![\"062112-OPENLATE-3.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/062112-OPENLATE-3.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hi ha una oscil\u00b7laci\u00f3 entre llum i foscor, una dial\u00e8ctica existencial que et col\u00b7loca davant d’un panorama de coses, un equilibri precari. Totes les llums de la ciutat, el descampat dels afores est\u00e0 a les fosques. Ara est\u00e0s en aquesta frontera exacta, l’experi\u00e8ncia de la visi\u00f3 adquirida t’acosta a alguna cosa que no pots processar del tot amb els teus recursos racionals. Des d’aqu\u00ed sents com els teus budells emeten sons, hi ha una mena de carnalitat en tot aix\u00f2. Condueixes en silenci per una carretera. Al fons hi veus alguna cosa. Hi ha un punt de llum, segurament \u00e9s un senyal. T’hi acostes. El senyal et resulta familiar. T’acostes m\u00e9s. Brilla amb un centelleig daurat. Drive-thru<\/em>. Has arribat a algun lloc, aix\u00f2 segur. O tal vegada \u00e9s cap lloc. Desperta. <\/p>\n Comen\u00e7ar a llegir alguna cosa amb la il\u00b7lusi\u00f3 d’un estat alterat. Posar en joc des del principi que el que sempre m’ha semblat m\u00e9s interessant del fenomen del menjar escombraria \u00e9s l’atmosfera que suggereix. S\u2019inicia a l’est\u00f3mac, en la intimitat dels cossos d\u00f2cils, i acaba en una visi\u00f3 general d’una esp\u00e8cie de tableau vivant<\/em>, on tot es mou molt lentament i tot resulta familiar encara que inexplicablement inquietant. Tinc la sensaci\u00f3 de que la cultura americana, com a origin\u00e0ria del fenomen, i havent colonitzant l’imaginari col\u00b7lectiu amb aquesta aproximaci\u00f3 a la m\u00edstica que constitueix la gran narrativa nacional de l’hero\u00efcitat i l’\u00e8xit, ha donat lloc a la possibilitat que l’exist\u00e8ncia no es mogui ja en un pl\u00e0nol dual i excloent entre la realitat i la ficci\u00f3, sin\u00f3 que ha institu\u00eft un nou ordre de coses on \u00e9s factible l’exist\u00e8ncia en un estat en el qual tots dos plans siguin indissolubles. Des d’una hip\u00f2tesi de cr\u00edtica cultural heterodoxa, \u00e9s possible vincular aquest lloc ps\u00edquic, t\u00e8cnicament definible com a deliri, a alguna cosa semblant a una espiritualitat, a una for\u00e7a, en definitiva, essencialment po\u00e8tica. <\/p>\n En les vistes panor\u00e0miques de la gran urbs americana, els punts de llum s\u00f3n signes absents, alliberats de la seva c\u00e0rrega semi\u00f2tica, conformant un gran desert postfordista. Indiquen llocs en els quals diminuts esdevenirs particulars s’interconnecten amb llocs de comuni\u00f3 – la benzinera, el restaurant de menjar r\u00e0pid, la pista de b\u00e0squet. La quadr\u00edcula urbana, intent fallit de mitigar el caos, s’organitza segons la localitzaci\u00f3 d’aquests punts de llum. Amb el mateix sistema tentacular, la pres\u00e8ncia del menjar escombraria sobrevola de forma natural les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques. <\/p>\n L’art contemporani l’ha incl\u00f2s en el seu llenguatge com un element m\u00e9s de cr\u00edtica cultural, rellegint la seva potencialitat est\u00e8tica per utilitzar-la com a s\u00edmbol del context neoliberal. Encara que \u00e9s cert que aquesta potencialitat existeix, el seu \u00fas \u00e9s similar a aquest efecte sobredosi que provoca en l’organisme, podent caure en una espectacularitat que ja no es critica a si mateixa. Una llista d’exemples d’aquesta inclusi\u00f3 en el panorama de l’art en els darreres anys podria comen\u00e7ar amb la retrospectiva dels germans Jake i Dinos Chapman a la Serpentine Gallery l\u2019any 2014, titulada Come and See<\/em>, on podia veure’s a Ronald McDonald crucificat dins d’un escenari infernal d’inspiraci\u00f3 El Bosco. <\/p>\n L\u2019any 2011, Paul McCarthy presenta a Hauser&Wirth el que comen\u00e7a sent un c\u00famul de detritus a l’estudi i acaba sent la hist\u00f2ria de Pig Island<\/em>, amb Bush, els set nans i els cubells de pollastre fregit de KFC. El mateix any, el pop-art de Mel Ramos es va veure a l\u2019Albertina de Viena, amb dones reificades recolzant-se en un pot de ketchup, sortint d’entre McFries gegants o dormint sobre un Toblerone. El col\u00b7lectiu dan\u00e8s Superflex, a la seva pel\u00b7l\u00edcula Flooded McDonald\u2019s<\/em> de 2009, construeix una r\u00e8plica de l’interior d’un restaurant McDonald\u2019s i ho inunda, en un diluvi encara per venir que tindria lloc significativament, especialment, en un lloc com aquest. <\/p>\n El te\u00f2ric George Ritzer desenvolupa a partir de la tesi de Max Weber sobre la racionalitzaci\u00f3 el seu concepte de McDonalitzaci\u00f3. Si la racionalitzaci\u00f3 \u00e9s el mecanisme pel qual els comportaments socials s\u00f3n dirigits per valors redissenyats i calculats en substituci\u00f3 de valors emocionals i originaris de la tradici\u00f3, la McDonalitzaci\u00f3 \u00e9s el triomf de la irracionalitat de la racionalitzaci\u00f3. Igual que Weber utilitza la burocr\u00e0cia com a exemple, la cadena de fast food<\/em> exemplifica la submissi\u00f3 dels valors humans al modus operandi del capitalisme d’una manera especialment perversa: com argumenta Eric Schlosser a Fast food Nation<\/em>, alimentar-se, tal vegada nom\u00e9s \u201cmenjar\u201d en aquest cas, no pot ser una m\u00e9s de les fites culturals de la metr\u00f2polis, no \u00e9s escoltar m\u00fasica pop, ni veure pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood, ni portar texans. Menjar fast food<\/em> no \u00e9s nom\u00e9s un \u00fas cultural, t\u00e9 un impacte en l’organisme mateix de l’individu (posar-el-cos davant el BigMac), que a la vegada impacta en segments sencers de poblaci\u00f3 que passaran a formar part de noves pol\u00edtiques de medicalitzaci\u00f3. <\/p>\n La dimensi\u00f3 at\u00e0vica del menjar no la deixa al marge d’aquest tipus de situacions de contradicci\u00f3 radical. Igual que pot entendre’s la cuina com el lloc simb\u00f2lic on convergeixen energies destinades a la transformaci\u00f3 d’elements com en una alqu\u00edmia, mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’instruments potencialment letals, les din\u00e0miques que es troben darrere del consum alimentari contemporani es poden visibilitzar com un estat de contradicci\u00f3 \u00edntima sobre el qual cimentar un esdevenir cultural. Menjar passa a ser una activitat de l\u2019entertainment<\/em>, abandonant la seva funci\u00f3 b\u00e0sica de nutrici\u00f3 vinculada amb l’afecte i la cura. L’espectacularitat que revesteix el menjar escombraria com a ep\u00edtome del menjar al segle XXI (tenint la seva cara B en la famosa gastronomia dels homes blancs heterosexuals que han pres el poder de la cuina jet-set) es constitueix com una met\u00e0fora de tot un estat de coses. L’experi\u00e8ncia que proporciona es fonamenta en l’emocionalitat, la seva accessibilitat ultra-f\u00e0cil \u00e9s la fantasia de la superviv\u00e8ncia garantida en un entorn essencialment hostil. <\/p>\n Les superf\u00edcies brillants, les formes artificials, els colors, t’exciten, mood-enhancer<\/em>, ego-boost<\/em>. Hi ha una esp\u00e8cie de candor en els paquets infantils, els gadgets de pl\u00e0stic, els personatges dels dibuixos animats; voldries demanar-ho per\u00f2 ja ets gran i et fa vergonya. El que consumir\u00e0s \u00e9s una materialitzaci\u00f3 de l’eufemisme, una celebraci\u00f3 del simulacre. Capsetes de cartr\u00f3, envasos de foam, safates. Tot est\u00e0 disposat com un escenari per a l’evocaci\u00f3 de la vella sensaci\u00f3 tranquil\u00b7litzadora del joc. No hi ha sang enlloc. Obert les 24 hores, t’acull. El clown de cara somrient, el senyor gran amb perilla i ulleretes, el rei de la festa, com una connexi\u00f3 ancestral amb un pare magn\u00e0nim que t’alimenta sense que hi hagi res a confessar, ni sacrifici ni penediment ni expiaci\u00f3. Una \u00e8tica de la cura. Aquells elements considerats com els m\u00e9s primaris, que funcionen en relaci\u00f3 directa amb els conceptes de la vida i la mort, porten inscrita la potencialitat del poema, igual que en la literatura s’ha necessitat una desviaci\u00f3 del llenguatge, obrir una esquerda per generar una altra forma de sentit, es construeix una po\u00e8tica fundada sobre desfets.<\/p>\n L’exist\u00e8ncia del menjar-escombraria pot ser vista com un element anecd\u00f2tic o una conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s o menys atro\u00e7 del sistema neoliberal, per\u00f2 tamb\u00e9 pot llegir-se com un punctum<\/em>, una ferida interior que et connecta amb una versi\u00f3 de tu mateixa a la penombra, una cova en el bosc de la perif\u00e8ria de la ciutat on, entre els enderrocs de la urbanitzaci\u00f3 a mig construir, es pugui experimentar alguna cosa que tingui a veure d’alguna manera amb la poesia. Aquesta experi\u00e8ncia no ve del sublim en l’art, o dels valors c\u00edvics de germanor o de logos, sembla venir d’un gest autodestructiu, una aporia. I aquesta impossibilitat, aquesta irresolubilitat, \u00e9s el que fa apar\u00e8ixer quelcom inesperat, un cert tipus de bellesa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha una oscil\u00b7laci\u00f3 entre llum i foscor, una dial\u00e8ctica existencial que et col\u00b7loca davant d’un panorama de coses, un equilibri precari. Totes les llums de la ciutat, el descampat…<\/p>\n","protected":false},"author":1366,"featured_media":9539,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3542],"tags":[],"coauthors":[6410],"acf":[],"yoast_head":"\n