{"id":9554,"date":"2016-10-17T01:03:00","date_gmt":"2016-10-17T01:03:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/10\/17\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/"},"modified":"2023-07-10T12:29:53","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:53","slug":"nyamnyam-portant-la-quotidianitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/","title":{"rendered":"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9553\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg\" alt=\"comida3_2_.jpg\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"447\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_-595x397.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><strong>Descobreixo nyamnyam al 2013. D&#8217;alguna manera m\u2019assabento que \u00e9s un espai que entre gener i juny de 2014 acollir\u00e0 projectes d&#8217;artistes que segueixo, com en Job Ramos (sobre el qual vam escriure aqu\u00ed) o El Conde de Torrefiel. El primer cop que hi poso els peus \u00e9s en motiu de la festa de presentaci\u00f3 del cicle &#8220;Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda&#8221;, el qual entre altres artistes comptar\u00e0 amb la participaci\u00f3 dels que acabo de mencionar. Celebro haver-hi anat acompanyada perqu\u00e8 em trobo en una casa, on em proposen descal\u00e7ar-me, on la gent menja i parla de forma distesa i on no s\u00e9 massa b\u00e9 qu\u00e8 est\u00e0 passant. De fet, no hi passa res i hi passa de tot. \u00c9s una festa.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;all\u00f2 i fins a dia d&#8217;avui, he tornat al seu espai i he comprovat que l&#8217;ambient \u00e9s sempre el mateix. nyamnyam ja ha organitzat tres edicions del cicle que aquell dia comen\u00e7ava. Han portat a terme &#8220;Cocinar es un acto pol\u00edtico&#8221;, una s\u00e8rie de tallers de cuina. Han participat a diversos festivals, han mantingut &#8220;Nyam al buit&#8221;, un servei setmanal de c\u00e0tering a domicili, han tingut dos fills i en el moment de fer aquesta entrevista es troben a Madison, Estats Units. Han treballat dos mesos all\u00e0, convidats pel departament d&#8217;Art de la University of Wisconsin, han elaborat el display &#8220;All fours&#8221; pel projecte &#8220;Feeding Farmers&#8221;, de Spatula&#038;Barcode que es presenta a la Wisconsin Triennial, al Madison Museum of Contemporary Art (MMoCA), i han fet una resid\u00e8ncia a The Bubbler, de la Madison Public Library. Tornen a Barcelona a principis d&#8217;octubre i s\u00f3n rebuts amb un Aplaudiment, un dels Premis FAD Sebasti\u00e0 Gasch a les Arts Parateatrals.<\/p>\n<p>Per\u00f2 qu\u00e8 hi ha darrere de tanta activitat? Qu\u00e8 \u00e9s nyamnyam? Si intento sintetitzar-ho a dues paraules, a tota velocitat m&#8217;apareix &#8220;art&#8221; i m&#8217;apareix &#8220;menjar&#8221;. Per\u00f2 r\u00e0pidament, tamb\u00e9, m&#8217;apareix un interrogant al darrere. nyamnyam no t\u00e9 res a veure amb art ni amb menjar si en posar aquestes dues paraules juntes, el que ens ve al cap s\u00f3n imatges de cupcakes bonics a Instagram o a Pinterest; una visita a l&#8217;Opera Samfaina; l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Arts and Foods&#8221; de Mil\u00e0 (2015); o un plat de Ferran Adri\u00e0. En els \u00faltims anys hi ha hagut un boom de la gastronomia com a element mercantil en els mitjans de comunicaci\u00f3 i les xarxes socials que ofereix un consum del menjar basat en la seva estetitzaci\u00f3, en la seva aparen\u00e7a. Per aquests canals el menjar es consumeix visualment com una imatge bonica, neutral, despolititzada. Res m\u00e9s lluny de nyamnyam. En parlem amb els que ho fan possible: els artistes I\u00f1aki \u00c1lvarez i Ariadna Rodr\u00edguez, amb la pres\u00e8ncia dels seus dos fills.<\/p>\n<p>Com s\u00f3n els inicis de nyamnyam?<\/strong><\/p>\n<p>Ariadna: Quan vam comen\u00e7ar el projecte era el 2011 i ens trob\u00e0vem en una situaci\u00f3 en la qual de cop ten\u00edem m\u00e9s temps i menys diners. Sab\u00edem que si comen\u00e7\u00e0vem alguna cosa, l&#8217;hav\u00edem de comen\u00e7ar tornant a casa, al m\u00e9s m\u00ednim del m\u00ednim, a la quotidianitat. Vol\u00edem crear un context on passessin coses i per a nosaltres el menjar era un element molt interessant per aconseguir-ho.<\/p>\n<p>De vegades ens han dit que tenim molta sort de treballar amb aix\u00f2 perqu\u00e8 el menjar est\u00e0 de moda. Per a nosaltres no \u00e9s una sort perqu\u00e8 porta a la gent a pensar que treballem amb el menjar d&#8217;una manera diferent de la que realment \u00e9s. En parlar de qu\u00e8 fem nosaltres, sempre hem de comen\u00e7ar per dir tot all\u00f2 que no \u00e9s nyamnyam: no \u00e9s un restaurant i no treballem el menjar com un material. La nostra lectura parteix de deixar el menjar all\u00e0 on est\u00e0: food is food. D&#8217;altra banda, volem rebaixar l&#8217;art a un llist\u00f3 m\u00e9s relaxat, tot portant-lo a la taula, com a element democratitzador i com a lloc on poden passar coses, com ara les tres edicions del cicle &#8220;Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda&#8221;, per al qual hem anat convidant a diverses persones a portar a terme un projecte a casa nostra a l&#8217;hora de dinar els dijous. Pots dir que la gent ve aqu\u00ed els dijous i dina, \u00e9s una realitat, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha tot el treball en el projecte de cada persona convidada. I aquest treball passa per sobre del menjar. El treball \u00e9s el focus.<\/p>\n<p>I\u00f1aki: El menjar \u00e9s el pretext, \u00e9s l&#8217;excusa. El centre no \u00e9s el menjar, sin\u00f3 el moment de seure a la taula junts, cuinar junts, o compartir una hora determinada, que \u00e9s l&#8217;hora de menjar. Hi ha una cosa que \u00e9s una mica lletja per\u00f2 que m&#8217;agrada molt dir-la, que \u00e9s que amb nyamnyam ens podem permetre el luxe de fer menjar dolent perqu\u00e8 en el fons el menjar, com a resultat, no \u00e9s l&#8217;important. No hem de conv\u00e8ncer a ning\u00fa, que sabem cuinar. Podem fer una merda perqu\u00e8 potser en aquell moment, pel projecte que sigui que s&#8217;est\u00e0 portant a terme, \u00e9s necessari que la gent es mengi all\u00f2. B\u00e9, sempre que dic aix\u00f2 l&#8217;Ariadna respon de seguida dient que no \u00e9s veritat, que no \u00e9s una merda perqu\u00e8 tot el que fem sempre \u00e9s molt bo.<\/p>\n<p><strong>Pensant-ho b\u00e9, potser una paraula que podria definir m\u00e9s nyamnyam que el nom &#8220;menjar&#8221; \u00e9s el verb &#8220;cuinar&#8221;. Com ho veieu? De fet, vau fer una s\u00e8rie de tallers que vau anomenar &#8220;Cocinar es un acto pol\u00edtico&#8221;. \u00bfAix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3 amb el fet que us preocupeu per parar atenci\u00f3 a totes aquelles capes de significat que cont\u00e9 el menjar i les pr\u00e0ctiques culin\u00e0ries, com si port\u00e9ssiu a terme una mena de recerca de la gastronomia?<\/strong><\/p>\n<p>I\u00f1aki: Reivindiquem el cuinar per parlar, d&#8217;una banda, de la bona alimentaci\u00f3, ja que un dels objectius del nyamnyam \u00e9s el de treballar i difondre les bones pr\u00e0ctiques en el menjar. Per\u00f2 d&#8217;altra banda, per donar import\u00e0ncia als processos d&#8217;intercanvi d&#8217;informaci\u00f3 que envolten l&#8217;acte de cuinar. Ens interessa l&#8217;open-source de les receptes.<\/p>\n<p>Ariadna: Ens posem a fer recerca en profunditat en funci\u00f3 del projecte que s&#8217;estigui portant a terme a nyamnyam. Per exemple, treballar amb l&#8217;Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed, amb qui vam comen\u00e7ar a parlar del concepte de comunitas, en el marc de la seva participaci\u00f3 a la primera edici\u00f3 del cicle &#8220;Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral, o engorda&#8221;, ens va portar al tema de la fermentaci\u00f3, i a partir d&#8217;aqu\u00ed vam comen\u00e7ar a treballar la fermentaci\u00f3 d&#8217;una manera molt intensa, quan en un principi no en ten\u00edem ni idea. Aix\u00f2 ens ha passat amb moltes coses. Hi ha una investigaci\u00f3 en marxa a trav\u00e9s del menjar per\u00f2 hi arribem amb el treball. Sempre diem que hem volgut allunyar-nos de la gastronomia i apropar-nos al menjar per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s mentida. Hauria de ser gastronomia el que fem. La gastronomia \u00e9s el que envolta el menjar i li d\u00f3na un context. El que passa \u00e9s que \u00e9s un concepte que, com tants altres, ha agafat unes connotacions diferents, que l&#8217;han convertit en una altra cosa. <\/p>\n<p><strong>Totes aquestes tend\u00e8ncies al voltant de paraules com &#8220;gastronomia&#8221;, les llegeixo com a fruits de campanyes que el que aconsegueixen \u00e9s, d&#8217;una banda, fer-nos consumir un producte determinat relacionat amb un sistema econ\u00f2mic clarament capitalista i, de l&#8217;altra, transmetre als consumidors la sensaci\u00f3 de responsabilitat, de poder de decisi\u00f3, sobre unes condicions ambientals, socials i econ\u00f2miques que no estan a les nostres mans. Si realment vols afrontar tot aix\u00f2 des d&#8217;una posici\u00f3 ideol\u00f2gica ferma, et trobes que resulta gaireb\u00e9 impossible seguir uns patrons pol\u00edtics coherents en els teus actes quotidians. Em sembla que davant d&#8217;aquesta complexitat, la manera com funciona nyamnyam es troba molt en conson\u00e0ncia amb aquestes idees, fins al punt que arriba a afectar tots els aspectes de la vostra vida.<\/strong><\/p>\n<p>Ariadna: S&#8217;ha arribat a un punt que \u00e9s molt exagerat. I s\u00f3n dos extrems: tu pots comprar al Veritas o aconseguir posar-te a la cooperativa que sigui que hi ha al teu barri. D&#8217;altra banda, tot aix\u00f2 afecta a altres aspectes de la nostra vida perqu\u00e8, per a mi, si defenso les pol\u00edtiques de cuinar i menjar d&#8217;una determinada manera, la meva relaci\u00f3 amb els nens tamb\u00e9 ha de passar per aqu\u00ed. Per a mi \u00e9s tot el mateix. Per aix\u00f2 de vegades la gent t\u00e9 la sensaci\u00f3 que nyamnyam \u00e9s tot un m\u00f3n. Perqu\u00e8, \u00e9s clar, estem parlant de menjar, per\u00f2 tamb\u00e9 de crian\u00e7a&#8230; \u00e9s que \u00e9s una casa! \u00c9s un dia a dia, \u00e9s un quotidi\u00e0 i \u00e9s una relaci\u00f3 amb totes aquestes coses. Sense voler-nos convertir en cap model de res. De fet, portar aquesta vida tampoc \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s clar que tenim una prefer\u00e8ncia molt gran per aconseguir fer tot aix\u00f2, costi el que ens costi. No \u00e9s f\u00e0cil ser artista i viure aix\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s el que hem triat: crear-nos un context nosaltres mateixos. \u00c9s clar que podria ser molt m\u00e9s f\u00e0cil i ens ho compliquem per\u00f2 \u00e9s que ens ho mirem des d&#8217;aquesta \u00f2ptica perqu\u00e8 \u00e9s una manera de viure. <\/p>\n<p><strong>En el moment de fer aquesta entrevista us trobeu a Madison. Heu passat dos mesos aqu\u00ed, heu viatjat en fam\u00edlia i esteu treballant tots junts. Per\u00f2, com heu dit abans, nyamnyam \u00e9s una casa i la quotidianitat familiar \u00e9s molt important. Com ha anat l&#8217;experi\u00e8ncia de treballar en un altre context?<\/strong><\/p>\n<p>Ariadna: Aqu\u00ed, als Estats Units, hi ha una realitat que \u00e9s molt forta: si tens diners, peses uns quilos, i si no en tens, peses tres vegades m\u00e9s. Aqu\u00ed sempre \u00e9s m\u00e9s car cuinar que comprar menjar fet. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que a casa nostra encara no \u00e9s aix\u00ed. La relaci\u00f3 entre el menjar, el poder i el control es fa visible en el fet que tothom \u00e9s totalment dependent d&#8217;una s\u00e8rie d&#8217;h\u00e0bits degut a l&#8217;\u00fas dels sucres en qualsevol tipus d&#8217;aliment. La majoria de la gent hi est\u00e0 totalment enganxada. Per a mi, tot aix\u00f2 nom\u00e9s fa que donar-me m\u00e9s empenta per treballar com ho estem fent.<\/p>\n<p>I\u00f1aki: L&#8217;experi\u00e8ncia haur\u00e0 estat una bona sotragada. Quan tornem a casa segur que ens adonarem que ens ha mogut moltes coses i ens portar\u00e0 a q\u00fcestionar-nos com ens organitzem en el futur, tant a nivell laboral, com a nivell familiar, perqu\u00e8 est\u00e0 essent molt intens (de fons se sent a la Gal\u00b7la cantar alguna cosa). D&#8217;altra banda, aqu\u00ed ens hem adonat que tota la feina que hem fet fins ara en formats molt diferents, ens serveixen per aquest nou projecte, &#8220;Eat Food&#8221;, que hem treballat i presentat aqu\u00ed i que portarem amb el t\u00edtol &#8220;COMIDA&#8221; al Teatro Pradillo, de Madrid, del 17 al 23 d&#8217;octubre. \u00c9s el primer projecte firmat com a nyamnyam, sense convidar a un artista, sense ser un enc\u00e0rrec, sense tenir format de taller&#8230; Hi ha una s\u00e8rie de coses que hem estat fent en els \u00faltims anys i que estan aqu\u00ed. \u00c9s una instal\u00b7laci\u00f3 i \u00e9s tamb\u00e9 una cosa esc\u00e8nica, per\u00f2 sense formalismes, ni frontalitat. Podria ser un taller per\u00f2 no ho \u00e9s. Podria ser un \u00e0pat, per\u00f2 no ho \u00e9s&#8230; Aparentment es tracta sols d&#8217;una taula plena de llibres en constant canvi, on anem col\u00b7locant objectes, accions i aliments de manera casual. Aquest element t\u00e9 la potencialitat d&#8217;activar altres gestos col\u00b7lectius i de convertir-se en una cuina, en un \u00e0pat, o en una festa, com podria passar si ens trob\u00e9ssim a casa d&#8217;un amic.<\/p>\n<p><strong>Pel qu\u00e8 dieu, doncs, al Pradillo l&#8217;espai f\u00edsic de nyamnyam, la casa on habitualment concentr\u00e0veu el vostre treball i el dels vostres convidats, torna a quedar lluny. De tota manera, abans n&#8217;heu parlat com un element essencial de nyamnyam i pel que sembla \u00e9s a trav\u00e9s del gest de cuinar i dels elements propis de la gastronomia -com &#8220;all\u00f2 que envolta el menjar i li d\u00f3na context&#8221;-, que aconseguiu fer refer\u00e8ncia a aquell lloc. Com \u00e9s aquesta relaci\u00f3 amb la casa i com la treballeu en la dist\u00e0ncia?<\/strong><\/p>\n<p>I\u00f1aki: Crec que hem apr\u00e8s molt a jugar amb la quotidianitat i a fer sentir a la gent c\u00f2mode amb all\u00f2 que est\u00e0 passant en aquell moment. La reflexi\u00f3 general de la gent que va venir a la presentaci\u00f3 de &#8220;Eat Food&#8221; a la Universitat de Madison, era aquesta: una sensaci\u00f3 de quotidianitat, com d&#8217;estar a casa d&#8217;alg\u00fa. Ells estaven c\u00f2modes perqu\u00e8 no necessitaven tenir atenci\u00f3, ni el punt de mira era un sol punt de mira. Tot passava de manera gradual. S&#8217;acostava m\u00e9s a una idea de festa, o d&#8217;entendre aquests tallers que fem en els quals no hi ha un director i tothom el segueix, sin\u00f3 que es tracta de cuinar junts. Seguim perseguint aquesta idea de cuinar junts, de compartir coneixement i de pensar que potser la conversa \u00e9s molt m\u00e9s interessant que no pas el punt de partida inicial que ten\u00edem, perqu\u00e8 la conversa ens porta a altres llocs. Aquesta atmosfera \u00e9s potser el que estem intentant buscar ara: com podem transportar a altres llocs l&#8217;atmosfera que normalment ten\u00edem a nyamnyam? Com la podem convertir en altres formats? I potser ens desenganxem de la casa i comencem a generar coses a fora. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Descobreixo nyamnyam al 2013. D&#8217;alguna manera m\u2019assabento que \u00e9s un espai que entre gener i juny de 2014 acollir\u00e0 projectes d&#8217;artistes que segueixo, com en Job Ramos (sobre el qual&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":9553,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3542],"tags":[],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Descobreixo nyamnyam al 2013. D&#8217;alguna manera m\u2019assabento que \u00e9s un espai que entre gener i juny de 2014 acollir\u00e0 projectes d&#8217;artistes que segueixo, com en Job Ramos (sobre el qual...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-10-17T01:03:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:29:53+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"447\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Anna Dot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/\",\"name\":\"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg\",\"datePublished\":\"2016-10-17T01:03:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:29:53+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg\",\"width\":670,\"height\":447,\"caption\":\"comida3_2_.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\",\"name\":\"Anna Dot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Anna Dot\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk","og_description":"Descobreixo nyamnyam al 2013. D&#8217;alguna manera m\u2019assabento que \u00e9s un espai que entre gener i juny de 2014 acollir\u00e0 projectes d&#8217;artistes que segueixo, com en Job Ramos (sobre el qual...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-10-17T01:03:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:29:53+00:00","og_image":[{"width":670,"height":447,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Anna Dot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Anna Dot","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Anna Dot"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/","name":"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg","datePublished":"2016-10-17T01:03:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:29:53+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/comida3_2_.jpg","width":670,"height":447,"caption":"comida3_2_.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nyamnyam-portant-la-quotidianitat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Nyamnyam: portant la quotidianitat a fora de casa"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629","name":"Anna Dot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","caption":"Anna Dot"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9554"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1259"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9554"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17220,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9554\/revisions\/17220"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9553"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9554"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}