![\"Fotograma](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/ARMY-OF-LOVE_0032-1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Treballar per desmuntar, precisament en un context que es pressuposa per a la producci\u00f3. L’edici\u00f3 de la Biennal de Berl\u00edn comissariada per DIS \u00e9s alguna cosa aix\u00ed com una s\u00e8rie de girs conceptuals amb c\u00e0rrega pol\u00edtica. I \u00e9s una altra pol\u00edtica, aquesta pol\u00edtica que no vol llegir-se com a tal, aquesta que est\u00e0 lluny del sistema pol\u00edtic, aquesta que suposa una revoluci\u00f3. Evidentment no tothom ho pot veure i alguns \u2013a m\u00e9s- voldran no veure-hi les possibilitats, ja que \u00e9s llavors quan posicions de poder contextual poden descobrir-se a si mateixes com a conservadores d’un dia per l\u2019altre.<\/p>\n
Tornem a comen\u00e7ar. DIS planteja una biennal que dispara una quantitat d’interrogants importants en termes d’identitat, geopol\u00edtica, mainstream<\/em>, est\u00e8tica financera i display. Una biennal que q\u00fcestiona fons i forma des de la pr\u00e0ctica, des del present i des d’un camp referencial diferent a l’assumit. I, a veure, que incorporin a Rihanna en un marc contextual i no citin a Walter Benjamin o a altres usual suspects<\/em> dels textos mec\u00e0nics de l’art no significa que no existeixi una base discursiva. El que passa \u00e9s que tamb\u00e9 apareix una altra gram\u00e0tica i un altre tipus de dist\u00e0ncia. I aix\u00f2 desarma, aix\u00f2 desajusta, aix\u00f2 obliga a repensar-ho tot i a ressituar la posici\u00f3 pr\u00f2pia. I llavors la por i la incomoditat, llavors l\u2019intentar eliminar la possibilitat d’altres maneres d’actuar, de ser, de sentir. El t\u00edtol \u00e9s The Present in Drag<\/em>. I s\u00ed, hi ha gir, hi ha canvi, hi ha complexitat i hi ha possibilitat de tot aix\u00f2.<\/p>\n La selecci\u00f3 d’espais no \u00e9s gens casual i el tipus de proposta emocional en cadascun d’ells tampoc. Una escola de negocis i un vaixell tur\u00edstic: el nou entramat \u201curb\u00e0\u201d, la mirada i la imposici\u00f3 tur\u00edstica, el futur de les ciutats mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 econ\u00f2mica. M\u00f3n financer i turisme, les capes d’una realitat dominant. I un b\u00fanquer i dos \u00edtems clau per al context art\u00edstic de la ciutat com s\u00f3n KW i la Akademie der K\u00fcnste. \u00c9s al KW i a l’acad\u00e8mia on trobem dues metodologies per al discurs que, en principi, semblen fins i tot contradict\u00f2ries. Els discursos no necess\u00e0riament han de ser alguna cosa tancada, heus aqu\u00ed la complexitat.<\/p>\n Al KW l’exposici\u00f3 \u00e9s un recorregut lineal de c\u00e0rrega emocional, gaireb\u00e9 una muntanya russa que desmunta identitat i relaci\u00f3, i que tamb\u00e9 desmunta exposici\u00f3 i llenguatge expositiu. Per comen\u00e7ar, foscor: una s\u00e8rie de treballs v\u00eddeo-gr\u00e0fics, aix\u00ed com el performatiu d’Alexandra Pirici, en els quals una s\u00e8rie de narratives desmuntades en temps i p\u00edxels es pregunten sobre nous l\u00edmits. C\u00e9cile B. Evans aconsegueix amb la seva instal\u00b7laci\u00f3 generar una din\u00e0mica en la qual all\u00f2 que \u00e9s objectual i all\u00f2 que \u00e9s digital tenen una l\u00f2gica comuna i harm\u00f2nica en la construcci\u00f3 individual mitjan\u00e7ant els dubtes. I construcci\u00f3 \u00e9s tant all\u00f2 f\u00edsic com la manera en si, tamb\u00e9 a nivell ling\u00fc\u00edstic. Amb el v\u00eddeo d\u2019Alexa Karolinski & Ingo Niermann arriba un d’aquests moments clau: Army of love<\/em> presenta una altra possibilitat per a l’amor, un altre tipus de contacte. \u00c9s pell, \u00e9s impossibilitat, \u00e9s creuar mirades sense necessitat de paraules. Hi ha car\u00edcies, hi ha fragilitat, hi ha dolor per\u00f2 hi ha pot\u00e8ncia i posicions fortes. De fet, Army of love<\/em> podria funcionar gaireb\u00e9 com a statement<\/em> per a tota la biennal: enfoca all\u00e0 on no es reconeix, ofereix un altre tipus de possibilitat social i un altre tipus d’intercanvi m\u00e9s enll\u00e0 de l’estructura laboral i generacional dominant. Hi ha una sortida i \u00e9s en present, per\u00f2 implica foscor i replantejar-se molt d\u2019all\u00f2 que \u00e9s assumit. I sobretot, prescindir de codis preestablerts per capbussar-se en el camp emocional sense embuts. I aqu\u00ed estem i aleshores comencen els girs: en els moments de tr\u00e0nsit en exposici\u00f3 explota l’est\u00e8tica de les finances mitjan\u00e7ant DIS com a veu pr\u00f2pia. Passadissos amb frases rutilants i fotos i colors que compartim com a background<\/em> a les nostres vides ordenades. \u201cStop looking at me like I\u2019m the future\u201d. \u201cI miss the conspiracy\u201d. Per\u00f2 en exposici\u00f3, amb la qual cosa aquesta est\u00e8tica entra en dubte al mateix temps que l’est\u00e8tica a l’\u00fas de l’exposici\u00f3 tamb\u00e9. I fa mal, \u00e9s clar. \u00c9s un doble gir, \u00e9s pensar si \u00e9s possible ser cr\u00edtic amb all\u00f2 invisible, tant l’invisible a l’exposici\u00f3 com l’invisible de la dominaci\u00f3 econ\u00f2mica. Un efecte similar al del v\u00eddeo de Karolinski & Niermann: un amable atac frontal. <\/p>\n L’exposici\u00f3 a KW seguir\u00e0 amb salts entre la idea de display i la construcci\u00f3 emotiva mitjan\u00e7ant retalls, entre foscor i llum natural, en un continu anar desmuntant que va sumant capes que semblen contradict\u00f2ries: All\u00f2 f\u00edsic i la narrativa trencada d’un pensament en diverses l\u00ednies temporals alhora. Anne de Vries i la idea d’una comunitat d’individualitats en una rave<\/em>, la construcci\u00f3 digital d’\u00e9ssers que es necessiten envoltats per estar sols, per sentir els baixos entrant al cos en una enorme sessi\u00f3 de techno. I, al mateix temps, el ritual via Wu Tsang en el qual la hist\u00f2ria i la tradici\u00f3 a les arts marcials passen a ser una bona base per la des-identitat. Massa i subjecte, cos i proc\u00e9s. Per tornar a l’objectual mitjan\u00e7ant la impossibilitat emocional enfront de tots aquests mails d’empreses que rebem als nostres noms, i Camille Henrot donant respostes particularitzades a tot aquest intrusisme en els nostres comptes per\u00f2 tornant a all\u00f2 material, a l’objecte, a l’olor. I \u00e9s estrany, com si hi hagu\u00e9s alguna cosa err\u00f2nia, com si el mitj\u00e0 no fos el missatge i el present \u00e9s ja passat.<\/p>\n Si al KW el recorregut \u00e9s lineal, a l\u2019Akademie der K\u00fcnste hi ha una explosi\u00f3. L’espai en si, amb la seva transpar\u00e8ncia arquitect\u00f2nica d’est\u00e8tica banc\u00e0ria, obliga directament a la pregunta de qu\u00e8 estem fent aqu\u00ed. Hi ha tensi\u00f3 entre peces i espai, hi ha desubicaci\u00f3 constant, hi ha impossibilitat i desajustaments. B\u00e9, la vida. B\u00e9, la hist\u00f2ria. B\u00e9, el futur. Simon Fujiwara i el seu fals museu al voltant de la felicitat en l’economia, usurpant l’est\u00e8tica del museu i acostant-la a la del magatzem barat. Lizzie Fitch i Ryan Trecartin amb la seva est\u00e8tica fora de control en un do it yourself<\/em> post-televisiu. Centre for Style barrejant roba, vitrines, desfets i porqueries v\u00e0ries per terra, les mirades entrenades pateixen i les categories han caigut. I sense oblidar que al soterrani hi ha Hito Steyerl. Al soterrani. A dalt, en la lluminositat, el so s’escapa i Halil Altindere turmenta amb un v\u00eddeo on el rap \u2013i una est\u00e8tica entre l’art, el videoclip independent i la publicitat de moda- serveix per parlar de fronteres i persones, per parlar de migraci\u00f3 i lluita. Un v\u00eddeo que persegueix moltes de les obres en exposici\u00f3 ocupant el seu espai f\u00edsic mitjan\u00e7ant l’\u00e0udio. Hi ha malestar i est\u00e0 b\u00e9 que aix\u00ed sigui. A l’acad\u00e8mia els nivells estan desajustats i la hist\u00f2ria es construeix sense seguir les estructures habituals: el material est\u00e0 en present i no hi ha categoritzaci\u00f3. Com si fos una hist\u00f2ria explicada mitjan\u00e7ant una vinculaci\u00f3 l\u00f2gica entre la teoria queer<\/em> i la reformulaci\u00f3 de l’objectual, entre l’optimisme i el frac\u00e0s, en un assumir que el present no espera i que, amb aix\u00f2, el passat est\u00e0 en dubte. Hi ha joc, hi ha viol\u00e8ncia, hi ha canvis de ritme i de to. Hi ha \u00edtems sense trama, hi ha capacitat discursiva sense discurs, hi ha mat\u00e8ria i moments fregant el rid\u00edcul, alguna cosa que \u00e9s extremadament valenta en un m\u00f3n on la seguretat \u00e9s moneda de canvi. <\/p>\n The present in drag<\/em> requereix treball. \u00c9s una biennal que, en el fons, respon al que ha de ser un esdeveniment d’aquest tipus: una situaci\u00f3 en la qual obligar a replantejar per on anem, obligar a una posici\u00f3 inexacta i que possibiliti un marc d’actuaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del moment en si. No va de ser molt r\u00e0pids resumint \u201cde qu\u00e8 va aix\u00f2\u201d, no va d’un titular a assumir per passar al seg\u00fcent. Est\u00e0 passant i est\u00e0 passant molt r\u00e0pid, per\u00f2 espera’t, mira, sent i despr\u00e9s comen\u00e7a a treballar per desmuntar-ho tot, que hi ha molt per fer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Treballar per desmuntar, precisament en un context que es pressuposa per a la producci\u00f3. L’edici\u00f3 de la Biennal de Berl\u00edn comissariada per DIS \u00e9s alguna cosa aix\u00ed com una s\u00e8rie…<\/p>\n","protected":false},"author":1238,"featured_media":9526,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5139],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"Installation](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/BB9_Anne_de_Vries_01.jpg\")
<\/p>\n