![\"dreijahre.](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/dreijahre_photo_Jan_Meier.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Anneli K\u00e4smayr \u00e9s membre fundador de dilettantin produktionsb\u00fcro, creat el 2003 a Bremen com a col\u00b7lectiu obert d’artistes que actuen al interstici conceptual entre l’art i la vida quotidiana. A trav\u00e9s d’instal\u00b7lacions, intervencions i performances, el grup crea espais ef\u00edmers que comuniquen a trav\u00e9s d’un embolcall agradable, basat en l’experi\u00e8ncia gustativa. Entre els seus \u00faltims treballs s’inclouen un cicle de sopars (Eating the forest<\/a><\/em>), un foodtruck i un projecte de moda (Sloe – Tu thee good<\/em>), un centre d’art ef\u00edmer (Thisisnotashop<\/em>), un projecte de restaurant de tres anys de durada, una botiga de discos (sex\u00aeshop<\/em>) i un hotel (HOTEL<\/em>). El grup d\u00f3na tallers i seminaris sobre el gust, la performance i l’hospitalitat com a pr\u00e0ctiques est\u00e8tiques i implementa formats d’hospitalitat site specific<\/em>. Anneli K\u00e4smayr \u00e9s, a m\u00e9s, investigadora predoctoral de l\u2019IAEP (Institute of Aesthetic Practice and Theory) de Basilea.<\/p>\n La descripci\u00f3 del treball de dilettantin produktionsburo<\/em> a la seva web diu que el projecte explora les fronteres entre l’art i la vida quotidiana mitjan\u00e7ant elements gustatius. Quan et vaig con\u00e8ixer a Bremen fa uns anys est\u00e0ves treballant en No ART Around, la publicaci\u00f3 sobre el projecte “dreijahre”. Parla\u2019ns una mica d\u2019aquest projecte.<\/strong><\/p>\n El projecte dreijahre<\/em> va ser un restaurant amb una durada fixada pr\u00e8viament de tres anys, o 1095 dies. El vam comen\u00e7ar despr\u00e9s dels estudis universitaris com un experiment sobre l’a prop que es pot arribar a estar de la quotidianitat fent art abans d’una bolcada. Abans hav\u00edem realitzat diferents projectes d’una durada limitada que s’acostava al com\u00fa en les exposicions d’art, un bar pop up durant dos dies, un caf\u00e8 durant diverses setmanes, un hotel durant tres dies. Aix\u00ed que la idea de fer que fos m\u00e9s dif\u00edcil de recon\u00e8ixer com a art ampliant el marc temporal del projecte ens va semblar interessant. Tres mesos no era prou llarg, aix\u00ed que vam optar per tres anys. La durada de tres anys va canviar totalment la feina per a nosaltres – aixecar-se cada dia per a fer alguna cosa que no necess\u00e0riament es veu com a art per\u00f2 fer-ho per tal de fer art va ser tot un repte, un repte agradable. Se sentia com convertir-se en restaurador cada dia, de forma molt conscient. Si li treus la immensa pressi\u00f3 financera, \u00e9s un luxe tenir la possibilitat de ser un empresari i la ingenu\u00eftat de fer-ho totalment verd i sense formaci\u00f3. Poder explorar la nostra pr\u00e0ctica art\u00edstica cada dia. I vam poder fer-ho perqu\u00e8 vam tenir un soci que va confiar en nosaltres i en la raresa de fer un restaurant d’aquesta manera, cosa que va ser crucial per a tot el projecte.<\/p>\n Quina va ser la recepci\u00f3 d\u2019aquest treball? \u00bfEraa el p\u00fablic conscient de que es tractava d’un projecte d’art i no nom\u00e9s d’un restaurant cafeteria?<\/strong><\/p>\n Com que la idea era aconseguir apropar-se el m\u00e0xim possible al “no-art”, la recepci\u00f3 per part del p\u00fablic va reflectir aix\u00f2, amb gent que nom\u00e9s venia pel menjar i la beguda, com si fos un lloc social, i altres que estaven intrigats per el concepte de formar part d’una obra d’art. Crec que l’heterogene\u00eftat de l’audi\u00e8ncia (i de les seves expectatives) era realment necess\u00e0ria per provocar la pregunta de si aix\u00f2 podia ser realment art. Les preguntes interessants s\u00f3n aquelles que generen debat. En el proc\u00e9s de treball previ ens v\u00e0rem preguntar on hauria de tenir lloc aquest projecte i vam anar de viatge a Berl\u00edn i a Amsterdam per investigar ambients gastron\u00f2mics i descobrir com i on vol\u00edem estar. Ens vam adonar que si port\u00e0vem a terme el restaurant a Berl\u00edn, pod\u00edem perdre un factor important: l’heterogene\u00eftat del p\u00fablic, corrent el risc que el projecte fos capturat per una certa multitud c\u00f2mplice o del m\u00f3n de l’art, de manera que el dubte sobre el que el restaurant realment era desapareixia. Fins i tot en la petita ciutat de Bremen, on vam decidir situar el projecte, vam experimentar un p\u00fablic canviant al principi, quan diferents tipus de persones venien a veure de qu\u00e8 anava la cosa. Vam tenir molta sort, despr\u00e9s d’un temps, de tenir un p\u00fablic ampli format alhora per a fam\u00edlies, parelles, gent de negocis, fins i tot gent gran les tardes de cap de setmana, i per estudiants. Molta gent del teatre i d’altres \u00e0mbits creatius venia regularment, tamb\u00e9.<\/p>\n \u00bfPer a dilettantin produktionsb\u00fcro, \u00e9s l’hospitalitat una forma de seduir el p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n L’hospitalitat tracta sempre de crear un ambient obert que faci que la gent se senti a gust i vulgui quedar-s\u2019hi. El que pot sonar una mica innocent i superficial al principi per a nosaltres \u00e9s una qualitat forta, la idea d’arribar a la gent genu\u00efnament, fer-la gaudir de l’ess\u00e8ncia d’una creaci\u00f3 total. Hi ha una certa m\u00e0gia en l’\u00fas de l’espai, el so, els materials, la llum i els elements gustatius per a crear alguna cosa que realment arribi emocionalment a les persones. El menjar pot fer-ho molt f\u00e0cilment, com tamb\u00e9 pot la m\u00fasica. A m\u00e9s, sent conscients de la nostra percepci\u00f3 sensorial, canvia la forma de reflexionar sobre alguna cosa. Un parla (i pensa) diferentment quan menja o beu. Crec que aquesta habilitat d’arribar emocionalment a la gent \u00e9s la qualitat principal del negoci de l’hospitalitat i potser fins i tot de l’art. No hi ha cap obra que no hagi estat creada per a no ser percebuda, apresa, replicada. Som \u00e9ssers socials, volem tenir contacte, ser reflectits i inspirats.<\/p>\n En aquest moment est\u00e0s treballant en un projecte de tesi doctoral sobre com l’emoci\u00f3 i la cuina es relacionen entre si. Quin \u00e9s el teu m\u00e8tode de treball? Veus els treballs de dilettantin produktionsb\u00fcro com experiments o assajos d’aquest projecte d’investigaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Per descomptat que els nostres treballs i l’experi\u00e8ncia de com la gent reacciona a l’atmosfera que hem creat m’han portat a aquesta mateixa pregunta: \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el que t\u00e9 l’experi\u00e8ncia sensorial del gust i l’olor que pot desencadenar emocions tan fortes, bones o dolentes ? Qu\u00e8 passa en el cervell, per a qu\u00e8 el plaer que produeix un sabor agradable ens faci sentir b\u00e9 a nivell hol\u00edstic i qu\u00e8 passaria si ens centr\u00e9ssim en viure moments d’aquest tipus m\u00e9s sovint? El 2014 la meva codirectora de tesi Andrea Luhmann i jo vam comen\u00e7ar una s\u00e8rie de treballs sota el nom “Do thee Good” que se centra precisament en aquesta q\u00fcesti\u00f3 i ens vam adonar que era molt poc com\u00fa abordar aquest tema en el m\u00f3n de l’art . Sembla que hi ha poc espai per a “procurar-se benestar” en les arts. Per a mi \u00e9s molt desagradable que molta de la gent que conec en el m\u00f3n de l’art, ja siguin artistes o curadors, estiguin sovint estressats amb el funcionament de l’art i de les seves din\u00e0miques de mercat. Hi ha una enorme sensaci\u00f3 d’ab\u00fas, d\u2019expectativa, de pressi\u00f3, d’estar mal pagats o no pagats en absolut, d’una compet\u00e8ncia que l\u00f2gicament condueix a una pir\u00e0mide, amb poques persones a la part superior i milers de persones a la planta baixa. La regla no escrita que l’\u00e8xit t\u00e9 m\u00e9s a veure amb pert\u00e0nyer al lobby adequat pot crear bastant amargor, la gent pensa que pot calcular l’impacte del seu treball en lloc de centrar-se en fer la seva feina i gaudir-ne. I jo crec que aix\u00f2 \u00e9s poc saludable. El meu antic professor, Rolf Thiele, em va donar el consell potser m\u00e9s important que he rebut com a artista: fes el que t’agrada i fes-ho dins de l’art. I jo intento transmetre aix\u00f2 als meus estudiants, tamb\u00e9. Crec que gr\u00e0cies a aquest aprenentatge sempre he confiat en un llenguatge que pot no semblar-se a un mitj\u00e0 art\u00edstic, per\u00f2 que jo aprecio (sabor agradable). Vist aix\u00ed, el menjar \u00e9s una cosa tan f\u00e0cil, pot haver-hi molta alegria en l’experi\u00e8ncia gustativa m\u00e9s simple, prendre una maduixa fresca del camp a l’estiu o l’olor del pa acabat de fer! Molt seductor. D’altra banda, el nostre llenguatge \u00e9s ple d’expressions que utilitzen termes relatius al menjar per a descriure emocions: podem confiar en el nostre instint visceral, hi ha coses que ens fan vomitar o digerim una informaci\u00f3. Sembla que hi ha una connexi\u00f3 hist\u00f2rica important entre l’intest\u00ed i la intu\u00efci\u00f3. Jo em serveixo molt d’aquesta connexi\u00f3 en tallers i consultoria. Darrerament s’han celebrat alguns esdeveniments entorn al menjar i l’art, per exemple els organitzats per Entretempo Kitchen Gallery a Berl\u00edn i Par\u00eds<\/a>. Creus que la feina que desenvolupen dilettantin produktionsb\u00fcro i altres artistes que treballen en el mateix \u00e0mbit pot aconseguir el mateix efecte en un esdeveniment tan gran amb gran quantitat de projectes similars o que, per contra, la recepci\u00f3 p\u00fablica de l’obra resulta completament diferent?<\/strong><\/p>\n
\nInicialment vam planejar fer la recreaci\u00f3 d’un bar, per\u00f2 el lloc que hav\u00edem trobat disposava d’una llic\u00e8ncia de restaurant, aix\u00ed que el vam convertir en un restaurant amb caf\u00e8, bar i un petit club secret al soterrani. Un compte enrere digital situat darrere de la barra marcava els dies que faltaven per a qu\u00e8 l’espai transformat desaparegu\u00e9s, des del principi. Aquesta va ser, de fet, una estrat\u00e8gia molt poderosa perqu\u00e8 la densificaci\u00f3 progressiva del projecte va fer que ens un\u00edssim molt. No hi havia lloc per a la mandra. Crec que, en saber que el temps \u00e9s limitat, canvia la manera en qu\u00e8 perceps el teu propi treball i qualsevol cosa, realment. En el proc\u00e9s de creaci\u00f3 del llibre que vam fer despr\u00e9s de dreijahre, en una conversa amb Ren\u00e9 Block i Anna Bromley[[Spooning Away. Rene Block in Conversation with Anna Bromley and Anneli K\u00e4smayr. in: No ART Around, Berlin, 2012.]], Block esmenta que ell mesurava tots els seus projectes temporalment, realment programant per un dia, tres anys, deu, quinze anys… Aix\u00f2 impedeix que hagi una rutina i crec que hi ha molta energia en aix\u00f2.<\/p>\n
\nL’interessant del menjar \u00e9s que el gust i l’olfacte s\u00f3n processats en el sistema l\u00edmbic, aix\u00ed que podem tenir una reacci\u00f3 emocional molt fort fins i tot abans que la ra\u00f3 entre en acci\u00f3. Aix\u00ed \u00e9s com fem servir elements gustatius per a seduir el p\u00fablic, que es rendeix en aquest mateix moment.<\/p>\n![\"SLOe.](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/SLOe_photo_Andrea_Luehmann_02.jpg\")
<\/p>\n
\nPer aix\u00f2 em vaig emocionar molt quan em van donar l’oportunitat de treballar en el projecte de recerca de SNF, “Cuinar i menjar com a pr\u00e0ctica est\u00e8tica”<\/a> de la Universitat d’Art i Disseny de Basilea, a Su\u00efssa. \u00c9s un projecte que investiga els punts de contacte entre els camps de la cuina i de l’art. Com a part de la meva recerca de doctorat em trobo amb molts experts de la feina amb el sabor: cuiners, productors, cambrers, perfumistes, forners, artistes, dissenyadors i tamb\u00e9 cient\u00edfics de diferents camps. \u00c9s interessant veure com la majoria s\u00f3n apassionats de treball i a m\u00e9s \u00e9s genial poder con\u00e8ixer a persones que inspiren. He apr\u00e8s molt sobre els diferents enfocaments per veure i concebre el gust culinari en entrevistar-los.<\/p>\n