![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/1-3.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dia despr\u00e9s de l’obertura de Manifesta, Christian Jankowski estava assegut en un petit banc a l’entrada del Caf\u00e8 Schwarzescaf\u00e9<\/em> del L\u00f6wenbr\u00e4ukunst – un dels espais de l\u2019Exposici\u00f3 Hist\u00f2rica de Manifesta 11. Estava donant una entrevista rere una altra, sempre comprom\u00e8s, ingeni\u00f3s i aparentment gens distret per l\u2019enrenou de l’entorn gastron\u00f2mic. Jankowski, nascut el 1968, \u00e9s un aut\u00e8ntic performer<\/em> i socialit\u00e9<\/em>, que en 25 anys de pr\u00e0ctica art\u00edstica no ha parat d’implicar a m\u00e9s gent i fomentar la participaci\u00f3 dels altres iniciant, desenvolupant i transfigurant els rols. Viu i treballa a Berl\u00edn, \u00e9s professor de l’Acad\u00e8mia d’Arts Pl\u00e0stiques de Stuttgart. Jankowski, per tant, sembla ser una bona opci\u00f3 per la 11\u00aa edici\u00f3 de Manifesta sobre “What people do for money?” (qu\u00e8 fa la gent per diners?).<\/p>\n Est\u00e0 satisfet amb Manifesta 11, o t\u00e9 algun tipus de ressaca, com sol ser el cas, despr\u00e9s d’haver organitzat un projecte tan gran?<\/strong><\/p>\n Tots els artistes diuen al final: aix\u00f2 o all\u00f2 ha d’afegir-se o millorar-se. De fet, estic molt content del que Manifesta 11<\/em> ha esdevingut. Tot i que encara hi ha algunes peces que no vaig poder incloure: per exemple, una pinta de 4.000 anys, feta d’argila d’Egipte o llances de les coves de Lascaux. Per\u00f2 crec que els trenta projectes s’han resolt molt b\u00e9. I aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s important per a mi. Pel que fa al nombre d’artistes participants, imagino que podria haver convidat al triple. Hauria estat una exposici\u00f3 m\u00e9s plena en una ciutat encara m\u00e9s plena, un espectacle, una experi\u00e8ncia incre\u00efble de paral\u00b7lelisme.<\/p>\n Aix\u00ed que Manifesta 11 estava destinada a convertir-se en un espectacle?<\/strong><\/p>\n El terme “espectacle” t\u00e9 una connotaci\u00f3 molt superficial en principi, per\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser-ho. Jo volia anar cap a un format de biennal diferent en honor d’un canvi. Anava de presentar un esdeveniment d’una forma diferent, respecte a la seva aparen\u00e7a visual -aix\u00f2 \u00e9s el que fa un efecte especial-. Alguns en diuen efecte especial, uns altres en diuen miracle. En el cas d’aquesta Manifesta<\/em>, parlem d’una obra d’art d’aparen\u00e7a m\u00faltiple: trenta empreses conjuntes, col\u00b7laboracions entre artistes i professionals representants en tres respectives manifestacions en tres llocs diferents. Primer, la pe\u00e7a col\u00b7laborativa es mostra en el lloc de treball dels amfitrions, com l’estaci\u00f3 de bombers o l’estaci\u00f3 de policia; despr\u00e9s, d’una a una en diferents institucions de Zuric, com el L\u00f6wenbr\u00e4ukunst i Helmhaus, dialogant all\u00e0 amb obres d’artistes dels anys cinquanta en el context de l\u2019”Exposici\u00f3 Hist\u00f2rica: Espais en construcci\u00f3”. I, finalment, en l’anomenat “Pavell\u00f3 de Reflexions” surant en el llac de Zuric, en forma de pel\u00b7l\u00edcules. Aquests ART DOCS[[nota de traducci\u00f3: documents d’art]], com els anomenem, presenten totes les empreses conjuntes i es poden veure al cinema a l’aire lliure del Pavell\u00f3. Els visitants que s’hagin perdut una o una altra pe\u00e7a dels llocs abans esmentats podran con\u00e8ixer la col\u00b7laboraci\u00f3 entre artistes i professionals en aquests ART DOCS.<\/p>\n Quins van ser els criteris de selecci\u00f3 dels artistes participants?<\/strong><\/p>\n Principalment vaig escollir artistes que m’han semblat interessants durant els vint-i-cinc anys en els quals jo he estat fent art. Alguns s\u00f3n del meu cercle d’amics propers, com John Arnold. Em va captivar immediatament la seva brillant idea del “Imbissy” amb l’alta cuina perqu\u00e8 “Imbissy” s’assembla a “ambaixada” i a la paraula que rep l’esnack o literalment \u201csopar per emportar\u201d en alemany, la qual cosa suposa una connexi\u00f3 perfecta per a la neta Su\u00efssa com a pa\u00eds de diplom\u00e0cia pol\u00edtica i econ\u00f2mica. A trav\u00e9s d’Arnold em vaig trobar amb la banda berlinesa “The\/Das” que va compondre la can\u00e7\u00f3 Manifesta 11, o Brigade&Megan Marlatt, per exemple, que van realitzar aquests caps de paper mach\u00e9<\/em> que representen Hans Ulrich Obrist, Roberta Smith, i Jerry Satz. Un altre criteri de selecci\u00f3 important ha estat la inclusi\u00f3 de pioners com Chris Burden, Guillaume Bijl, Susan Hiller, o Harun Farocki en les exposicions hist\u00f2riques, que he comisariat juntament amb Francesca Gavin. O com el meu antic professor, Franz Eherhard Walther, que va formar part de les empreses conjuntes. Si hagu\u00e9s estudiat en un altre lloc hagu\u00e9s estat una altra persona i jo mai hauria arribat a ser comissari de Manifesta<\/em>, per exemple. No puc fer una altra cosa que fer refer\u00e8ncia a la meva pr\u00f2pia vida, els meus propis est\u00e0ndards d’art i als artistes que em semblen interessants. La meva actitud segueix sent la mateixa tant si porto l’etiqueta d’artista o la de comissari al front. Franz Ehrhard Walther juga un paper central en el meu concepte general de l’art. Vaig heretar parcialment la diversi\u00f3 de jugar amb el llenguatge i l’enginy de Werner B\u00fcttner, qui tamb\u00e9 ensenyava a Hamburg en aquell moment, quan estava estudiant all\u00e0 amb Stanley Brown, entre d\u2019altres. En general, jo estava fascinat pels artistes de la St\u00e4del Circle, tals com Martin Kippenberger, aix\u00ed com la seva predilecci\u00f3 per la ironia i les imatges provocadores.<\/p>\n Quins van ser els criteris de selecci\u00f3 dels artistes participants?<\/strong><\/p>\n Principalment vaig escollir artistes que m’han semblat interessants durant els vint-i-cinc anys en els quals jo he estat fent art. Alguns s\u00f3n del meu cercle d’amics propers, com John Arnold. Em va captivar immediatament. Despr\u00e9s estan els descobriments entre els molts de la generaci\u00f3 m\u00e9s jove que jo ni tan sols coneixia o nom\u00e9s vagament abans de Manifesta. B\u00e0sicament, Manifesta ha estat una fabulosa oportunitat de preguntar als meus amics artistes i comissaris, quins estudis en quines ciutats havia de visitar. Aix\u00ed que el 2016 vaig viatjar molt, juntament amb la meva coordinadora curatorial, Maria Isserlis.<\/p>\n Finalment, hi havia l’acci\u00f3 correctiva del meu assessor curatorial, John Beewson, qui estava a c\u00e0rrec de les llistes i \u00e9s qui em va fer veure que “per a una Biennal Europea, hi havia massa alemanys, nord-americans i mexicans!” Aix\u00f2 es deu al fet que he tingut un munt de treballs en aquests pa\u00efsos. De sobte, em vaig adonar que necessit\u00e0vem m\u00e9s artistes d’Europa de l’Est, sota el lema “mantingues sempre l’equilibri!” Un dels millors viatges per a mi va ser el de Praga, on vaig veure m\u00e9s d’una exposici\u00f3 brillant i vaig trobar un munt d’artistes amb molt talent, molts dels quals estan presents a Manifesta. Per\u00f2 de vegades aquests par\u00e0metres s\u00f3n una mica esbojarrats, perqu\u00e8 projectes com aquests no es resolen amb una calculadora. Faci el que faci estar\u00e0 malament i ho admeto: no he convidat al mateix nombre de dones que homes, perqu\u00e8 no era el criteri m\u00e9s important per a mi.<\/p>\n Els ART DOCS es basen en un dogma aprovat per Jean Luc Godard.<\/strong><\/p>\n El dogma dels ART DOCS regula l’estructura de les pel\u00b7l\u00edcules, aix\u00ed com les funcions atribu\u00efdes als Detectius d’Art com a guies i comentaristes de les empreses conjuntes. Va de desconstruir la documentaci\u00f3 de l’art. Em va encantar quan Jan Hoet va presentar documenta en les seves llegend\u00e0ries xerrades maratonianes.<\/p>\n C\u00f3m n’\u00e9s d\u2019important el Cabaret Voltaire -el bressol del moviment Dada – com un dels llocs de Manifesta 11?<\/strong><\/p>\n Tots els llocs s\u00f3n igualment importants. La composici\u00f3 formada per les tres manifestacions de les empreses mixtes \u00e9s d’import\u00e0ncia central per Manifesta 11<\/em>. Els espais en l’Exposici\u00f3 Hist\u00f2rica i els di\u00e0legs estructurats tem\u00e0ticament que tenen lloc all\u00e0, formen un pol, per dir-ho aix\u00ed, com les actuacions en el cabaret Voltaire formen l’altre, en l’Aqu\u00ed i Ara<\/em> i en les mateixes condicions que les obres d’art de les empreses conjuntes. Aix\u00f2 implica -en el Cabaret Voltaire- que tothom \u00e9s productor i despr\u00e9s es converteix en consumidor de performances. Ning\u00fa pot veure una performance sense haver realitzat una ell o ella mateix\/a juntament amb un representant d’una professi\u00f3. Al llarg del temps d’execuci\u00f3 de l’exposici\u00f3, el Cabaret s’ha transformat en el gremi d’artistes, on la creativitat \u00e9s la moneda i no els diners. El paper del mestre del gremi \u00e9s interpretat per l’artista su\u00eds Manuel Scheiwiller, qui decideix quina performance tindr\u00e0 lloc a l’escenari. L’actitud de “jo s\u00f3c un consumidor, puc comprar el que vulgui on vulgui” no \u00e9s suficient aqu\u00ed a la seu del gremi d’artistes. Has de participar amb la finalitat d’experimentar l’Aqu\u00ed i Ara<\/em>. La documentaci\u00f3 est\u00e0 oberta a tothom: per exemple, els dibuixos utilitzats per sol\u00b7licitar una actuaci\u00f3 aix\u00ed com les polaroids preses de les respectives actuacions.<\/p>\n La llista -que contenia els noms d’uns tres-cents residents de Zuric que representaven tot tipus de professions preparades per a realitzar l’empresa conjunta amb els artistes-, va ser disenyada per endavant per ser d’alguna manera una enquesta cartogr\u00e0fica del context de treball de Zuric? O va ser m\u00e9s aviat una q\u00fcesti\u00f3 de coincid\u00e8ncia el tipus de professions que es van incloure en el proc\u00e9s art\u00edstic?<\/strong><\/p>\n Una cosa no exclou l’altra. Els artistes van triar les professions. Un principi b\u00e0sic de totes les edicions de Manifesta fins ara ha estat que la inspiraci\u00f3 dels artistes guia el cam\u00ed. I la relaci\u00f3 entre la inspiraci\u00f3 i la coincid\u00e8ncia \u00e9s complexa, no es regeix per les estad\u00edstiques. Jo tamb\u00e9 entenc “El que la gent fa per diners” en un nivell diferent al qual ho fa Jan Hoet i la seva idea d’exposici\u00f3 a Chambres d’Amis, Gant. Els ciutadans van oferir les seves cases privades per als artistes i el seu treball en aquest context, mentre que a Zuric, els professionals ofereixen els seus llocs de treball, les seves xarxes professionals, i el seu know-how. Has d’implicar-te en l\u2019empresa conjunta. Per descomptat, va haver-hi alguns artistes que no van ser capa\u00e7os d’introduir-se en una empresa conjunta o col\u00b7laborar amb Manifesta a causa de diferents limitacions de temps o fins i tot per la seva vanitat ferida. \u00c9s una mica com participar en un projecte de Land Art i despr\u00e9s exigir en \u00faltima inst\u00e0ncia una paret blanca o un espai amb aire condicionat. Per a mi, no hi havia un concepte psicol\u00f2gic espec\u00edfic que les obres d’art anessin a il\u00b7lustrar de manera efectiva, ja que la ideologia pretenia desenvolupar-se des d’un individu a l’altre dins del proc\u00e9s de creaci\u00f3. Aix\u00ed, les personalitats dels individus involucrades en cada empresa conjunta van ser decisives en tot aix\u00f2.<\/p>\n Vas comen\u00e7ar amb un concepte de treball determinat -per exemple, “L’Economia en el seu paper influent” de Karl Marx o el concepte de “correlacions\/mecanismes de poder, la cultura i l\u2019economia” de Max Weber?<\/strong><\/p>\n La meva intenci\u00f3 no \u00e9s la d’il\u00b7lustrar cap teoria existent. No vull dictar gens als artistes. Ells s\u00f3n lliures de prendre les seves pr\u00f2pies decisions pel que fa a l’empresa conjunta que prefereixen. Totes les possibilitats estan codificades en les trobades. Aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s complex i intel\u00b7ligent que un lema de bandera, com per exemple: “Ara vaig a iniciar una nova perspectiva sobre la forma de treballar al m\u00f3n del dem\u00e0 .”<\/p>\n Al llarg de l’obertura oficial de la Universitat de Zuric, es van distribuir fullets en els quals Manifesta va ser criticada per la seva falta d’art sobre el treball, tals com “unpaid Care and Reproduction” (cures i reproducci\u00f3 impagats). Una altra cr\u00edtica va ser que Manifesta 11 va utilitzar becaris no remunerats en lloc d’estudiants com a assistents de galeria, privant-los de l’oportunitat d’obtenir ingressos.<\/strong><\/p>\n Com ja he esmentat abans, estic interessat en l’art i no en un sociograma de professions. Que la gent hagi estat explotada per Manifesta \u00e9s una declaraci\u00f3 molt simplista. No volem que la gent perdi els seus llocs de treball. Per\u00f2 aquest tipus d’estructures, igual que el suport dels becaris, s\u00f3n estructures b\u00e0siques de tots aquests grans esdeveniments d’art com Documenta o la Biennal de Ven\u00e8cia. \u00c9s alguna cosa aix\u00ed com una Gesamtkunstwerk o obra d’art total o universal, a trav\u00e9s de la qual es veneren als d\u00e9us de l’art. Els que han participat en aquest tipus d’esdeveniments s’enorgulleixen quan poden dir despr\u00e9s que el seu treball va formar part de documenta i aquest tipus de coses. I m’hauria agradat parlar amb l’autor del follet\u00f3 que signa amb el pseud\u00f2nim de Regina Pfister. Ella certament va aconseguir molt. I en realitat aix\u00f2 \u00e9s bo, aix\u00ed com que me les vaig arreglar per aconseguir certes ones de xoc en determinades \u00e0rees amb Manifesta 11.<\/p>\n Al S\u00fcddeutsche Zeitung<\/em>, J\u00f6rg Heiser va preguntar si l’era dels curadors havia per fi arribat a la seva fi. El col\u00b7lectiu nord-americ\u00e0 DIS ha comissariat l’edici\u00f3 d’aquest any de la Biennal de Berl\u00edn. Elmgreen&Dragset han estat convidats a comissariar la propera Biennal d\u2019Istanbul. Estan els artistes prenent els llocs de treball dels comissaris?<\/strong><\/p>\n No ho crec! Quant temps porta la paraula comissari en \u00fas? Quin era el terme professional pel qual dibuixava els primers ca\u00e7adors i els animals en les parets de Lascaux? Era el comissari? Va encarregar ell a una altra persona fer el treball? Quants artistes han estat fins ara comissaris? Quan els artistes van comen\u00e7ar a organitzar els seus salons per a exposicions a Berl\u00edn o Par\u00eds, ning\u00fa cridava: “Els artistes estan prenent llocs de treball dels comissaris!” Jo no crec en l\u2019un ni en l\u2019altre. Jo nom\u00e9s crec en la coexist\u00e8ncia de tots dos. Per descomptat, cada artista pot afegir un altre element en la seva traject\u00f2ria i treballar de comissari. El mateix s’aplica als comissaris. En qualsevol cas, per tenir \u00e8xit com un comissari necessites molt valor, sort, i personalitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dia despr\u00e9s de l’obertura de Manifesta, Christian Jankowski estava assegut en un petit banc a l’entrada del Caf\u00e8 Schwarzescaf\u00e9 del L\u00f6wenbr\u00e4ukunst – un dels espais de l\u2019Exposici\u00f3 Hist\u00f2rica de…<\/p>\n","protected":false},"author":1345,"featured_media":9513,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5139],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/6.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/4.jpg\")
<\/p>\n