![\"04_Daniel_Spoerri.jpg](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/04_Daniel_Spoerri.jpg\")
<\/p>\n <\/p>\n
L’acte de menjar i el menjar en general s\u00f3n elements centrals en la nostra exist\u00e8ncia i, com a tals, estan travessats per multitud de vectors culturals, sociol\u00f2gics, econ\u00f2mics i pol\u00edtics, sovint de signe contrari. A causa probablement d\u2019aquesta centralitat que el menjar t\u00e9 en la vida, aquest ha estat sempre tamb\u00e9 molt present en l’art, terreny en el qual ha revelat tot el seu potencial mat\u00e8ric, simb\u00f2lic i relacional. Hi ha de fet certes similituds entre l’acte mateix de cuinar i el de fer art: com observa l’artista nord-americana Joan Jonas, en ambdues pr\u00e0ctiques es barregen elements d’una manera alqu\u00edmica[[Linda Montano, Performance artists talking in the eighties: sex, food, money, fame, ritual, death,<\/em> Berkeley, Londres, Los Angeles: University of California Press, 2000.]].<\/p>\n Si revisem a nivell hist\u00f2ric les intenses relacions entre art i menjar, a grans trets i sintetitzant molt podem identificar tres grans l\u00ednies de treball. La m\u00e9s comuna i estesa seria aquella en la qual l’acte de menjar i els aliments s\u00f3n presos com a objecte de representaci\u00f3. L’exemple m\u00e9s paradigm\u00e0tic seria potser el g\u00e8nere de la natura morta, conreat extensament als Pa\u00efsos Baixos al s.XVII, i reversionat de m\u00faltiples maneres per infinitat d’artistes contemporanis: Warhol amb les seves sopes Cambpell, Claes Oldenburg amb les seves gegants escultures de menjar, Sam Taylor-Wood amb el seu Still Life<\/em> v\u00eddeo-gr\u00e0fic (2001) o les fotografies de Martin Parr al seu \u00faltim llibre, Real Food<\/em> (2015), s\u00f3n tan sols alguns exemples. Una altra l\u00ednia seria aquella en la qual els aliments o alguns dels seus components s\u00f3n usats com a material art\u00edstic en si mateix; per esculpir, dibuixar o pintar, dins de la qual trobar\u00edem, entre molts d’altres, les obres fetes amb xocolata de Dieter Roth, el llit d’Antony Gormley constru\u00eft amb m\u00e9s de 8.600 llesques de pa (1980-1981) o Subtlety or the Marvelous Sugar Baby<\/em> (2014) la gran esfinx coberta de sucre blanc que Kara Walker va realitzar com a escultura p\u00fablica a la f\u00e0brica Domino’s de Brooklyn. I la tercera l\u00ednia de treball, que \u00e9s en la que aquest article vol centrar-se, seria aquella en la qual el simple acte de consumir menjar o begudes, l’\u00e0pat o el banquet en si mateix, aix\u00ed com en ocasions tamb\u00e9 el proc\u00e9s previ de preparar aliments i servir-los, \u00e9s el que constitueix pr\u00f2piament l’obra art\u00edstica.<\/p>\n Aquesta, \u00e9s, sense cap mena de dubte, una classificaci\u00f3 reduccionista, ja que molts treballs en els quals el menjar \u00e9s un element essencial no admeten un encasellament n\u00edtid en una \u00fanica l\u00ednia de treball de les tres identificades. El v\u00eddeo The Onion<\/em> (1996), en el que veiem un primer pla de Marina Abramovic menjant a mossegades una ceba, \u00e9s una representaci\u00f3 d’alg\u00fa menjant o una performance amb menjar? Els caramels que conformen la pe\u00e7a de F\u00e9lix Gonz\u00e1lez-Torres Untitled (Portrait of Ross in L.A.)<\/em> (1991) s\u00f3n material escult\u00f2ric, o alguna cosa comestible servida per l’artista que l’espectador pot menjar? I la performance Hot dog<\/em> (1974) de Paul McCarthy, en la qual l’artista s’omplia la boca de frankfurts i s’untava el cul i el penis amb ketchup, \u00bf\u00e9s un treball en el qual aquestes salses i els frankfurts s\u00f3n empleats com a material art\u00edstic, o una acci\u00f3 en la qual l’artista els ingereix barroerament? Malgrat els l\u00edmits d’aquesta taxonomia, per\u00f2, les tres l\u00ednies de treball esmentades poden ajudar-nos a entendre almenys quines han estat les actituds que de manera m\u00e9s representativa han acompanyat els artistes que han introdu\u00eft en la seva pr\u00e0ctica el menjar i\/o l’acte de menjar d’una manera o una altra.<\/p>\n Pel que fa a la tercera l\u00ednia de treball, aquella en qu\u00e8 el menjar i l’acte de menjar es converteixen en la pr\u00f2pia obra i que, d\u00e8iem, \u00e9s el focus d’aquest article, els seus or\u00edgens es remunten a les avantguardes d’inicis del s.XX, i m\u00e9s concretament, al 28 de desembre de 1930. En aquella data Marinetti va publicar el Manifest de la Cuina Futurista<\/em>, que en sintonia amb l’esperit rupturista del Futurisme i de totes les avantguardes en general, proposava donar cop de porta a la tradici\u00f3 culin\u00e0ria, i fins i tot acabar amb l’aliment ins\u00edgnia del pa\u00eds que el va veure n\u00e9ixer, la pasta, que segons l’artista embrutia, engreixava, i tornava lent i pessimista a qui la menjava. El manifest era d’una radicalitat tal que fa empal\u00b7lidir una mica tot all\u00f2 de revolucionari que podria tenir la Nouvelle cuisine<\/em> quan va apar\u00e8ixer mig segle despr\u00e9s. Promulgava, entre moltes altres coses, la introducci\u00f3 de la qu\u00edmica, d’instruments cient\u00edfics i de llums ultraviolades a la cuina; la invenci\u00f3 de conjunts pl\u00e0stics de forma i color original, que estimulessin la fantasia abans que el sabor; l’abolici\u00f3 del ganivet i la forquilla; la integraci\u00f3 de la m\u00fasica i la poesia, aix\u00ed com l’\u00fas dels perfums en l’acte de menjar; i l\u2019atorgar noms imaginatius i originals als plats, com el del “Salm\u00f3 d’Alaska al raig de sol amb salsa Mart”. Els futuristes van canalitzar la posada en marxa d’aquest revolucionari esperit culinari a trav\u00e9s d’un llibre de cuina, de l’activitat condu\u00efda a la Taverna del Santopalo i de l’elaboraci\u00f3 de banquets teatrals en els quals es q\u00fcestionaven imaginativament totes les normes est\u00e8tiques i culin\u00e0ries. At\u00e8s que la forma en qu\u00e8 ens relacionem amb el menjar i la manera com el preparem i el servim s\u00f3n reflex de les convencions socials i culturals, l’acostament dels futuristes a l’acte de menjar estava sens dubte recorregut pel desig de criticar l’ordre social existent i formular noves maneres de ser i pensar.<\/p>\n \u00c9s, no obstant aix\u00f2, durant les d\u00e8cada dels 60 i 70 quan l’acte de servir menjar i consumir-lo explota com a forma art\u00edstica. En un per\u00edode en qu\u00e8 els artistes assagen maneres de fer art alternatives a les establertes pel sistema institucional i el mercat, i en el qual all\u00f2 processual, la desmaterialitzaci\u00f3, all\u00f2 col\u00b7laboratiu i l’ef\u00edmer cobren vigor, l’acte de cuinar, de servir aliments i consumir-los s’introdueix amb for\u00e7a en la pr\u00e0ctica performativa de molts creadors. Molts d’aquests treballs integren aquell component revulsiu i rupturista que tenia la cuina art\u00edstica dels Futuristes, per\u00f2 el que sobretot caracteritza aquestes pr\u00e0ctiques \u00e9s el desig de transformar certs comportaments socials promovent formes de socialitzaci\u00f3 positives, enfortint el sentit de comunitat i introduint en l’art all\u00f2 quotidi\u00e0 i dom\u00e8stic. S\u00f3n pr\u00e0ctiques que, com molts dels treballs i actituds art\u00edstiques imperants en aquest per\u00edode, persegueixen la finalitat \u00faltima d’eliminar les fronteres entre vida i art.<\/p>\n \u00c9s en aquest context en el que alguns artistes creen restaurants que s\u00f3n en si mateixos obres d’art conceptual, i en els que el menjar i el seu consum s\u00f3n tamb\u00e9 obres art\u00edstiques. Daniel Spoerri, l’artista que va encunyar el terme “Eat Art” i el va definir a trav\u00e9s de la seva multidisciplinar pr\u00e0ctica art\u00edstica entorn al menjar, va obrir a D\u00fcsseldorf l’any 1968 el seu restaurant-galeria, en qu\u00e8 a m\u00e9s de degustar plats poc convencionals, un podia comprar la mateixa taula en qu\u00e8 havia menjat, convertida en una natura morta ready-made<\/em> en qu\u00e8 la vaixella i els coberts utilitzats i les restes del menjar degustat convivien amb objectes personals dels comensals, com ara unes ulleres, un encenedor o una fotografia que es port\u00e9s a la cartera. Aquestes taules, en qu\u00e8 es desdibuixaven els l\u00edmits entre aliment i residu, entre proc\u00e9s i resultat, constitu\u00efen tamb\u00e9 una imatge celebrat\u00f2ria de la cultura de la sobretaula i, per tant, del menjar com a eina de socialitzaci\u00f3. Un any despr\u00e9s obria les seves portes a Los Angeles l\u2019”Al’s Caf\u00e9” d’Allen Ruppersberg, conformat per mobles i objectes que l’artista havia portat de tot arreu, i en qu\u00e8 a m\u00e9s d’exhibir les seves escultures, l’artista reptava les convencions servint plats estrany\u00edssims i una mica indigeribles, amb noms inaudits com la “Simulaci\u00f3 de pinassa cremada a la Johny Cash servida amb falguera fresca”.<\/p>\n Un altre restaurant fam\u00f3s va ser “Food”, situat a la cantonada de Prince Street amb Wooster Street al Soho novaiorqu\u00e8s, i que encara que la hist\u00f2ria de l’art sol associar principalment a la figura de Gordon Matta-Clark, es va tractar sens dubte d’una empresa cooperativa que van fer possible tant ell com altres quatre dones de la comunitat art\u00edstica del Lower Manhattan: Suzanne Harris, Tina Girouard, Rachel Lew i Caroline Goodden, sent aquesta \u00faltima, a m\u00e9s, la que va finan\u00e7ar el projecte amb els diners que havia rebut d’una her\u00e8ncia. “Food” era un obra d’art conceptual i tamb\u00e9 un espai de trobada de la comunitat art\u00edstica del Lower Manhattan, fundat en part amb la intenci\u00f3 de sostenir econ\u00f2micament als integrants d’aquesta mateixa comunitat i, com a tal, agermanat amb altres dos projectes ja tamb\u00e9 ic\u00f2nics que van n\u00e9ixer en aquest entorn, l’espai “112 Greene Street” i la revista Avalanche<\/em>. “Food” va ser un espai de conviv\u00e8ncia, on segons la llegenda Robert Rauschenberg podia servir-te un \u201cchile\u201d que ell mateix havia cuinat durant hores, o en el qual podies consumir entre col\u00b7legues un dels mossos m\u00e9s emblem\u00e0tics de la carta, els gens f\u00e0cils “Matta-Bones”, un plat ideat per Matta-Clark fet a partir d’ossos amb moll de l’os rostits i cuixes de granota. “Food” era un lloc en el qual l’hospitalitat era entesa i exercida com a pr\u00e0ctica art\u00edstica, per\u00f2 tamb\u00e9 una plataforma en qu\u00e8 el menjar era un catalitzador per activar accions i formes de pensament disruptives.<\/p>\n Ja als 80, Antoni Miralda, que des d’inicis dels anys 60 havia estat realitzant sopars, banquets, cerim\u00f2nies i posteriorment desfilades de carrer en qu\u00e8 el menjar era un element de cohesi\u00f3 i empoderament social, aix\u00ed com un vehiculador d’experi\u00e8ncies sensorials i significats simb\u00f2lics, va obrir a Manhattan juntament amb la cuinera Montse Guill\u00e9n el que seria un dels projectes art\u00edstics m\u00e9s imaginatius i revolucionaris del segle XX: l’Internacional Tapas Bar i Restaurant. Aquest restaurant ic\u00f2nic, on treballaven desenes de cambrers i pel qual van desfilar figures com Andy Warhol, Pina Bausch, Umberto Eco o David Lynch, estava conformat per nombrosos bars i salons tem\u00e0tics, cadascun dels quals podria ser una instal\u00b7laci\u00f3 art\u00edstica en si mateixa. Els \u00e0pats que es van servir i consumir en els seus salons, i les m\u00faltiples cerim\u00f2nies i performances que es van realitzar en ells van ser un himne a la subversi\u00f3, una celebraci\u00f3 del mestissatge i la fusi\u00f3 desacomplexada, una festa d\u2019all\u00f2 sensorial i festiu. Encara que Miralda i Guill\u00e9n van ser les \u00e0nimes del projecte, es pot dir que l’Internacional<\/em> va ser tamb\u00e9 una obra d’art col\u00b7lectiva, generada i renovada di\u00e0riament tant pels que hi treballaven com per la seva clientela.<\/p>\n Encara que al capdavant d’aquests restaurants hi havia o semblava haver homes, durant aquest mateix per\u00edode van ser sobretot dones artistes les que van convertir el menjar i els \u00e0pats en un acte de reivindicaci\u00f3 i creaci\u00f3 art\u00edstica. Tradicionalment, moltes demandes relacionades amb la nutrici\u00f3 i la preparaci\u00f3 d’aliments s’han dirigit fonamentalment cap a les dones. Nom\u00e9s el cos hum\u00e0 de la dona, i en concret el de la mare, pot produir per si mateix un aliment que nodreixi a un altre \u00e9sser hum\u00e0 (la llet materna). D’altra banda, els actes de cuinar i servir, almenys en l’esfera privada, t\u00edpicament han estat molt m\u00e9s associats a la figura femenina que a la de l’home. En un per\u00edode de transformaci\u00f3, no nom\u00e9s de les formes art\u00edstiques sin\u00f3 tamb\u00e9 de les estructures socials, moltes creadores van utilitzar el menjar i l’acte de servir-la i consumir-la per assajar nous paradigmes des dels quals repensar all\u00f2 femen\u00ed i el dom\u00e8stic, i\/o per desenvolupar a trav\u00e9s d’aquests treballs un activisme en clau feminista.<\/p>\n The Waitresses eren un grup d’artistes dones que realitzaven performances tant en galeries com a restaurants i a l’espai p\u00fablic, i que consideraven que la figura de la cambrera, com a dona que serveix i at\u00e9n les necessitats dels comensals i que f\u00e0cilment pot ser objecte del desig sexual mascul\u00ed, representava de manera simb\u00f2lica l’estatus de la dona en la societat. En les seves accions, The Waitresses assumien el paper de cambreres com a acte d’empoderament i de transformaci\u00f3 social. L\u2019any 1979, inspirant-se en la instal\u00b7laci\u00f3 cerimonial de Judy Chicago, Suzanne Lacy i Linda Pruess van demanar a organitzacions de dones d’arreu del m\u00f3n que celebressin un sopar en homenatge d’alguna dona que hagi estat important en la seva cultura. El resultat va ser The International dinner party<\/em>, una acci\u00f3 col\u00b7lectiva de sopars successius celebrant-se per tot el planeta al llarg d’un dia sencer.<\/p>\n Menjar \u00e9s en molts aspectes quelcom cultural, un acte relacionat amb q\u00fcestions de gust, criteri est\u00e8tic, modals i classe social. Per\u00f2 en la seva ess\u00e8ncia \u00e9s una cosa at\u00e0vica, vinculada estrictament a la superviv\u00e8ncia. A Public Lunch<\/em> (1971), l’artista Bonnie Ora Sherk va ingerir elegantment un dinar en una g\u00e0bia buida del Zoo de San Francisco mentre a la g\u00e0bia del costat, un tigre esbocinava a mossegades un gran tros de carn. Amb aix\u00f2, Sherk contraposava i assimilava alhora l’acci\u00f3 de consumir aliments com a acte civilitzat a l\u2019acte del menjar com una cosa instintiva i salvatge. Per la seva banda, Ana Mendieta ens recordava a Death of a Chicken<\/em> (1972) la relaci\u00f3 entre el menjar i el sacrifici animal. L’artista, totalment nua, decapitava un pollastre i sostenint-lo davant seu deixava que la sang li goteg\u00e9s entre les cames, a l’altura del pubis, establint aix\u00ed una vinculaci\u00f3 ritual i simb\u00f2lica entre el cos de l’animal mort i el seu.<\/p>\n La relaci\u00f3 entre menjar, cos i viol\u00e8ncia es troba tamb\u00e9 molt present a la famosa performance Ablutions<\/em> (1972), duta a terme per Judy Chicago, Suzanne Lacy, Sandra Orgel i Aviva Rahmani, en la qual les artistes es banyaven successivament en grans gibrells de metall, un omplert amb rovells d’ous, un altre amb sang i un altre amb argila. Al seu voltant hi havia centenars de closques d’ou, cordes i \u00f2rgans d’animals amb els quals interactuaven de maneres diferents, mentre per un altaveu s’anaven sentint els testimonis de diverses dones que explicaven de manera crua i expl\u00edcita com havien estat violades.<\/p>\n A partir de la d\u00e8cada dels noranta, i sota la bandera de l’est\u00e8tica relacional, els projectes art\u00edstics basats en l’acte de preparar i servir menjar han anat proliferant, al mateix temps que s’han anat integrant c\u00f2modament en el sistema art\u00edstic. Un dels m\u00e0xims exponents d’aquesta l\u00ednia de treball \u00e9s sens dubte Rirkrit Tiravanija, qui a trav\u00e9s del menjar promou diverses formes d’intercanvi i socialitzaci\u00f3. Una pr\u00e0ctica semblant per\u00f2 activada des mecanismes oposats \u00e9s la de Lee Mingwei, que en el marc del seu projecte The Dinner Project<\/em>, actiu des de finals dels 90, convida a persones desconegudes a compartir amb ell un dinar que ell mateix prepara. El seu treball pret\u00e9n generar relacions de cura i interacci\u00f3 positiva a trav\u00e9s del menjar, per\u00f2 tamb\u00e9 posa de manifest les tensions que recorren l’acte de menjar com una cosa que pertany al mateix temps a l’esfera privada i a la p\u00fablica, aix\u00ed com les tensions i els protocols que s’estableixen entre el que ofereix o serveix i el que rep.<\/p>\n![\"03_Food_Menu.jpg](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/03_Food_Menu.jpg\")
<\/p>\n