\u00e0lisi que van plantejar les VI Jornades Filos\u00f2fiques de Barcelona<\/em><\/a>, coordinades per Xavier Bassa i Felip Mart\u00ed-Jufresa, en qu\u00e8 es va explorar la hist\u00f2ria del treball, de l’explotaci\u00f3 i de la dominaci\u00f3 disciplin\u00e0ria del capitalisme o, en altres paraules, de l\u2019”esclavisme assalariat” que tan b\u00e9 ha explicat Noam Chomsky.<\/p>\n

Per\u00f2, on som? L’arquitecta i professora de Princeton, Beatriz Colomina parla de com estar permanentment connectats i disponibles, en modo sleep<\/em> per\u00f2 sempre en alerta i preparats per passar al modo on<\/em>, ens converteix en “presos voluntaris”, en professionals l’oficina dels quals s\u2019acaba solapant amb el lloc de descans, \u00e9s a dir, el llit, on seguim mantenint-nos hiperconnectats i disposats a interrompre la son a les 3 del mat\u00ed si cal per mantenir una videoconfer\u00e8ncia amb el Brasil o la Xina per despr\u00e9s seguir dormint. Colomina, centrada en l’estudi de l’arquitectura en relaci\u00f3 als mitjans, veu en aquesta forma de vida un antecedent ben peculiar: Hugh Hefner, el creador de Playboy<\/em>, va convertir el seu llit rotatori en el lloc des del qual va construir el seu imperi econ\u00f2mic i tamb\u00e9 en el centre de la seva mansi\u00f3, i no precisament per practicar-hi sexe amb les playmates<\/em> sin\u00f3 com a lloc de control, equipat amb nevera, equip d’alta fidelitat, tel\u00e8fon, arxivadors, bar, micr\u00f2fon, dict\u00e0fon, auriculars, televisi\u00f3, taula d’esmorzar, taula de treball i comandament per controlar les llums. Segons Colomina: “Els Estats Units de postguerra van introduir el llit d’alt rendiment com a motor de productivitat: una nova forma d’industrialitzaci\u00f3 que avui est\u00e0 a l’abast d’un ex\u00e8rcit internacional de treballadors dispersos, per\u00f2 interconnectats. \u00c9s una nova classe de f\u00e0brica, formada per dispositius electr\u00f2nics compactes i coixins de sobres per a la generaci\u00f3 sense descans”.<\/p>\n

\"HUGHHEFNER_BED.jpg\"<\/p>\n

Al seu llibre 24\/7. Capitalisme tard\u00e0 i la fi de la son<\/em>, Jonathan Crary va m\u00e9s lluny i observa com, als supermercats oberts 24 hores els set dies de la setmana i a l’estructura global que el sustenta i que exemplifica la producci\u00f3 i el consum non-stop, est\u00e0 a punt de unir-s\u2019hi el subjecte hum\u00e0. “La temporalitat 24\/7 \u00e9s un temps d’indifer\u00e8ncia, en el qual la fragilitat de la vida humana \u00e9s cada vegada m\u00e9s inadequada i el son no \u00e9s necessari ni inevitable. En relaci\u00f3 amb la feina, proposa com a possible i, fins i tot, normal, la idea de treballar sense pausa, sense l\u00edmits. Aquesta en l\u00ednia amb el que \u00e9s inanimat, inert o el que no envelleix. Com una exhortaci\u00f3 publicit\u00e0ria, decreta l’absoluta disponibilitat i, per tant, el car\u00e0cter ininterromput de les necessitats i de la seva incitaci\u00f3, com tamb\u00e9 la seva insatisfacci\u00f3 perp\u00e8tua”. El futur que Crary albira \u00e9s aterridor, a partir d’estudis cient\u00edfics (basats en l’observaci\u00f3 del pardal de corona blanca que passa dies sense dormir per deixar llest el seu niu) destinats a ser aplicats en un entorn militar (apressa la necessitat d’un soldat insomne): “com ha demostrat la hist\u00f2ria, les innovacions relacionades amb la guerra acaben introduint-se d’una manera inevitable en una esfera social m\u00e9s \u00e0mplia i el soldat insomne resultar\u00e0 el precursor del treballador o el consumidor insomne. Despr\u00e9s d’una agressiva campanya publicit\u00e0ria, els productes per evitar la son es convertiran primer en un estil de vida i, finalment en una necessitat per a molts”.<\/p>\n

I si tornem a plantejar la pregunta “qu\u00e8 fa la gent per diners?”, segurament la resposta seria “qualsevol cosa i per molt pocs diners”. Esclaus i precaris. Com poden els artistes assenyalar, reflectir, respondre a aquesta situaci\u00f3? Com s’enfronten els artistes avui en dia a les imposicions dels poders pol\u00edtics i financers? Quines s\u00f3n les ambig\u00fcitats? Aquestes s\u00f3n les preguntes que es plantejava l’exposici\u00f3 Yes, I Can! Un portrait du pouvoir<\/em>, comissariada per S\u00e9bastien Planas al Centre d’Art Contemporain Walter Benjamin de Perpiny\u00e0 i aquestes s\u00f3n les respostes o comentaris que els artistes ofereixen: Franco dins d’una urna, camuflat entre paperetes de vot (Eugenio Merino), dos policies antiavalots executant una acurada coreografia (Carlos Aires), una arma, un penis i una creu com les “passions” que motiven totes les accions (Taroop & Glabel), la combinaci\u00f3 d’imatges ic\u00f2niques i textos populars sobre el valor dels diners (Claire Fontaine) o les frases reivindicatives escrites sobre murs i m\u00e9s tard esborrades com per exemple, “Un poble ignorant sol triar un govern ignorant” (Adrian Melis). Com s’estableix la cr\u00edtica? Com es pot formar part del sistema pol\u00edtic, financer, militar, religi\u00f3s i al mateix temps mantenir la llibertat? Com \u00e9s possible mantenir-se entre la resist\u00e8ncia i la submissi\u00f3?<\/p>\n

Andrea Fraser \u00e9s una altra de les artistes que sap jugar molt b\u00e9 amb les ambig\u00fcitats i les contradiccions. Ella mateixa ha encarnat i interpretat els diferents papers, veus i jerarquies dels agents del sistema de l’art. La seva conclusi\u00f3 \u00e9s clara: \u201cNo \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d’estar en contra de la instituci\u00f3. Nosaltres som la instituci\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quina classe d’instituci\u00f3 som, quina classe de valors institucionalitzem, quines formes de pr\u00e0ctica premiem i a quina classe de premis aspirem.\u201d<\/p>\n

A l’exposici\u00f3 que a l’Arts Santa M\u00f2nica celebra els deu anys de la Sala d’Art Jove i que, d’alguna manera, intenta identificar certs discursos i fils conductors, per elaborar una esp\u00e8cie de retrat robot i sumari de l’escena emergent a Barcelona durant aquests \u00faltims deu anys, identifica com un dels temes m\u00e9s significatius, el de la professionalitzaci\u00f3 i la reflexi\u00f3 sobre el treball, el treball de l’artista i el treball en les societats contempor\u00e0nies. Un bon exemple \u00e9s la instal\u00b7laci\u00f3 Vull treballar<\/em> de Ciprian Homorodean<\/a> que reuneix centenars d’anuncis d’oferiments per treballar, en qu\u00e8 el mateix artista, d’origen roman\u00e8s, s’ofereix per fer les tasques m\u00e9s diverses. I aix\u00ed van desfilant temes com les lleis europees d’immigraci\u00f3, l’auto-explotaci\u00f3 i la precarietat que no estableix diferenciacions entre treballs qualificats i no qualificats.<\/p>\n

I conceptes oposats que van de la m\u00e0 de la precarietat s\u00f3n emprenedoria i creativitat, les receptes m\u00e0giques, les grans trampes que es presenten per justificar aquest proc\u00e9s d’auto-explotaci\u00f3 i culpabilitzaci\u00f3 de tot aquell que no encaixa en el sistema. En el llibre Paradojas de lo cool<\/em>, Alberto Santamar\u00eda explica com creativitat i cultura s\u00f3n utilitzats per recobrir la l\u00f2gica del capitalisme d’una capa de sucre que el faci m\u00e9s desitjable i addictiu.<\/p>\n

\"13692632_1334691736544322_7907479705697882129_n.jpg\"<\/p>\n

Identificar aquests processos \u00e9s el primer pas per poder canviar-los. Aix\u00ed ho va fer l’any 1978 (i m\u00e9s tard al 2011), Mladen Stilinovic, l’artista de Belgrad recentment mort, en la seva performance Artist at work<\/em>, en la qual embolicat en un llen\u00e7ol blanc i amb el cap descansant sobre un coix\u00ed, dormia en una galeria. La idea \u00e9s clara: l’artista \u00e9s un \u00e9sser improductiu en la din\u00e0mica de la societat capitalista. Un acte de resist\u00e8ncia avant-la-lettre<\/em> al futur desolador plantejat per Jonathan Crary a 24\/7<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El treball i com s’est\u00e0 transformant en la seva pr\u00f2pia naturalesa, el que es considera treball, com, quan i on es realitza, les relacions laborals i les implicacions de tot…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":9486,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5139],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nReclusos Contemporanis. Sobre treballar i "vendre's" – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i "vendre's" – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El treball i com s’est\u00e0 transformant en la seva pr\u00f2pia naturalesa, el que es considera treball, com, quan i on es realitza, les relacions laborals i les implicacions de tot...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-09-05T01:19:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:30:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"447\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Montse Badia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Montse Badia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Montse Badia\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/\",\"name\":\"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i \\\"vendre's\\\" – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg\",\"datePublished\":\"2016-09-05T01:19:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:30:57+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg\",\"width\":670,\"height\":447,\"caption\":\"HUGHHEFNER_BED.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i “vendre’s”\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413\",\"name\":\"Montse Badia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Montse Badia\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/www.montsebadia.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i \"vendre's\" – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i \"vendre's\" – A*Desk","og_description":"El treball i com s’est\u00e0 transformant en la seva pr\u00f2pia naturalesa, el que es considera treball, com, quan i on es realitza, les relacions laborals i les implicacions de tot...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-09-05T01:19:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:30:57+00:00","og_image":[{"width":670,"height":447,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Montse Badia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Montse Badia","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Montse Badia"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/","name":"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i \"vendre's\" – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg","datePublished":"2016-09-05T01:19:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:30:57+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/HUGHHEFNER_BED.jpg","width":670,"height":447,"caption":"HUGHHEFNER_BED.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nueva-traduccion-reclusos\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Reclusos Contemporanis. Sobre treballar i “vendre’s”"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/51dfcf66eb0cb4ff37beb588387dd413","name":"Montse Badia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/43d4a5866b9caee4bc621c3828ca681d","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/cf8b7ad6e98d855054a4f980f5443cc6?s=96&d=mm&r=g","caption":"Montse Badia"},"sameAs":["http:\/\/www.montsebadia.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/montse\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9511"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1239"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9511"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17287,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9511\/revisions\/17287"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9486"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9511"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}